Webs de descàrregues tanquen avui com a protesta contra la llei Sinde

Davant la imminent votació al congrés, insisteixen en la vulneració de llibertats que suposa aquesta disposició

Més de vint webs de descàrregues han tancat avui com a mesura de protesta per la possible aprovació, dimarts vinent, de la disposició de la llei d'Economia Sostenible coneguda com a 'llei Sinde'. Així, webs de descàrregues tan populars com Cinetube o Series Yonkis són avui una plana de color negre amb un missatge: 'Si s'aprova la llei Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al servei del poder. Per la llibertat d'expressió a la xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs'.
Totes aquestes webs redirigeixen avui al portal 'No al tancament de webs', on hi ha el manifest del moviment. Un text on alerta del 'perill per a les llibertats que representa la llei Sinde' i que anima la gent 'a sortir al carrer i explicar-ho a tothom'. També relata que la 'llei Sinde' és una 'imposició estrangera' i responsabilitza els Estats Units d'incitar el govern espanyol a aprovar-la 'per a aconseguir una xarxa sumbissa i acceptable'.
Segons aquesta disposició de la llei d'Economia Sostenible, una comissió del Ministeri de Cultura espanyol podrà tancar una web si considera que vulnera la propietat intel·lectual o que pot causar dany patrimonial als autors.
Tot apunta que la setmana vinent la comissió econòmica del congrés espanyol votarà la llei, però encara no és clar si tindrà el suport suficient. I és que és possible que el PNB demani una votació separada de la disposició per tal de tombar-la. Tal com explicava VilaWeb ara fa unes setmanes, CiU podria ser clau en la votació, però encara no ha definit la seva posició.

Una llei que pot fer tremolar les descàrregues p2p per INTERNET

Avui vull fer patent aquest comunicat tal com està redactat a la web de http://www.internautas.org vers l'aprovació imminent de l'anomenada Ley Sinde. Està escrita en castellà per donar més notorietat a la notícia.

A los ciudadanos: Ayúdales a decir NO a la Ley Sinde

Hemos conocido hace poco que antes del 31 de diciembre pretende aprobarse por el procedimiento de urgencia la "Ley Sinde", dentro de la Ley de Economía Sostenible, sin ningún tipo de debate parlamentario democrático y sin posibilidad de enmiendas, como desea explícitamente el gobierno estadounidense de Obama. Si a ti también te parece un atropello inadmisible, llama a tus diputados y díselo.

15-12-2010 - A los ciudadanos: Ayúdales a decir NO a la Ley Sinde

Si te parece una aberración que se reimplante la censura en España, llama a tus eurodiputados y díselo.

Si no entiendes cómo es posible que un gobierno que se dice progresista recorte las libertades ciudadanas, llama a tus diputados y díselo.

Si no entiendes que en una democracia moderna se pueda esquivar la autoridad judicial, única capacitada para decidir a la hora de afectar derechos fundamentales como la libertad de expresión, y decretar el cierre de sitios web como quien pone multas de aparcamiento, llama a tus diputados y díselo.

Si te parece mal que el gobierno español defienda los intereses de la industria norteamericana a costa de pasar por encima de las libertades civiles de los españoles, llama a tus diputados y díselo.

Si te parece inadmisible que la censura se implante en Internet y se cierren páginas web sin justificación alguna y por capricho del poder, llama a tus diputados y díselo.

Si quieres recordarles que seguirás el lema "no votaremos a aquellos que aprueben la Ley Sinde", llama a tus diputados y díselo.

Si no te gusta que Internet se convierta en un estado policial de alarma permamente, llama a tus diputados y díselo.

Si por el contrario, todo esto te parece bien, no los llames, a ellos también les parece bien.

Los teléfonos

Los políticos españoles no se caracterizan por la transparencia; por tanto, no ha sido posible encontrar los teléfonos de sus oficinas en el Congreso. Por tanto, según el partido al que pertenezca el diputado con el que quieras hablar, tendrás que recurrir a los siguientes números, y pedir que te faciliten el número de teléfono de ese diputado concreto. Recuerda que es tu derecho.

GPS - Grupo Parlamentario Socialista

Tlf : 91 390 6618

GPP - Grupo Parlamentario Partido Popular

Tlf.Atención al Ciudadano: 900 101 446

GPC - Grupo Parlamentario Catalán (CiU)

Dpto.de Prensa:

María Eugenia Quetglás Tlf: 91 390 7964

Carolina Herrero Tlf: 91 390 7228

GPV - Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV)

Tel.: 94 403 9400

GER-IU-ICV - Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds

ERC - Esquerra Republicana de Catalunya

Tlf: 93 453 6005

IU - Izquierda Unida

Tlf: 91 722 7500

ICV - Iniciativa per Catalunya Verds

Tlf: 93 301 0612

Partidos políticos del Grupo Mixto:

UPyD - Unión, Progreso y Democracia

Tlf: 91 598 2286

BNG - Bloque Nacionalista Galego

Tlfs.: 91 390 7688/ 91 390 6508

UPN - Unión del Pueblo Navarro

Tlf: 94 822 3402

CC - Coalición Canaria

Tlf : Ninguno disponible



Los diputados de la Comisión de Economía

Los diputados siguientes forman parte de la Comisión de Economía del Congreso, que pretende consumar este atropello a la democracia y los derechos fundamentales. Hazles saber lo que opinas sobre su intento de aprobar la Ley Sinde por el procedimiento de urgencia y sin debate ni enmienda alguna, justo tal y como quiere el gobierno estadounidense.


Grupo Socialista

Colldeforns i Sol, Mª Montserrat
Gastón Menal, Marta


Grupo Popular

Montoro Romero, Cristóbal Ricardo
Tomé Muguruza, Baudilio


Grupo Catalán (CiU)

Sánchez i Llibre, Josep


Grupo Mixto

Oramas González-Moro, Ana María


Grupo Vasco

Azpiazu Uriarte, Pedro María


Grupo Esquerra Republicana, I.U., I.C.V.

Buenaventura Puig, María Nuria

i un altre apunt també sobre el mateix tema

No a la censura. No a la Ley Sinde. No al cierre de webs.

AYÚDANOS A SEGUIR TEJIENDO

Discúlpanos si no es esta página lo que querías leer este domingo. Seguramente vienes de otra página de Internet donde esperabas encontrar algo muy distinto. Si así lo deseas, puedes dejar de leer ahora mismo, pero nos gustaría explicarte por qué hoy han cerrado algunas webs. Si el próximo martes 21 de diciembre algunos políticos deciden aprobar la Ley Sinde, la Internet en español que hemos conocido cambiará para siempre, y miles de páginas podrán ser cerradas desde el poder.

A lo largo del último año, en esta página se ha publicado mucha información sobre la Ley Sinde, un proyecto de censura de Internet escondido dentro del proyecto de Ley de Economía Sostenible. Te invitamos a ver los vídeos, a escuchar, a leer y a reflexionar. Cuando te hayas informado acerca del peligro para las libertades que representa la Ley Sinde, no te quedes sentado. Sal a la calle y explícaselo a todas aquellas personas que conozcas, muy especialmente a aquellas que viven desconectadas de Internet.

La Ley Sinde no nace de la voluntad del pueblo español, sino que es una imposición extranjera. La embajada de Estados Unidos ha presionado a nuestro gobierno para aprobarla, pisoteando nuestra soberanía nacional. Quieren una Internet sumisa y controlable, que sea útil para convencer a la población, como los restantes medios de comunicación controlados desde el poder. No quieren que la gente comparta información, no quieren que sepamos quién mueve realmente los hilos, no quieren que sepamos cómo se enriquecen empobreciendo al resto de la población. Quieren una red esclava desde la que vendernos su visión del mundo.

Hubo una vez un hombre que creyó en la paz y en la libertad, y que murió asesinado. Se llamaba Mohandas Karamchand Gandhi, y se enfrentó a un imperio con una primitiva herramienta: su rueca de hilar. Pronunció estas palabras: "Si trescientos millones de personas hilaran una vez por día, no porque un Hitler se lo ordenara, sino porque se inspiraran en el mismo ideal, tendríamos una unidad de propósitos suficiente para alcanzar la independencia."

Mucho más de trescientos millones de personas están tejiendo cada día esta inmensa red de intercambio de conocimiento que se llama Internet. Millones y millones de personas compartimos información a través de redes abiertas. Hemos creado una cultura y tenemos un objetivo común y universal. Todo eso puede cambiar a partir del próximo martes. La Ley Sinde es una tijera que permite cortar los hilos que mantienen viva Internet, una red que debe seguir siendo libre y neutral, como instrumento de progreso, paz y libertad.

Ayúdanos a seguir tejiendo. Sal a la calle, explícaselo a tus vecinos, a tus amigos, a tus compañeros de trabajo. Y discúlpanos por haberte estropeado este domingo, pero lo hacemos para que puedas disfrutar en libertad del resto de tus domingos. Muchas gracias..

I una altra....

El Consejo de Ministros acaba de aprobar el proyecto de ley de economía sostenible y de anunciar que lo envía a las Cortes para su tramitación parlamentaria. Todavía habrá que agradecerles que no lo aprueben por la vía rápida mediante un Decreto-Ley. Han transcurrido tres meses y medio después de que el lobby internacional del copyright introdujese, en un Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible que nada tenía que ver con la propiedad intelectual, una ominosa Disposición Final Primera destinada a cerrar impunemente páginas web sin intervención judicial. En el camino queda una fuerte movilización en internet, falsas promesas de volver a ser recibidos para consultas, las críticas de varios de los organismos pertinentes consultados sobre la misma y unas pequeñas modificaciones cosméticas en el texto que no varían en absoluto el alcance y espíritu de las medidas.


En síntesis lo que tenemos es un proyecto de ley que, salvo que algo cambie radicalmente, será aprobado sin modificaciones o con cambios mínimos por el parlamento, y que permitirá a una comisión administrativa dependiente del ministerio de cultura cerrar las páginas web que le parezca pertinente. Para empeorar todavía más el asunto, la composición de dicha comisión no se establece en la ley ni se conoce, aunque todo apunta a que en ella estarán presentes las entidades de gestión. Una vez decidido el cierre, un juez revisará que no se vulneran la libertad de expresión o de información, pero no entrará en el fondo de la cuestión. No revisará si efectivamente hubo o no una vulneración de derechos de propiedad intelectual. Ante este cierre, cabrá recurrir por la vía ordinaria y ver si después de unos años la justicia te da la razón y puedes volver a abrir tu web. Eso sí, incluso si al final ganas, olvídate de que alguien te vaya a compensar. Es, con toda claridad, una justicia paralela. Una justicia que no es justicia.


La defensa de la propiedad intelectual se convertirá así en la gran excusa para censurar y controlar internet. Cualquier página web es susceptible de estar infringiendo derechos de propiedad intelectual desde el punto de vista de los interesados, que serán muy probablemente los que controlen la comisión. Se impondrá la interpretación de que enlazar a contenidos protegidos equivale a publicarlos, aunque los jueces se empeñen en decir lo contrario. Y con ello todas las webs con enlaces, y la estructura misma de Internet estarán en peligro. Así, se podrán cerrar páginas molestas de todo tipo. Es más, si funciona como pretenden sus impulsores, ni siquiera esto hará falta. Habrán creado un régimen de autocensura suficiente para que la gente no se atreva a publicar según qué cosas. O para que una simple amenaza de denuncia ante la comisión baste para que se retiren los contenidos o críticas no deseados.


El envío al parlamento del proyecto de ley en estos términos, y más en las circunstancias en las que se ha hecho (sin dar a conocer el texto, sin mencionarlo en rueda de prensa, sin mencionarlo en un dossier de más de 60 páginas, sin permitir que hubiera preguntas sobre el tema en la misma), viene a consumar una importante brecha digital entre la sociedad en internet y nuestra clase política, con el gobierno al frente.


Internet se ha convertido en una plataforma de comunicación, de expresión, de información y de innovación sin precedentes en la historia de la humanidad. Es, sin duda, un elemento clave para el progreso de las sociedades modernas. Es a la sociedad del siglo XXI lo que la electricidad fue a la de finales del XIX. La base sobre la que se construye la sociedad del futuro, sobre la que se cimientan todas las demás innovaciones. Pretender impulsar la economía sostenible y la innovación de espaldas a internet es no haber entendido nada. Es condenar a España a perderse la revolución digital, de la misma forma que nos perdimos la revolución industrial.


La clase política, con la complicidad de buena parte de los medios tradicionales, ha calculado que la protesta de internet no iría a más. Que estaba hecha de gaseosa. Que con manejar bien los mensajes, como han hecho siempre, bastará para que el asunto se olvide, para que no haya movilización ni contestación, para que se quede en unos pocos protestando en el vacío, sin ninguna repercusión en el mundo físico. Ellos están organizados. Saben cómo moverse, como influir. Saben cómo hacer para que un asunto pase inadvertido, para que no se pregunte por él. Y piensan que, esta vez también, van a salirse con la suya.


Yo creo que no. Que hemos traspasado ya un umbral invisible pero importante. Que el número de personas que están en internet, que la usan todos los días y que la valoran como algo realmente imprescindible en sus vidas es mucho más alto de lo que los políticos se imaginan. Somos muchos los que consideramos que el tratamiento que se haga en política de internet es un asunto clave. Capaz de cambiar nuestro voto. Capaz de hacer que nos movilicemos y nos organicemos. Si nos atacan, nos defenderemos. En nuestro terreno encontraremos medios tecnológicos para esquivar sus intentos de control y de censura. En el suyo poco a poco iremos ganando espacios. Iremos organizándonos, iremos actuando.

Sé que no somos decenas de millones. Pero también sé que cada día somos más. Y que cada día tomamos más conciencia de nuestro número y de nuestro poder para cambiar las cosas. No será cosa de unos días. Puede que no consigamos parar esta ley. Pero estamos creciendo, estamos haciéndonos más fuertes. Y estamos tomando nota.

FUENTE: http://www.noalcierredewebs.com/

ECURED : A Cuba també tenen la seva pròpia Wikipèdia

EcuRed és un projecte d'enciclopèdia en xarxa cubà desenvolupat i administrat per estudiants agrupats en el Jove Club de Computació i Electrònica, entitat de la Unió de Joves Comunistes, que posseeix més de 600 filials en tot el país encarregades d'ensenyar computació. Va ser llançada oficialment el 14 de desembre de 2010, amb l'auspici del govern cubà.

El contingut està entrellaçat amb la Revolució Cubana i està escrit des d'una perspectiva cubana. La seva filosofia és l'acumulació i el desenvolupament del coneixement amb un objectiu democratizador i no lucratiu, des d'un punt de vista descolonitzador. El seu nom ve d'Ecúmene, que significa món. De moment compta amb 19632 articles, la majoria relacionats amb biografies i història cubana.

EcuRed és assumida pels seus fundadors com un projecte emancipador i il·lusionant, però encara està en la seva fase inicial de construcció. El disseny d'aquesta pàgina està basada en el de Wikipedia, però compta amb els colors de la bandera cubana.

De moment només poden editar en aquesta pàgina els integrants d'organismes oficials del govern cubà (Jove Club de Computació i Electrònica, el Ministeri d'Educació Superior el Ministeri de Salut Pública, el Ministeri d'Educació), per la qual cosa explica fins a la data amb quinze mil articles. No obstant això es preveu obrir el lliure registre en els propers mesos.

La major part de les seves pàgines es divideix entre articles d'història i biografies de personalitats, encara que no estan absents els assumptes geogràfics i de divulgació científica. Els temes són enfocats des del punt de vista cubà. Per exemple, Fidel Castro és descrit com a Líder indiscutible de la Revolució Cubana, Estats Units és descrit com a imperi del nostre temps, a més d'altres temes com a "Terrorisme d'Estat a Colòmbia" que al·ludeix a la política de seguretat democràtica del govern d'Álvaro Uribe.

Particularment és una pàgina deserta de bibliografies pròpies d'artistes tan significatius per a Cuba i el món com poden ser Celia Cruz, i d'altres que per haver deixat el país ara no són considerats com a cubans del règim sinó com a desertors.

Les actualitzacions han de ser autoritzades amb l'aprovació de l'administrador. De moment, el lloc és administrat oficialment pel Jove Club de Computació i Electrònica.

Informació estreta de Wikipedia.

Ous: mesures i codis identificatius

Els ous són una importantíssima font de nutrients.Es un aliment molt important ja des de l´antiguitat i el seu consum està estès per tot el món actualment.
Una gallina produeix un ou cada 24-26 hores.L´ou és un òvul d´una gallina que al llarg del recorregut per l´aparell reproductor de la gallina, des de l´ovari fins que és expulsat per la cloaca de la gallina, es va recobrint amb la clara i la closca fins obtenir un ou tal com nosaltres coneixem.


 El pes mig d´un ou està entorn als 60 gr, dels quals aproximadament el 60% és clara, el 30% és rovell i el 10% restant és closca i membranes.
 La closca està composta majoritàriament per calci. La clara o albumen està composta basicament per aigua (88%) i proteïnes (12%). El rovell o vitel·li conté vitamines, lípids i minerals.
 Al obrir un ou podem saber si és més o menys fresc mirant com de gran és la càmera d´aire que hi ha en un dels extrems de l´ou. Com més gran és la càmera d´aire, menys fresc és l´ou. També ens podem fixar en el rovell i la clara. Com més fresc és l´ou la clara és més densa i fa que el rovell suri damunt d´ella, i el rovell quedi centrat al mig de la clara.
Un cop l´ou està bullit també podem saber si és fresc o no per la mida de la càmera d´aire que queda entre la clara i la closca. Com més petita és la càmera més fresc és l´ou.
 Els ous frescos destinats a consum humà es classifiquen en funció del pes en 4 categories :
  XL: super grans: de 73gr o més.
  L: grans: de 63 gr a 73 gr.
  M: mitjans: de 53 a 63 gr.

  S: petits: menys de 53 gr.

 Per llei tots els ous que es venen als supermercats tenen que anar classificats, marcats i envasats.
  Un ou fresc ha de vendre's al consumidor en els 21 dies posteriors a la posta, encara que es pot consumir fins la data de consum preferent indicada al embalatge, que és 28 dies des del dia de la posta.
 L´ou va marcat amb tinta alimentaria amb un codi de números i lletres que corresponen a : primer dígit:forma de cria de les gallines; dues lletres següents: Estat membre de producció; resta de dígits: granja de producció; i també data de posta de l´ou..

Aquí podeu veure la "radiografia" d'aquest codi que actua com a "DNI"

Curiositats del mot "moneda" i afgunes afinitats curioses

   
Sabies que?
-La paraula moneda prové del llatí moneta, sobrenom que se li donava a la Deessa Juno (Juno Moneta) el temple de la qual a Roma va ser utilitzat com a taller per a les primeres encunyacions en plata.

-La primera moneda coneguda pels historiadors va ser l'Estatero, usada al segle VII a. de C. en Lidia, una regió situada entre Àsia Menor i el Mar Egeu. La seva invenció s'atribueix al rei Jijes, sent encunyada en pedra, de forma ovalada i amb una tortuga gravada en la seva superfície. Per la seva banda, la primera moneda encunyada en honor d'uns Jocs Olímpics va ser un Koroibos d'Elideix que es va realitzar en l'any 776 a. de C. en ocasió de la I Olimpíada de la història de la humanitat.

-Les primeres monedes datades daten de l'any 1234 i van ser encunyades a Dinamarca pel bisbe de Roskilde.

Moneda de la vídua és com es coneix popularment a la moneda que es nomena en la Bíblia en la Paràbola de L'Óbolo de la Vídua?. En realitat es tracta d'un Leptó, nom hebreu per a aquesta moneda del segle I a. de C. (La Paràbola de L'Óbolo de la Vídua diu: Alçant la mirada, va veure uns rics que tiraven les seves donacions en l'arca del Tresor; va veure també una vídua pobra, que tirava allí dues monedes petites, i va dir: De debò us dic que aquesta vídua pobra ha tirat més que ningú. Perquè tots aquests han tirat com a donatiu el que els sobra, aquesta en canvi ha tirat del que necessita, de tot el que té per viure?. Lluc, 21:1)

-El Thaler alemany va ser una moneda gran de plata que va circular per Europa Central a la fi del segle XV, per costum la gent va denominar Daaler. Encara que originària del Tirol, la seva ocupació va ser bastant popular i fins i tot altres països van encunyar monedes inspirant-se en el Thaler (fins als seus noms van derivar d'ella: el Rigsdaler a Dinamarca, el Rijkddaaler als Països Baixos, el Talar a Polònia, el Tallero a Itàlia, el Jocandale a França o el Jefirmak a Rússia). Curiosament els nord-americans utilitzaven el nom de Thaler per referir-se a la moneda espanyola.

-El 25 de juny de 2010 la prestigiosa casa de subhastes Dorotheum de Viena (Àustria), va subhastar una de les rareses més valorades al món numismàtic. La moneda d'or més pesada del món (100 kg), la Maple Leaf d'1.000.000 de dòlars Isabel II. A més de ser la moneda d'or més gran del món, la Maple Leaf és també la moneda més pura amb un 99,999% de contingut d'or pur. Només existeixen cinc monedes d'aquest tipus en el món, una d'elles en possessió de la pròpia reina d'Anglaterra, Isabel II. La Maple Leaf, encunyada el 2007 a Canadà, va ser adquirida per una empresa espanyola, per 3.270.000€.

-Per la seva banda, la cambra de jawa nepalesa encunyada en plata en 1740,que mesurava 2 mm x 2 mm i pesava uns 0,010 gr es troba en el llibre de Rècords Mundials Guinnes, com la moneda més petita.

-El símbol de l'euro (€), desenvolupat per la Comissió Europea, s'inspira en l'épsilon de l'alfabet grec. Es va escollir aquest símbol com a referència a la inicial d'Europa, I. Les dues línies paral·leles fan referència a l'estabilitat que se suposa dins de l'àrea euro. Línies similars també apareixen en el dòlar en forma vertical i en el ien japonès representant el mateix concepte.

-La primera moneda de la història dels Estats Units d'Amèrica on es pot llegir una paraula en espanyol és la moneda de vint-i-cinc centaus emesa el 2009 dedicada a Puerto Rico. En aquesta moneda es pot llegir: Illa de l'Encant

-El nom de la paraula dòlar és francament rocambolesca i fins a cert punt hilarant, amb connexions més que evidents amb el Thaler . En l'any 1535 els monarques espanyols van encunyar monedes de plata utilitzant el metall d'una mina de Mèxic recentment descoberta. Seguint la moda europea de l'època, a aquesta moneda la van denominar Thaler, encara que els espanyols residents en terres mexicanes van cometre un error greu en encunyar les monedes, doncs van substituir les lletres t i h per una d seguint la pronunciació fonètica. Posteriorment, el dia 4 d'abril de 1792, George Washington adopta com a moneda oficial dels Estats Units el Daler mexicà, encara que molt aviat la hi començaria a cridar dòlar d'acord amb la fonètica de la llengua anglesa.

-A principis de 2007 la casa de la moneda de Filadèlfia va encunyar un nombre desconegut de noves monedes d'un dòlar en les quals es van oblidar el lema ?In God we trust? (?Confiem en Díos?). Al cap de molt poc temps aquestes monedes de dòlar es cotitzaven a més de quatre-cents dòlars en diferents webs de subhastes.

-Entre 1997 i 2002, a Colòmbia va estar en circulació una moneda de $1.000 (pes colombià), la qual va ser retirada a causa de la seva falsificació massiva, a tal punt que una vegada es va donar l'ordre de retirar-la, la quantitat de monedes falses sobrepassava a la de les legítimes.

-Quatre són les vegades que Brasil ha canviat el nom a la seva moneda en l'última època: de 1942 a 1987, va ser cruzeiro; de 1987 a 1992, el croat; de 1992 a 1994, el cruzeiro; i des de 1994, el real.

-Durant el regnat de Felip V (1621-1665) hi havia poc or a Espanya, però el costum en l'època era que el rei regalés monedes a altres monarquies com a símbol d'agraïment i cortesia. Per això el 1623 i per decret, els segovians van haver de donar totes les seves joies a la Real Fàbrica de la Granja de Segòvia (fàbrica de monedes) perquè poguessin fer una moneda d'or de 10 centímetres de diàmetre com a ofrena al Príncep de Gal·les. Aquesta moneda d'or es diria cetén i solament es van fer set exemplars. Una d'elles la conserva el Museu de la Moneda de Madrid i una altra la Biblioteca Nacional de París (França), mentre que de les cinc restants es desconeix el seu posseïdor.. I per cert, no solament a Espanya i Andorra va circular legalment una moneda amb la denominació pesseta, doncs tant a Guinea Equatorial com en la República Àrab Sahrauí també es van encunyar monedes amb la denominació pesseta. És més, a Puerto Rico les monedes de vint-i-cinc centaus es denominen popularment amb el nom de pesseta.

-Els funcionaris que treballen a la seu de l'agència tributària de Toledo (a Espanya), durant unes excavacions arqueològiques que van tenir lloc al seu edifici de treball, van trobar un autèntic tresor. Ni més ni menys que vint-i-cinc monedes de bronze datades del segle IV al costat dels busts dels emperadors Constanci II i Valentinià II. Pel que sembla algú les va enterrar durant els moments més convulsos de l'Imperi Romà Occidental, potser amb l'esperança de recuperar-les posteriorment.

I gairebé per acabar...: T'has fixat què tenen en comú els signes de les divises dels tres països que han sofert atacs terroristes significatius en els últims temps amb les dates en què es van cometre? Doncs observa bé la següent imatge?

Símbols de divises

Casualitat? Coincidència? Una curiositat?


       
   

Tens coneixement de noms de topònims de Torrelles de Foix? Doncs no els guardis, comparteix-els

Abans d'entrar en matèria, m'agradaria fer palès el que diu la Wikipèdia sobre el mot "TOPONÍMIA" i tot allò amb que es relaciona.
La toponímia (del grec τόπος topos, «lloc», i ὄνομα ónoma, «nom») és el conjunt de topònims d'un indret, és a dir, els noms de lloc. També s'anomena així l'estudi dels noms de lloc. Es pot emprar també el terme toponomàstica, si bé és millor reservar aquest terme per a designar l'estudi de la toponímia. També és la part de l'onomàstica que estudia els topònims o noms propis de lloc. Està íntimament lligada a la investigació etimològica i l'evolució d'aquesta mena de noms. La toponímia es pot dividir en macrotoponímia o toponímia major -encarregada dels noms de continents, països, regions, grans ciutats, etc.- i microtoponímia o toponímia menor -fonts, rieres, turons, etc.-, tot i que la distinció entre topònims majors i menors és a vegades molt relativa i molt sovint s'estudien conjuntament.


L'estudi de la toponímia d'un país pot respondre a diversos interessos. El més simple seria satisfer la curiositat d'unes persones o d'un poble per l'origen del nom dels llocs on viuen o que els rodegen. En geografia la toponímia pot donar informació útil sobre diversos aspectes d'una zona, com ara el relleu, la flora, la fauna, etc, i pot ajudar a delimitar la separació entre dues zones geogràfiques (per exemple, entre la Franja de Ponent i l'Aragó de parla castellana). Per als historiadors és una font d'informació sobre els pobles que hi han viscut anteriorment. A Catalunya, per exemple, conviuen topònims d'origen iber, púnic, celta, romà, germànic, àrab i català. En lingüística, a més de l'etimologia, la toponímia aporta dades sobre l'evolució fonètica d'una llengua, etc.

Dit tot això, anem al fons d'aquest article que avui us he fet avinent. El passat dissabte 11 de desembre de 2010, Torrelles de Foix va ser lloc de trobada d'una reunió de la secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs.
Una bona representació d'aquesta secció va ser-hi present a la Sala Polivalent, situada a l'edifici de l'antic Ajuntament, a les cinc de la tarda.

En aquesta darrera trobada de l'any de la Secció que estava oberta a tothom, el tema principal va ser recavar informació dels noms de lloc de Torrelles de Foix i la seva rodalia.

Mercès a la bona disposició del senyor alcalde Jaume Brichs Morgades, van venir a aquesta població, igualment inèdita en les reunions trimestrals d'aquest grup de recerca.

La tasca que fan aquests senyors està reflectida en una base de dades que tenen a la secció corresponent als topònims de l'Alt i Baix Penedès.

De ben segur aquesta labor social no està suficientment valorada; però l'esforç, il·lusió i treball en grup, fa possible que molts puguem conèixer amb un clic dades importants i això és d'agrair.

No cal dir, que des de Coses Meves m'agradaria que qualsevol persona que tingui dades importants que cregui tinguin que ser conegudes es posessin en contacte amb l'I.E.P. o bé aportessin comentaris en el meu blog, que per descomptat sempre seran ben rebuts.

Per part meva, m'he compromès a aportar informació per tal que Torrelles de Foix, també tingui el lloc que li pertoca en aquest pastís del nostre Penedès històric i desconegut, però alhora ple d'al·licients que altres generacions de ben segur agrairan saber.


Per això, aprofitant l'avinentesa us faig aquest prec, perquè tothom pugui aportar quanta més informació per aquest fi cultural i històric. Gràcies.

Un afegitó de  la Secció del Grup d’Estudis Toponímics

11 DE DESEMBRE DE 2010

Reunió del Grup d’Estudis Toponímics

Torrelles de Foix

La darrera trobada de l’any de la Secció va escaure’s en la Sala Polivalent de Torrelles, situada a l’edifici de l’antic Ajuntament, localitat així mateix inèdita en les periòdiques reunions toponímiques del grup.

A l’entorn d’una improvisada gran taula quadrada s’hi van aplegar fins a catorze persones, entre les quals hi havia dos estudiosos del poble, els senyors Albert Parellada i Jaume Pardo. Per part dels toponímics, assistiren representants de Sitges, Sant Sadurní/Subirats, Santa Oliva, Calafell/Vilafranca, Vilanova/Olivella, Bellvei, Toponímia medieval del Penedès i del Camp de Tarragona, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Riudebitlles i el Pla del Penedès.

Donades les explicacions sobre la recollida de noms de lloc del Penedès, els referits torrellencs es posaren a la disposició del GET per a treballar en la recerca de la toponímia local, que per cert ja tenen prou començada.

En la roda de participació habitual, un parell de investigadors van informar que tenien la llista del seus respectius noms de lloc ben avançada, per acabar-los en el terme d’un any. Pel que fa a un tercer, comentà que tal vegada tindria enllestida la relació l’any vinent, a punt per a publicar el cinquè volum de la col·lecció Corpus de Toponímia Penedesenca.

En quan a la Base de Dades que es té penjada a Interner, es va comunicar que a partir de l’any 2011 es passarà de quatre mil a vint mil entrades, de les quals hi ha noms de lloc de gairebé tots els municipis del Penedès.

La propera reunió està previst efectuar-la el 26 de març.

Trenta anys del popular Cub de Rubik

L'altre dia dins el popular concurs "Saber y Ganar" que s'emet des de fa molts anys per les ones de TVE, en el seu segon canal "La 2", va sortir una mena de joc amb pistes per esbrinar el nom d'un objecte. I, l'objecte en qüestió aquesta vegada era el mundialment famós "Cub de Rubik". Després d'una sèrie de pistes, el concursant va donar amb la solució. Però vet aquí, que molta gent estava jugant des de casa davant del televisor per endevinar l'objecte, jo com molts d'ells, anava descartant paraules i després també vaig descobrir el mot del joc de pistes.
El temps passa volant i cada dia ens anem fent grans i les joguines també. Bona prova d'això són aquest 30 anys d'aquest "invent terrible" que ha fet trencar el cervell a molta gent.

El  Cub de Rubik o Cub Màgic és un trencaclosques mecànic tridimensional inventat en en 1974 per un escultor i professor d'arquitectura hongarès anomenat Ernö Rubik. Va anomenar a aquest primer prototip funcional Magic Cube i es considera aquesta com la data de naixement oficial del maquiavèl·lic artefacte. El 1975, Rubik va registrar el seu invent a l'oficina de patents d'Hongria com a Cub Màgic, i va començar a ser produït en massa per ?Politechnika?, una empresa fabricadora de joguines d'aquest país. Van transcórrer dos anys fins que per fi, en 1977, els primers exemplars de la galleda de Rubik van començar a arribar a les jugueterías de Budapest. Segurament t'estaràs preguntant com és el motiu pel qual el títol d'aquest article diu que avui es festeja el trentè aniversari d'aquest trencaclosques, i la raó és que han transcorregut 30 anys des que l'empresa Ideal Toy Corporation va començar a exportar la galleda des d'Hongria. Aquest dia la Cub Màgic va canviar el seu nom per "Cub de Rubik" i va començar a conquistar el món.
Bàsicament, l'artefacte concebut per Rubik és una cubque les seves 6 cares -composta per 9 cubs més petits- cadascun d'un color diferent,  poden ser girades gràcies a un enginyós mecanisme intern. L'objectiu és, lògicament, col·locar els cubs petits de manera que cadascuna de les cares sigui d'un sol color. S'han realitzat innombrables estudis matemàtics per determinar la quantitat de combinacions possibles que pot adoptar aquest Cub de Rubik, sent el nombre més acceptat 43.252.003.274.489.856.000,
és a dir, quaranta-tres trilions dos-cents cinquanta-dos mil tres bilions dos-cents setanta-quatre mil quatre-cents vuitanta-nou milions vuit-centes cinquanta-sis mil permutacions. Un nombre semblant de permutacions possibles podria fer-nos pensar que resoldre semblant trencaclosques és una tasca impossible o que demandaria un temps enorme. No obstant això, una persona prou entrenada pot aconseguir-ho en poc més de 10 segons. El secret consisteix a aplicar alguns dels algorismes existents per evitar realitzar milers de girs innecessaris.

Existeixen diversos algorismes per resoldre la galleda. Tomas Rokicki va presentar en 2008 l'anomenat Algorisme de Déuper resoldre-ho, a partir de qualsevol posició inicial, en sols 23 moviments. Per descomptat,  Rokicki va utilitzar per arribar a aquest sistema un superordenador. Un altre mètode molt difós és el mètode Fridrich, desenvolupat per l'experta  en teoria de la informació i sistemes digitals d'imatges de la Binghamton University Jessica Fridrich, considerat un dels més ràpids, eficients i elegants que existeixen. En el vídeo podem veure Jessica resoldre el famós Cub de Rubik tradicional en sols 10.56 segons i sense despentinar-se.

S'estima que s'han venut més de 350 milions de cubs de Rubik -imitacions de baixa qualitat incloses- a tot el món. Actualment existeixen versions de fins a 7x7x7 cubs (desenvolupades per VCube) i s'ha demostrat que és mecànicament possible dissenyar-los de fins a 11x11x11 peces. En les dimensions més altes, el trencaclosques deixa de ser una galleda per convertir-se en alguna cosa semblat a una esfera, i la seva resolució ha de ser una autentica malson. Actualment, Erno Rubik gaudeix de la seva jubilació a Hongria, però el seu estudi segueix dissenyant jocs gràcies a la col·laboració de joves dissenyadors hongaresos i d'altres països, per la qual cosa no seria estrany que un dia d'aquests ens sorprengui amb algun trencaclosques nou. Mentre això no passi, podríem anar al calaix de les joguines i recuperar el nostre vell Cub de Rubik i intentar novament resoldre-ho, no creieu?