Un somni de Martin Luther King , una realitat: Obama arriba al Capitoli per a la seva presa de possessió com a president dels Estats Units

El missatger del canvi compleix el somni de Martin Luther King

JOAN CAÑETE BAYLE
WASHINGTON
Tenia raó quan ho va dir. La seva cara no s’assembla gens a les
"d’aquests altres presidents dels bitllets de dòlars". Nascut a Hawaii, criat a les illes i a Indonèsia, de pare kenyà i mare de Kansas, mulat per tant però alhora el primer negre que arriba a plantar-se a la Casa Blanca, amb educació d’Ivy League i formació professional als barris més durs de Chicago. No, Obama no s’assembla gens als presidents que surten als bitllets de dòlars, però aquest fet, que quan va anunciar la seva candidatura a la Casa Blanca semblava el més greu dels seus inconvenients (¿com pot ser que un negre arribi a president
dels EUA?), s’ha acabat convertint en un gran avantatge: sense
necessitat d’obrir la boca, Obama ja simbolitzava per si mateix el canvi pel qual sospira aquest país.
Ann Dunham va néixer a Wichita, en aquell estat de Kansas purament conservador que amb el temps s’ha convertit en la sivella indispensable del cinturó de la Bíblia dels EUA. Però Dunham no era una filla tradicional de Kansas. A la Universitat de Hawaii va conèixer Barack Hussein Obama, un estudiant
kenyà musulmà que es declarava ateu. Es van casar i van tenir Barack Hussein Obama, nascut el 4 d’agost de 1961. Dos anys després, la parella es va divorciar, i el pare d’Obama va tornar a l’Àfrica, on va morir en un accident d’automòbil, el 1982. Durant aquest temps, Obama només va veure el pare un cop,
als 10 anys. D’aquella figura paterna inexistent –però per això mateix sempre present– i del que significa per a ell i la seva identitat va sorgir anys després Somnis del meu pare, el
seu primer llibre, escrit quan encara no era qui és ara, i justament per això d’una sinceritat i una qualitat inhabituals en les obres de polítics.
Dones fortes
La biografia d’Obama està marcada per unes figures femenines fortes. Ann –que va morir de càncer d’ovaris el 1995– n’és la primera. Després de divorciar-se, es va casar amb l’indonesi
Lolo Soetoro, i la família es va mudar a Jakarta, on Obama va viure fins als 10 anys, quan va tornar a Hawaii per ser criat per la segona gran dona de la seva vida: l’àvia, Madelyn
Dunham, que va morir dilluns. Mentre Obama passava de la infància a l’adolescència, es convertia en un més que acceptable jugador de bàsquet i flirtejava amb la cocaïna i la
marihuana amb els amics, la seva mare anava i venia d’Indonèsia. Un cop acabat l’institut, va començar una etapa clau en la seva formació: fins al 1988, va viure a Los Angeles i Nova York, on va cursar estudis universitaris (es va especialitzar en relacions
internacionals a la Universitat de Colúmbia), però sobretot va treballar com a assistent social a les zones més degradades i amb més càrrega racial de Chicago.
El 1988 va ser l’any en què Obama va iniciar el camí que ha desembocat a la Casa Blanca. Va ser llavors quan va entrar a la facultat de Dret de Harvard i, al cap de dos anys, va ser escollit director de la seva prestigiosa revista. Això li va proporcionar els seus primers titulars periodístics, al ser el primer negre a aconseguir aquest càrrec. També va servir per
començar a intuir que el polític Obama no seria un polític negre com els altres. Els companys de llavors recorden que ell no exercia el seu càrrec des d’un punt de vista d’identitat negra,
cosa que amb el temps es convertiria en una de les característiques principals d’Obama com a figura pública.
Instal·lat a Chicago
En els temps de Harvard, la vida d’Obama ja estava centrada a Chicago. El 1989 es va casar amb Michelle, advocada brillant, la tercera gran dona de la seva vida, amb qui té dues filles. Obama ha dit molts cops que Michelle, entre moltes altres coses, li
serveix perquè el seu ego i la seva ambició no es desbordin. Perquè ja llavors el jove Obama va anar consolidant la seva carrera política en un entorn tan complex com és Chicago.
Era un Obama que treballava d’advocat després de doctorar-se cum laude a Harvard i que freqüentava els cercles demòcrates més esquerrans. Però, alhora, va saber treballar-se la maquinària del seu partit a la ciutat, pas previ imprescindible per aspirar
a un càrrec públic.
El 1997 es va convertir en senador de l’estat d’Illinois, càrrec que va revalidar en dues ocasions fins al 2002. El 2000, va perdre les eleccions a la Cambra de Representants nacional. Però el 2004 va guanyar la carrera al Senat dels EUA i es va traslladar a Washington. Aquell Obama ja tenia molt clar el seu objectiu. La convenció demòcrata del 2004, la que va coronar John Kerry per acabar perdent contra Bush, és recordada pel seu emocionant discurs, en què va presentar en societat un dels pilars que l’han portat a la Casa Blanca: l’esperança de canviar mitjançant la unió de tothom tantes coses que no funcionen en aquests EUA del segle XXI, esgotats i perplexos. Aquest va ser el tema d’un dels seus millors discursos d’aquesta campanya, el de la victòria després del caucus d’Iowa.
Aquesta idea d’unió i de feina conjunta enfront de les adversitats sorgeix de la seva experiència com a assistent social a Chicago. Aquesta ciutat, llar per opció de qui fins llavors havia estat un rodamón, marca Obama. Allà va aprendre a fer política, allà va posar seny, allà es va enamorar i va fundar la seva família i allà, en les seves pròpies paraules, va
trobar la religió. El seu pare era musulmà, però no creient, igual que el padrastre, mentre que la mare i els avis tampoc eren creients.
A Chicago va conèixer de primera mà la tasca social de les combatives esglésies negres, i va acabar a la Trinity United Church of Christ, on el 1988 es va batejar, es va casar i va fer batejar les seves filles. Per això haver de renegar públicament del reverend Jeremiah Wright durant la campanya electoral va ser un tràngol tan amarg per a Obama, encara que com és habitual en ell ho va aprofitar per oferir un inspirat discurs sobre la qüestió racial als EUA.
El lideratge negre
A Chicago Obama també hi va trobar un exemple que no seguiria: el
de Jesse Jackson. De fet, els líders històrics de la comunitat negra no han vist mai amb bons ulls Obama, defensor d’un pragmatisme que sosté que insistir en les reivindicacions dels negres només aconsegueix separar-los dels blancs amb qui tenen objectius comuns. Si els negres tenen problemes de sanitat,
argumenta Obama, s’ha de canviar el sistema en la seva globalitat, cosa que beneficiarà tothom. L’important són els problemes, i no la identitat de les persones afectades.
Aquesta visió, que tant ha contribuït que en la seva carrera l’hagin votat molts blancs, neix de la seva experiència personal. Obama té sis parents directes de la part kenyana de la seva família, i una germanastra indonèsia fruit de les segones núpcies de la seva mare. A això s’hi ha d’afegir la família blanca de Kansas de la mare. Una ONU en miniatura, com a vegades ha fet broma Obama, que contribueix a la imatge demodernitat, mestissatge i canvi que resulta tan atractiva sobretot entre els segments més joves de l’electorat. I és que Obama, per la seva biografia, és alhora missatge i missatger del canvi que anhelen els EUA.
Font: elperiodico.cat

A voltes del partit Rosario Central-Bada Bing

Els Mossos no es van presentar al partit de la pallissa racista perquè la federació es va equivocar d' "e-mail"

Aquests dies tot el món esportiu en va plé de la notícia del partit de futbol de la tercera territorial entre els equips del Rosario Central i el Bada Bing.
A rel dels trists fets s'han escrit moltes línies vers aquest escabrós i penós incident, extraesportiu.
Aquí us transcric el comunicat fet per Europa Press pels seus associats parlant de la "burocràcia" federativa de la FCF i del greu error administratiu de la mateixa Federació Catalana de Futbol, llegiu i trèieu les conclusions que creieu més oportunes.
Barcelona.- Els Mossos d'Esquadra no van estar des del principi en el partit de futbol de tercera regional entre el Club Atlètic Rosario Central de Catalunya i el Bada Bing de dissabte passat, que es va saldar amb diversos jugadors ferits del Rosario, perquè no van rebre correctament l'avís, ha confirmat avui el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.
Saura ha declarat que Interior no tenia "cap avís" sobre la previsió de possibles altercats en el matx. El dirigent ha concretat que la Federació Catalana de Futbol va enviar un correu electrònic sol·licitant als Mossos la seva presència durant el partit, però que van escriure malament l'adreça electrònica, de manera que el cos policial no va rebre mai aquest comunicat.
El protocol de seguretat
El dirigent ecosocialista ha precisat que, davant els disturbis i els atacs que van rebre nou jugadors i l'entrenador del Rosario, el centre d'emergències de la Guàrdia Urbana va rebre un avís cap a les 21.30 hores.
Com passa en aquests casos, primer es va desplaçar al lloc dels fets la policia local de Barcelona, i al comprovar la gravetat de la situació cap a les 21.51 hores, trigant "sis minuts", van arribar els efectius dels Mossos fins al lloc dels fets.
Font: Europa Press
13-01-2009

1998-2008, 10 anys que poden portar cua a un jove vilafranquí

Avui m'han reenvidat via correu electrònic un missatge que el seu cos deia així:
Subject: Entre TOTS podem aturar l'execució del David Sànchez de Vilafranca Pdès.
Date: Thu, 8 Jan 2009 08:14:06 +0000
Hola Companys/es
Us faig extensiu aquest link del bloc perquè estigueu informats, totes les accions que estiguin a les vostres mans seran benvingudes i de segur de gran ajuda
http://davidvilafranca.blogspot.com/
Un cop l'he obert he fet clic a l'enllaç i després he cercat més informació d'aquest penós incident que té com a protagonista a un ciutadà vilafranquí, en David Sànchez.
Bé no sé que dir, és dur que a vegades la justícia, es faci servir amb tot el seu pes i en altres casos, s'arxivi el cas o bé es dictin sobreeiximent de causes per diferents motius. Jo no sóc ningú per jutjar, però aquests fets no agraden a ningú i més quan es tracta d'una pena d'empresonament.
Aquesta és la notícia que he trobat a la xarxa a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/119056 i aquest és el text del post que ha fet Xavier Navarro.
A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.
La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.
Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.
Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:
- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.
- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.
Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.
Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.
Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.
Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com

CONVOCATÒRIES

Dimecres 7 de gener , 8 del vespre
Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants
Divendres 9 de gener, 8 del vespre
Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament)
Dimarts 13 de gener, 8 del vespre
Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Lloc per confirmar)

Any Nou, il·lusions velles parlant de la sort

Si voleu saber si heu estat afortunats en la Loteria Nacional en el Sorteig del Nen d'enguany (6-1-2009) feu clic a aquest enllaç i podreu comprovar-los en format PDF
Números premiats Sorteig del Nen

Parla per telèfon amb el seu marit mort

Parla per telèfon amb el seu  marit mort .
Tot i que sembla una ximpleria és una notícia real que està a la xarxa.
Cada vegada més gent s'enterra amb el seu mòbil que en cas de tornar de la mort pugui trucar--nos per telèfon i dir-nos “Veniu-me a buscar “xD. Caldrà veure si tres metres sota terra tenen senyal, encara que suposadament això no és el que importa sinó el fet d'almenys tenir la possibilitat que a un el treguin en cas que ressusciti.
John Jacobs, víctima d'un càncer pancreàtic fa tres anys, va ser enterrat amb el seu telèfon Motorola T270. El curiós és que la seva esposa segueix pagant fins a avui un abonament mensual per a mantenir la seva línia i bústia de veu funcionant. De fet, el nombre de telèfon va ser gravat en la seva làpida sota les paraules Reposi en pau.
La seva esposa Marian Seltzer va declarar que “Algunes persones li parlen a Déu, jo parlo amb el meu difunt espós”. Fins a avui ella i els seus fills solen deixar missatges al papà quan tenen ganes de parlar-li, encara que probablement seria millor estalviar aquesta quota de manteniment per mes i pretendre parlar per telèfon en lloc de gastar-los.
Vía | Ubergizmo

Qui eren els Reis Mags?

Avui en aquest dia tan especial per tota la mainada, no podria faltar una referència d'aquesta festa tan assenyalada i esperada per petits i grans.
He rebuscat per la web i a la de Reismags.cat he trobat aquest text que espero que us agradi.
Els Reis Mags, Reis d'Orient o simplement els Reis o els Reixos, són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions hi diu savis), i que venien d’orient. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs, i després reis, i fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar, i Baltasar, i es consideren originaris d'Europa, Àsia, i Àfrica respectivament.
El terme mag procedeix del grec, “magoi”, que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.
Segons la tradició, els tres Reis són:
-Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
-Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.
-Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

El quart Rei Mag

És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.
Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat "The Other Wise Man" (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.
A continuació podeu trobar el conte resumit:
El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l'Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.
Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.
Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.
Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.

Or, encens, i mirra, els presents dels reis

El valor dels tres regals que va rebre Jesús dels Reis Mags és més simbòlic que no pas material, així doncs els seus significats són:
-L'or es relaciona amb la riquesa i el poder, i qui en tenia era el rei. Per tant Jesús aquí és reconegut com a Rei de Reis.
-L'encens, que ve de l'Orient, és símbol de l'adoració a Déu. De fet, es fa servir en moltes cerimònies religioses. Així doncs s'identifica a Jesús com a Déu.
-I la mirra, un bàlsam molt preuat, representa la condició humana, ja que és vermella, com la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix en Jesús l'home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat.
En resum podem dir que son els símbols de rei, Déu i home, respectivament.
A més, un dels motius pels quals es diu que els Reis són tres és precisament pels tres regals, un per cada rei.

Res més, espero que us portin molts regals i sobretot que portin salut i pau per a tot el món, ah i també treball, crec que aquests tres presents potser són encara més importants que els propis regals, no us sembla?.

20 coses que potser no sabies

20 coses que segurament no sabies

1.- Milions d'arbres són plantats accidentalment per esquirols que enterren les seves nous i no recorden on les van amagar.

2.- El 1997, les línies aèries nord-americanes es van estalviar $40,000 amb només eliminar una oliva de cada amanida.

3.- Una girafa es pot netejar les seves pròpies orelles amb la llengua.

4.- El nom complet de l'ànec Donald és: Donald Fauntleroy Duck.

5.- Menjar-se una poma és més eficaç que prendre's un cafè per a mantenir-se despert.

6.- Els raspalls de dents de color blau són més usats que els de color vermell.

7.- L'òrgan de l'home que pot créixer 20 vegades la seva grandària original és la retina.

8.- Ningú és capaç de llepar-se el propi colze ...és impossible tocar-ho amb la llengua.

9.- Només hi ha un aliment que no es deteriora: la mel.

10.- Els dofins dormen amb un ull obert.

11.- Un terç de tot el gelat venut en el món, és de vainilla.

12.- Les ungles de les mans creixen aproximadament quatre vegades més que les del peu.

13.- L'ull d'un estruç és major que el seu cervell.

14.- Els dretans viuen, en promig, nou anys més que els esquerrans.

15.- El “cuac” d'un ànec, no produeix eco. I ningú sap per què.

16.- El múscul més potent del cos humà és la llengua.

17.- És impossible esternudar amb els ulls oberts.

18.- Una sola gota d'oli de motor fa que 25 litres d'aigua deixin de ser apropiats per al consum humà.

19.- Els ximpanzés i els dofins són els únics animals, juntament amb l'home, capaços de reconèixer-se davant el mirall.

20.- Riure durant el dia, fa que es dormi millor a la nit.