Penélope Cruz, primer Oscar per una actriu espanyola i també pel cinema català amb Vicky Cristina Barcelona

L'espanyola Penélope Cruz ha assegurat avui després de guanyar l'Oscar com a millor actriu secundària per Vicky Cristina Barcelona que s'ha amagat en un passadís per plorar d'alegria mentre mirava d'assimilar l'èxit.

"Encara no m'ho crec, no puc parar de plorar, m'he amagat en un passadís durant 15 minuts per parlar per telèfon i per plorar, ha sigut increïble", ha comentat la intèrpret, primera espanyola que obté aquest guardó.

La madrilenya ha explicat visiblement emocionada que ha pensat que es desmaiaria durant la presentació del premi que han fet cinc guanyadores de l'estatueta en aquesta categoria, Anjelica Houston, Whoopi Goldberg, Tilda Swinton, Goldie Hawn i Eva Marie Saint.

"No sabia si sobreviuria", ha dit. "La presentació de les cinc actrius ha sigut preciosa i llarga, i de veritat no sabia si em desmaiaria. Estava histèrica, m'he posat molt nerviosa a la cadira i després, quan ja he pujat, m'he començat a calmar una miqueta, és molta pressió i vols dir moltes coses. És un moment molt especial", ha comentat.

"Pesa tant"

Cruz ha dit que ha trigat uns minuts a mirar l'estatueta a la cara. "Pesa tant", ha afirmat.

"No sé si me n'han donat un d'aquells de joguina que et regalen els teus amics o és de veritat, encara no m'ho crec", ha declarat l'actriu, que havia confessat que volia disfrutar de la resta de la cerimònia i després celebrar el triomf en algun lloc on "hi hagi bona música i es pugui ballar".

"Estic superada, és una emoció molt forta", ha manifestat alhora que ha recordat la seva família i el suport que li han donat perquè pogués perseguir el seu somni de joventut de convertir-se en actriu.

Penélope Cruz ha assegurat que trucaria a Woody Allen, director de Vicky Cristina Barcelona, després de la roda de premsa.

L'espanyola ha confessat que li va agradar molt poder tornar a treballar amb Javier Bardem a Vicky Cristina Barcelona, amb qui va compartir repartiment per primera vegada a Jamón jamón (1992). "Em sembla que és un talent descomunal", ha dit.

Amics us vull recordar que ...

Potser seria bo aprofitar-ho: un poble de Sicília ofereix 1.000 vivendes buides a un euro

Salemi (Itàlia).- A l'alcalde de Salemi, una localitat de l'oest de Sicília, se li escapa un somriure maliciós. "¿Saben què li falta a aquest país? Idees, provocacions, desafiaments... És el que nosaltres fem aquí. I això no té preu. A més, si la idea és bona, els diners són secundaris. D'una manera o d'una altra, s'acaben trobant". L'alcalde Vittorio Sgarbi, crític d'art de professió, manoteja a l'aire amb èmfasi quan explica a tots els convidats una d'aquestes innovacions: "Hem posat a la venda per un euro 1.000 cases del centre històric, amb la condició que els nous propietaris les restaurin conservant el seu caràcter original".

Al principi tothom reia, però actualment, assegura, li truquen d'altres pobles d'aquesta illa perquè expliqui la seva experiència, una resposta als temps de crisi econòmica i immobiliària mundial. Els edificis eren propietat del municipi des que els seus habitants els van abandonar arran d'un terratrèmol, l'any 1968. Fins ara ningú els utilitzava.

Tota una revolució

"¿Ho veuen? ¡Hem rebut més de 7.000 ofertes! Algunes de personatges tan famosos com el músic Peter Gabriel i el propietari de l'Inter de Milà, Massimo Moratti", continua Sgarbi, que ja era conegut a Itàlia per les seves extravagàncies i els seus sobtats accessos de ràbia a la televisió.
A Salemi, l'arribada de Sgarbi a l'alcaldia ha suposat tota una revolució. Durant 150 anys, l'únic fet pel qual era coneguda aquesta tranquil.la ciutat medieval de només 11.000 habitants, situada al bell mig de l'oest sicilià, era perquè havia estat el lloc on el revolucionari italià Giuseppe Garibaldi va anunciar, l'any 1859, l'annexió de Sicília a Itàlia.

Però tot va canviar quan, el mes de juny de l'any passat, aquest crític d'art es va postular i va guanyar les eleccions municipals, amb el 60% dels vots. "Els habitants de Salemi ens van elegir i actualment ens observen com si estiguessin mirant un programa de televisió", admeten amb ironia el príncep Bernardo Torlonini i l'artista Graziano Cecchini --que va saltar a la fama per haver tenyit de vermell la Fontana di Trevi--, dos dels sis excèntrics assessors amb els quals compta l'alcalde de Salemi.

Creativitat

I és que, segons el que es va anunciar, els sorprenents plans de Sgarbi per a la localitat no es limitaran al sector immobiliari. Així ho explica Oliviero Toscani, el fotògraf autor de les provocadores campanyes publicitàries de Benetton i també assessor de Sgarbi: "Nosaltres, per exemple, som la primera assessoria per a la creativitat del món. Tenim 30 joves que treballen en diferents iniciatives", explica Toscani, en referència a un petit grup de joves sicilians que viuen i també dormen en una espècie de comuna a Salemi.

De moment, la proposta més sonada del seu equip ha estat presentar una petició per convertir la paraula Mafia en una marca registrada, tot una ostentació de creativitat que ha suscitat la indignació de les associacions de víctimes. "Divertit, ¿no? A ningú se li havia acudit... En realitat, el que volíem registrar era l'acrònim Mafia, que significa Mediterranean Association for Foreign Affairs Associació Mediterrània per a Afers Internacionals", explica Toscani.

"Sgarbi és el nostre rei"

Tot i així, la perplexitat d'alguns segueix sent evident: "Nosaltres vigilarem que Mafia sigui aquí només una paraula", interromp una de les dues joves regidores (sobre un total de 20) de l'opositor Partit Democràtic (esquerra). "Sgarbi és el nostre rei", murmuren, sarcàstiques, algunes veus al rerefons del fred castell Svevo, a les altures de Salemi, escenari d'aquesta reunió.

Amb tot, els projectes del nou alcalde han provocat tant d'enrenou que la fama de Salemi ja ha travessat l'oceà Atlàntic, fins a arribar a Nova York a orelles del coreà Yogman Kim, un conegut col.leccionista de cine internacional a punt de fer fallida. Yogman ha decidit donar a aquesta localitat siciliana un fons de 55.000 pel.lícules dels últims 40 anys. "Es difondran a partir del mes de març al castell Svevo, on actualment treballa Toscani. I potser també col.laborarem amb la Biennal de Cine de Venècia. Em sembla que hi ha força interès", afirma l'alcalde Sgarbi. "Però tot això és només el principi", conclou.Font: El Periódico

Irene Savio, 21-02-2009

N'hi ha per llogar-hi cadires...un indigent s'enfronta a un any i mig de presó per haver robat un tros de pa

Badalona.- La fiscalia demana un any i mig de presó per a l'indigent francès François Setephan, acusat d'haver robat un tros de pa d'un forn de Badalona el setembre de l'any passat. En realitat, l'acusat pretenia endur-se la barra de pa sencera, però es va trobar amb la ferma oposició de la dependenta, que va agafar la baguet per un extrem per evitar que Setephan la robés. L'indigent suposadament va agafar la treballadora per les solapes de la camisa, fins que la barra es va trencar i ell va poder fugir amb una meitat. Tenint en compte aquest forcejament, la fiscalia acusa Setephan de robatori amb violència i d'aquí que, en aplicació de la llei, demani aquesta pena tan elevada.
François Setephan no podia imaginar-se quan va fugir corrent del forn El Pan de Badalona que el tros de baguet que duia a la mà podia sortir-li tan car des del punt de vista judicial. El jutjat penal número 19 de Barcelona va començar a jutjar ahir aquest indigent francès, tot i que ho va haver de fer en absència perquè es troba en parador desconegut. La dependenta tampoc es va presentar al jutjat, ja que no se l'ha pogut trobar per comunicar-li que estava citada. Com a única testimoni dels fets, la seva declaració és essencial, per tant, el jutjat l'ha tornat a citar pel proper 11 de febrer. Al final, doncs, ahir només van declarar els tres mossos que van detenir el suposat lladre.
Segons l'escrit d'acusació de la fiscalia, passaven quinze minuts de les deu del matí quan Setephan va entrar al forn El Pan del carrer Doctor Bassols de Badalona. Segons el seu advocat defensor, Ademar Hurtado, tenia gana i va decidir endur-se una baguet que suposadament no podia pagar. La dependenta del forn el va enxampar in fraganti i no va dubtar a agafar la barra de pa per un extrem per evitar el robatori. Davant la ferma oposició de la noia, l'indigent suposadament la va agafar per les solapes de la camisa i va començar a cridar. Com era de preveure, el forcejament va tenir un final salomònic, ja que la baguet es van trencar i cada contrincant es va quedar amb una meitat a la mà. A Setephan, però, ja li va estar bé endur-se només un tros de la barra de pa i va fugir corrent del forn.
En un primer moment, la dependenta va decidir no denunciar el robatori, tot i que una setmana després va veure el captaire rondant pel forn i va trucar els Mossos per explicar-los que l'havia atacat per endur-se una baguet, tal com van explicar ahir els agents en el judici. Setephan va quedar detingut i aquest botí tan irrisori li pot suposar ara una condemna d'un any i mig de presó. Almenys, el propietari del forn no ha reclamat cap indemnització pel tros de pa que va perdre.
Font: El Punt, edició Barcelonès Nord

La ventada del 24 de gener de 2009 a Santa Maria de Foix

Com us he comentat he procurat recollir informació sobre els danys i efectes adversos del temporal del cap de setmana passat i aquí en teniu una petita mostra amb fotografies que parlen per elles mateixes.
Són dels accesos al Santuari de la patrona del Penedès, Santa Maria de Foix.
Vull donar les gràcies a un amable veí de Torrelles, en David que m'ha facilitat les fotografies.

El temporal del vent a Catalunya

Aquests dies el fort temporal que ha azotat Catalunya no es poden dir amb paraules, per això us poso aquest vídeo de tv3alacarta. Espero que visionant-lo tots ens fem una idea més gran vers aquest fenomen que varem patir aquell dissabte 25 de gener de 2009. Un dissabte que quedarà per sempre en la nostra memòria i esguard.
Aquests dies a Torrelles també ha estat notícia pel for temporal de vent. En els propers dies procuraré afegir alguna fotografia de les destrosses ocasionades pel vent a Torrelles, mentrestant podeu obrir aquest vídeo que explica amb ets i uts tot el que va passar aquest passat cap de setmana.
També us adjunto aquesta nota que han fet LES ADF DEL PENEDÈS-GARRAF QUE FAN MÉS DE 200 SORTIDES PER EMERGÈNCIES PROVOCADES PEL VENT

Entre el dissabte 24 i el diumenge 25, les ADF del Penedès-Garraf es van organitzar per fer sortides en les emergències causades per l’episodi de forts vents.

Més d’un centenar de voluntaris de les ADF del Penedès-Garraf van fer serveis d’emergències en l’episodi de vent del darrer cap de setmana, que va arribar a ratxes de 200 km/h. En total es van fer més de 200 actuacions, 40 d’elles coordinades amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Les actuacions de les ADF es van iniciar el dissabte al matí. Durant el migdia, veient l’evolució de les ventades i la quantitat d’incidències i trucades, es va decidir obrir el control de la Federació d’ADF Penedès-Garraf. Aquest control va coordinar les actuacions de les ADF i es va utilitzar de nexe entre les ADF i els Bombers de la Generalitat, que es trobaven desbordats. Les actuacions es van allargar fins dissabte a la matinada i diumenge fins la tarda.


Les actuacions majoritàries de les ADF van ser per arbres caiguts que provocaven atrapaments i impedien la circulació. Es van fer sis sortides per incendis forestals, a Bonastre, Font-Rubí, Avinyonet, Vilobí del Penedès, Torrelles de Foix i Vilafranca del Penedè. Les principals emergències es van atendre als municipis de Mediona, Sant Quintí de Mediona, Pontons, Font-Rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix, tot i que es van fer serveis per tot el Penedès i Garraf.

Em sap greu escriure això, però és la crua realitat

Em sap greu escriure això, però és la crua realitat
Avui ha estat notícia el meu poble a la tv mira el vídeo
A Torrelles de Foix hi ha un centre de desintoxicació ( granja terapèutica) que avui ha estat notícia en un programa informatiu de Telecinco, concretament a "el programa de Ana Rosa".
El nom d’aquest centre, és Font Fregona; i està enclavat entre la urbanització de les Planes i el camí que va al santuari de Foix. Amb motiu de les caramelles d’adults, la Pasqua de 2008 vaig poder veure el menjador i biblioteca on es reunien els interns del centre ja que era l’hora de l’esmorzar i el director del centre ens va permetre cantar unes quantes cançons per la gent que esmorzava; les seves cares de felicitat en sentir les cançons em va omplir de satisfacció i el seus aplaudiment sincers em van fer posar la pell de gallina, veient que aquesta petita estona d’esbarjo els omplia joiosament.
Però vet aquí, que avui he tingut coneixença d’un reportage d’investigació que m’ha deixat “esmaperdut” i sense saber que dir. Els fets parlen per ells mateixos, malauradament; per això he volgut fer-ne esment en el meu bloc personal.
Tot seguit us transcric el text que he trobat a aquesta pàgina web http://www.telecinco.es/elprogramadeanarosa;, segons la reportera demà donaran més informació sobre aquest lamentable assumpte. Reportatge d'investigació en un centre terapèutic
"És una barreja de camp de concentració, una pel·lícula de marines i una secta"
22.01.09 telecinco.es
'El Programa d'Ana Rosa' s'ha submergit en un reportatge d'investigació per a treure a la llum la labor que estan duent a terme en un centre terapèutic 'Font Fregona'. Alguns periodistes s'han infiltrat amb càmera oculta durant un temps per a poder contar-nos en primera persona el que en principi sembla tret d'una pel·lícula d'Hollywood, però que aquest treball demostra que a dia d'avui succeeix realment en el nostre país.
La periodista infiltrada en Ana Rosa
Durant tota la setmana s'ha estat anunciant aquest reportatge que l'equip d'investigació ha realitzat i per fi avui el programa ho emet. El centre es dedica a la reeducació de joves que tenen algun tipus de problema, drogues, trastorns de conducta...És privat, per tant es finança amb els diners de les famílies, encara que també gaudeix d'algun tipus de concertació. Aquest treball revela on acaba aquests diners i si de debò compleixen amb l'acordat amb les famílies d'aquests els joves que allí resideixen.
Una de les periodistes infiltrades ha volgut donar el seu testimoniatge per al programa i, encara que mantenint el seu anonimat, no ha tingut cap tipus d'embuts a l'hora d’explicar el que va veure allà. "Em va impactar des del minut un en el qual vaig entrar fins al final", des del principi de l'entrevista deixa clar que no ha estat una experiència fàcil, sinó tot el contrari i avança amb els seus comentaris el fortes que seran les imatges, "és una barreja de camp de concentració, una pel·lícula de marines i una secta".
Ens diu, com tots els residents reben la mateixa teràpia sense diferència d'edat, "els menors tenen edats compreses entre 15 i 16 anys i estan barrejats amb persones adultes". Tampoc existeix separació entre els diferents malalts, "tots estan barrejats, addiccions, trastorns de conducte, trastorns alimentaris". I quan parlem de teràpia no ens referim a la de grup sinó que "es basa en humiliacions, vexacions i fins i tot maltractaments físics". Com exemple, la periodista ha descrit que "els xavals no tenen dret a la intimitat" perquè "han d'anar al bany davant de tot el món". A més, existeixen càstigs com el d'estar 24 hores dempeus pel simple fet de fer malament el llit.
Ana Rosa va preguntar pel personal del centre, i és que quan parlem d'un centre terapèutic suposem que la gent que treballa allí són professionals com psicòlegs, terapeutes, treballadors socials... i això és precisament el que aquest centre anuncia en el fullet de la seva publicitat, però segons la periodista "nosaltres no en vam veure cap", i va més enllà dient que " amb les persones que vaig estar treballant eren monitors ex-interns, és a dir, que en una etapa anterior havien estat allí ingressats".
Les humiliacions en primera persona
Després d'escoltar aquest testimoniatge és fàcil imaginar-se les imatges del reportatge, aquestes que tan acostumats estem a veure en obres del cinema hollywoodenc, però que en aquest cas és la realitat. I molt segurs d'això estan Fina, la mare d'una ex-interna, i Esteban, que va viure en primera persona l'infern del centre.
Fina va pensar que la millor solució als problemes de la seva filla era internar-la en un centre terapèutic i va triar 'Font Fregona'. 2.700 euros era el que la família havia de pagar perquè fos ingressada juntament amb una sèrie de condicions que ells van prendre com acceptables: tres setmanes sense poder veure a la seva filla, només tres trucades de telèfons... Quan per fi va aconseguir veure a la seva filla es donar compte que li havien rapat el pèl amb l'excusa que era per higiene. "Quan la vaig veure no podia vocalitzar, estava blanca". Quan ella i la seva família es van adonar que allí no hi havia cap psicòleg i que les teràpies les impartien els propis interns van decidir treure a la seva filla. Diu que quan li preguntaven pel que passava allí dintre "ella ho explicava com alguna cosa normal". Ara necessita l'ajuda d'un psicòleg i un psiquiatra.
Esteban és un altre dels testimonis, en aquest cas ho va viure en la seva pròpia pell. Va estar 18 mesos en el centre i diu que "és una vivència que no li desitja a ningú". Compte que sofrir un continu maltractament psicològic i físic i que va intentar "sortir d'allí com fos". Va aconseguir el seu objectiu per a anar directe a un psiquiàtric, que després va demostrar que no ho necessitava.
Uns altres dels nois que van estar a 'Font Fregona' han volgut explicar algunes de les vexacions que han sofert. "És un lloc del que no pots escapar" diu una d'ells, "Només pensar que haig de tornar a entrar allí, prefereixo suïcidar-me".
Una carta d'una ex interna del centre dient la seva opinió del centre i que escric tal i com l'he trobada a INTERNET. Cadascú que tregui les conclusions que vulgui.

Me llamo Marta, tengo 20 años, y hace 1 año y poco que salí de font fregona.

Me gustaria que igual que perdeis tiempo de vuestras vidas (que son muy preciadas) creiendo y apollando algo que ni si quiera conoceis más que por la informacion que os dan en un programa de mierda como tantos, que lo único que buscan es el morbo y ganar audiencia, me dedicárais a mi tambien unos minutos.
Todos sabemos que las cosas sacadas de contexto pueden ser extraordinariamente impactantes, y la telebasura es experta en hacerlo, y muy bién, todo por sacar su propio beneficio. Entiendo la reaccion de la gente, por que vivimos en una sociedad en la que como los burros, creemos todo lo que nos ponen delante, y nos confunden y combencen de algo que ellos mismos han creado para destruirnos.
Intentaré ser lo más clara posible: a todos aquellos que han vivido de cerca el problema de la drogodependencia, no creo que tenga que explicarles nada. Pero me pregunto si aquellos que no tienen ni idea se pueden imaginar por un momento lo durisimo que es para los familiares y las personas afectadas. No sabeis lo que es para un padre o madre ver como su hijo le amenaza o incluso le agrede con tal de conseguir dinero para drogarse. No sabeis tampoco lo que es sentirse anulada como persona debido al consumo de sustancias, vivir tirada en la calle buscando ese gramo que tan solo te dara una felicidad momentania y que luego te undirá aún más en ese pozo sin fondo, robar para meterte, sentirte una **** mierda, estar mas solo que la una, no valorarte como persona...
Las personas que sufren este problema son muy difíciles de tratar, por que dependen totalmente de las drogas, y cuando se les aparta de ellas eso proboca reacciones muy fuertes, ya que se sienten totalmente anuladas.
CLARO QUE ES DURO PASAR 2 AÑOS EN FONT FREGONA, NO TE JODE!!!
PUS NO HABERTE DROGADO, GILIPOLLAS!!!
Y lo dice una persona que ha pasado por eso! Yo solita me metí en el problema, y menos mal que personas como Martí, Fina, terapeutas, monitores,y un largo etcétera me ayudaron a salir de todo aquello, sinó de que estaria ahora escribiendo ésto?? Posiblemente estaría MUERTA, que n os dais cuenta?? Claro que la gente que empezó su proceso y no lo terminó ha estado echando pestes de font fregona, por que siguen igual o peor que cuando entraron, y no entienden nada!
Las drogas no son una tonteria, es un probelma muy grabe que no se soluciona solo con palabras bonitas, degraciadamente. Hay que recurrir a métodos muy duros, tanto para los que lo aplican como para los que lo reciben, para que de resultados. ME PUEDE DECIR ALGUIEN DE LOS QUE TIENE TANTA BOCA PARA CRITICAR, SI TENDRIA COJONES DE ACOGER EN SU PROPIA CASA A 50 DROGODEPENDIENTES, Y DEDICAR PLENAMENTE SU VIDA A SALVAR LA DE LOS DEMÁS??? O QUIEN TENDRIA CORAGE DE SUJETAR CON SUS MANOS A ALGUIEN QUE ESTÁ INTENTANDO CORTARSE LAS BENAS, PARA QUE NO LO HAGA??? que facil que es criticar, y que difícil ponerle un par de cojones y luchar para que este mundo sea un poquito mejor! ES MUY DURO LUCHAR POR UNA CAUSA QUE DESGRACIADAMENTE NO TODOS LOGRAN TIRAR ADELANTE! Y + DURO VER COMO OTROS SE TE ECHAN AL CUELLO POR HACERLO DE LA MEJOR MANERA POSIBLE!

Yo no he visto el programa, pero imagino la imagen que habran dado de font fregona. Pues allí yo aprendí lo que es el RESPETO Y VALOR POR MI VIDA Y MI FAMILIA(que gracias a mi lo ha pasado muy mal), aprendí a cocinar, a trabajar el campo, a respetar la naturaleza, a entenderme mejor haciendo terapia con los caballos, a valorar lo que tengo,... Pero`para llegar ahí hay que pasar por momentos muy duros. Claro que hay que impartir seberos castigos cuando la gente quiere agredir a un compañero o agredirse a uno mismo, QUE NO LO ENTENDEIS??? que hablamos de yonkis, personas dispuestas a hacer daño a otro con tal de no afrontar sus problemas!Pensad que para mantener orden en una casa donde viven 50 personas con tan dura problematica no es nada facil!
Tu sabes lo bien qu le sienta a una persona que le ha roto un baso a otro en la cabeza, o que intento agredir con un cuchillo, o que intento suicidarse, estar un dia o los que haga falta sentado en una silla pensando en que hacer con su vida??O dano vueltas con un carro, no importa!!O crees que es mejor dejar que campe a sus anchas hasta que haga daño de verdad a alguien, tratandolo con algodones?? PERO REPITO, QUE ESTAMOS ABLANDO DE DROGODEPENDIENTES, ****!!
Solo se que les debo la vida a Marti y a Fina, y que no me arrepiento de nada de por lo que he tenido que pasar si eso me ha hecho volver a la vida!
Y que venga Ana Rosa y me cuente una de sus historias basura! A VER SI ELLA TIENE COJONES A LUCHAR POR ALGUIEN MÁS QE NO SEA ELLA Y SU MONEDERO LLENO DE BILLETES!!! UN POCO DE DECENCIA PORFAVOR!! METETE EL DINERO DONDE TE QUEPA Y DEJANOS EN PAZ!!!
Tampoco quiero combencer a nadie, cada uno es libre de creer lo que quiera, faltaria más! Pero porfavor, un poco de realismo!! Cada día mueren miles de niños por hambre y enfermedades, mujeres victimas de maltratos, victimas del terrorismo y las guerras, muertes acausa de las drogas, maltratos en las aulas, palizas por racismo o xenofobia... PODEMOS MIRAR ESO DE FRENTE Y POR LO MENOS SENTIR QUE TAMBIEN NOS AFECTA Y INVOLUCRA, EN LUGAR DE MIRAR TANTA SALSA ROSA Y GRAN HERMANO???
****, que la vida es muy bonita si tu así la vives!! Y a mi nadie me ha pagado para decir todo esto, sino que lo digo xq así lo siento y xq me da la gana!Yo hablo por mi, desde mi dignidad, no soy un títere que se deja llebar por la sociedad actual.
ENTENDED QUE A VECES HAY QUE SUFRIR O PASAR UN MAL TRAGO PARA ENTEDER LAS LECCIONES QUE NOS DA LA VIDA, NADIE DICE QUE SEA FACIL!!

EVA, M' ALEGRU MOLTISIM DE QUE ESTIGUIS B!! només saber que som uns quants els que seguim tiran endavan la vida ja val la pena!! s' ha de lluitar, i tu en saps!!

MARTI I FINA, GRACIES PER TOT!! AIXÒ NO QUEDARÀ AIXÍ, SEGUR!SÓM MOLTS ELS QUE SABEM LA VERITAT I REALITAT DE TOT AIXÒ! TENIU EL NOSTRE SUPORT! SOU UNS GUERRERS DE LA VIDA, NO HO OLVIDEU MAI, PER MOLTES TRABES QUE VULGUIN FICAR UNA COLLA DE MANIPULADORS!

Y A TODOS LOS QUE PIENSEN IGUAL O HAYAN PASADO pOR LO MISMO, DECID LA VUESTRA! QUE SE NOS ESCUCHE, NO SOLO A ESTA PANDA DE CRETINOS!

Y LOS FAMILIARES QUE TENGAN A GENTE INTERNA, NO OLVIDEIS EL MOTIVO POR EL CUAL LOS LLEBASTEIS A FONT FREGONA. SEGURO QUE NO TENIAIS OTRA ALTERNATIVA!! ALLI SE ACE UN BUEN TRABAJO, LO DIGO DE CORAZON. ANIMO Y A LUCHAR POR VUESTROS SERES QUERIDOS!

Y a los seguidores de Ana Rosa ya no les digo nada, por que seguro que hace rato que se han aburrido de mi historia y ni si kiera la han terminado, aunque para mi sea lo mas importante que me ha pasado en la vida!