Sabies que la Torre Eifeel s'encongeix?

La calor dilata els cossos, per la qual cosa l'altura d'una construcció de ferro (com és la torre Eifeel) no pot ser la mateixa a diferents temperatures.
Una vareta de ferro de 300 metres de longitud s'allarga 3 mil·límetres quan s'escalfa un grau. En igual proporció haurà d'augmentar l'altura de la torre Eifeel quan la seva temperatura ascendeix un grau centígrad.
Quan fa calor a París, el ferro de la torre es pot escalfar fins a 40°C, i en hivern a 0°, i fins i tot a 10°C sota 0. Diguem llavors que la temperatura de la torre sofreix una variació de 40 o més graus. Això vol dir que l'altura de la torre Eifeel pot variar en 12 centímetres (perquè 3 mil·límetres multiplicat per 40, que és la variació de temperatura, és igual a 120 mil·límetres, o sigui 12 centímetres).
Així que la Torre Eifeel no sempre mesura el mateix, i clar es pot dir que quan fa fred s'encongeix uns centímetres i a l'estiu creix uns més. Sorprenent veritat?
Font: planetacurioso.com

Un municipi britànic donarà xancletes a les dones borratxes que no puguin tornar a casa amb talons

Londres.-  Un municipi del sud-oest d'Anglaterra proporcionarà gratuïtament xancletes a les dones massa borratxes per poder tornar a casa amb talons alts.
Es tracta d'una iniciativa conjunta de la policia dels comtats de Devon i Cornualla, el municipi de Torbay, el servei d'ambulàncies i bombers i l'autoritat educativa local, informa avui el diari The Times.
El seu objectiu és reduir en tot el possible la xifra de dones lesionades mentre durin les celebracions de les festes nadalenques, normalment regades amb abundant alcohol.
La policia portarà bosses amb xancletes i les posarà a disposició de totes aquelles dones a qui vegi caminar zigzaguejant.
36.000 euros invertits
Les xancletes, que porten impresos missatges sobre la conveniència de no abusar de l'alcohol, també estaran disponibles en diversos punts de la ciutat.
El grup de pressió Taxpayer's Alliance (Aliança dels Contribuents), ha qualificat el pla, que ha costat l'equivalent de 36.000 euros, d'"estúpid malbaratament dels diners públics".
Els diners pressupostats per a aquesta iniciativa també cobriran el cost d'equips d'alarma per a casos de violació.
Evitar que els menors ingereixin alcohol
Segons el diari, en una discoteca per a menors de 16 anys, l'anomenat Club 2k, de la localitat de Penzance, s'han introduït alcoholímetres per la preocupació que els menors ingereixin begudes alcohòliques.
Si qualsevol dels aproximadament 300 menors que van al ball dels divendres, moltes vegades acompanyats dels seus pares, dóna positiu en la prova d'alcohol, immediatament es veurà expulsat del local.
Font: EFE
28-11-2008

Invents certament originals

Des de l'any 2003 centenars d'estudiants de disseny industrial de tot el món participen en el concurs Electrolux Design Laboratory. Aquest any la ciutat triada per a la sisena edició ha estat Zurich, a Suïssa.
Electrolux és un dels líders mundials en la fabricació d'electrodomèstics i aparells d'ús professional i es nodreix gràcies a aquest concurs d'idees fresques i atrevides. La temàtica varia segons l'edició i la d'aquest any ha estat la Cibergeneració, és a dir, aquesta en que vivim des que l'ordinador s'ha convertit en la nostra principal companyia. Els candidats seleccionats pertanyen a dita generació i reflecteixen clarament les principals inquietuds que la caracteritzen: la mobilitat, la comoditat, la falta de temps, la personalització dels productes, la independència, la tecnologia i la preocupació pel medi ambient.
Durant una espectacular gal·la a la qual van acudir mitjans de tot el món, els tres guanyadors van rebre el seu premi. El primer, consistent en 5000 euros i una beca de sis mesos en un dels centres de disseny del Grup Electrolux, va recaure sobre l'austríac Stefan Buchberger, inventor del frigorífic Flatshare. Aquesta pràctica nevera, dividida en blocs independents a manera de calaixos que s'encaixen com si d'un puzzle gegant es tractés, és la solució a les infinites discussions en els pisos compartits. Els mòduls permeten a cada usuari tenir el seu propi espai i personalitzar-ho amb diferents colors; a més, si et mudes de pis, pots dur el teu mòdul com si fos una maleta i enganxar-ho al suport base en el teu nou pis?, explica el seu creador.
Buchberger va haver de pujar a l'escenari en tres ocasions al llarg de la vetllada, perquè abans de guanyar el premi principal va arrasar també entre els votants d'Internet i la premsa. Per això, quan finalment va rebre el xec i el guardó, es va quedar sense paraules i entre riures nerviosos i ulls incréduls va donar les gràcies en alemany, la seva llengua natal, explicant que estava tan emocionat que se li havia oblidat l'anglès.
El segon millor projecte va resultar ser Ibasket, una cistell per a la roba que quan està plena la renta automàticament i avisa a l'usuari per mail o missatge quan ha acabat. El seu creador, el xinès Guopeng Lliang, va rebre 3000 euros.
Finalment, es va lliurar un tercer premi de 2000 euros a Coox, una taula de cuina amb vitroceràmica i base de rodes que permet a l'usuari cuinar i menjar en qualsevol racó de la casa. Sense dubte, la flexibilitat és el principal avantatge d'aquest producte, i així els van valorar els jutges. És senzill i útil, explica el seu inventor, el francès Antoine Lebrun.
La resta d'invents són també si més no creatius. En dies com avui, en què sembla que tot estigui inventat, ens han sorprès amb idees tan originals com cadires que desinfecten la roba i eliminen les males olors, bosses que refreden aliments gràcies a l'energia cinètica que produeix el balanceig de la nostra mà al caminar, i torradores que escanegen fotos i notícies en el pa per a fer del desdejuni una cosa més divertida.
Flatshare

Frigorífic modular per a habitatges compartits, Stefan Buchberger, de la Universitat d'Arts aplicades de Viena, Àustria. Guanyador del primer premi.
Ibasket

Combinació de cistell per a la roba i rentadora amb connexió Wi-Fi, de Guopeng Liang, de la Universitat Tongji, Xina. Guanyador del segon premi.
Coox

Cuina mòbil, d'Antoine Lebrun, de l'escola de Disseny Nantes Atlantique, França. Guanyador del tercer premi.
Sook

Generador de receptes amb sensor de sabors electrònic i connexió a internet, d'Adam Brodowski, de l'escola d'Art i Disseny de la Universitat de Savannah, EUA.
Ebag

Borsa per a refredar que s'activa amb el moviment de la mà al caminar, d'Apore Püspöki, de la Universitat d'Art i Disseny Molí-Nagy, Budapest, Hongria.
Vesta

Vitroceràmica plegable amb lector de radiofrecuencias, de Matthias Pinkert, de la Universitat de Ciències Aplicades de Dresden, Alemanya.
Drawer kitchen

Calaix d'escriptori escalfa-plats i frigorífic, de Nojae Park, de la Universitat Chiba, Japó.
Scan Toaster

Torradora USB que imprimeix notícies, fotos i la previsió del temps en la pròpia torrada, de Sung Bae Chang, de la Universitat Sejong, Corea del Sud.
Font: muyinteresante.com

Tenim que anar en compte quan fem un petó!!

Una jove xinesa va perdre parcialment l'audició de la seva oïda esquerra, després que el seu nuvi li fes un petó "massa" apassionat, que li va causar el trencament del timpà. La dona va ser internada immediatament, arribant a l'hospital completament sorda.
La dona, oriunda de Zhuhai, en la província del sud de Guangdong, va rebre un petó en l'orella "massa apassionat", segons relata la crònica de l'agència Reuters. Un metge de l'hospital que li va brindar els primers auxilis va explicar als mitjans de premsa que "el petó va reduir la pressió en la boca, va arrossegar el timpà i va provocar el trencament de l'oïda".
Els pronòstics dels professionals estimen que la jove podrà tornar a escoltar normalment al cap d'un parell de mesos.

Un paraula que ens toca de prop: ERO / ERE

A Torrelles, no tenim gaires indústries, pràcticament, podríem considerar que les dues principals, Cromoduro i Rswm-Sisa, són un pilar fonamental pel sosteniment industrial a Torrelles. Sigui com sigui la primera, va fent mans i mànigues per subsistir i la segona, està a punt de presentar una regulació de llocs de treballs molt considerable.
Sabem que la crisi està a l'ordre del dia, a nivell local, provincial, estatal i universal, però qui pot posar-hi remei?
Un expedient d'ERO /ERE com vulguem dir-ho no és la millor solució. Jo no sóc ningú, però quan sento que el govern del president Zapatero té previst crear ......... (nombre en xifres) de llocs de treball llocs de treball, em pregunto o em dic, aquests ...... llocs de treball quan ell ho ha escrit o ha fet "afegint-t'hi un signe "+" o bé un signe "-".
Sempre hi ha la possibilitat de que volgués dir una altra cosa, malgrat que l'esperança sigui l'últim que podrem perdre, no us sembla?
Bé deixem-nos de romanços i anem al fons de l'articulat del meu post.
En el número 1370 del setmanari informatiu gratuït "La Fura" hi ha un article que ens toca molt de prop, per desgrat nostre, un expedient de regulació d'ocupació, que va convertint-se en trista realitat.
Aquest article està signat per Antoni Ribas
i crec que és bo que el reflexionem tots plegats.
ERO i divinitats
–ERO.
– ERE.
– De què parlen?
– De la feina.
Queda ja molt poca gent que no sàpiga que és un ERO/ERE. A aquestes altures de la pel·lícula –com se sol dir ara– tothom n’ha sentit parlar i una gran part l’han tocat de prop. ERO/ERE són unes sigles de moda. Relativament velles, des de fa uns mesos s’han reactualitzat de cop.
– Totes aquelles persones que el pateixen el veuen com una declaració de guerra o una sentència malèfica que et ve a aixafar la guitarra o a esguerrar l’existència.
Ho explicava un filòsof de cafè amb el diari obert al seu davant. Gent dels Monjos ho patien a una empresa que el sofria per l’efecte de l’expedient presentat a Nissan. Al seu costat, un altre filòsof de cafè –abans ens deien culs de cafè perquè a la filosofia del viure quotidià hi afegien destresa en la manilla–, no ho veu tan negre:
– Jo diria que sortós el treballador granat que li toca un bon ERO. Cobra, plega i a viure que són quatre dies. Sé d’un que tenint 58 anys...
... i seguia, patatim i patatam, desgranant una història plena d’idil·lis i cants místics.
– En què quedem, doncs? Feu un tercer, també filòsof com ells, però que aquell dia estava per les preguntes diguem-ne de tall socràtic. Torracollons, en diuen al cafè.
Amb uns quants ves, ves, o vull dir doncs... van resoldre el debat. El Barça, la remuntada del Madrid i la Copa Davis va ser l’altre tema del dia. Per ells.
ERO o ERE, dit en català o en castellà expedient de regulació d’ocupació o expediente de regulación de empleo, són ara dos dels mecanismes de dret laboral que estan a primera línia de les preocupacions de treballadors, de comitès d’empresa, de sindicats i despatxos de laboralistes, ja siguin dels qui només defensen treballadors o dels qui estan especialitzats en empreses. I la majoria de la gent que té edat laboral sap quatre coses de la seva mecànica: els 20 dies per any treballat amb 12 mensualitats, la negociacions en 30 dies, els papers a fer, la millora que pot obtenir-se negociant o pressionant bé, els 45 dies que són a l’horitzó, i les quantitats que poden afegir-se a la indemnització perquè aquesta sigui més ben acceptada pels treballadors que perden la feina: 60 dies, 70, 75, bonus d’arrodoniment... i llavors vénen els comptes fiscals per complir amb hisenda.
Fa uns quants anys, a l’inici de la democràcia, va sorprendre’ns la crisi econòmica dels setanta que va fer-nos percebre de prop l’atur i l’assegurança d’atur que fins llavors mai no havia estat una possibilitat que ens afectés. Després van venir les reconversions i les mil i una operacions d’encongiment d’empreses i de contractacions... I ara, fort, els ERO/ERE, els expedient amb R de regulació. De recony, que deia el filòsof.
Llavors es van aprendre, col·lectivament, moltes coses des de la solidaritat al campi qui pugui, i va caldre també saber valorar els aspectes positius de les persones, dels amics, de les propostes... I forjar cada dia l’esperança. Ara igual.
Saint-Exupéry deia, descrivint l’eixutesa del Sàhara i fent-ne metàfora: “En el desert, valc el que valen les meves divinitats”. Aquí i ara, també és així. No sé pas què hi dirien els filòsofs del cafè.

A VARSÒVIA, EL CARRER INTERNET NO TÉ... INTERNET

A Polònia un home que viu en el carrer Internet està furiós perquè no aconsegueix EL servei de banda ampla.

Andrzej Gromek, de 43 anys, viu al carrer Internet de la ciutat de Varsòvia. El nom de la via seria molt simpàtica si no fos perquè manca de servei de connexió a la xarxa de xarxes.

"Al principi vaig pensar que era una broma, però resulta ser que a les companyies els resulta molt car posar una línia solament per a la meva casa. Així que vaig a mudar-me". L'home explicà que va fer arribar a mà dotzenes de cartes a l'ens nacional regulador de les telecomunicacions però no va obtenir cap resposta.

La seva queixa va produir que l'Oficina Governamental de Comunicacions Electròniques de Polònia (UKE - Urzad Komunikacji Elektronicznej) llancés una campanya nacional. "Com pot ser que els operadors no competeixin per a donar servei en un carrer de la capital i per a súmmum amb aquest nom", es preguntà Anna Strezynska presidenta de la UKE.

En l'actualitat sols l’11% de la població polonesa té accés a Internet de banda ampla.

Consells per viure la vida millor

*Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat.

*Perquè viure la vida, si no tens al teu costat ningú que vulgui viure-la amb tu?

*He après que una vida no val gens, però també que res val una vida.

*No visquis de pensar en records, ni visquis pensant que passarà, avui viu per a viure

*No et prenguis la vida seriosament que al final no en sortiràs viu d'ella

*La vida és molt justa, ens dóna el que realment mereixem

*La vida és vida mentre es gaudeix, quan no... és temps mort

*La vida és una copa de vi, la pots prendre a poc a poc o la pots beure de pressa, però acaba per acabar-se de qualsevol manera.

*Busca ajut en els teus somnis, que no són una altra cosa que la teva altra vida paral·lela

*Tot el que sembra l'home ho recull en un futur no gaire llunyà

*VISQUEM la vida al màxim!!! Ja dormirem quan morim

*La vida és com un mirall, ens reflecteix qualsevol cosa que li presentem.

*Qui es deté no sols no avança, sinó que retrocedeix

*No podem canviar fins que no ens acceptem tal com som

*Si jutgem a la gent no tindrem temps d'estimar-la

*El premi de la bona obra consisteix en haver-la realitzat

*Aprenguem a crear, no a competir

*Mai subestimes el teu poder de canviar-te

*Donem-li a la gent una segona oportunitat, però no una tercera

*Mai actuem quan estem enfadats

*criticar és fàcil, el difícil és fer les coses millor

*els guanyadors mai abandonen, els qui abandonen mai guanyen

*els moments tristos no duren eternament

*aprenguem a somriure encara que vulguem plorar