Els farmacèutics han de fer de traductors de les estranyes peticions dels seus clients
A voltes amb el tema anterior, a veure que us sembla aquesta notícia vers el món farmacèutic.
Barcelona.- Demanar locutori, en comptes de col·lutori; aspirines fluorescents, per efervescents; calmants contaminats, en lloc dels més sans vitaminats o Piterpan per Primperan, són algunes de les traduccions que diàriament han de fer els farmacèutics davant les peticions que reben dels seus clients.
El periodista gallec Carlos García Costoya ha recopilat en el llibre Anécdotas de farmacéuticos. ¿Turno de guardia o en guardia? (Styria) centenars d'aquestes situacions, algunes gairebé inversemblants, encara que ell asseguri que no "són llegendes urbanes", ja que la ingenuïtat, la senzillesa, però també una escatologia poc pudorosa d'alguns dels seus clients, superen la ficció més elaborada.
Gairebé tots hem tingut problemes a l'"enfrontar-nos" a la pronunciació dels estranys noms comercials amb què les grans empreses farmacèutiques "bategen" els seus productes, sobretot fins que aquests es fan populars, i són molts també els que tenen dificultats per comprendre les prescripcions i les formes d'aplicació d'alguns d'ells.
Imaginació
Ningú com els farmacèutics per explicar fins on arriba la creativitat dels espanyols a l'hora de sol·licitar algun medicament, que obliga aquests professionals a desenvolupar molt la imaginació perquè el client-pacient se'n vagi satisfet.
Així, el que va demanar "supositoris de nitroglicerina", va tornar a casa seva amb uns de menys perillosos, de glicerina; qui va anar a buscar "aigua exagerada", se'n va quedar una de més discreta, oxigenada, i l'home que va demanar unes "profiteroles", se'n va anar molt més content amb la seva caixa de profilàctics que si, com reclamava, li haguessin entregat uns pastissets farcits de nata.
Amb la col·laboració de diversos amics farmacèutics, que al seu torn han contactat amb altres col·legues, García Costoya ha confeccionat un llibre, ple d'"al·lucinants" moments, amb els quals, no obstant --afirma-- no vol "faltar-li al respecte a ningú", i que sorprenentment demostra que moltes de les històries incloses es repeteixen en farmàcies de tot Espanya.
Jeroglífics del llenguatge
Algunes peticions són verdaders jeroglífics del llenguatge i de les imatges visuals: "Consuelo, dóna'm aquesta pomada vermella i negra... el tron del Cid, que em va tan bé per a les cames", li va demanar una clienta a la seva farmacèutica madrilenya de tota la vida, que de seguida va deduir que s'estava referint a la crema Trombocid, que es distribueix en caixes de color... ¡groc i negre!
Per García Costoya, que en el seu llibre fa a més un repàs de la forma de presentació dels medicaments que hi ha al mercat, aquesta varietat provoca que els clients tinguin certes confusions, com la dona murciana que es queixava al farmacèutic que el seu metge gairebé l'havia fet fora de la consulta per demanar sexeoral, quan el que realment demanava era una recepta de Seroxat.
Els preparats més comuns no se salven de la confusió, és el cas del sèrum fisiològic --sol·licitat com a sèrum morfològic o sèrum psicològic, entre altres neologismes improvisats--, ni tampoc els encàrrecs que les dones fan als seus marits: "Necessito anells dels Nibelungs" quan, realment, el que la seva dona li havia demanat que comprés eren uns anells vaginals Nuvaring.
A vegades, les peticions a més de còmiques són impossibles de complir. "He sentit a la tele això del 'tikis mikis' --pel paràsit anisakis-- del peix i vull alguna cosa per fumigar-lo i poder-nos menjar el peix fresc", o aquesta altra: "Divendres passat --la consulta a la farmàcia tenia lloc un dimarts-- vaig tenir relacions amb un noi. ¿Em pots donar la pastilla de l'endemà?".
Diàlegs indescriptibles
La manera d'administrar els medicaments també genera diàlegs indescriptibles, com el marit sorprès davant el farmacèutic perquè el supositori que la seva dona s'ha enganxat a una natja amb una tireta no faci efecte, o el pacient contrariat pel gust desagradable que té un ènema, o la dona que va intentar "posar-li" una pastilla de Nolotil en càpsula a la seva filla a l'orella.
Tampoc tenen desperdici les narracions que en confiança solen fer aquests clients sobre el seu historial mèdic: "Ahir a l'Hospital Camilo Sesto (per San Camilo) em van fer un escarni (escàner)" o "Per les suors que tinc, crec que ja m'ha arribat el delírium trèmens gestacional" (més conegut com a menopausa).
El periodista assegura que ha volgut retre un homenatge a la feina que fan els farmacèutics per informar amb paciència, a qui molts ciutadans recorren diàriament buscant consells i remeis, encara que a vegades els costi expressar-los amb claredat.
Font: EFE
25-10-2008
