En una versió digital del diari La Vanguardia hi havia aquesta notícia referent a que Barcelona, l'any 1895 ja disposava d'un equip de futbol, abans de la fundació pel suïs Hans Gamper.
No deixa de ser curiós i anecdòtic, per això fent cas a aquesta nota de premsa publicada el 28 de gener de 1895, potser el primer club decà català fos aquest "vell Barcelona".
Aquí podeu veure l'article que publicava el diari barceloní, avui fa 115 anys.
Crónica de Sport A pesar del adverso concuño que la naturaleza prestó al paniso de ayer, se inauguró con él el Velódromo de la Bonauova por los jugadores que componen la Sociedad de foootball de Barcelona. Diez y seis se presentaron á disputar las partidas, correspondiendo al bando azul los señores Joggon, Reewes (capitán), Barrie, Heather, W.- Par¡ ons, H. Morris, Hicks y Surié; y al encarnado los señores Biown, Pownall (capitán), J. Parsons, S. Morris. Hencke, Richarasou y Serra. La «pelousse» húmeda y fango&a, no favoreció las luchas y pases propios át\ juego, sin embargo se hicieron aplaudir algunos jugadores, por su buena táctica en conducir la pelota y en especial los guaidadores de la puerta al defender la entrada del «ballon». Son dignos de mención por el acierto con que condujeron su bando ios dos capitanes; y por los «goals» que lograron los señores W. Parsons y H. Morris que lograron tres y uno respectivamente, por lo que al bando azul se refiere y del bando encarnado, Samuel Morris que logró uno. Para el sábado próximo se prepara un gran par- tido de desafío, del que daré á conocer los detalles en la próxima crónica.
El primer Barça de la història va néixer abans que el fundat per Joan Gamper
En 1895, uns joves ja es reunien per jugar a futbol sota el nom de 'Societat de Football de Barcelona'
David Ruiz Marull
Article extret del Diari Sport, edició digital
És ben conegut que el 29 de novembre de 1899, Joan Gamper i altres 11 homes es van reunir en el gimnàs Solé per fundar el FC Barcelona. El jove suís, que havia arribat a la ciutat comtal un any abans, va utilitzar la revista 'Els Esports' per buscar a altres persones que, com ell, anessin aficionats al futbol, una activitat en auge a la fi del segle XIX.
Però, malgrat el que sempre s'ha dit, el conjunt que van fundar Gamper i els seus companys no va ser el primer Barça de la història o, almenys, va haver-hi un embrió anterior. Aquell equip es va basar en un grup d'amics que, des d'uns anys abans, formaven la Societat de Football de Barcelona, com va informar La Vanguardia en la seva edició del 28 de gener de 1895.
"Corresponent al bàndol blau els senyors Joggon, Rewes (capità), Barrie, Heather, W. Parsons, H. Morris, Hichs i Suñé; i a l'encarnat els senyors Brown, Pownall (capità), J. Parsons, S. Morris, Hencke, Richardson i Serra". Aquests setze futbolistes, que van utilitzar colors molt semblats als quals acabarien imposant-se en la samarreta blaugrana, s'havien reunit per jugar un partit que inaugurava el Velòdrom de la Bonanova.
Aquells joves no sabien que anaven a ser els precursors d'una de les grans entitats esportives del món. La Crònica de Sport explica que, a pesar "de l'advers concurs de la naturalesa", que va deixar el camp humit i fangoso, alguns jugadors "es van fer aplaudir per la seva bona tècnica a conduir la pilota i especialment els guardadores de la porta en defensar l'entrada del ?pilota?".
El partit va acabar amb el resultat de 4-1 a favor dels blaus gràcies als gols de W. Parsons (3) i H. Morris. Pel bàndol encarnat va anotar S. Morris i ambdós conjunts es van emplaçar per jugar una revenja una setmana més tard.
Però no acaba aquí la història dels membres de la Societat de Football Barcelona, que segons alguns estudis es va fundar en 1894. Aquells joves, la majoria d'ells britànics, van prendre com a president al cònsol anglès de Barcelona, el Sr. William Wyndham, però mai van arribar a constituir-se com a entitat.
Quatre anys després d'aquest duel, Gamper va reunir a persones interessades en el futbol per fundar el FC Barcelona. En aquest grup de pioners blaugrana estaven John i William Parsons i Samuel i Henry Morris, protagonistes de la trobada en el Velòdrom de la Bonanova.
En 1902, el fundador del Reial Madrid, l'empresari català Carles Padrós, va impulsar el primer torneig d'àmbit nacional per celebrar la coronació del Rei Alfonso XIII. Va convèncer a l'Ajuntament de Madrid perquè acceptés col·laborar en la competició i va convocar als equips més representatius d'Espanya per enfrontar-se entre ells. Van acudir el Madrid i el New per la demarcació madrilenya, el Barça i l'Espanyol en representació de Catalunya i el Biscaia, on jugaven futbolistes de l'Athletic i del Bilbao, que àdhuc no s'havia fusionat.
En aquell torneig, el Barça va arribar a la final després de vèncer al Madrid en semifinals (3-1) amb dos gols de Steinberg i un tercer transformat per Gamper gràcies a un penal. La final va ser davant l'equip basc, que es portaria finalment el trofeu amb la seva victòria per 2 punts a 1. El gol dels blaugrana ho va anotar un tal Parsons (potser els soni aquest cognom) i en l'onze que es va enfrontar al Biscaia estaven altres vells coneguts: S. Morris, J. Morris i I. Morris.
