Ous: mesures i codis identificatius

Els ous són una importantíssima font de nutrients.Es un aliment molt important ja des de l´antiguitat i el seu consum està estès per tot el món actualment.
Una gallina produeix un ou cada 24-26 hores.L´ou és un òvul d´una gallina que al llarg del recorregut per l´aparell reproductor de la gallina, des de l´ovari fins que és expulsat per la cloaca de la gallina, es va recobrint amb la clara i la closca fins obtenir un ou tal com nosaltres coneixem.


 El pes mig d´un ou està entorn als 60 gr, dels quals aproximadament el 60% és clara, el 30% és rovell i el 10% restant és closca i membranes.
 La closca està composta majoritàriament per calci. La clara o albumen està composta basicament per aigua (88%) i proteïnes (12%). El rovell o vitel·li conté vitamines, lípids i minerals.
 Al obrir un ou podem saber si és més o menys fresc mirant com de gran és la càmera d´aire que hi ha en un dels extrems de l´ou. Com més gran és la càmera d´aire, menys fresc és l´ou. També ens podem fixar en el rovell i la clara. Com més fresc és l´ou la clara és més densa i fa que el rovell suri damunt d´ella, i el rovell quedi centrat al mig de la clara.
Un cop l´ou està bullit també podem saber si és fresc o no per la mida de la càmera d´aire que queda entre la clara i la closca. Com més petita és la càmera més fresc és l´ou.
 Els ous frescos destinats a consum humà es classifiquen en funció del pes en 4 categories :
  XL: super grans: de 73gr o més.
  L: grans: de 63 gr a 73 gr.
  M: mitjans: de 53 a 63 gr.

  S: petits: menys de 53 gr.

 Per llei tots els ous que es venen als supermercats tenen que anar classificats, marcats i envasats.
  Un ou fresc ha de vendre's al consumidor en els 21 dies posteriors a la posta, encara que es pot consumir fins la data de consum preferent indicada al embalatge, que és 28 dies des del dia de la posta.
 L´ou va marcat amb tinta alimentaria amb un codi de números i lletres que corresponen a : primer dígit:forma de cria de les gallines; dues lletres següents: Estat membre de producció; resta de dígits: granja de producció; i també data de posta de l´ou..

Aquí podeu veure la "radiografia" d'aquest codi que actua com a "DNI"

Curiositats del mot "moneda" i afgunes afinitats curioses

   
Sabies que?
-La paraula moneda prové del llatí moneta, sobrenom que se li donava a la Deessa Juno (Juno Moneta) el temple de la qual a Roma va ser utilitzat com a taller per a les primeres encunyacions en plata.

-La primera moneda coneguda pels historiadors va ser l'Estatero, usada al segle VII a. de C. en Lidia, una regió situada entre Àsia Menor i el Mar Egeu. La seva invenció s'atribueix al rei Jijes, sent encunyada en pedra, de forma ovalada i amb una tortuga gravada en la seva superfície. Per la seva banda, la primera moneda encunyada en honor d'uns Jocs Olímpics va ser un Koroibos d'Elideix que es va realitzar en l'any 776 a. de C. en ocasió de la I Olimpíada de la història de la humanitat.

-Les primeres monedes datades daten de l'any 1234 i van ser encunyades a Dinamarca pel bisbe de Roskilde.

Moneda de la vídua és com es coneix popularment a la moneda que es nomena en la Bíblia en la Paràbola de L'Óbolo de la Vídua?. En realitat es tracta d'un Leptó, nom hebreu per a aquesta moneda del segle I a. de C. (La Paràbola de L'Óbolo de la Vídua diu: Alçant la mirada, va veure uns rics que tiraven les seves donacions en l'arca del Tresor; va veure també una vídua pobra, que tirava allí dues monedes petites, i va dir: De debò us dic que aquesta vídua pobra ha tirat més que ningú. Perquè tots aquests han tirat com a donatiu el que els sobra, aquesta en canvi ha tirat del que necessita, de tot el que té per viure?. Lluc, 21:1)

-El Thaler alemany va ser una moneda gran de plata que va circular per Europa Central a la fi del segle XV, per costum la gent va denominar Daaler. Encara que originària del Tirol, la seva ocupació va ser bastant popular i fins i tot altres països van encunyar monedes inspirant-se en el Thaler (fins als seus noms van derivar d'ella: el Rigsdaler a Dinamarca, el Rijkddaaler als Països Baixos, el Talar a Polònia, el Tallero a Itàlia, el Jocandale a França o el Jefirmak a Rússia). Curiosament els nord-americans utilitzaven el nom de Thaler per referir-se a la moneda espanyola.

-El 25 de juny de 2010 la prestigiosa casa de subhastes Dorotheum de Viena (Àustria), va subhastar una de les rareses més valorades al món numismàtic. La moneda d'or més pesada del món (100 kg), la Maple Leaf d'1.000.000 de dòlars Isabel II. A més de ser la moneda d'or més gran del món, la Maple Leaf és també la moneda més pura amb un 99,999% de contingut d'or pur. Només existeixen cinc monedes d'aquest tipus en el món, una d'elles en possessió de la pròpia reina d'Anglaterra, Isabel II. La Maple Leaf, encunyada el 2007 a Canadà, va ser adquirida per una empresa espanyola, per 3.270.000€.

-Per la seva banda, la cambra de jawa nepalesa encunyada en plata en 1740,que mesurava 2 mm x 2 mm i pesava uns 0,010 gr es troba en el llibre de Rècords Mundials Guinnes, com la moneda més petita.

-El símbol de l'euro (€), desenvolupat per la Comissió Europea, s'inspira en l'épsilon de l'alfabet grec. Es va escollir aquest símbol com a referència a la inicial d'Europa, I. Les dues línies paral·leles fan referència a l'estabilitat que se suposa dins de l'àrea euro. Línies similars també apareixen en el dòlar en forma vertical i en el ien japonès representant el mateix concepte.

-La primera moneda de la història dels Estats Units d'Amèrica on es pot llegir una paraula en espanyol és la moneda de vint-i-cinc centaus emesa el 2009 dedicada a Puerto Rico. En aquesta moneda es pot llegir: Illa de l'Encant

-El nom de la paraula dòlar és francament rocambolesca i fins a cert punt hilarant, amb connexions més que evidents amb el Thaler . En l'any 1535 els monarques espanyols van encunyar monedes de plata utilitzant el metall d'una mina de Mèxic recentment descoberta. Seguint la moda europea de l'època, a aquesta moneda la van denominar Thaler, encara que els espanyols residents en terres mexicanes van cometre un error greu en encunyar les monedes, doncs van substituir les lletres t i h per una d seguint la pronunciació fonètica. Posteriorment, el dia 4 d'abril de 1792, George Washington adopta com a moneda oficial dels Estats Units el Daler mexicà, encara que molt aviat la hi començaria a cridar dòlar d'acord amb la fonètica de la llengua anglesa.

-A principis de 2007 la casa de la moneda de Filadèlfia va encunyar un nombre desconegut de noves monedes d'un dòlar en les quals es van oblidar el lema ?In God we trust? (?Confiem en Díos?). Al cap de molt poc temps aquestes monedes de dòlar es cotitzaven a més de quatre-cents dòlars en diferents webs de subhastes.

-Entre 1997 i 2002, a Colòmbia va estar en circulació una moneda de $1.000 (pes colombià), la qual va ser retirada a causa de la seva falsificació massiva, a tal punt que una vegada es va donar l'ordre de retirar-la, la quantitat de monedes falses sobrepassava a la de les legítimes.

-Quatre són les vegades que Brasil ha canviat el nom a la seva moneda en l'última època: de 1942 a 1987, va ser cruzeiro; de 1987 a 1992, el croat; de 1992 a 1994, el cruzeiro; i des de 1994, el real.

-Durant el regnat de Felip V (1621-1665) hi havia poc or a Espanya, però el costum en l'època era que el rei regalés monedes a altres monarquies com a símbol d'agraïment i cortesia. Per això el 1623 i per decret, els segovians van haver de donar totes les seves joies a la Real Fàbrica de la Granja de Segòvia (fàbrica de monedes) perquè poguessin fer una moneda d'or de 10 centímetres de diàmetre com a ofrena al Príncep de Gal·les. Aquesta moneda d'or es diria cetén i solament es van fer set exemplars. Una d'elles la conserva el Museu de la Moneda de Madrid i una altra la Biblioteca Nacional de París (França), mentre que de les cinc restants es desconeix el seu posseïdor.. I per cert, no solament a Espanya i Andorra va circular legalment una moneda amb la denominació pesseta, doncs tant a Guinea Equatorial com en la República Àrab Sahrauí també es van encunyar monedes amb la denominació pesseta. És més, a Puerto Rico les monedes de vint-i-cinc centaus es denominen popularment amb el nom de pesseta.

-Els funcionaris que treballen a la seu de l'agència tributària de Toledo (a Espanya), durant unes excavacions arqueològiques que van tenir lloc al seu edifici de treball, van trobar un autèntic tresor. Ni més ni menys que vint-i-cinc monedes de bronze datades del segle IV al costat dels busts dels emperadors Constanci II i Valentinià II. Pel que sembla algú les va enterrar durant els moments més convulsos de l'Imperi Romà Occidental, potser amb l'esperança de recuperar-les posteriorment.

I gairebé per acabar...: T'has fixat què tenen en comú els signes de les divises dels tres països que han sofert atacs terroristes significatius en els últims temps amb les dates en què es van cometre? Doncs observa bé la següent imatge?

Símbols de divises

Casualitat? Coincidència? Una curiositat?


       
   

Tens coneixement de noms de topònims de Torrelles de Foix? Doncs no els guardis, comparteix-els

Abans d'entrar en matèria, m'agradaria fer palès el que diu la Wikipèdia sobre el mot "TOPONÍMIA" i tot allò amb que es relaciona.
La toponímia (del grec τόπος topos, «lloc», i ὄνομα ónoma, «nom») és el conjunt de topònims d'un indret, és a dir, els noms de lloc. També s'anomena així l'estudi dels noms de lloc. Es pot emprar també el terme toponomàstica, si bé és millor reservar aquest terme per a designar l'estudi de la toponímia. També és la part de l'onomàstica que estudia els topònims o noms propis de lloc. Està íntimament lligada a la investigació etimològica i l'evolució d'aquesta mena de noms. La toponímia es pot dividir en macrotoponímia o toponímia major -encarregada dels noms de continents, països, regions, grans ciutats, etc.- i microtoponímia o toponímia menor -fonts, rieres, turons, etc.-, tot i que la distinció entre topònims majors i menors és a vegades molt relativa i molt sovint s'estudien conjuntament.


L'estudi de la toponímia d'un país pot respondre a diversos interessos. El més simple seria satisfer la curiositat d'unes persones o d'un poble per l'origen del nom dels llocs on viuen o que els rodegen. En geografia la toponímia pot donar informació útil sobre diversos aspectes d'una zona, com ara el relleu, la flora, la fauna, etc, i pot ajudar a delimitar la separació entre dues zones geogràfiques (per exemple, entre la Franja de Ponent i l'Aragó de parla castellana). Per als historiadors és una font d'informació sobre els pobles que hi han viscut anteriorment. A Catalunya, per exemple, conviuen topònims d'origen iber, púnic, celta, romà, germànic, àrab i català. En lingüística, a més de l'etimologia, la toponímia aporta dades sobre l'evolució fonètica d'una llengua, etc.

Dit tot això, anem al fons d'aquest article que avui us he fet avinent. El passat dissabte 11 de desembre de 2010, Torrelles de Foix va ser lloc de trobada d'una reunió de la secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs.
Una bona representació d'aquesta secció va ser-hi present a la Sala Polivalent, situada a l'edifici de l'antic Ajuntament, a les cinc de la tarda.

En aquesta darrera trobada de l'any de la Secció que estava oberta a tothom, el tema principal va ser recavar informació dels noms de lloc de Torrelles de Foix i la seva rodalia.

Mercès a la bona disposició del senyor alcalde Jaume Brichs Morgades, van venir a aquesta població, igualment inèdita en les reunions trimestrals d'aquest grup de recerca.

La tasca que fan aquests senyors està reflectida en una base de dades que tenen a la secció corresponent als topònims de l'Alt i Baix Penedès.

De ben segur aquesta labor social no està suficientment valorada; però l'esforç, il·lusió i treball en grup, fa possible que molts puguem conèixer amb un clic dades importants i això és d'agrair.

No cal dir, que des de Coses Meves m'agradaria que qualsevol persona que tingui dades importants que cregui tinguin que ser conegudes es posessin en contacte amb l'I.E.P. o bé aportessin comentaris en el meu blog, que per descomptat sempre seran ben rebuts.

Per part meva, m'he compromès a aportar informació per tal que Torrelles de Foix, també tingui el lloc que li pertoca en aquest pastís del nostre Penedès històric i desconegut, però alhora ple d'al·licients que altres generacions de ben segur agrairan saber.


Per això, aprofitant l'avinentesa us faig aquest prec, perquè tothom pugui aportar quanta més informació per aquest fi cultural i històric. Gràcies.

Un afegitó de  la Secció del Grup d’Estudis Toponímics

11 DE DESEMBRE DE 2010

Reunió del Grup d’Estudis Toponímics

Torrelles de Foix

La darrera trobada de l’any de la Secció va escaure’s en la Sala Polivalent de Torrelles, situada a l’edifici de l’antic Ajuntament, localitat així mateix inèdita en les periòdiques reunions toponímiques del grup.

A l’entorn d’una improvisada gran taula quadrada s’hi van aplegar fins a catorze persones, entre les quals hi havia dos estudiosos del poble, els senyors Albert Parellada i Jaume Pardo. Per part dels toponímics, assistiren representants de Sitges, Sant Sadurní/Subirats, Santa Oliva, Calafell/Vilafranca, Vilanova/Olivella, Bellvei, Toponímia medieval del Penedès i del Camp de Tarragona, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Riudebitlles i el Pla del Penedès.

Donades les explicacions sobre la recollida de noms de lloc del Penedès, els referits torrellencs es posaren a la disposició del GET per a treballar en la recerca de la toponímia local, que per cert ja tenen prou començada.

En la roda de participació habitual, un parell de investigadors van informar que tenien la llista del seus respectius noms de lloc ben avançada, per acabar-los en el terme d’un any. Pel que fa a un tercer, comentà que tal vegada tindria enllestida la relació l’any vinent, a punt per a publicar el cinquè volum de la col·lecció Corpus de Toponímia Penedesenca.

En quan a la Base de Dades que es té penjada a Interner, es va comunicar que a partir de l’any 2011 es passarà de quatre mil a vint mil entrades, de les quals hi ha noms de lloc de gairebé tots els municipis del Penedès.

La propera reunió està previst efectuar-la el 26 de març.

Trenta anys del popular Cub de Rubik

L'altre dia dins el popular concurs "Saber y Ganar" que s'emet des de fa molts anys per les ones de TVE, en el seu segon canal "La 2", va sortir una mena de joc amb pistes per esbrinar el nom d'un objecte. I, l'objecte en qüestió aquesta vegada era el mundialment famós "Cub de Rubik". Després d'una sèrie de pistes, el concursant va donar amb la solució. Però vet aquí, que molta gent estava jugant des de casa davant del televisor per endevinar l'objecte, jo com molts d'ells, anava descartant paraules i després també vaig descobrir el mot del joc de pistes.
El temps passa volant i cada dia ens anem fent grans i les joguines també. Bona prova d'això són aquest 30 anys d'aquest "invent terrible" que ha fet trencar el cervell a molta gent.

El  Cub de Rubik o Cub Màgic és un trencaclosques mecànic tridimensional inventat en en 1974 per un escultor i professor d'arquitectura hongarès anomenat Ernö Rubik. Va anomenar a aquest primer prototip funcional Magic Cube i es considera aquesta com la data de naixement oficial del maquiavèl·lic artefacte. El 1975, Rubik va registrar el seu invent a l'oficina de patents d'Hongria com a Cub Màgic, i va començar a ser produït en massa per ?Politechnika?, una empresa fabricadora de joguines d'aquest país. Van transcórrer dos anys fins que per fi, en 1977, els primers exemplars de la galleda de Rubik van començar a arribar a les jugueterías de Budapest. Segurament t'estaràs preguntant com és el motiu pel qual el títol d'aquest article diu que avui es festeja el trentè aniversari d'aquest trencaclosques, i la raó és que han transcorregut 30 anys des que l'empresa Ideal Toy Corporation va començar a exportar la galleda des d'Hongria. Aquest dia la Cub Màgic va canviar el seu nom per "Cub de Rubik" i va començar a conquistar el món.
Bàsicament, l'artefacte concebut per Rubik és una cubque les seves 6 cares -composta per 9 cubs més petits- cadascun d'un color diferent,  poden ser girades gràcies a un enginyós mecanisme intern. L'objectiu és, lògicament, col·locar els cubs petits de manera que cadascuna de les cares sigui d'un sol color. S'han realitzat innombrables estudis matemàtics per determinar la quantitat de combinacions possibles que pot adoptar aquest Cub de Rubik, sent el nombre més acceptat 43.252.003.274.489.856.000,
és a dir, quaranta-tres trilions dos-cents cinquanta-dos mil tres bilions dos-cents setanta-quatre mil quatre-cents vuitanta-nou milions vuit-centes cinquanta-sis mil permutacions. Un nombre semblant de permutacions possibles podria fer-nos pensar que resoldre semblant trencaclosques és una tasca impossible o que demandaria un temps enorme. No obstant això, una persona prou entrenada pot aconseguir-ho en poc més de 10 segons. El secret consisteix a aplicar alguns dels algorismes existents per evitar realitzar milers de girs innecessaris.

Existeixen diversos algorismes per resoldre la galleda. Tomas Rokicki va presentar en 2008 l'anomenat Algorisme de Déuper resoldre-ho, a partir de qualsevol posició inicial, en sols 23 moviments. Per descomptat,  Rokicki va utilitzar per arribar a aquest sistema un superordenador. Un altre mètode molt difós és el mètode Fridrich, desenvolupat per l'experta  en teoria de la informació i sistemes digitals d'imatges de la Binghamton University Jessica Fridrich, considerat un dels més ràpids, eficients i elegants que existeixen. En el vídeo podem veure Jessica resoldre el famós Cub de Rubik tradicional en sols 10.56 segons i sense despentinar-se.

S'estima que s'han venut més de 350 milions de cubs de Rubik -imitacions de baixa qualitat incloses- a tot el món. Actualment existeixen versions de fins a 7x7x7 cubs (desenvolupades per VCube) i s'ha demostrat que és mecànicament possible dissenyar-los de fins a 11x11x11 peces. En les dimensions més altes, el trencaclosques deixa de ser una galleda per convertir-se en alguna cosa semblat a una esfera, i la seva resolució ha de ser una autentica malson. Actualment, Erno Rubik gaudeix de la seva jubilació a Hongria, però el seu estudi segueix dissenyant jocs gràcies a la col·laboració de joves dissenyadors hongaresos i d'altres països, per la qual cosa no seria estrany que un dia d'aquests ens sorprengui amb algun trencaclosques nou. Mentre això no passi, podríem anar al calaix de les joguines i recuperar el nostre vell Cub de Rubik i intentar novament resoldre-ho, no creieu?

Tres mesos més tard que Dresden, París també té la seva panoràmica en 26 gigapíxels

I els francesos, per no ser menys que els alemanys, tres mesos després van realitzar-ne una altra de París, això sí, utilitzant més clics en les preses fotogràfiques.

Feu clic en aquest enllaç i us portarà a la pàgina: http://www.paris-26-gigapixels.com/index-en.html
Així que es van posar a la feina amb la idea de batre el record, i finalment ho han fet, amb una megapanoràmica de París també de 26 Gigapíxels, encara que en aquesta ocasió han realitzat 2346 fotos arribant als 354159 × 75570 píxels, alguna cosa per sobre de l'alemanya.

Per realitzar-la van utilitzar dues Cànon 5D Mark II (21.1 MP), cadascuna d'elles amb un 300 mm F4 i un multiplicador 2X per aconseguir un 600mm F8, tot això muntat sobre un capçal fabricat per ells.

Però vegem com van aconseguir la gesta:


Per als trets van usar la següent configuració:

* Enfocament manual
* Live View activat
* Manera prioritat a l'obertura i ajust a F13
* Iso 800
* Velocitat de tret 1/800

* Tret en RAW

Per al procés es va dividir l'escena en 138 columnes i 17 files, la qual cosa suposaven 2346 fotos, amb un temps estimat de tret de 2 hores i mitja. Però pel que sembla va sorgir un problema, ja que una de les càmeres oferia fotos borroses, per la qual cosa només van poder usar una i el temps es va multiplicar per dos, així que el procés de presa de fotos els prenc finalment 5 hores.

Quan van començar a unir imatges van seguir els problemes, ja que es van trobar amb que havien perdut 3 fotos, encara que per sort eren dels extrems, amb això van haver d'eliminar dues columnes. De no haver-ho fet, haurien aconseguit els 27 gigapíxels.

Per al processat i el renderitzat de colossal informació van utilitzar un ordinador amb un servidor Intel amb 2 processadors Intel Xeon 5500, 6 discos durs SSD de 16 GB per accelerar la lectura i escriptura de dades, 24 GB de RAM, etc.

Amb aquest cogombre, el procés de renderitzat va trigar només 3 hores i 14 minuts, la qual cosa no està gens malament per a tal quantitat d'informació.

Després de tot el procés, arriba el post procés, que no és poc, tenint en compte que havien d'esborrar els rostres de les persones que apareixien o corregir les diferències de llum a causa del transcurs de les 5 hores entre el primer tret i l'últim. Tasca de xinesos anem, més àdhuc tenint en compte que photoshop no admet obrir imatges de més de 300.000 píxels de costat.

I finalment amb tot el treball llest, han realitzat dues versions. Una en flash amb visita interactiva i una en alta definició, menys carregada i amb una navegació més fluïda.

Finalment, si teniu una estona aquest cap de setmana, podeu entretenir-vos a buscar els 10 ous de pasqua amagats en la imatge, petites bromes que els desenvolupadors han introduït en la imatge.

Sens dubte, mereix la pena fer-li un cop d'ull. Us deixo amb un vídeo on podem fer una passejada per la panoràmica sense ni tan sols moure el ratolí.

Una fotografia de 26 Gigapíxels de la ciutat alemanya de Dresden, record mundial de resolució en imatges

Una amable amiga m'ha fet arribar un correu en què m'oferia la possibilitat de visitar la ciutat alemanya de Dresden sense mourem de casa.
Per tot això, m'agradaria compartir amb tots els visitants de Coses Meves, aquesta fotografia que ha estat inscrita com a Record Mundial de resolució en fotografies.

Aquesta és la fotografia més gran de la història, la que té major resolució. Es tracta d'una imatge de la ciutat alemanya de Dresden de 26 gigapíxels, què equival a uns increïbles 297.500 x 87.500 píxels. La gegantesca imatge està composta per 1.665 imatges diferents que van ser preses per un robot i que després van compondre la colossal instantània. Al primer cop d'ull, s'observa una bonica panoràmica, però si un «clickea» en ella, la foto s'amplia i es descobreixen els més petits detalls, com a persones caminant pel carrer que abans ens havien passat desapercebudes o els aspectes arquitectònics més nimis de cada edifici.
La foto va ser presa des de l'alt de l'edifici Haus der Presse (Casa de la premsa), des d'on s'obté una àmplia perspectiva de la ciutat. Els autors van utilitzar una càmera Cànon EOS 5D Mark II, amb una lent de 400 mm. Un robot es va encarregar de fer clic durant diverses hores. L'ensamblatge va requerir després gairebé cent hores.
Aquesta impressionant fotografia de Dresden que permet un «passeig» visual d'allò més interessant. Els més curiosos poden apropar-se als punts més llunyans sense perdre resolució. Hi ha molts detalls que observar i resulta un entretingut passatemps. En el vídeo que acompanya aquestes línies pot veure's el procés de producció de la fotografia.



I per acabar-ho d'adobar, els francesos per no ser menys, també n'han fet una altra de París, però utilitzant més clics per realitzar-la.

Ja hem arribat a les 11.000 visites, gràcies de nou per fer-ho possible

Mica en mica, Coses Meves va obrint camí i cada vegada em sorprèn més que arribi a llocs, certament, impensables com :

Espanya

Estats Units

Alemanya

Països Baixos

Rússia

França

Croàcia

Regne Unit

Corea del Sud

Andorra

Canadà

Mèxic

Letònia

Albània

Sèrbia, entre altres de menys visites

Per això avui els hi dono les gràcies per haver donat un tomb pel meu blog, m'honora i m'agrada que algú es digni visitar Coses Meves, a tos i a totes, un cop més... Moltes gràcies.

Poco en poco, Coses Meves va abriéndose camino y cada vez me sorprende más que llegue a lugares, ciertamente, impensables cómo :

España
Estados Unidos

Alemania
Países Bajos
Rusia
Francia
Croacia
Reino Unido
Corea del Sur
Andorra
Canadá
México
Letonia
Albania
Serbia, entre otros países con menos visitas

Por eso hoy os quiero agradecer el haber visitado mi blog, me honra y me gusta que alguien se digne visitar Coses Meves, a todos y a todas, una vez más... Muchas gracias.