Diversos membres d'una família suïssa no tenen empremptes dactilars

Una altra d'aquelles notícies, que podríem titllar de "xocants", però no deixa de ser certa.
Es tracta d'un fenomen genètic que molt poques persones tenen, però és fa difícil que aquestes persones no tinguin cap mena de rastre en les gemmes dels dits o dels peus.
Llegiu i traieu conclusions vosaltres mateixos.
A l'estiu de 2008, la policia de Tolima (Colòmbia) va detenir a un home que havia intentat fugir d'un control rutinari de carreteres. Al principi, els agents no van notar res d'estrany en la seva aparença, però, en tractar de comprovar la seva identitat, es van portar una sorpresa majúscula: no tenia empremtes dactilars.

Segons van esbrinar més tard, l'individu s'havia sotmès a una intervenció per seccionar les gemmes dels seus dits. D'aquesta manera, sospitaven, pretenia esborrar la seva vida anterior en els arxius policials o, almenys, ocultar el seu rastre en possibles delictes.

En aquest cas, va ser la cirurgia qui va dissenyar aquestes "mans del perfecte lladre", però la naturalesa també és capaç de crear-les. Ho sap bé una família suïssa, molts dels membres dels quals neixen des de fa generacions sense cap tipus de marca en els seus dits, palmells i plantes del peu.

El seu cas ha estat analitzat per diverses investigacions, que han batejat el problema com "la malaltia dels retards en immigració" a causa dels problemes que els individus d'aquest clan experimenten cada vegada que intenten franquejar determinades fronteres.
La clau, esta en l'ADN

Els estudis exhaustius sobre la família han permès recentment donar amb la causa del problema. Segons un treball publicat en la revista The American Journal of Human Genetics, l'adermatoglifia -denominació científica del trastorn- es deu a una mutació genètica. En concret, un error en el gen SMARCAD1 sembla ser l'origen del curiós trastorn.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors -un equip de l'Hospital Universitari de Basilea (Suïssa) i la Universitat de Tel-Aviv (Israel)- van avaluar el perfil genètic de nou individus afectats pel problema i els van comparar amb el d'altres set familiars completament sans.

Només els qui mancaven d'empremtes dactilars presentaven la citada mutació genètica, que, segons investigacions prèvies, té un important paper regulador en l'expressió de diversos gens relacionats amb el desenvolupament.

La fallada en l'ADN també es va relacionar directament amb una menor producció de glàndules sudorípares, una característica que presentaven tots els individus afectats.

Les nostres dades tornen a subratllar el fet que les rares condicions monogèniques representen una eina d'incalculable valor per a la investigació d'aspectes ocults de la nostra biologia, comenten els autors d'aquest treball, que continuaran indagant sobre el tema.

Segons les seves dades, fins a la data només s'han identificat altres tres famílies amb un problema congènit similar al del nucli suís investigat, encara que és cert que altres trastorns, com la Síndrome de Naegeli-Franceschetti-Jadassohn, també poden provocar una formació anormal de les empremtes dactilars.

Curiós fenòmen geogràfic: Una cataracta que flueix a l'inrevès

Cataracta que flueix a l'inrevés


La zona sud d'Austràlia ha sofert d'un mes de clima extrem, amb fortes pluges que van caure sobre les ciutats durant dies complets i amb canvis en els corrents de vent, que van aconseguir velocitats de fins a 120 km/h en els últims dies.



Les corrents de vent han estat tan poderoses que fins i tot van ser capaces de llançar a l'aire una part del cabal d'aigua de les cataractes del sud d'Austràlia.





Les condicions climàtiques van afectar les vies fèrries d'Austràlia i va obligar al fet que es decreti una alerta a les persones que practiquen surf en les seves ribes, ja que es pronostiquen ones de fins a 5 metres d'altura.

Un disc òptic dur com una roca, atenció al M-Disc

En l'actualitat els discos òptics són molt barats per realitzar còpies de seguretat però la seva durabilitat sempre ha estat en dubte, sense importar el format. Una marca, taca o caiguda pot arruïnar gigaoctets sencers de dades, i en molts casos resulten irrecuperables. En un intent per incrementar de forma dràstica la resistència dels discos òptics, una jove empresa de nom Millenniata ha anunciat al M-Disc, un disc que, a més de conservar retrocompatibilidad amb unitats actuals de DVD i Blu-ray, és creat a partir d'un material similar a la roca, que li confereix una alta resistència.




Més simple en el seu disseny, i molt més resistent gràcies al seu material especial

La gent de Millenniata està convençuda de tenir el que usuaris i empreses per igual necessiten amb el seu M-Disc. Pel que fa a la seva aparença general, un M-Disc és similar a un DVD o a un disc Blu-ray, però el secret està en el seu material, i diem secret literalment, ja que els seus desenvolupadors no han revelat res més enllà del fet de ser alguna cosa amb propietats semblants a la de la roca. Un altre detall important és que un disc M-Disc no té una capa de reflexió com els discos òptics convencionals, un altre conegut punt de vulnerabilitat. A una major resistència del material, el M-Disc requereix que el làser d'enregistrament sigui de major potència. Per tant, una gravadora convencional no pot escriure en un disc M-Disc (encara que s'està parlant d'actualitzacions de firmware), però sí pot llegir-ho.

Perquè el llançament dels M-Disc sigui més suau, la gent de Millenniata s'ha associat ni més ni menys que amb Hitachi-LG Digital Storage, que estarà llançant unitats compatibles amb M-Disc en el mes d'octubre. En un començament, un M-Disc tindrà la mateixa capacitat que un DVD convencional, 4.7 GB, però la seva velocitat màxima d'escriptura serà de 4x. I el seu preu, cada disc M-Disc tindrà un PVP de tres dòlars, unes deu vegades més del que avui costa un DVD convencional. A la pàgina oficial de Millenniata podran trobar fins i tot un estudi fet pel Departament de Defensa dels Estats Units, comprovant la resistència d'aquestes unitats. La part irònica? Potser els discos M-Disc durin més que les mateixa tecnologia per llegir-los.



Pàgina oficial del producte:http://millenniata.com/m-disc/

Un ratolí per fer "anar" amb els cincs dits d'una mà

No sé si pot ser d'utilitat, però aquests dies he trobat a Internet aquesta notícia referent a un ratolí per fer servir amb els cinc dits d'una mà.

Potser sembli improductiu que tenint cinc dits a cada mà només en podem fer servir dos, o com a molt tres d'ells amb el teu ratolí? Els japonesos de Double Research & Development Co. ens donen la raó, i no solament això, sinó que han creat un curiós dispositiu d'entrada que no malgasta ni un sol d'apèndixs tàctils. Cadascuna de les teves gemmes passa a ser útil gràcies al seu propi mini-ratolí, connectat al costat de la resta a una base receptora en el palmell de la mà mitjançant un cable flexible que permet una relativa llibertat de moviment. El dispositiu pot detectar tant moviment com la pressió, i aparentment és ideal per treballar amb dades en 3D de CAD, evitant l'ús de dues mans. El cas és que vist en vídeo, ens transmet síndrome de túnel carpià a través dels ulls, però serà qüestió de provar-ho i després opinar, no us sembla?

Diuen que les imatges valen més que les paraules, mireu el vídeo; tot i que està en anglès i japonès, crec que podem desprendre molt fàcilment de que es tracta.

Un museu dedicat a les falsificacions a Tailàndia

Tot i que aquest museu té una existència de dues dècades, no deixa de ser curiós que aquests dies la xarxa vagi plena amb aquesta notícia. Com a fet, no és cap novetat, però sempre "aquestes coses et piquen la curiositat", per això avui us faig cinc cèntims vers aquest Museu de Falsificacions.


Un museu de falsificacions a Tailàndia, la potència exportadora de les còpies
Amb més de dues dècades d'antiguitat, alberga prop de 3.500 productes amb l'objectiu conscienciar als visitants sobre la importància de preservar els drets de la propietat intel·lectual
La majoria dels museus mostren objectes únics, preuats i insubstituïbles, però a la capital de Tailàndia, una gran potència exportadora de falsificacions, no podia faltar un sobre el plagi i l'engany amb les peces més inversemblants.

El museu, amb més de dues dècades d'antiguitat, alberga prop de 3.500 productes, des d'objectes comuns en qualsevol "mercadillo" del món com a samarretes, cinturons o perfums, fins als més cridaners, com a guitarres, llandes de cotxe o motocicletes preparades per circular pels carrers.

Els originals i les falsificacions es barregen al llarg de la sala d'exposicions, només amb la diferència d'una etiqueta que identifica la real, que porta una «g», i la que és còpia, a la qual li han posat la lletra «f».
Campaña de conscienciació

L'objectiu d'aquest «museu de les còpies», creat per la signatura d'advocats Tilleke & Guibbins a la seva seu tailandesa, és «conscienciar» als visitants sobre la importància de preservar els drets de la propietat intel·lectual.

«Per a les companyies el més important és el seu logo, és el seu segell de presentació. Per això no volen que se'ls relacioni amb objectes de qualitat inferior», explica l'advocada Clemence Gautier durant una visita guiada pel museu.

El despatx d'advocats organitza passades on no només s'intenta «educar» als nens, si no també oferir un «entrenament» a policies o jutges perquè aprenguin a diferenciar les còpies dels originals.

Amb l'expansió d'internet, la venda d'objectes no originals s'ha multiplicat, especialment la còpia de medicaments per prevenir la disfunció erèctil. «La gent, per vergonya, no compra Viagra en la farmàcia, la compra per internet de manera anònima», afirma Gautier.

Segons les dades aportades per la signatura, s'estima que el 50% de les vendes que es produeixen per internet són objectes copiats.

La idea d'aquest museu va néixer el 1989 del cap de David Lyman, cap de Tilleke & Gibbins, durant una visita a un soci a Hong Kong d'on va portar un centenar de falsificacions «poc assolides».

Països de sud-est asiàtic, com Tailàndia, Vietnam o Cambodja, o de l'est d'Europa s'estan convertint a les fàbriques d'aquests productes, relegant a Xina a una segona posició. Els països en desenvolupament com Tailàndia, Índia o Brasil són el principal mercat per a aquestes peces no originals.

Els casaments express, ara ja són possibles, gràcies a la màquina "AUTOWED"

 Aquest matí en un programa matiner de RAC1 he escoltat aquesta notícia, que ha estat font de portada a molts portals a Internet. Pot ser una bajanada, pot ser una crua realitat motivada per l'asfixiant crisi que patim. Sigui com sigui aquest món cada dia està més boig, que la gent fa coses per llogar-hi cadires, és tot el que em bé al cap, per opinar sobre aquesta bajanada, que passa d'original a  allò més "friki" que puguem imaginar.

Llegiu i opineu després.

Que es gasta molts diners a la festa, el vestit i la lluna de mel. Que organitzar tot porta molt temps, estrès i energia. N'hi ha prou d'excuses! Si el teu nuvi busca qualsevol pretext per no casar-se, ara no tindrà escapatòries perquè acaba d'inventar-se una màquina expenedora de casaments, on podràs contreure matrimoni en amb prou feines un minut i amb només posar una moneda.

Es tracta de l'AutoWed, un aparell electrònic creat per l'empresa Concept Shed per al Meravellós Museu Mecànic de Marvin a Detroit.

La màquina té un aspecte similar a una rocola, amb formes que recorden a una església, en color rosat.

Aquesta expenedora permet que els seus usuaris escullin entre unions heterosexuals, gais o millors amics per sempre. Per 1 dòlar, l'aparell proveeix un parell d'anells plàstics i un comprovant per commemorar ?el dia especial?.

La cerimònia ve acompanyada amb música i una veu robòtica que oficia el matrimoni.

AutoWed també ofereix als participants una via de fuita: Premi 1 pel sí, accepto o bé Premi 2, per fugir (no ho vull)

Wigig podria substituir el WI-FI d'aquí a poc temps oferint major velocitat

WiGig és un terme no gaire conegut, però des d'ara segurament ho vagis a llegir bastant, perquè pot ser la futura versió del tradicional Wi-Fi que tots coneixem. Canvis? Els que tots esperem: major velocitat.

WiGig és un acrònim de Wireless Gigabit, una tecnologia sense fil que és capaç de transmetre dades a una velocitat de fins a 7 Gbits/s, 10 vegades més ràpid que les actuals xarxes Wi-Fi 802.11n. El gran problema és que aquesta tecnologia opera a una freqüència molt baixa, de 60Ghz, sent només capaç d'emetre en un àrea d'uns 10 metres. Curiosament és la mateixa àrea que és capaç d'aconseguir les diferents versions de Bluetooth, però de qualsevol forma, no és que competeixin, WiGig és molt més potent i aquesta enfocada a altres usos.

WiGig està enfocat a transmetre molta informació alhora, com pot ser vídeo en alta definició o àudio HiFi (per exemple àudio FLAC en 5.1), per fer-nos una idea, podria ser una tecnologia instal·lada en un portàtil que es connecta a la teva pantalla de televisió, així no necessites cables HDMI per treure àudio i vídeo en alta definició, amb una xarxa sense fil de fins a 7 Gbit/s tens més suficient.

Aquesta tecnologia mantindria la compatibilitat amb tots els aparells 802.11x, és més, és evident que amb aquest rang d'acció arribaria amb una versió com la 80.11n incorporada, usant una banda per connectar-se a internet o accedir a altres ordinadors de la teva xarxa local i la tecnologia WiGig enfocada a l'A/V. Passaríem de tenir equips de tecnologína sense fil de doble banda (5 o 2.4 GHz) a tenir equips tribanda. En cas de fallada de WiGig, alguna cosa que no diu molt d'ella, seria capaç de passar a les xarxes 802.11 de 2.4 i 5 GHz, solució que permetria suportar vídeo en alta definició, per exemple.

Qui està darrere d'aquesta tecnologia? Doncs pràcticament totes les empreses importants de tecnologia (amb grans excepcions), però per exemple, AMD i Intel, Samsung, Toshiba, Pansonic, Dell com a fabricants d'ordinadors i components, fins i tot Nokia, Microsoft i NVIDIA. Però els que fabricaran els controladors d'aquesta nova tecnologia seran segurament Atheros, Broadcom, Texas Instruments i Samsung.
El futur de les xarxes sense fils domèstiques pansa per l'estàndard WiGig, que segueix imparable el seu desenvolupament prometent aconseguir velocitats de fins a 7 Gbps sense cables.

Wireless Gigabit Alliance és el grup de treball encarregat de desenvolupar la tecnologia WiGig que, basant-se en les freqüències dels 60 GHz, suposarà una interessant evolució de l'estàndard Wi-Fi actual ja que podrà aconseguir velocitats de transmissió que podran arribar a ser, en el cas idoni, de fins a 7 Gbps. En comparació, les xarxes Wi-Fi actuals poden arribar a donar un rendiment de 300 Mbps amb 802.11n.

L'estàndard, que recentment ha arribat a la seva versió 1.1, ja té el seu nom dins del IEEE, 802.11ad, amb el que se'ns dóna una idea que ja està bastant avançat i que relativament aviat, a partir de 2012, podríem començar a veure els primers dispositius compatibles.
Xarxes de curt abast, però molt ràpides
Per aconseguir aquestes grans taxes de transmissió s'ha desenvolupat tot un algorisme d'alteració del con de radiació de les antenes, amb el que es pot focalitzar la potència d'emissió sobre un àrea molt més petita que les actuals xarxes Wi-Fi, que tracten d'aconseguir un diagrama omnidireccional per donar cobertura per igual a totes les zones.

Com es pot veure en el diagrama, el portàtil s'està connectant de forma directa amb el router sense fil i el televisor, que al seu torn mana la informació de so als altaveus.

És interessant destacar que, a causa de l'ús de la freqüència de 60 GHz, el radi d'abast és molt petit. De fet, els propis desenvolupadors no tenen molt clar si es podrà donar cobertura d'alta velocitat a través d'una paret, per la qual cosa sembla que la tecnologia està orientada a radioenlaces de molt curt abast amb visió directa.

Fins i tot, el senyal es pot enfonsar si una persona se situa enmig de l'enllaç. Per a aquestes situacions s'ha buscat una forma alternativa de realitzar l'enllaç sense fil a través d'un rebot. En la mateixa figura anterior, es pot veure un exemple en l'enllaç que va des del portàtil fins al telèfon que, a causa que està el nen interferint el camí directe, s'envia el senyal a la paret per després rebotar i arribar al telèfon.

Si per contra, l'establiment de l'enllaç en 60 GHz és impossible perquè hi ha massa obstacles o no s'està suficientment prop del punt d'accés, l'estàndard recull l'ús de les freqüències tradicionals de Wi-Fi (2,4 i 5 GHz) per connectar-se, encara que a costa de la velocitat.


L'objectiu de WiGig és, per tant, la interconnexió de dispositius de forma sense fil a molt alta velocitat, sense necessitat d'utilitzar per a això un cable físic. Això és d'especial interès per a la sincronització d'ordinadors amb càmeres de vídeo, smartphones o reproductors MP3. A més, WiGig porta compatibilitat amb les tecnologies HDMI i DisplayPort, per la qual cosa serà possible transmetre imatges i so des d'un dispositiu portàtil fins a un televisor sense posar cables pel mig.

Font: http://bandaancha.eu