La jutge que va mantenir detingut 28 hores per error un professor addueix que no es fia de la informàtica

Barcelona.-  La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha explicat que la jutge que va mantenir detingut per error el fundador del servei d'internet Tinet i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manel Sanromà, durant 28 hores el mes d'abril passat, no té "suficient confiança en els sistemes informàtics moderns" i per això, se li ha d'"ensenyar".
La consellera ha fet aquestes declaracions al ser preguntada per Carles Sala, de CiU, en la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana.
L'arrest es va produir el 20 d'abril en un hotel de Cornellà (Baix Llobregat) a l'haver-hi contra Sanromà, per un error informàtic, una ordre de busca, captura, detenció i ingrés a la presó. Segons sembla, a l'introduir-se en el sistema informàtic l'ordre de recerca i ingrés a la presó, un funcionari dels Mossos va teclejar un codi de forma errònia, fet que va portar la màquina a identificar el delinqüent que calia buscar i detenir amb la identitat de Manel Sanromà. Sanromà no havia estat detingut mai i el seu nom sortia a l'haver imposat una denúncia.
Malgrat que Sanromà afirmava que ell no havia estat detingut, la jutge Mercedes Arbós, que estava de guàrdia, va decidir prolongar l'arrest, ja que volia contrastar amb el jutge titular unes dades de l'ordinador, de les quals no es fiava, i com que era diumenge va esperar a dilluns.
Tura ha explicat que l'origen del problema va ser que en la introducció de dades el 2001 es va confondre un dos per un vuit. Així mateix, ha explicat que va telefonar al professor Sanromà per demanar-li disculpes.
Font: El Periódico / ACN
06-11-2008

Cal reduir despeses, però amb seny

Aquesta carta que vaig llegir de Maria Moliner de Sant Sadurní d'Anoia, a La Fura de la setmana passada, corresponent al núm. 1367 de la setmana del 7 al 13 de novembre, em va fer reflexionar i pensar, fins a on podem arribar per estalviar una despesa.
Aquest cas no és com el de les companyies aèries que , moltes d’elles, van suprimir begudes o bé diaris i revistes, per tal de poder fer front a la crisi del sector, després dels vols “barats” de certes companyies i la competència en el sector.
Aquest cas, és patètic, permeteu-me dir, esperpèntic i tots els qualificatius semblants que vulgueu dir.
Si llegiu la carta al director que he transcrit, paràgraf per paràgraf, us podreu donar compte de la poca raó dels responsables del centre quan argumenten. “que la dieta és prou equilibrada i no és necessari”. Segons la meva modesta opinió, crec que tots tindríem que pensar molt el que diem abans de dir o fer quelcom , no us sembla?
Jo no puc fer-hi res, però des d’aquest bloc, faig una crida simbòlica perquè tothom que es trobi en un cas semblant ho faci saber i que totes aquestes banals argumentacions no tinguin raó de ser.
Potser caldria reduir altres despeses abans de “jugar” amb les persones malaltes i indefenses, no us sembla. Res més aquí teniu la carta i que cadascú tregui les seves conclusions.

Ni gelatines ni sucs... s'han retallat despeses al Ricard Fortuny

Suposo que la majoria de persones de la comarca no estan al cas de les retallades a aquest centre soci -sanitari. Crec que tothom hauria de saber que si mai ha d'estar ingressat allà, només podrà beure aigua i res de gelatina com fins ara. Això no tindria més importància si la persona ingressada estès bé i en bones condicions psíquiques, però el cas és que hi ha molts malalts que no beuen aigua perquè ni són conscients de les seves necessitats, ni parlen, ni tenen la sort de tenir un familiar que pugui anar cada dia a donar-li els àpats. Doncs bé, la nova ordre deixa un munt de persones malaltes sense gelatines, que és l'únic líquid que prenien. Explicació que dóna el centre: que la dieta és prou equilibrada i no és necessari.

En dos anys mai no he vist una gerra d'aigua sobre les taules perquè beguin els malalts. Estic segura que si qui ha prohibit aquests dos elements tingués el pare o la mare allà, segur que li portaria de casa, com ara faig jo.

Potser el malalt que no té família no té dret a prendre un got de suc o una gelatina?

Una gelatina costa 25 cèntims i hidrata una persona que ni parla, ni sent, ni té consciència. Que reflexionin i pensin que demà potser hi serem tots plegats...

Rànking de fenòmens estranys

La pàgina d’Internet ODDEE.COM especialista en recollir fenòmens estranys, obres d’art extravagants, propostes de científics sonats i altres curiositats, acaba de confeccionar la llista de les 10 persones amb el talent més increïble i cert, perquè fins i tot hi ha vídeos comprovables.

En el lloc número 10 hi ha el senyor Paul Oldfield, conegut com a MR. METÀ, l’únic home del món que gràcies al ioga és capaç de fer música amb gasos corporals. Es guanya la vida fent actuacions.

En el lloc número 9 hi ha el brasiler CLAUDIO PINTO que és capaç de fer-se sortir els ulls de les òrbites un 95%

En el lloc número 8 hi ha un xinès anomenat WEI MINGTANG que és capaç d’inflar globus amb les orelles. Efecte globus que es desinfla.

En el lloc número 7 un altre xinès. El senyor ZHANG QUAN, que té un aplaudiment de 103 decibels, 3 decibels per sota del so de les aspes d’un helicòpter Efecte aspes helicòpter Al seu poble té prohibit aplaudir per contaminació acústica.

En el lloc número 6 hi ha el granger vietnamita THAI NGOC que des de 1973 no li cal dormir. De fet, no dorm gens. Es veu que a les nits descansa una mica, tanca els ulls una estona, però no dorm.

En el lloc número 5 hi ha el francès MICHEL LOTITO, que menjava tota mena de metall, des de bicicletes, i fins i tot un avió CESNA 150, que se’l va menjar durant dos anys, del 1978 al 1980.
En el lloc número 4 hi ha el xinès RU ANTING capaç d’escriure expulsant a raig llàgrimes dels ulls. I anem a fer el rànquing dels tres primers.
En el lloc número 3 hi ha l’hindú MANJIT SINGH capaç d’estirar amb les orelles un autobús anglès de dos pisos i un jet de més de 7 tones de pes.
En el lloc número 2: Efecte repic de timbals MIROSLAW MAGOLA, que és capaç d’enganxar-se a la pell i també transportar-ho, tota mena de metalls i estàtues de marbre gràcies a la força de la seva ment.
I en el lloc número 1, el mestre de kung-fu TU JIN-SHENG, capaç d’arrossegar un camió ple de gent només estirant amb el seu penis.
Font- Rac-1

'Yes, we can' Barack Obama es converteix en el primer president afroamericà dels Estats Units

Citaré unes conegudes paraules d'Abraham Lincoln que pertanyen al pronunciament de Gettysburg:

"Fa 87 anys, els nostres pares van gestar en aquest continent, una nova nació, concebuda en llibertat i dedicada al postul•lat que tots els homes són creats iguals."

I aquestes altres, del Dr. Martin Luther King, molts anys després:

"Somnio que un dia, als vermells turons de Georgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus, es podran asseure junts a la taula de la germandat."

Aquest dia és avui.
El 44è president dels Estats Units serà, per primera vegada a la història d'aquest país, un home de raça negra. El candidat demòcrata Barack Obama ha estat el guanyador de les eleccions presidencials celebrades aquest dimarts, un cop ha superat àmpliament el seu rival, el candidat republicà John McCain.
Passades les cinc de la matinada, hora catalana, Obama superava el llistó dels 270 vots electorals necessaris per assegurar-se la presidència.

Gairebé una hora més tard, el president electe ha comparegut davant els milers de simpatitzants congregats al parc Grant de Chicago per celebrar la victòria. Amb els ulls plorosos i flanquejat per la seva dona i les seves dues filles Obama ha fet un discurs contingut on s'ha referit al seu país com el lloc on tot és possible: "Si algú encara té dubtes que els Estats Units són un país on tot és possible, si algú encara qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit hem trobat la resposta. Blancs, negres, hispanics, asiàtics... els ciutadans dels Estats Units han enviat un missatge al món, no som un conjunt d'estats blaus i vermells. som i serem els Estats Units d'Amèrica".
El senador per Illinois ha assegurat que amb la seva victòria "el canvi ha arribat als Estats Units". Obama també ha tingut paraules d'agraïment pel seu rival: "Aquesta nit, fa una estona, he rebut una trucada, magnífica, dels senador McCain. Ell ha lluitat força en aquesta campanya i porta molt de temps lluitant pel país que tant estima. Ha passat per grans sacrificis. Estem en una situació molt millor gràcies als seus serveis. El felicito i felicito també Sarah Palin. M'agradaria donar les gracies al meu company en aquesta cursa, el vicepresident electe dels Estats Units, Joe Biden." Seguidament, Obama ha tingut paraules també per la seva dona, les seves filles i la seva àvia, morta just el dilluns i ha afegit que " la victòria pertany a tots vosaltres".
Al temps que el públic congregat al parc Grant corejava el lema de la campanya, 'Yes, we can', Obama ha demanat col·laboració "per a la reconstrucció d'aquest país, maó a maó, pedra a pedra". "Aquesta victòria no és el canvi que buscàvem, és l'oportunitat per a que tots nosaltres fem aquest canvi", ha assegurat. Ha recordat que amb la seva victròria comença "una nova epoca de lideratge americà" i ha acabat el discurs amb l'esperat 'yes, we can': "Amèrica pot canviar, sí que podem. que Déu us beneeixi i que Déu beneeixi els Estats Units d'amèrica".
Una mitja hora abans havia comparegut John McCain al quarter general de Phoenix, Arizona, on ha admès la derrota i ha concedit la victòria al rival. Amb serenitat i fermesa, McCain ha admès la derrota i ha felicitat el seu rival. "Hem arribat al final d'un llarg viatge –ha afirmat el senador per Arizona–. He trucat al senador Obama, he volgut felicitar-lo perquè serà el proper president dels Estats Units". "Hem passat tots dos per una campanya dificil. Ell ho ha aconseguit. L'admiro, aquestes eleccions tenen una importància enorme per als ciutadans afroamericans, els EUA ofereixen oportunitats a tots aquells que tinguin la força per aprofitar-les. Insto tots els ciutadans dels EUA, a tots els que m'han donat suport, a ajudar-lo", ha assegurat John McCain.
Avantatge inicial de John McCainDesprés d'una jornada electoral marcada per l'assistència massiva a les urnes, el recompte electoral ha començat amb un lleuger avantatge per a John McCain, gràcies als vots electorals d'estats clarament republicans com Kentucky, Carolina del Sud i Geòrgia. L'arribada de dades oficials dels estats del nord-est ha donat el tomb en favor d'Obama, gràcies a la seva victòria a tot Nova Anglaterra. El decantament demòcrata d'estats populosos com Nova York, Pennsilvània i especialment Ohio, que el 2004 va votar per Bush, ha acabat de donar avantatge al candidat republicà, que ha mantingut al llarg de tota la nit. Al tancament dels col·legis electorals de Califòrnia, Oregon i Whasington s'ha donat per feta la victòria demòcrata.
Tot i la clara victòria d'Obama, la nit ha estat llarga i el tsunami esperat ha reduït la seva intensitat. Amb el 75% de vot popular escrutat, Obama ha rebut el suport del 51 per cent dels vots, mentre que el 48% ha optat per McCain. La diferència de vots electorals ha superat de llarg el centenar.
Pel que fa a les eleccions al senat i a la cambra dels representants, la victòria també ha estat pel Partit Demòcrata. Al Senat, els demòcrates comptaran amb 56 membres, per 40 els republicans. A la cambra dels representants, els demòcrates compten amb 233 membres, per 147 els republicans.
Font: avui.cat

Coses dels japonesos, una subhasta de "POKEMONS"

Si sou un ultra fanàtic Pokemon i teniu en el vostre haver 900 milions de dòlars, es pot entrar a un lloc de subhasta japonès i endur-se ni més ni menys que un Pikachu viu dels 20 disponibles. Cadascun d’aquests bonics animalons que viuen dient “pika, pika, pika” va acompanyat d’un vídeo de 60 minuts on s’indica com criar-lo i amb menjar per alimentar-lo durant tres mesos.
Donat el valor de la subhasta es obvi que es tracta d’una brometa japonesa, encara que tindrem que veure que passa si algun “il·luminat” paga la suma i espera pacientment a casa seva que arribi el seu pikachu. Espero que en algun lloc hi hagi la frase "satisfacció garantida o li retornem els diners".
Hi ha gent per a tots els gustos, veure per creure!!
Enllaç | Subhasta de 20 pikachus al Japó

Més curiositats sobre la llengua

Les reunions de les comunitats de veïns acostumen a ser un pal inacabable i un niu de queixes: Que si l'escala sembla una cort de porcs, que si els nens repel·lents del quart segona fan soroll jugant amb la play, que si les calderes no funcionen, que si cal canviar la porta de l'ascensor, que si uns paguen els rebuts i els altres no, que si la veïna del tercer primera ha muntat un putiferi i els senyors fan cua a la porta discutint de futbol, etc. etc
I tot això abans de sopar, a peu dret, en el rebedor de l'edifici, formant cercle un conjunt d'individus obligats a parlar cara a cara quan la resta de l'any no es dirigeixen pràcticament la paraula més enllà dels protocol·laris hola i adéu...

Per tot plegat són d'agrair convocatòries tan amables com la que es pot veure aquí al costat, en la qual no tan sols s'estableix un quart punt de l'ordre del dia dedicat al “torn de paraules lliures” sinó que a més es dona les gràcies als veïns “per la seva existència”.
Amb tanta exquisitesa formal i bon rotllo ja no hi ha excusa vàlida per escaquejar-se de la reunió de veïns i encara més si en lloc de fer-se a peu dret es fa asseguts en el centre cívic. Cal anar-hi ben puntual, treure's el barret davant el president o l'administrador de finques capaç d'escriure aquestes filigranes i deixar fluir les paraules lliures, que, com glosa el pedagog i escriptor Joan Soler i Amigó, són “ acabades de néixer, salten, ballen, canten, corren avall... Incansables, ara fan un reguerot, ara s'aturen formant petits bassals. Reposen, continuen avall a saltirons, entre boixos, bardisses, branques i fullatge dels faigs i dels avets. Són paraules fresques, alegres, juganeres, inventen el paisatge. Sempre avall, cascadegen per les ombrives torrenteres. I se n'hi ajunten d'altres que també van avall, com l'aigua.”
Paraules lliures a dojo. Tot sigui per resoldre problemes tan pocs poètics com els que afecten a les calderes, a la higiene i a la convivència de la comunitat. Tot sigui, en definitiva, a fi de bé.

Sabies que hi ha concursos per premiar les anècdotes farmacèutiques?

Donya Consuelo entra a la farmàcia i el seu rostre denota angoixa. «Què li passa, donya Consuelol, es troba vostè bé?», pregunta sol·lícita la farmacèutica. «Nena, com vaig a estar!, vinc de la consulta de don Esmeraldo, el meu metge, i li he dit, escolta!, fes-me el sexooral aquest que m'ha vingut molt bé, i ell espantat, què creus que m'ha respost? Doncs que ni parlar, que encara no em toca. Li he dit que ho volia ja, perquè em sento fenomenal, i m'ha fet sortir de la consulta». Donya Consuelo, a la que imaginem senyora molt digna i de bons costums, va confondre el seu medicament, Seroxat, amb el sexe oral. La seva distracció li ha merescut a la seva farmacèutica, Ana María Gómez, el premi a la millor anècdota en el XIV certamen convocat pel Col·legi Oficial de Farmacèutics.
Vint anècdotes competien aquest any en aquest peculiar concurs. Algunes, com la que explica la farmacèutica María José Nicolás. «Cert matí va arribar la senyora Sánchez, clienta habitual i mare de tres nens de 7, 4 i 2 anys, als quals sempre deixava en un petit jardí fora de la farmàcia per ser autèntics dimonis. La senyora, segurament alterada aquest dia a causa de les seves tres “ petites feres”, a l'obrir la porta va exclamar en un to bastant angoixant: Al qui es mogui me'l carrego». Més d'un client va creure que allò era un atracament. «Fins i tot algun es va acordar del 23-F», recorda María José Nicolás.
Record d'un client
Però no totes són històries més o menys humorístiques. També hi ha qui fa un emotiu record d'algun client, com fa la farmacèutica Maravillas Sánchez. La seva semblança de Pepe el Molinero, «un home gran, esquàlid, amb barba d'uns pocs dies», ha merescut una altra dels esments d'honor. «Sempre duu la seva armilla i damunt una jaqueta, de vegades amb alguna taca; crec que només em fixo jo perquè quan ve ho observo amb molt entusiasme. Li interessa saber a quina hora arribo, i l’hora que marxo». Pepe el Molinero va fer bona amistat amb el seu auxiliar. «Va ser el seu assessor sindical, sense cap tipus de discussió», diu Maravillas. «Un dia em va portar una ampolla de vi que tenia guardada durant molt temps per a una ocasió especial. L'assessor s'estava fent amic del patró. Quina paradoxa!».
Els mesos van anant passant i Pepe «s'ofegava, un càncer de pulmó estava desintegrant-lo per dintre. Però mai es va queixar, sempre tenia una paraula amable o picarona depenent del moment. La cara pansida i pàl·lida acompanyada del seu cos debilitat no deien el mateix». Pepe, «l'assessor sindical del meu auxiliar i el meu amic», va morir fa quinze dies.
Entre les històries premiades, unes conviden al somriure, unes altres a la tendresa. Però totes demostren que una oficina de farmàcia és un petit món que resumeix la resta.