Programa d'actes de la Festa Major 2010 de Torrelles de Foix

FESTA MAJOR 2010 TORRELLES DE FOIX
Divendres 20 d'agost
11:00 (Apartaments St.Antoni)

Festa Major. GUERRA d’aigua.

17:00 (Parc Sant Genís)
Festa Major. GIMCANA infantil.

18:00 (Casal d’avis)
Festa Major. BINGO de la gent gran.

19:00 (Pl. Nova)
Festa Major. Exhibició ball COUNTRY.

22:30 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. PREGÓ, a càrrec de David Pedrola Roe. Acomiadament i presentació de la PUBILLA.

23:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. Nit de FOC, a càrrec dels Diables de Torrelles de Foix.

23:30 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de nit amb l’orquestra Shakata.

00:00 (Pels carrers del poble)
Festa Major. CORREBARS. En acabar, a l’antic camp municipal d’esports, DISCO mòbil.

Dissabte 21 d'agost
09:00 (Camp de tir)
Festa Major. Torneig de TIR al plat.

11:00 (Davant de Can Pardo)
Festa Major. JOCS interactius amb Joguinejar. Tallers de MAQUILLATGE.

17:00 (Camp de Petanca Josep Balcells)
Festa Major. Campionat de PETANCA.

17:00 (Pl. del Casal)
Festa Major. ENCANTS, mercat d’objectes utilitzats. (fins les 20h)

18:00 (Camp municipal d’esports)
Festa Major. Partit de FUTBOL base juvenils Torrelles de Foix contra Fundació Athlètic Vilafranca.

18:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. Diada CASTELLERA amb els Xicots de Vilafranca i els Sagals d’Osona.

20:00 (Camp municipal d’esports)
Festa Major. CERCAVILA.

23:00 (Antic Camp municipal)
Festa Major. FESTA jove.

00:00 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de nit amb l’orquestra Aquarama.

Diumenge 22 d'agost
06:30 (Camp municipal)
Festa Major. XOCOLATADA popular.

07:00 (Camp municipal)
Festa Major. MATINADES amb la xaranga Toquem Toquem.

11:00 (Pl. Nova)
Festa Major. INFLABLES.

11:45 (Església)
Festa Major. MISSA pels difunts.

17:00 (Camp de futbol)
Festa Major. Partit de FUTBOL entre C.E. Torrellenc i La Granada.

19:00 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de tarda amb l’orquestra El Tren de la Costa.

22:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. SOPAR popular.

00:00 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de nit amb l’orquestra El Tren de la Costa. 

Dilluns 23 d'agost 
09:00 (Piscina municipal)
Festa Major. INFLABLES durant tot el dia.

Dimarts 24 d'agost 
23:00 (Casal Torrellenc). Ball de Nit amb el duet Jaume i Blanca ( a la mitja part xocolata amb melindros)

Dimecres 25 d'agost
11:45 Festa Major. Sortida de les autoritats per recollir la PUBILLA a casa seva, acompanyats pels Grallers.

12:00 (Església)
Festa Major. MISSA. En acabar, REPIC de campanes, TRONADA i CERCAVILA amb els Gegants, Gegantons, Capgrossos de Torrelles, Drac Foxi, Diables petits, Timbalers i Grallers.

13:00 (C/ de la Falç)
Festa Major. INAUGURACIÓ de la Majòlica del C/ de la Falç.

13:30 (Pl. de la Vila)
Festa Major. VERMUT popular.

18:00 (Sala Polivalent antic Ajuntament)
Presentació de la NOVEL·LA “Reserva verda”, a càrrec del seu autor, Ramon Grau.

19:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. SARDANES amb l’orquestra Amoga.

20:15 (Església)
Festa Major. CONCERT, a càrrec de la Coral Foix.

20:30 (Pl. de l’Església)
Festa Major. Inici de la TAMBORINADA.

21:00 (Camp municipal)
Festa Major. Inici del CORREFOC. Tot seguit, a la Pl. de la Vila, VERSOTS dels Diables.

23:00 (Casal Torrellenc)
Festa Major. TEATRE Amateur. Vuit dones En acabar, TRONADA.

Curiós mètode per evitar robatoris o no?

Posen ossos de pernil a Anglès i la Cellera per evitar robatoris

Cellera de Ter.-  Ossos de pernil contra els robatoris. Aquest és el sistema que fan servir cada cop més la gent que treballa al camp a la zona d'Anglès i la Cellera per evitar els robatoris.

Un veí d'Anglès va explicar ahir a aquest diari que fa uns anys a un parent seu li entraven a robar els conills, i que algú li va comentar que si hi penjava ossos de pernil tots aquests robatoris cessarien. Dit i fet. Des que va posar a prova el sistema, no ha hagut de lamentar la pèrdua de cap més conill. Veient que el sistema funcionava, aquest veí també va decidir adoptar-lo. "Oli en un llum", afirma quan se li demana la valoració d'aquest peculiar sistema en el seu cas particular, alhora que hi afegeix que s'ha de penjar "des de la pota fins a la cuixa". "En canvi, als veïns sí que els roben, mentre que a mi no m'han entrat a robar cap més cop", remarca. "Si eren moros o cristians, jo aquí ja no hi entro", afegeix.

Aquests casos no són els únics, i la pràctica cada cop és més estesa en aquesta zona de la Selva interior. Òbviament, el sistema aparentment només funciona amb els lladres de religió musulmana, que tenen prohibit menjar carn de porc i que quan veuen les potes possiblement preferirien anar robar a un altre indret.


Fa pocs dies han aparegut també diverses potes de porc penjades al voltant d'un camp a la Cellera de Ter, que han provocat força safareig en el poble, i més quan aquests ossos de pernil no escurats del tot estan a tocar del tram del carril bici que uneix el poble de la Cellera amb el Pasteral, via per la qual passa moltíssima gent, sigui en bicicleta o sigui a peu.

Tot i així, el propietari d'aquest camp va dir-hi la seva ahir i va assenyalar que senzillament havia penjat les potes de porc per evitar l'entrada dels senglars en el seu camp. "De moment no han tornat més", va afirmar. Preguntat sobre si el sistema havia servit també per aturar els robatoris, el propietari va assenyalar que els lladres "entren quan volen".


Font: el punt

Des d'ara podeu consultar COSES MEVES des d'aquesta adreça web http://cosesmeves.tk

Des d'ara podeu accedir al meu bloc des de l'adreça de sempre i també des d'aquesta nova adreça web:
http://cosesmeves.tk .

Espero que així us sigui més fàcil de recordar el nom del bloc.

Moltes gràcies


Desde ahora podéis acceder a mi blog desde la dirección de siempre y también desde esta nueva página web:

http://cosesmeves.tk .



Espero que así os sea más fácil de recordar el nombre del blog..



Muchas gracias

Saps realment d'on prové la lley de Murphy?

Qui no ha sentit la famosa Llei de Murphy? Si alguna cosa pot funcionar malament, funcionarà malament.

I els centenars de frases que es deriven d'ella?

A saber:

- Qualsevol esforç per agarrar un objecte en caiguda, provoca més destrucció que si ho deixéssim caure naturalment.
- Gens és tan fàcil com sembla.
- La probabilitat que una torrada caigui amb el costat de la mantega cap avall, és proporcional al valor de la catifa.
- No hi ha tasca tan simple que no pugui fer-se malament.
- Tot cos submergit en la banyera fa sonar el telèfon.
- Gens està tan mal que no pugui empitjorar.
- Si un aparell mecànic falla, ho farà en el moment més inoportú.
Res és tant fàcil com sembla.

Tot porta més temps del que hom pensa.

Si existeix la probabilitat de que vàries coses vagin malament, la que causi més perjudicis serà la única que vagi malament.

Si s’intueix que hi ha quatre possibilitats de que una gestió vagi malament i s’eviten, apareixerà espontàniament una cinquena possibilitat.

Quan les coses es deixen al seu aire, van de malament en pitjor.

Quan et posis a fer alguna cosa, te’n adonaràs que hi ha una altre cosa que hauries d’haver fet abans.

Qualsevol solució comporta nous problemes.

És inútil fer qualsevol cosa a prova de beneits , perquè els beneits són molt enginyosos.

La natura sempre està de part de la imperfecció oculta.



Totes aquestes frases i moltes més tenen en comú una actitud pessimista, resignada i burleta, fruit de l'actitud de Murphy. Però? qui és Murphy? com es va originar la frase?

Edward A, Murphy Jr. capità de les Forces Aèries dels EUA va formar part, en 1949, d'uns experiments realitzats per determinar la resistència humana a la desacceleració brusca per a casos d'aterratges d'emergència. Algunes proves es van realitzar amb un ninot de forma humanoide, però per a les proves finals va col·laborar el coronel J.P. Stapp.

Per mesurar l'impacte de tals forces sobre el pilot, se li va ocórrer a Murphy col·locar-li una sèrie de sensors o mesuradors electrònics d'esforç subjectes a l'arnés. Però després de la prova tots els resultats van sortir sorprenentment a zero. Després d'algunes comprovacions van veure que els sensors estaven mal instal·lats, doncs havien estat cablejats a l'inrevés.

Llavors segons el també enginyer George I. Nichols present en aquell moment Murphy, frustrat, li va tirar la culpa al seu assistent exclamant: ?si hi ha alguna manera de cometre un error, ho cometrà?.

En converses amb altres membres de l'equip va sortir a relluir l'expressió que va quedar com: si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament.

Però no va guanyar popularitat fins que no va ser pronunciada pel coronel Stapp durant una conferència de premsa, en la qual li van preguntar per què ningú va resultar amb ferides d'importància durant les proves. Stapp va replicar que va ser perquè es va prendre en consideració la Llei de Murphy. Després va citar la llei i va dir que significava que era important considerar totes les possibilitats abans de fer una prova.


A continación la història relatada pel propi George I. Nichols, gerent de Control de Qualitat del projecto Víking:

El succés va ocórrer en 1949, a la Base Aèria Edwards, en Muroc, Califòrnia, durant el Projecte de la Força Aèria MX81. Est era el projecte d'investigació del coronel J. P. Stapp sobre proves d'aterratge d'emergència en les pistes de la Base Nord. El treball era realitzat per Northrop AirCraft, sota contracte del Laboratori Aeromédic per part del projecte per part de Northrop.

L'homònim de la llei era el capità Ed Murphy, un enginyer de desenvolupament del Laboratori Aeri de Wright Field. Frustrat per una petites peces que estaven funcionant malament a causa d'un petit error, va exclamar el següent: Si hi ha alguna manera de fer les coses malament, ho farà, referint-se al tècnic que havia originat l'error. En aquest moment, li vaig adjudicar el nom de Llei de Murphy a aquesta exclamació i a les seves variants associades.

Un parell de setmanes després, el coronel Stapp va indicar en una conferència de premsa que el nostre excel·lent rècord de seguretat en aterratges d'emergència simulats durant diversos anys era el resultat d'una ferma convicció en la Llei de Murphy i del nostre consistent esforç per evitar l'inevitable. La referència tan àmplia que se li va donar a la Llei en anuncis de fabricants en el període d'uns quatre mesos va ser fantàstica, amb el que la Llei de Murphy va quedar establerta dins del vocabulari tecnològic.

Aneu en compte durant les vacances, mireu el vídeo i després vosaltres mateixos

És cert que el cervell de les mosques és més veloç que els ordinadors moderns?

És cert que el cervell de les mosques és més veloç que els ordinadors moderns?


És cert. De fet el cervell de les mosques funciona a més velocitat que el millor dels ordinadors actuals, segons acaben de demostrar científics de l'Institut de Neurobiología Max Planck, a Alemanya. En concret, el diminut cervell d'aquestes acròbates aeronàutiques és capaç de processar visualment diversos moviments en només una fracció de segon. Per aquest motiu resulti tan difícil atrapar-les.

Philip Says, una tela artística per mostrar dissenys en el seu propi cap

BIOGRAFIA

Philip Says  nascut  a Londres va començar utilitzar el seu cap com a tela per creativitat endarrere en 2006 quan va començar per anar bald. No es va voler adaptar-se a afaitar el seu cap com tothom més així que va començar utilitzar el com a forma d'art per expressar. els dissenys de cap de Philip ara estan esdevenint icònic dins dels moda i escenes d'art de Londres on persones strive per ser original. Com a tastemaker, ara està obtenint reconeixement amb llocs incloent-hi Caçador de Tendència i NotCot. Els seus dissenys estan inspirant homes i dones igualment que podrien ser bald, assolint llocs tan lluny com Japó i Xina, i està dirigint la manera a esdevenir una expressió original de creativitat en el segle XXI en el que està esdevenint sabut com el ‘Art de Cap' escena.
Philip equips cap amunt d'amb pintor de cos professional Kat Sinclair, contínuament creant una riquesa de dissenys que han variat del seu 1000-Swarovski cristall headpiece, a homenatges de tals artistes com Roy Lichtenstein i Hokusai va pintar en el seu cap. Philip va agafar l'atenció de Mehron, els proveïdors de cosmètics més grans en Amèrica que ha anat en per patrocinar-li.
Philip és un cultural entrepreneur, co-fundador del Gramòfon Gandul col·lectiu, un couture arts i etiqueta de disseny que dóna suport desenvolupar artistes per córrer un Dylan Thomas Premi va nomenar publicar etiqueta, galeria i esdeveniments. És desenvolupador empresarial per dissenyador de moda ètic innovador Ada Zanditon etiqueta i corre nits de club alternatiu incloent-hi Musicalifragilistic. Philip és també un soci a Dos Blau de Penic, una agència creativa que tracta en marca, patrocini i desenvolupament empresarial, coordinació de producció i organització d'esdeveniment.
Philip i Kat serà posar en una exposició de 100 cap diferent dissenys en Londres i publicant un llibre d'aquelles imatges en maig 2011.

Totes les fotografies i text estan extrets de la pàgina web personal de Phil Says i l'artista que realitza els treballs artístics pintant el cap de Phil és la dissenyadora Kat Sinclair