Com calcular el dia que caurà Pasqua

Càlcul de la Pasqua
De Viquipèdia

Data en què cau el Diumenge de Pasqua (2000-2020)
Any Església Catòlica i Protestant EsglésiaOrtodoxa
2000 23 d'abril 30 d'abril
2001 15 d'abril
2002 31 de març 5 de maig
2003 20 d'abril 27 d'abril
2004 11 d'abril
2005 27 de març 1 de maig
2006 16 d'abril 23 d'abril
2007 8 d'abril
2008 23 de març 27 d'abril
2009 12 d'abril 19 d'abril
2010 4 d'abril
2011 24 d'abril
2012 8 d'abril 15 d'abril
2013 31 de març 5 de maig
2014 20 d'abril
2015 5 d'abril 12 d'abril
2016 27 de març 1 de maig
2017 16 d'abril
2018 1 d'abril 8 d'abril
2019 21 d'abril 28 d'abril
2020 12 d'abril 19 d'abril


* Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o sigui, que caigui a partir del 21 de març, inclòs)
* Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la Pasqua jueva (que se celebra la primera lluna plena de primavera, o sigui, que caigui a partir del 21 de març, inclòs)

Història

Entre l'any 31 dC (Jesús ressucità l'any 30) i el 325 dC la Paqua cristiana se celebrava:

* El dia o just després del primer dia de la Pasqua jueva, amb independència de quin fós el dia de la setmana; o bé
* El diumenge més proper al primer dia de la Pasqua jueva, o el primer dia de la Pasqua jueva si queia en dimenge.

Ambdós mètodes es varen utilitzar durant aquest període.

Al juny del 325 tot un seguit d'astrònoms varen calcular per a l'Església les dates teòriques de lluna plena. Cada una d'aquestes dates és una lluna plena eclesiàstica. La primera lluna plena eclesiàstica que té lloc després del 20 de març (data de l'equinoci de primavera l'any 325) s'anomena Lluna Plena Pasqual. L'any següent, l'Església defineix la data de Pasqua com el primer diumenge que segueix la Lluna Plena Pascual. Aquest algoritme dóna 19 dates possibles per a la Pasqua. Noteu que estava en ús el calendari julià.

Al 1582 té lloc la reforma del calendari ordenada pel papa Gregori XIII, que introdueix el calendari gregorià, i amb ell, nous càlculs per a determinar el dia de la Pasqua cristina. En aquella època la data de l'equinoci s'havia desplaçat deu dies des de la data de l'equinoci l'any 325, degut a que l'any mitjà julià (365,25 dies) és més llarg que l'any astronòmic. La reforma gregoriana treu aquests deu dies afegits de més pel calendari julià (al 4 d'octubre del 1582 del calendari julià el va seguir el 15 d'octubre del gregorià) i reforma el calendari donant un any mitjà més curt (365,2425). Aquest calendari és acurat fins a l'any 4100, any en què caldran nous ajustaments.

La definició de Pasqua continua essent la mateixa, però es fan servir algoritmes més precisos que donen 35 dates possibles, entre el 22 de març i el 25 d'abril. Es continua prenent el 20 de març com a data teòrica de l'equinoci de primavera (data que no sempre coincideix amb l'equinoci astronòmic).

L'església ortodoxa, però, va continuar usant el calendari julià i el mètode antic de l'any 325. Progressivament varen adoptar el calendari gregorià (Grècia, el darrer país en fer el canvi, ho va fer el 1923), però mantenint l'algoritme de càlcul original. Hi ha però, ocasions en què ambdues dates cauen el mateix dia, com ara a l'any 1990, que va caure el 15 d'abril del calendari gregorià, o 2 d'abril al julià.

Algorisme de Gauss

Per a esbrinar la Pasqua d'un any, procedirem de la següent manera:

Dividim l'any el qual vulguem saber la Pasqua per 19 i a la resta l'anomenem "a". Dividim el mateix número per 4 i anomenem a la resta "b". Tornem a dividir el mateix número per 7 i anomenen a la resta "c".

Dividim 19*a + m per 30 i anomenem "d" a la resta. Dividim 2*b + 4*c + 6*d + n per 7 i anomenem a la resta "e".

El valor de "m" i "n" serà el següent: Si l'any proposat és anterior a la reforma gregoriana, és a dir, abans de 1583, m=15 i n=6. Però si l'any és posterior, observeu la taula següent:

Des de 1582 fins a 1699 m=22 i n=2 Des de 1699 fins a 1799 m=23 i n=3 Des de 1799 fins a 1899 m=23 i n=4 Des de 1899 fins a 2099 m=24 i n=5

Un cop sabut això, tenim que la Pasqua serà:

(22 + d + e) de març (Agafarem aquesta fórmula sempre que el total no sobrepassi 31) o bé: (d + e - 9) d'abril (Agafarem aquesta fórmula sempre que el total sigui positiu)


Com a exemple procedim a escatir la Pasqua del any 2005:

Resta de 2005 / 19 = 10 Resta de 2005 / 4 = 1 Resta de 2005 / 7 = 3

Dividim 19*10 + 24 entre 30 i tenim el número 4 de resta. Dividim 2*1 + 4*3 + 6*4 + 5 entre 7 i tenim una resta de 1.

Així doncs 22 + 4 + 1 = 27 de març, diumenge de Pasqua. A partir d'aquí, podrem determinar totes les altres festes mòbils del calendari.

Una tradició nostrada, les Caramelles

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).

La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.

Una part de les cançons cantades per caramelles solia contenir textos amb contingut satíric sobre fets d'actualitat en el poble. Habitualment es tractava d'una sàtira més blanca, menys punyent, que la d'altres modalitats de textos popular, com, per exemple, els inclosos en els Pastorets (per exemple, les garrofes de Berga o Manresa), els esbroncs de Carnestoltes (per exemple, a Caldes de Montbui) o els versots dels balls de diables, de diferents poblacions catalanes (Alpens, l'Arboç, Caldes de Montbui, Sabadell, Sant Quintí de Mediona, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, etcètera).

A Eivissa s'anomena caramelles a unes cançons populars que es canten a missa tant la vespra de Nadal a la missa del gall (anomenada a Eivissa Matines), com a la missa de la vespra de Pasqua. Formalment no s'assemblen en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de cançó redoblada, un tipus de cançó molt típica en l'àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, però a les Caramelles de Nadal i Caramelles de Pasqua explica el misteri del naixement o de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten són els caramellers, tradicionalment autoritats o homes notables de la parròquia, però actualment són membres de les colles de Ball Pagès. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flauta, les castanyoles, l'espasí i el tambor.

CANTADA DE CARAMELLES A VILAFRANCA 2009

Les caramelles de Vilafranca consoliden el canvi de dates amb una participació de 240 persones. Un total d’onze grups i uns 240 cantaires, amb la baixa d’última hora d’un dels grups previstos, participaven dissabte a la nit a la quaranteunena cantada de caramelles de Vilafranca. Sobre l’escenari de la Plaça de Sant Joan van passar grups de ben diferents característiques i estils, des dels més joves, amb les seves versions primaverenques de temes musicals actuals, als més veterans, que interpretaven majoritàriament caramelles tradicionals.L’alta participació assolida i el fet que la cantada va arreplegar un bon nombre de públic a la plaça fa pensar que el canvi de dates ha funcionat. L’any passat, coincidint amb el quarantè aniversari, la cantada es va endarrerir una setmana per no fer-se en plena setmana santa, amb molta gent fora de vacances. Aquest canvi de dates s’ha mantingut, doncs, per assegurar la participació. Des del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca n’estaven satisfets. La tècnica Lídia Romeu apuntava que estaven a l’expectativa ja que l’any passat era l’any de l’aniversari.Els grups de cantaires que hi van participar eren Els Tornavisos, La Mona, Monotò So Insistent, l’Agrupament Escolta, la Coral de la Girada, la Coral Tercera Primavera de Vilafranca, La Bombeta Màgica i la Coral l’Amistat de La Ràpita, el Cor La Margaridoia dels Monjos, L’Omeda de Torrelles de Foix i el Grup de Caramelles de Vilobí.

A voltes de la mona de Pasqua

Una mona actual

Una mona amb ous com "les d'abans"
La paraula mona, més enllà d’alguna teoria insostenible que n’associa el nom amb la figura que du al damunt, sembla venir de l’àrab. En aquesta cultura, la “muna” és un present que es fa a un superior en acte de reconeixement o per pagar un deute. Aquest és el sentit amb què s’empraven els ous durant l’edat mitjana. Vetats al consum durant la Setmana Santa, eren moneda corrent amb què els senyors feudals solien cobrar els impostos en aquesta època de l’any. D’aquí a fer-los objecte de regal, hi ha un pas. De fet, el cistell de les caramelles fou durant molt de temps un atuell per collir i dur els ous que es recollien durant les cantades. Per tant, res millor que l’ou per enriquir el pa especial amb què celebrar la Pasqua Florida. Perquè la mona, com les coques que encara avui s’ofereixen en aplecs al llarg de tot l’any, no era altra cosa que una pasta de pa, l’habitual, pastada amb una mica més de cura, amb una mica de greix animal i alguna llavor (especialment matafaluga) que li donava un perfum diferent. Algunes amb més ous, però batuts i incorporats a la massa.

L’ou, a tot Europa vinculat també amb la primavera, hi fou incorporat com a mostra de generositat, copiant el que feien els visitats per les caramelles. Però aquí amb el simbolisme dels anys del fillol. Tants ous com anys tenia, fins a 12. I sovint canviant la coca ovalada, la forma inicial, pel perfil d’algun animal proper (més gran com més ous duia) com la gallina, el conill, el xai o fins i tot la vedella. Més tard, aquest simbolisme desapareixeria per adoptar la forma de tortell i disposant els ous pel perímetre.

La sofisticació de la cuina i l’aparició de la pastisseria donaren un nou gir al símbol. El rotlle de pasta de pa més o menys millorada i feta a casa, fou substituït, a la societat burgesa del segle XIX, per la mona cilíndrica de pa de pessic. Amb dos pisos i una capa de crema o melmelada enmig. Després, el conjunt es rematava amb gemma per la superfície i folrant el lateral amb granalla d’ametlla treballada amb sucre.

Inicialment, els ous es mantingueren com abans, disposats pel voltant. Però ràpidament, amb l’arribada i popularització del cacau, serien substituïts per un ou de xocolata que, abandonant la tradició cristiana de fer coincidir-ne el nombre amb els anys del fillol, passà a ser únic, de mida més considerable, decorat i situat al damunt. Un fet que permeté als padrins competir entre ells en generositat. Però deixant alguns indicis de la situació anterior en forma de plomalls de colors o pollets de peluix.

La tradició europea de pintar ous de gallina i amagar-los pels jardins com a símbol de la nova primavera havia fet forat en el subconscient col·lectiu. Si més no en el burgès. El pastís del padrí abandonava l’aspecte auster i el color apagat de la mona de rotlle amb ous, per esdevenir un monument arquitectònic acolorit.

Vindrà encara una darrera transformació, fruit de la irrupció de la comunicació per la imatge. Forçant la darrera transformació de l’ou. La xocolata, inicialment fosa, agafa la forma d’una casa, un castell o, ja més actualment, del personatge de còmic o de dibuixos animats que estigui més de moda en el moment de preparar les mones. La importància de la figura, sovint fins i tot fa desaparèixer el sòcol i amb ell la mona de pa de pessic.

Costa d’entendre que la mona fos, en origen, l’ofrena d’un producte, fet per un mateix, a una colla de conciutadans per celebrar conjuntament que ha arribat la primavera i consumir-lo en comunitat. Avui, quan arriba la Setmana Santa, el diumenge de Pasqua, la gent compra una figura de xocolata que, a tot estirar, demostra que qui la compra és soci del Barça. I que intenta que el seu fillol o nét també en sigui.


Article extret de lafura.cat

Una eina de consulta: La biblioteca digital mundial feta per la UNESCO a punt de sortir

La Unesco inaugurarà la seva biblioteca digital mundial el proper 21 d'abril
Servimedia | Madrid Servimedia | Alacant

La Unesco i 32 institucions associades llançaran el proper 21 d'abril la Biblioteca Digital Mundial, un lloc web que ofereix materials culturals únics de biblioteques i arxius de tot el món.
Aquesta pàgina funcionarà en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès, rus i portuguès, i oferirà accés gratuït a manuscrits, mapes, llibres, partitures, enregistraments, films, gravats i fotografies.
La posada en marxa es produirà durant una recepció que el director general de la Unesco, Koichiro Matsuura, farà a París (França) al seu homòleg de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, James H. Billington. Billington.
Este Aquest projecte va ser proposat per la Biblioteca del Congrés nord-americà el 2005.
Entre els seus objectius és promoure l'entesa internacional i expandir el volum i varietat del contingut cultural a Internet.
La Biblioteca Digital Mundial ha estat desenvolupada per un equip de la Biblioteca del Congrés i l'assistència tècnica va ser proporcionada per la Biblioteca d'Alexandria (Egipte).
Aquesta eina inclourà ossos i esteles aportats per la Biblioteca Nacional de la Xina, manuscrits científics en àrab (Biblioteca Nacional i Arxius d'Egipte), fotografies de l'Amèrica Llatina (Biblioteca Nacional de Brasil) i obres en àrab, el persa i el turc (Biblioteca del Congrés) .
Font: www.elmundo.es

Teràpia per a allargar la vida, estudi real fet a Alemanya

Mirar pits et donen 5 anys de vida (Real)

Un estudi alemany publicat a la revista New England Journal of Medicine assegura que els homes que miren cada dia als pits d'una dona poden tenir una vida més llarga.
"N'hi ha prou amb deu minuts al dia per a notar aquest efecte", assegura l'autor de l'informe, la doctora Karen Weatherby, gerontològics.

La investigació ha estat desenvolupada en tres hospitals de Frankfurt, Alemanya, i ha monitoritzat durant cinc anys la salut de 200 homes. La meitat d'ells va observar els pits d'una dona a diari, mentre que l'altra meitat es va abstenir de fer-ho.

Cinc anys després, els homes que havien mantingut entre els seus hàbits diaris el mirar els pits d'alguna dona durant uns deu minuts presentaven una millor pressió arterial i menor risc de patir malalties coronàries.

Excitació sexual i circulació

"L'excitació sexual fa que el cor bomba més i augmenta la circulació de la sang. No hi ha dubtes: mirar fixament durant una estona pits femenins millora la salut dels homes. El nostre estudi demostra que realitzant aquesta activitat uns pocs minuts al dia disminueix el risc de patir atacs al cor a la meitat ".
Així de contundent és la doctora Weatherby, qui recomana aquesta recepta especialment als majors de 40 anys, "almenys deu minuts diaris".

L'equip d'experts alemanys compara aquesta activitat amb la pràctica de 30 minuts diaris d'exercici al gimnàs, "que també pot ajudar a allargar la vida d'una persona uns quatre o cinc anys".








Conclusions:


- Res diu de fotografies, però si igual ens exciten, és a dir, si funciona.
- Encara que digui homes de 40 anys, no diu que no ens beneficiï començar des d'abans.
- També diu 10 minuts mínim, però no parla de màxims.
- La mida no importa, només que t'agradin.
- Equival a 30 minuts d'exercici, però això no et va a treure la panxa.
- Pots acoblar com una pràctica sexual a la teva parella, que et permeti admirar diari o de tant en torn, els seus atributs.

Els polítics tenen que saber guardar les formes, Berlusconi sembla que no ho tingui tan clar

Berlusconi compara la situació dels afectats pel terratrèmol amb un "cap de setmana de càmping"

Berlín.- La magnitud de la tragèdia és enorme. El sisme que ha castigat la província dels Abruços italiana (al centre) des de dilluns ha estat el pitjor del país en les últimes tres dècades. Les xifres de les últimes 48 hores ho diuen tot: 260 persones mortes, uns 1.000 ferits i gairebé 20.000 persones sense llar. No obstant, per Silvio Berlusconi, les persones refugiades als campaments s'ho haurien de prendre com "un cap de setmana de càmping". La frase ha corregut com la pólvora en la premsa internacional.

Durant la seva visita a la zona afectada pel sisme i al ser preguntat per la corresponsal de la cadena de televisió alemanya RTL sobre quina era la seva impressió, Berlusconi va respondre: "Estan bé aquí, reben un magnífic suport i amabilitat per part dels nostres equips de salvament".

"No els falta res"

El primer ministre no es va quedar aquí i, després d'assegurar que "no els falta res, tenen medicaments i aliments, menjar calent" i un sostre que els protegeix, va afegir que, "evidentment, tot és absolutament provisional i, per això, s'ho han de prendre com un cap de setmana de càmping".

El primer ministre va declarar dilluns l'estat d'emergència nacional i va enviar soldats a la zona. A més, ha promès 20 tendes de campanya més i 16 cuines de campanya per acomodar un total de 14.000 persones que s'han quedat sense casa pel sisme.

Recents sortides de to

Tot això es produeix només uns dies després de les anècdotes que va protagonitzar Berlusconi durant les recents cimeres del G-20 a Londres i de l'OTAN a Estrasburg (França) i Baden-Baden (Alemanya).

A Londres, el cavalliere va donar la nota al Palau de Buckingham al cridar al president dels Estats Units amb un "míster Obamaaaa", todo això davant d'una sorpresa reina d'Anglaterra. En la cimera de l'OTAN primer va plantar la cancellera alemanya, Angela Merkel, i després tots els seus socis de l'Aliança, al saltar-se una sèrie de punts del protocol per poder parlar pel mòbil.

Després, fonts de la seva delegació van assegurar que la trucada havia estat de màxima importància, ja que s'havia posat en contacte amb el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, per convèncer-lo que acceptés el danès Anders Fogh Rasmussen com a secretari general de l'OTAN.
Font: AFP

Un cant per animar al Barça, aquest dimecres estrena en el partit de la Champions

BARÇA, ESTIC BOIG PER TU’
Abans de l’inici del partit d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions entre el FC Barcelona i el Bayern de Munic, sonarà pels videomarcadors la cançó del grup Red-In ‘Barça, estic boig per tu’, versió de la popular ‘Boig per tu’ del grup Sau.

El projecte neix a partir de la idea de fer un petit homenatge al Barça amb una cançó que arribi al cor de tots els socis i simpatitzants barcelonistes i que serveixi per animar l’equip els minuts abans de començar els grans esdeveniments. Amb aquest motiu es busca una cançó coneguda per tothom i que tingui una màgia especial que faci vibrar el públic.

La cançó escollida és ‘Boig per tu’ de Sau. La història d’aquest tema comença l’any 1990 quan Sau edita el seu tercer àlbum, ‘Quina nit’. Amb música de Pep Sala i lletra de Pep Sala, Carles Sabater i Joan Capdevila, des de la seva aparició al mercat, ‘Boig per tu’ es perfila com un dels temes més emblemàtics de Sau. Des d’aleshores ‘Boig per tu’ ha estat interpretada per cantants de gran prestigi i versionada per nombrosos artistes, i ha aconseguit la increïble xifra de més d’un milió de còpies venudes. Ara, deu anys després de la desaparició de Sau, ‘Boig per tu’ és un dels himnes de la música en català que ha arribat al cor de tothom i ha passat a formar part de la banda sonora de moltíssims catalans.

Boig per tu

El Barça és una realitat viva, que depassa en molt l'estricte àmbit del futbol i de l'esport. Aquesta naturalesa alimenta tota mena de debats. Es podria dir que el Barça està fet de debats, també al marge de la pilota, i del guanyar o perdre.

I un debat que ve de lluny, que s'han plantejat diverses generacions, és el de l'animació a l'estadi. Per això, una de les propostes ha estat crear una cançó, molt catalana, que parla d’amor, passió i unió. Perquè tota l’afició canti amb el mateix cor i els jugadors sentin la passió de la grada.


Aquí et pots descarregar la lletra de la cançó que també es podrà veure al videomarcador.

Tot i així per si no la pots descarregar aquesta és la lletra de la cançó per animar al Barça, la popular Boig per tu

En la terra humida escric
Barça estic boig per tu,
em passo els dies
pendent del partit.

Com et puc estimar,
estigui a prop o lluny,
feliç i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest lloc
jo no puc fer cap gol per tu,
però en cada jugada hi veig
reflectida la teva llum.

T’animaré,
feliç i acabat boig per tu.

Quan comenci aquest partit,
les llàgrimes es perdran
entre la màgia
que viurem avui.

Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
feliç i acabat boig per tu.

Culer i català, més que un club.