Adéu Pepe... Rubianes, actor i.... amic dels seus amics

Adéu a l'actor que va parlar amb la veritat i va atacar la hipocresia

Abans que res, dir que aquest gran actor, certament, especial, sempre podia haver agradat o no. Tot i així, era una figura de primera línia en el seu gènere artístic. Fa molts anys va actuar a Torrelles de Foix, durant la Festa Major i el Casal Torrellenc, va esclatar en aplaudiment, com tants altres llocs. Potser es agosarat parlar de la seva mort, però molts amants del gènere teatral, sempre el recordarem pel seu “estil” veritablement hilarant però divertit, les seves paròdies vers la vida quotidiana i tot allò que ens envolta. Rubianes, com tothom pot tenir defensors i detractors, però quan el podies escoltar tot i la hipocresia que et pogués semblar, tot el que expressava en gests, mímica, sons o paraules tenia un rerefons molt raonable, aquell que de vegades fins i tot ens podia ferir la nostra susceptibilitat i autoestima personal.

A l'abril de 2008 va anunciar la lluita que mantenia contra un càncer de pulmó
TONI POLO / PAU CORTINA - Barcelona - 01/03/2009 15:02 TONI POLO / PAU CORTINA - Barcelona - 01/03/2009 15:02
Celles arquejades sobre risotadas àmplies i sinceres, algun tac, algun improperi, un crit ... i el pantalon i camisa negres. Era tot el que necessitava Rubianes sobre un escenari. D’aquesta mena es plantava als teatres per explicar coses properes a monòlegs atrevits, directes i propers.
Pepe Rubianes (Vilagarcía de Arousa, 1947) va morir ahir a casa seva de Barcelona per un càncer de pulmó, que li va ser diagnosticat l'abril de l'any passat.
La malaltia li va fer suspendre l'espectacle La sonrisa etíope, que havia estrenat quatre mesos abans al Club Capitol, en el seu teatre, en plena Rambla de Canaletes, a Barcelona. Davant, el Poliorama, espai on actuen ara els seus amics d'El Tricicle i on ha estat veí de Dagoll Dagom. Tot quedava a casa. Al Poliorama va anar fa un parell de setmanes dient que tot anava bé i que ... fins aviat. Un comiat? Els treballadors del teatre ho entenen ara així. Rubianes era, abans que res, un tipus positiu.
Va ser un artista desenfadat, divertit, amb les idees clares i sense pèls a la llengua. Sense cap pèl a la llengua. Les contínues polèmiques que va protagonitzar per qüestions no lligades estrictament al seu àmbit professional són la prova.
Rubianes explicava històries properes dient veritats com a temples
Es considerava a si mateix un actor "galaico català. Gallec de naixement (i poc més) i català d'adopció (i molt més). Va arribar a Barcelona de petit, en els primers anys de la dècada dels cinquanta. "Era l'època del Congrés Eucarístic de 1952", va comentar fa un any passant a descriure aquella època ja comparar-la amb l'actual. Així, de cop, al seu més pur estil, sense concessions: "Barcelona era plena d'homes de negre parlant de coses de les que no sabien. I segueixen fent a la COPE: són ateus disfressats. Si diuen les coses que diuen, van contra els Evangelis, contra Déu i contra tot. És un horror ".
Va començar la carrera de Dret i, alhora, va fer els seus primers passos en el teatre. Va debutar com a professional amb la companyia Dagoll Dagom, en els anys setanta, amb els musicals No parlaré a classe i Antaviana. I sense saber ballar: "Tot era teatre, és a dir, mentida", admetia en els diaris. I, parlant de mentides, tornava a la càrrega, contra els polítics aquesta vegada: "Ells també diuen mentides. M'agradaria sentir a algun membre d'algun partit dient:" Això no sé si ho anem a poder fer, senti ". Però no , ells tots prometen ... i la gent els creu ".
Es prou i es sobra
Després del seu periple amb la companyia que va ara dirigeix el seu amic Joan Lluís Bozzo, Rubianes va participar en la històrica Operació Ubú, amb Els Joglars, abans de passar a actuar en solitari. Ell, sól en un escenari i vestit de negre, va crear escola.. El 1982 es va pujar a les taules en companyia de ningú en l’espacle Pay-Pay. Va mantenir l'èxit tres anys amb aquest discurs. Anava a ser la tònica en les seves representacions: Rubianes s’apalancava als teatres. Les seves següents obres entre 1984 i 1991, no, sense paraules, En resum o Per l'amor de Déu, van acabar de perfilar l'estil d'un monologuistes original, proper i amb molta personalitat.
"Perdem un gran patrimoni perquè era irrepetible", diu el seu manager
Ssscum!, La seva següent proposta, estrenada el 1992, el va convertir en un dels actors més reconeguts d'Espanya. Tres anys després va celebrar els tres lustres en solitari, amb el hilarant Rubianes: 15 anys, on reunia el millor dels seus espectacles des de 1980. Ens trobem al Rubianes ja actual. Al mateix actor que ja s'escapava (sense abandonar) dels teatres, i apareixia a la ràdio, el cinema, la televisió ... el Makinavaja de la versió televisiva del còmic del popular Ivà.
Triomfava amb espectacles estudiats, molt treballats, però amb una important dosi d'improvisació.. Sobre la marxa, obres com la impressionant Rubianes solamente, que es va mantenir nou anys a l'escenari, requerien actualitzacions constants.
Les referències a la situació social i els gestos els personatges del moment eren una constant. Por eso el público repetía. Per això el públic repetia.
Havia filó però, per damunt de tot, hi havia ganes de passar-s'ho bé, de criticar, de denunciar, de lloar. D'explicar la societat actual. "Les meves obres estan plenes de coses que es parlen i es diuen per aquí, tothom les coneix", deia, en referència a la proximitat ia la quotidianitat dels seus plantejaments. La mateixa filosofia va entusiasmar a milers d'espectadors amb Rubianes solament, el següent espectacle, el més llorejat i el que més empremta va deixar al públic, que s'eternitzen dolçament al Capitol Des de 1997 fins 2006.
Des d'Àfrica amb amor
Rubianes sempre presumia de tolerant. "Porto 25 anys treballant a Catalunya en castellà i mai he tingut cap tipus de problema", va comentar a Público. En realitat, Rubianes parlava el llenguatge del carrer. Recitava en castellà, improvisava en català, introduïa botifarrons en gallec.. I fins i tot un llarg paràgraf en suahili, com en el seu últim espectacle, La sonrisa etíope, per al qual va compartir protagonisme en l'escenari amb cinc ballarines de diverses tribus d'Etiòpia, lloc on (igual que a Kenya) passava llargues temporades. "M’invento coses en aquesta llengua, perquè ens sembla incomprensible. És parlar per no dir res ... És el pa de cada dia en plena campanya electoral", comentava fa un any, abans de les eleccions generals de 2008.
Dos anys abans de El somriure ..., va dirigir Lorca eran todos, una obra en la qual recuperava la memòria històrica a través de textos d'Ian Gibson, Agustín Perón o José Luis Vila Sanjuán. Va ser el seu debut com a director, accidentat per unes polèmiques declaracions a TV3 en què criticava "a l'Espanya de la caverna troglodita".
Teatre de laboratori
L'actor Carles Flavià, amic i company, va reconèixer ahir la faceta "seriosa" de Rubianes: "destaca la seva tasca d'investigació teatral i que, quan no estava sobre l'escenari, tenia un to molt seriós".
Toni Coll, productor de Fila 7, representant i amic de Rubianes, ho va definir com "algú volgut i admirat; un patrimoni de tots que es perd, perquè és irrepetible". Montilla, "un dels pocs polítics que em ve a veure sempre", en paraules de Rubianes, va destacar "les ganes de gaudir de la vida". Un tipus incorrecte que, segons Maruja Torres, "deia veritats com punys i ens feia riure".
Extret d’un article de la web del diari “Público”

Llengües en perill d'extinció a Europa

La UNESCO disposa d'una base de dades sobre llengües en perill d'extinció en tot el planeta. A través del interface de Google Maps, es poden consultar dades sobre més de 2.500 llengües amb diversos graus de "vitalitat". Compte igualment amb estadístiques i una versió del mapa en PDF.
Aquí tens una petita representació del continent europeu. Per sort la nostra parla no està en el mapa. Esperem que sigui per molt temps.
Les llengües amenaçades a Espanya, són: El bable,(en el mapa, astur lleonès), l'eusquera, l'aranès i l'aragonès.
Per més informació pots clicar a aquests enllaços.
Via: La Cartoteca
Enllaç: Atles Interactiu de la UNESCO

Ull a les baixades per internet!!!

Ofensiva dels defensors del 'copyright' contra Espanya

-Pressionen perquè romangui en la llista negra de la pirateria 'online'
-Demanen tot tipus de modificacions legals i més pressió policial

La indústria dels continguts d'EUA acusa a Espanya de falta de control de la cridada 'pirateria' en la Xarxa, els intercanvis no autoritzats de material protegit per drets d'autor.


Així en un informe, la International Intellectual Property Alliance (IIPA) recomana la permanència d'Espanya en la llesta negra de l'Informe Especial 301, un document que el Govern d'EUA elabora cada any i en el qual s'assenyala als països que no respecten el suficient els 'copyrights'. A més, suggereix una revisió extraordinària de la situació espanyola per al pròxim estiu.

L'aparició en aquesta 'llista negra', alguna cosa que passa des del passat any, pot suposar algun tipus de sanció econòmica, alguna cosa que, de moment, no succeeix.
L'informe és demolidor contra la situació de la Xarxa a Espanya, ja que apunta que la "pirateria va a pitjor". Ofereix dades de Gfk que indiquen que el 67% dels internautes espanyols (8,77 milions) admet baixar-se "continguts il·legals de la Xarxa", un percentatge que creix fins al 81% en el cas dels menors de 24 anys, i alerta del ràpid creixement dels intercanvis entre mòbils.

L'informe assegura que "el dany a la indústria legítima del disc a Espanya és enorme", amb una caiguda d'ingressos des dels 626 milions d'euros en 2001 als 257 milions en 2008. I compara els prop de 2.000 milions de cançons descarregades de manera il·legítima, enfront de les tot just 2,2 milions de cançons comprades en la Xarxa, sempre segons dades de Gfk.

Penélope Cruz, primer Oscar per una actriu espanyola i també pel cinema català amb Vicky Cristina Barcelona

L'espanyola Penélope Cruz ha assegurat avui després de guanyar l'Oscar com a millor actriu secundària per Vicky Cristina Barcelona que s'ha amagat en un passadís per plorar d'alegria mentre mirava d'assimilar l'èxit.

"Encara no m'ho crec, no puc parar de plorar, m'he amagat en un passadís durant 15 minuts per parlar per telèfon i per plorar, ha sigut increïble", ha comentat la intèrpret, primera espanyola que obté aquest guardó.

La madrilenya ha explicat visiblement emocionada que ha pensat que es desmaiaria durant la presentació del premi que han fet cinc guanyadores de l'estatueta en aquesta categoria, Anjelica Houston, Whoopi Goldberg, Tilda Swinton, Goldie Hawn i Eva Marie Saint.

"No sabia si sobreviuria", ha dit. "La presentació de les cinc actrius ha sigut preciosa i llarga, i de veritat no sabia si em desmaiaria. Estava histèrica, m'he posat molt nerviosa a la cadira i després, quan ja he pujat, m'he començat a calmar una miqueta, és molta pressió i vols dir moltes coses. És un moment molt especial", ha comentat.

"Pesa tant"

Cruz ha dit que ha trigat uns minuts a mirar l'estatueta a la cara. "Pesa tant", ha afirmat.

"No sé si me n'han donat un d'aquells de joguina que et regalen els teus amics o és de veritat, encara no m'ho crec", ha declarat l'actriu, que havia confessat que volia disfrutar de la resta de la cerimònia i després celebrar el triomf en algun lloc on "hi hagi bona música i es pugui ballar".

"Estic superada, és una emoció molt forta", ha manifestat alhora que ha recordat la seva família i el suport que li han donat perquè pogués perseguir el seu somni de joventut de convertir-se en actriu.

Penélope Cruz ha assegurat que trucaria a Woody Allen, director de Vicky Cristina Barcelona, després de la roda de premsa.

L'espanyola ha confessat que li va agradar molt poder tornar a treballar amb Javier Bardem a Vicky Cristina Barcelona, amb qui va compartir repartiment per primera vegada a Jamón jamón (1992). "Em sembla que és un talent descomunal", ha dit.

Amics us vull recordar que ...

Potser seria bo aprofitar-ho: un poble de Sicília ofereix 1.000 vivendes buides a un euro

Salemi (Itàlia).- A l'alcalde de Salemi, una localitat de l'oest de Sicília, se li escapa un somriure maliciós. "¿Saben què li falta a aquest país? Idees, provocacions, desafiaments... És el que nosaltres fem aquí. I això no té preu. A més, si la idea és bona, els diners són secundaris. D'una manera o d'una altra, s'acaben trobant". L'alcalde Vittorio Sgarbi, crític d'art de professió, manoteja a l'aire amb èmfasi quan explica a tots els convidats una d'aquestes innovacions: "Hem posat a la venda per un euro 1.000 cases del centre històric, amb la condició que els nous propietaris les restaurin conservant el seu caràcter original".

Al principi tothom reia, però actualment, assegura, li truquen d'altres pobles d'aquesta illa perquè expliqui la seva experiència, una resposta als temps de crisi econòmica i immobiliària mundial. Els edificis eren propietat del municipi des que els seus habitants els van abandonar arran d'un terratrèmol, l'any 1968. Fins ara ningú els utilitzava.

Tota una revolució

"¿Ho veuen? ¡Hem rebut més de 7.000 ofertes! Algunes de personatges tan famosos com el músic Peter Gabriel i el propietari de l'Inter de Milà, Massimo Moratti", continua Sgarbi, que ja era conegut a Itàlia per les seves extravagàncies i els seus sobtats accessos de ràbia a la televisió.
A Salemi, l'arribada de Sgarbi a l'alcaldia ha suposat tota una revolució. Durant 150 anys, l'únic fet pel qual era coneguda aquesta tranquil.la ciutat medieval de només 11.000 habitants, situada al bell mig de l'oest sicilià, era perquè havia estat el lloc on el revolucionari italià Giuseppe Garibaldi va anunciar, l'any 1859, l'annexió de Sicília a Itàlia.

Però tot va canviar quan, el mes de juny de l'any passat, aquest crític d'art es va postular i va guanyar les eleccions municipals, amb el 60% dels vots. "Els habitants de Salemi ens van elegir i actualment ens observen com si estiguessin mirant un programa de televisió", admeten amb ironia el príncep Bernardo Torlonini i l'artista Graziano Cecchini --que va saltar a la fama per haver tenyit de vermell la Fontana di Trevi--, dos dels sis excèntrics assessors amb els quals compta l'alcalde de Salemi.

Creativitat

I és que, segons el que es va anunciar, els sorprenents plans de Sgarbi per a la localitat no es limitaran al sector immobiliari. Així ho explica Oliviero Toscani, el fotògraf autor de les provocadores campanyes publicitàries de Benetton i també assessor de Sgarbi: "Nosaltres, per exemple, som la primera assessoria per a la creativitat del món. Tenim 30 joves que treballen en diferents iniciatives", explica Toscani, en referència a un petit grup de joves sicilians que viuen i també dormen en una espècie de comuna a Salemi.

De moment, la proposta més sonada del seu equip ha estat presentar una petició per convertir la paraula Mafia en una marca registrada, tot una ostentació de creativitat que ha suscitat la indignació de les associacions de víctimes. "Divertit, ¿no? A ningú se li havia acudit... En realitat, el que volíem registrar era l'acrònim Mafia, que significa Mediterranean Association for Foreign Affairs Associació Mediterrània per a Afers Internacionals", explica Toscani.

"Sgarbi és el nostre rei"

Tot i així, la perplexitat d'alguns segueix sent evident: "Nosaltres vigilarem que Mafia sigui aquí només una paraula", interromp una de les dues joves regidores (sobre un total de 20) de l'opositor Partit Democràtic (esquerra). "Sgarbi és el nostre rei", murmuren, sarcàstiques, algunes veus al rerefons del fred castell Svevo, a les altures de Salemi, escenari d'aquesta reunió.

Amb tot, els projectes del nou alcalde han provocat tant d'enrenou que la fama de Salemi ja ha travessat l'oceà Atlàntic, fins a arribar a Nova York a orelles del coreà Yogman Kim, un conegut col.leccionista de cine internacional a punt de fer fallida. Yogman ha decidit donar a aquesta localitat siciliana un fons de 55.000 pel.lícules dels últims 40 anys. "Es difondran a partir del mes de març al castell Svevo, on actualment treballa Toscani. I potser també col.laborarem amb la Biennal de Cine de Venècia. Em sembla que hi ha força interès", afirma l'alcalde Sgarbi. "Però tot això és només el principi", conclou.Font: El Periódico

Irene Savio, 21-02-2009

N'hi ha per llogar-hi cadires...un indigent s'enfronta a un any i mig de presó per haver robat un tros de pa

Badalona.- La fiscalia demana un any i mig de presó per a l'indigent francès François Setephan, acusat d'haver robat un tros de pa d'un forn de Badalona el setembre de l'any passat. En realitat, l'acusat pretenia endur-se la barra de pa sencera, però es va trobar amb la ferma oposició de la dependenta, que va agafar la baguet per un extrem per evitar que Setephan la robés. L'indigent suposadament va agafar la treballadora per les solapes de la camisa, fins que la barra es va trencar i ell va poder fugir amb una meitat. Tenint en compte aquest forcejament, la fiscalia acusa Setephan de robatori amb violència i d'aquí que, en aplicació de la llei, demani aquesta pena tan elevada.
François Setephan no podia imaginar-se quan va fugir corrent del forn El Pan de Badalona que el tros de baguet que duia a la mà podia sortir-li tan car des del punt de vista judicial. El jutjat penal número 19 de Barcelona va començar a jutjar ahir aquest indigent francès, tot i que ho va haver de fer en absència perquè es troba en parador desconegut. La dependenta tampoc es va presentar al jutjat, ja que no se l'ha pogut trobar per comunicar-li que estava citada. Com a única testimoni dels fets, la seva declaració és essencial, per tant, el jutjat l'ha tornat a citar pel proper 11 de febrer. Al final, doncs, ahir només van declarar els tres mossos que van detenir el suposat lladre.
Segons l'escrit d'acusació de la fiscalia, passaven quinze minuts de les deu del matí quan Setephan va entrar al forn El Pan del carrer Doctor Bassols de Badalona. Segons el seu advocat defensor, Ademar Hurtado, tenia gana i va decidir endur-se una baguet que suposadament no podia pagar. La dependenta del forn el va enxampar in fraganti i no va dubtar a agafar la barra de pa per un extrem per evitar el robatori. Davant la ferma oposició de la noia, l'indigent suposadament la va agafar per les solapes de la camisa i va començar a cridar. Com era de preveure, el forcejament va tenir un final salomònic, ja que la baguet es van trencar i cada contrincant es va quedar amb una meitat a la mà. A Setephan, però, ja li va estar bé endur-se només un tros de la barra de pa i va fugir corrent del forn.
En un primer moment, la dependenta va decidir no denunciar el robatori, tot i que una setmana després va veure el captaire rondant pel forn i va trucar els Mossos per explicar-los que l'havia atacat per endur-se una baguet, tal com van explicar ahir els agents en el judici. Setephan va quedar detingut i aquest botí tan irrisori li pot suposar ara una condemna d'un any i mig de presó. Almenys, el propietari del forn no ha reclamat cap indemnització pel tros de pa que va perdre.
Font: El Punt, edició Barcelonès Nord