Una curiosa màquina expenedora semblant al Photomaton per pregar: Prav-O-Mat

Fa cosa d'un any més o menys, vaig fer un post d'un confessionari via telefònica que podeu consultas en aquest enllaç http://jaumeitorrellesdefoix.blogspot.com.es/2010/05/increible-pero-cert-un-confessionari.html i avui us vull fer esment d'una màquina semblant a les cabines de photomaton que hi ha escampades per molts llocs, però en aquest cas només aptes per realitzar pregàries. Bé, que cada dia veus coses noves que et deixen en certa forma,esmaperdut o penses que aquest món que vivim, està cada dia més boig, que hi ha lloc per a qualsevol bajanada.

Vivim en un món tan ocupat que algunes persones ni tan sols tenen temps per anar a l'església. Ara, en comptes d'esperar els capritxosos horaris de les misses i oficis, els fidels poden apropar-se al seu ‘Pray-O-Mat “ més proper i recollir una benedicció en qualsevol moment.

Benvinguts a l'alliberament dels horaris multi-religiosos de la mà d'aquesta espècie de cabina de fotomatón, on les fotos es converteixen en més de 300 pregàries pre-gravades de diferents cultes en 59 idiomes diferents.

La primera unitat del Pray-O-Mat s'ha instal·lat a la Universitat de Manchester per veure la viabilitat de la seva posterior implantació als carrers. I és la culminació d'un projecte de tres anys i més de mig milió d'euros de pressupost del Centre d'Investigació d'Arquitectura de la Universitat de Manchester, que busca nous espais públics de multi-rés a baix cost.

El disseny del Pray-O-Mat és de l'alemany Oliver Sturm (al principi va ser batejat com “Gebetomat”), un home que ha vist el buit de mercat deixat per les fallides cabines públiques de rés que la ciutat de Chicago va instal·lar als seus carrers fa 3 anys. En aquesta ocasió, com resar comporta saber-se les pregàries, el Pray-O-Mat és automàtic i les emmagatzema en el seu disc dur; només cal tocar la pantalla tàctil per accedir a elles, que sonaran gratificants pels altaveus de l'habitacle.

A més de l'oració al Pare, existeixen benediccions budistes, islàmiques, cançons devocionals aborígens, benediccions de vudú i el solemne cant d'una congregació jueva ortodoxa. Fins i tot Tom Cruise podria alliberar-se amb cinc minuts d'oracions de la Cienciologia inclosos també en catàleg digital, juntament amb arxius de radi com un enregistrament de missioners entonant temes religiosos de 1903.

El servei és totalment gratuït, però per concloure en pau l'usuari només ha de deixar una donació en el raspall amb forma de ranura de monedes.

Per a la gestació del Pray-O-Mat l'equip d'investigació de la Universitat de Manchester ha visitat prop de 250 espais religiosos en el Regne Unit i a l'estranger, incloent centres educatius, aeroports, hospitals i centres comercials.

I conclouen que la recerca de grans espais per a la pràctica religiosa segueix sent un problema en moltes universitats, on molts estudiants (sobretot musulmans) trien els centres en funció de la disposició d'aquest espai per practicar la seva fe.

Per això esperen que aquest tipus de cabines de religiositat múltiple es vegin als carrers com a manifestacions tangibles de la tolerància i el pluralisme, dins d'aquest paisatge soci-religiós que es caracteritza pel seu grau de fragmentació. 


E


Font: DisInfo y The Guardian

La cambra anecoica, el lloc més silenciós del món.

La cambra anecoica creada per uns laboratoris a EUA absorbeix el 99,99% dels sons. Ningú aguanta més de 45 minuts.
Aquest tipus de càmeres aïllades en totes les seves adreces, s'utilitza principalment per a estudis ambientals o científics. En aquests últims, el seu ús està molt estès en tecnologia militar de camuflatge sonor.

La cambra anecoica anul·la els efectes principals del so. L'objectiu principal és eliminar els efectes de reflexió, aïllant-ho de l'exterior. Consten de parets recobertes amb tascons en forma de piràmide, la base de la qual es recolza en la paret original, construïts amb materials tecnològicament capdavanters i porosos que absorbeixen el so augmentant la dispersió del 0,01 per cert restant. Els materials més utilitzats per a aquest tipus són la fibria de vidre o escumes.

Existeixen diverses proves en aquest sentit. S'han provat els sons en vestits i en materials tèxtils, en motors a reacció per a aviació -el F22 Lightning II nord-americà-, canons de tancs com el Leopard 2 alemany, míssils balístics intercontinentals o per a satèl·lits espacials.

Recentment, científics dels Laboratoris d'Orfield a Minnesota (Estats Units) ha publicat un article en el qual asseguren que l'exposició perllongada en aquest tipus de càmera pot crear símptomes de pèrdua de control mental o, en els pitjors casos, de bogeria. El subjecte que més ha aguantat en aquesta sala ha estat 45 minuts.
La cambra anecoica creada pels Laboratoris Orfield a Minnesota (Estats Units), que figura en els Rècord Guinness, absorbeix el 99,99% dels sons. Cap ésser humà pot romandre dins més de 45 minuts doncs escoltar el silenci porta a la bogeria,
 Massa silenci pot tornar boig a una persona. És una de les conclusions dels científics que han comprovat els efectes de passar un temps dins de la cambra anecoica que va ser creada pels Laboratoris Orfield a Minnesota (Estats Units). Aquesta càmera absorbeix el 99,99% dels sons gràcies a un sistema basat en un 'box in box' on ambdues caixes posseeixen envans dobles d'acer i la caixa interior està recolzada en un sistema de ressorts amb les seves parets recobertes amb tascons de fibra de vidre de forma piramidal.

Aquest tipus de càmeres és utilitzada per algunes grans empreses automobilístiques i d'electrodomèstics per determinar quant soroll generen els seus articles, però a més s'han dut a terme en ella alguns experiments científics que han revelat que tant silenci provoca tal tensió en el cervell humà que pot portar-li a la bogeria.

Perdre el control
Com es produeix aquest efecte? Pel que sembla quan s'elimina completament el so d'una estada l'oïda de l'ésser humà fa tot el possible per localitzar una font de so, la qual cosa fa que el seu propi cos es converteixi en generador de tot el so de l'estada. Així, aquells que han viscut l'experiència de romandre en una cambra anecoica durant un temps perllongat comencen a escoltar els sons de la seva respiració, els batecs del seu cor i fins a de els seus budells, la qual cosa pot portar al fet que la ment pugui perdre el control i fins i tot pot provocar efectes en l'equilibri.

La persona que més temps va aconseguir romandre en aquesta cambra va aconseguir estar dins uns 45 minuts abans de començar a donar símptomes de pèrdua de control mental o bogeria.

Un camí de cristall suspès sobre un penya-segat a 5000 metres del nivell del mar en la muntanya Tianmen a Xina

Si us agraden les emocions fortes, aquí en teniu una d'aquelles, per treure el ventre de penes. A veure que us sembla.
Caminar a través d'un pont penjat de cristall d'un penya-segat a la Xina. El Skywalk oriental es troba a 4.700 metres sobre el nivell del mar en el vessant de la muntanya Tianmen a Zhangjiajie, Xina. A fi de mantenir el camí net de ratlladures s o brutícia en el vidre, als turistes se'ls demana que es  posin alguna cosa que cobreixi les sabates.
Un camí de vidre suspès en un penya-segat que es pot observar des del dia 9 de novembre de 2011.
La muntanya Tianmen, literalment traduït com a Muntanya  de la porta celestial es diu així a causa d'una enorme cova natural a mig camí.
El Skywalk ofereix unes vistes impressionants per a aquelles persones valentes com per tractar de creuar el pont.Situat a la província d'Hunan, el seu bec més alt és d'al voltant de 5.000 metres sobre el nivell del mar. Un telefèric de quatre quilòmetres de llarg va ser construït al parc, que es diu que és el més llarg del mateix tipus al món.
Els treballadors van construir un camí de fusta amb prou feines mesura  1'5 metres d'ample, en el costat  Shifou de la Muntanya, a la província d'Hunan, Xina a principis d'aquest any. La muntanya Shifou està situada a 82 quilòmetres de distància a la província d'Hunan ofereix la vista a centenars de metres d'altura.
Quan s'acabi el "camí" - que és de l'ample d'una estreta taula  de sopar individual - s'estendrà per 1.8 milles pel que és el camí de risc més llarg de Xina per fer turisme.

 

.

 La muntanya Shifou està situada a 82 quilòmetres de distància a la província d'Hunan ofereix la vista a centenars de metres d'altura.
Quan s'acabi el "camí" - que és de l'ample d'una estreta taula  de sopar individual - s'estendrà  gairebé 3 km. per la qual cosa és el camí de risc més llarg de Xina per fer turisme.

El pont de vidre from Miguel Chamlaty

Científics anglesos descobreixen una dona que pot distingir gairebé 100 milions de colors

Així ho ha dit i anunciat la científica Gabriele Jordan, de la Universitat de Newcastle. S'ha identificat a una dona que té una visió tetracromàtica que, és a dir, una persona amb la capacitat de veure amb molta major profunditat de color que la resta de persones.
Perquè ens fem una idea, s'estima que una persona normal pugui arribar a percebre fins a un milió de matisos diferents en els colors. El poder per distingir els colors prové de les cèl·lules en els ulls denominats cons. La mitjana en les persones és de tres tipus de cons, cadascun dels quals desencadena diferents longituds d'ona de llum.

Per tant pràcticament tothom té una visió tricromàtica (capaç de percebre els tres colors primaris).Alhora existeixen les persones que tenen un tipus de ceguesa a un o més colors. Aquells que tenen una visió dicromàtica no veuen un color primari per falta del receptor corresponent, la majoria acaben aprenent a reconèixer el color dels objectes comuns basant-se en la seva lluentor i en l'experiència anterior. Est ultimo cas es pot aplicar a la majoria d'animals.

Encara així, els científics han cregut durant molt temps que existeix gent amb quatre cons amb la capacitat de veure una àmplia gamma de colors que la majoria no pot detectar. Serien individus amb una visió tetracromàtica capaç de veure un centenar de milions de colors.

La doctora Jordan i els seus col·legues havien estat buscant durant els últims 20 anys individus dotats d'aquesta visió, trobant fa dos anys a una persona.

Tal com expliquen seria la primera al món amb aquesta capacitat, encara que creuen que existeixen uns altres al món. El seu estudi, publicat ara, reconeix que van trobar diversos individus amb quatre tipus de cons encara que només una persona va superar les proves d'aquest tipus de visió.

Seria una dona a la qual han identificat com a subjecte cDa29 i que es trobaria en el nord d'Anglaterra. Després de la troballa, Jordan es pregunta la raó per la qual existeixen persones amb quatre cons però solament una amb les capacitats de la visió:

Ara sabem que existeix la visió tetracromàtica en humans. El que no sabem és la raó per la qual existeix gent amb quatre cons que no pot exercir aquest tipus de visió.

I és que pel que sembla, Jordan va desenvolupar en el 2007 un mètode eficaç per identificar dones amb visió tetracromàtica. El seu estudi va derivar en l'examen exhaustiu de 25 dones amb quatre cons posant a prova en cadascuna el tipus de visió.

Solament la dona etiquetada com cDa29 va poder detectar una àmplia gamma de colors de forma correcta, l'única persona fins llavors capaç d'aconseguir-ho.

A partir d'aquí començarà un nou estudi. Jay Neitz, investigador de la Universitat de Washington, creu que totes les dones amb quatre cons tenen el potencial de la visió tetracromàtica, l'única cosa que necessiten és desenvolupar-la o despertar la capacitat:

 Hem de pensar que la majoria de les coses que veiem, són fabricades per nosaltres mateixos tractant de fer que els colors siguin tricromàtics. L'entorn natural no té els matisos suficients per aprofitar el potencial complet de la visió tetracromàtica.

En canvi, les persones amb quatre cons poden ser ajudades en laboratori exposant-los a experiències visuals que ajudin a desenvolupar habilitats cognitives que identifiquin una gran varietat de matisos.

Quedava una pregunta en l'aire. Aquest primer subjecte, cDa29, amb visió tetracromàtica, com veia el món? Jordan acaba donant les claus:

Ella era incapaç de comunicar-nos la seva experiència ja que és impossible descriure'ls matisos dels colors que ella mateixa percebia.

Miguel Jorge
Periodista de professió i consumidor de tecnologia
blog de referència: alt1040.com

La moringa, un arbre miraculós?

 Moringa oleífera: l'arbre miracle?

Amb 4 vegades més vitamina Al fet que la pastanaga, 7 vegades més vitamina C que la taronja, 4 vegades més calci que la llet, 3 vegades més potassi que el plàtan, 25% de proteïna (més que l'ou)...l'extraordinari valor nutricional d'aquest arbre confirma que la ignorància és més mortífera que la gana

moringa olifeira

Ja sigui per atenuar el pes de sentir-se absurd en recaure en hàbits obsolets, o simplement per prudència, tot ciutadà pot reduir dràsticament la seva producció d'escombraries plantant una moringa oleífera en el seu jardí. El valor nutricional d'aquest arbre és tan extraordinari que la seva mera existència confirma que la ignorància és més mortífera que la gana: des que es van descobrir les propietats de la moringa fa dues dècades l'organització Trees For Life International ha emprès una àmplia campanya informativa a Senegal, un dels països natius de l'arbre, i en el qual fins a l'any passat 25,000 persones seguien morint de gana diàriament.

Amb 4 vegades més vitamina Al fet que la pastanaga, 7 vegades més vitamina C que la taronja, 4 vegades més calci que la llet, 3 vegades més potassi que el plàtan, 25% de proteïna (més que l'ou), els 8 aminoàcids essencials per a l'humà i quantitats significatives de ferro, fòsfor, magnesi i altres nutrients, la fulla de moringa és un aliment complet en si. La seva llavor, madurada en beines, conté totes les vitamines del complex B en grans quantitats. Aquestes llavors (que també són usades en l'Índia per tractar la disfunció erèctil) es componen de 35-40% d'oli dolç comestible, molt similar al d'olivera; però si es deixen assecar en la seva beina i després es trituren en pols, s'obté una farina amb propietats floculants, és a dir que aglutina i sedimenta el 90-99% de bacteris i residus en l'aigua, la qual cosa aclareix fins i tot l'aigua més negra, bastant bullir-la perquè sigui potable. Si a això afegim les propietats medicinals, el ràpid creixement (fins a 4 metres en un any), la resistència a la sequera (encara que no a la gelada) i una flor extremadament mel·lífera, s'entendrà per què la comunitat científica parla de l'arbre miracle?.

L'única part de l'arbre que no ha d'ingerir-se és l'arrel, doncs conté una elevada dosi d'un alcaloide que pot ser fatal. Tot la resta és una excel·lent alternativa davant els aliments enllaunats, empacats, embotellats i processaments que la insensatesa de la vida urbana tantes vegades ens empeny a consumir. Està comprovat que, amb suficient atenció i molt sol, germina i creix en el jardí. 

La Moringa Oleifera: La Resposta a l'Alimentació Mundial

Segons els estudis científics, un ésser humà podria sobreviure menjant només les fulles, flors i llavors d'aquest arbre, ja que té tots els nutrients que el cos humà necessita per existir.

L'arbre no es va descobrir ahir, ja que els egipcis i els romans coneixien de les seves virtuts i ho usaven com a menjar i alhora com a remei i medicina per a diverses malalties que patien, a més d'utilitzar-ho també, en la purificació de l'aigua que bevien.
 El seu Estudi Científic:

El 40% de les seves fulles és pura proteïna, i té quatre vegades més calci que la llet de vaca, 4 vegades més vitamina Al fet que la pastanaga, 7 vegades més vitamina C que les taronges, 4 vegades més ferro que els espinacs, 3 vegades més potassi que els plàtans; 3 vegades més proteïnes que la carn i la soja; 3 vegades més magnesi que els enciams; i conté 46 antioxidants (que ajuden amb molt, en l'envelliment del teixit epitelial), i 36 antiinflamatoris.

 Dels 20 aminoàcids que el cos necessita diàriament per sobreviure, 9 són essencials i el cos no els produeix. O sigui, que s'han d'obtenir per fora, en els aliments que consumim.

 Però aquesta planta, la Moringa Oleífera conté, dels 20 aminoàcids, 18 d'ells i d'aquests 18, tenen els 9 essencials.- És un aliment 100% natural i 100% complet.

La llavor conté un 40 per cent d'oli, que és d'alta qualitat, poc viscós i dolç, amb un 73 per cent d'àcid oleic, similar a l'oli d'oliva. Per cuinar és necessària la llenya, que igualment proporciona la moringa, amb una densitat mitjana de 0,6 i un poder calòric de 4.600 quilocalories per quilo.

De la moringa s'aprofita pràcticament tot, però on realment adquireix una importància decisiva és en l'alimentació. El caràcter "miraculós" del seu poder nutritiu es deu al fet que és una espècie que exigeix poca cura agrícola, creix ràpidament (fins a aconseguir entre tres i cinc metres en un any) i és resistent a la sequera. Aquesta última característica, unida al baix cost de producció, converteix a la moringa en un cultiu més que aconsellable a les extenses zones desèrtiques o semidesèrtiques del tròpic africà, on existeixen greus problemes de gana, desnutrició i subalimentació.

La moringa ofereix una àmplia varietat de productes alimentosos, ja que totes les parts de la planta són comestibles: les beines verdes (semblades als llegums), les fulles, les flors, les llavors (negres i arrodonides) i les arrels són molt nutritives i es poden usar per al consum humà pel seu alt contingut en proteïnes, vitamines i minerals.

Es creu que el seu origen prové de les muntanyes de l'Himàlaia on la terra és semi àrida i on aquest arbre floreix àdhuc durant les grans sequeres. Però ha estat trasplantada a diversos llocs del món amb excel·lents resultats.

Preparació:

El sabor de la moringa és agradable i les diverses parts es poden prendre crues (especialment les fulles i les flors, que són de color crema i apareixen principalment en èpoques de sequera, quan l'arbre per ell sol perd les fulles) o cuinades de diverses maneres. Segons les formes més freqüents de preparació, les beines verdes es consumeixen cuites i se semblem a les mongetes verdes o els fesols; les beines madures es bullen en aigua amb una mica de sal, s'obren i s'extreuen les llavors ja llestes per prendre, amb un sabor semblat al dels cigrons, encara que també es poden consumir torrades.

Les fulles tendres es preparen bullides i serveixen per fer brous, però també es poden consumir crues per a amanides, amb un sabor lleugerament picant, entre els créixens i el rave; les arrels tenen forma de petita pastanaga i el seu sabor és picant; les flors també són comestibles i s'utilitzen en les amanides. Per amanir-les s'utilitza oli, que també s'extreu de la moringa, i fins i tot pot substituir a l'oli d'oliva.

Història:

Els antics escriptors Sànscrits la coneixien com una planta medicinal. Escrits Hindús antics que daten d'anys anteriors a 150 AC es refereixen a la planta Moringa i als seus usos. Els primers romans, grecs i egipcis apreciaven la Moringa per les seves propietats terapèutiques, i també la utilitzaven per protegir la pell, per les seves altes concentracions  de Vitamina A, B, C i D, fer perfums i purificar l'aigua per beure. La mateixa Bíblia en el llibre de l'Èxode 15:22-27 es refereix a la planta com purificadora de l'aigua del Mar Roig, en aquella regió d'Àsia Menor.

Al segle 19, plantacions de Moringa en el Carib van exportar l'oli de la planta cap a Europa per a perfums i lubrificants per a maquinària. La Moringa ha estat donant passos de gegant en diverses societats per milers d'anys. Els seus remeis han passat de generació en generació en medicina casolana. La Moringa és certament un dels descobriments més recents de la ciència moderna i la Biologia i la Química,  no es cansen de descobrir noves aplicacions.
La Moringa Oleífera ha cobrat una gran importància, ja que és una de les espècies vegetals amb major contingut d'oli (35%) i d'ella s'obté un biodièsel de gran qualitat.

Aquest cultiu té un rendiment aproximat de 2500 quilograms/hectàrea, un rendiment d'1,478 litres d'oli/hectàrea i un factor de conversió a biodièsel del 0,96, que permet una producció aproximada d'1,419 Litres de biodièsel/hectàrea.

Tant la Moringa com les pastanagues són diamants en el departament d'investigació doncs la Moringa té quatre vegades el betacarotè de les pastanagues que és molt beneficiosa per a la prevenció contra el càncer. La Bethesda International Eye Foundation, basada en Md. Estats Units, està usant la Moringa a Malawi perquè està carregada de Vitamina A, doncs la seva deficiència és la causa de la ceguesa en el 70% dels casos..

Científics amb estudis de Biología Molecular, Biofísica i Bioquímica, van realitzar un exhaustiu Programa Conjunt d'Estudi Molecular d'aquesta Planta al desembre de 2,008, a Japó, Estats Units i França,  i van quedar sorpresos del que van descobrir en ella, i ara com ara, consideren que la Moringa té la proporció de proteïna mes alta de totes les plantes que s'han estudiat fins ara a la Terra! (A l'arbre dels miracles, per Monica G. Marcu, Pharm.D., Ph.D). Una anàlisi nutritiva indica que les fulles de Moringa contenen una riquesa de nutrients essencials que eviten malalties. A més contenen tot l'aminoàcid essencial, alguna cosa que és poc comú en una sola planta.



Cada arbre produeix anualment una mitjana de 4 quilos de llavor, per a un total de 2.800 quilos hectàrea/any, amb el 40% d'oli. Com a subproducte de l'extracció de l'oli s'obté la Coca de Moringa amb un 60% de proteïna, matèria primera per a la fabricació de concentrats per a animals, o menjar directe per als mateixos, amb una dieta molt nutritiva i d'alta qualitat, lliure de tòxics i d'efectes secundaris.

És important ressaltar la qualitat i qualitat de l'àcid oleic corresponent al 73%, equivalent a l'oli d'oliva. Per tant, a causa de la qualitat de l'oli, tindria una encertada vocació per a consum humà.

FABRICACIÓ:

En una hectàrea de canya de sucre es poden produir 630 litres/any d'alcohol a partir de la melassa que s'obté en la producció de sucre, mentre que la mateixa àrea sembrada amb Moringa oleífera pot produir 8.400 litres/any, que és en si, una diferència abismal entre ambdues plantes.

BIOMASSA

D'acord als cultius avançats en diverses parts del país i en l'exterior, I en la potabilització de l'aigua.- Als països desenvolupats s'usa en la potabilització de l'aigua, el procés del sulfat d'alumini, però entre l'alumini i la terrible malaltia coneguda com l'Alzheimer existeix una estreta relació poc estudiada encara, però certa. La naturalesa té la resposta alternativa: un arbre d'esvelta figura i airosa fronda anomenat Moringa referit en la Bíblia en el llibre de l'Èxode 15:22-27, pot resoldre el mateix problema en menys temps, amb menors costos i sense riscos per a la salut. Les seves llavors són una vareta màgica per netejar l'aigua.
Les Nacions Unides igual que l'organització d'http://www.treesforlife.org/our-work/our-initiatives/moringa/moringa-tree estan combatent la malnutrició mundial i la gana, per mitjà de l'ús de les fulles en pols de moringa oleifera, particularment en l'Índia i l'Àfrica.

Científics han descobert un material molt lleuger: l'aerografit

Aerografit, el material més lleuger mai creat

Té pinta de teranyina teixida per un aràcnid en plena ressaca, però en realitat es tracta d'aerografit, el material que ha superat al famós aerogel de la NASA com el més lleuger mai sortit d'un laboratori. Té una densitat de 0,2mg/cm3. Per contextualitzar, la densitat de l'aigua destil·lada a 4º i 1 atmosfera és d'1.000 kh/dm3. És fruit del treball conjunt de les universitats alemanyes d'Hamburg i Kiel en l'elaboració de complexes (i lleugeres) estructures tubulars de carboni en escales nano i micromètriques.

El material està compost en un 99,99% d'aire, i consisteix en complexes i manomètriques estructures tubulars de carboni amb propietats tan impressionants com que es es pot comprimir a la mil·lèsima part de la seva grandària i després revertir-se per si solament a la seva forma original. A més pot resistir 40.000 vegades el seu propi pes sense trencar-se i és conductor de l'electricitat.

L'aerografit amb la seva densitat és de 0,2 mil·ligrams per centímetre cúbic va superar àmpliament als dos materials anteriors que tenien el rècord de la substància mes lleugera: L'aerogel de nanotubs de carboni, amb una densitat d'1 mil·ligram per centímetre cúbic, i la microretícula metàl·lica ultralleugera, amb 0,9 mil·ligrams per centímetre cúbic de densitat. 

La NASA va desenvolupar un material tan peculiar com l'aerogel per recol·lectar la pols estel·lar que acompanya als estels. Es conformava amb el mateix una xarxa que era aire en un 99,9% i el seu llavors sorprenent densitat de 1mg/cm3 s'ha vist ja més que superada ja que aquest nou compost descendeix fins als 0.2mg/cm3.

De fet aquesta imatge que hi ha en l'article s'ha obtingut mitjançant un microscopi electrònic i gairebé costa distingir la seva estructura. Precisament per la seva semblança amb una esponja l'aerografit pot comprimir-se en un factor d'1/100 i posteriorment recuperar la seva grandària original. A més, i en comparació del seu antecessor l'aerogel, pot resistir 35 vegades més pes que est.

Amb tot potser una de les característica més notables i interessants i que poden proporcionar-li una major projecció de futur i aplicacions pràctica de les quals puguem arribar a beneficiar-nos en la vida quotidiana és la seva alta capacitat de conductivitat elèctrica que sumat a la seva lleugeresa i flexibilitat podria donar lloc a una nova i espectacular generació de piles i bateries ultralleugeres. 

[New Scientist / Wiley / Imatge: Tuhh, Karl Schulte/DPA/Press Association Images]

Una pàgina per fer turisme per Torrelles de Foix

Hola amics,

Avui us proposo una passejada pels entorns naturals del meu poble, Torrelles de Foix. Com sabeu la vila de Torrelles de Foix es coneguda sobretot per les seves Fonts Les Dous i els seus 35 brocs. Des de fa molts anys aquest paratge excel·lent no té el ressò que es mereix. Per això , avui m'agradaria convidar-vos a fer un passeig per un blog que empara tot el bo i millor d'aquest conjunt de fonts, us el recomano de totes, totes feu una passejada i no us penedireu.
L'adreça del blog que us vull comentar és aquesta http://fontsdelesdous.wordpress.com.
Un blog creat per una petita associació anomenada Torrelles Net i Punt. Aquesta associació va ser creada per intentar ajudar en la imatge del nostre poble. Bàsicament en el que fa relació a la neteja d'espais públics i zones de les fonts etc. Quan s'han de fer feines concretes, però sempre trobem col·laboradors per participar-hi desinteressadament. Actualment estem recuperant l'encant de les Dous. Aquest encant s'havia perdut aquest últims anys per la invasió de persones incíviques que en feien un mal ús.
Espero que sigui del vostre grat i tots junts aconseguim posar el lloc que pertoca a aquest indret singular, a aquesta meravella que la natura ha proporcionat i que anys enrere era un referent turístic de primer ordre, però per uns o altres motius no ha tingut la continuïtat i de vegades s'ha oblidat de promocionar tal com es mereix aquest referent de moltes famílies torrellenques.

De moment per fer boca, aquí teniu aquest vídeo d'un passeig per les principals fonts de Torrelles de Foix.
.

Un altre vídeo perquè observeu de més a prop aquest indret de Torrelles.