Lleis absurdes dels Estats Units: avui l'estat de Massachusetts

1-És il·legal donar-li cervesa als pacients d'un hospital. (res, doncs anirem directes amb el “vermutet”, je, je...)
2-Es prohibeix als taxistes fer l'amor en el seient davanter durant els seus canvis de torn. (els conductors d’autobús faran el mateix? perquè ha de ser un espectacle)
3-És il·legal anar-se’n al llit sense haver-se dutxat abans. (al final les mares han aconseguit posar-ho per llei...)
4-Una dona no pot dur el sostenidor posat mentre fa activitats sexuals. (un fort aplaudiment per l’estat de Massachusetts!!!)
5-No pot dur-se un goril·la en el seient del darrere. (bon truc taxistes, però ni amb aquestes...)
6-Els nens poden fumar, però no poden comprar tabac. (però que fort!)
7-És il·legal tocar el violí (ni tan sols en concerts?)
8-Ningú pot banyar-se sense una prescripció. (és preferible anar brut fins a les celles que agafar una infecció a la dutxa, clar....)
9-Es prohibeixen les pistoles espacials. (em peto!!! i les naus no? i...i...i els sabres laser?)
10-Està prohibit comprar, vendre o posseir pistoles d'aigua. (vaja, ho prohibim tot menys les de debò, que incompetents que sou)

Una novetat en el món cibernètic:Un casc que llegeix la ment

Avui he escoltat aquesta notícia per RAC 1 i voldria comentar-la al meu bloc. Espero que sigui del vostre interès.

Si el comandament de la Wii li va semblar innovador, ara imagini poder desplaçar el seu personatge en un videojoc només amb pensar-ho o fer desaparèixer un objecte de la pantalla únicament imaginant que ja no està aquí.
Sembla ciència ficció, però es tracta de l'EPOC, un casc que arribarà a les botigues d'EUA a la fi d'aquest any i que, segons els seus creadors, revolucionarà el sector dels videojocs i tindrà importants aplicacions en àrees com la defensa o la medicina.
Desenvolupat per Emotiv Systems, una signatura australiana amb part de les seves oficines en San Francisco, EPOC és capaç de llegir els impulsos elèctrics cerebrals i transformar-los en moviments del cursor.
Els seus creadors han avançat que costarà 299 dòlars (uns 200 euros) i estarà disponible a EUA "en els pròxims mesos", encara que encara es desconeix si Emotiv ho distribuirà en solitari o en cooperació amb alguna consola per a videojocs.
"Va a canviar la cara dels jocs electrònics fent possible que els jocs siguin controlats i influenciats per la ment del jugador", va dir a Tan Li, presidenta i cofundadora d'Emotiv.
El casc és capaç també de detectar més de 30 expressions facials
"Quan les neurones interactuen, s'emet un impuls elèctric que pot ser observat usant electroencefalografia no intrusiva", va explicar Li. "EPOC -va afegir- usa aquesta tecnologia per a mesurar els senyals".
El casc és capaç també de detectar més de 30 expressions facials i emocions de l'usuari i, segons Li, "ha estat provat amb centenars de persones i sempre ha funcionat".
El resultat és que el jugador pot realitzar accions bàsiques com moure o fer desaparèixer objectes en la pantalla només amb imaginar aquestes accions. A més, EPOC és capaç d'analitzar l'estat d'ànim de l'usuari i, per exemple, augmentar la dificultat del joc si detecta que està avorrit.
En un futur, la capacitat d'EPOC per a interpretar les expressions facials també podrà aplicar-se als videojocs, afirmen en Emotiv.
Així, per exemple, el jugador només haurà de somriure per a fer somriure al seu avatar -personatge que representa a l'usuari- en Second Life en lloc de teclejar aquesta acció.
IBM té acords per a més aplicacions
Emotiv ha treballat durant cinc anys en aquest producte i ha preferit centrar-se en les seves aplicacions per a videojocs, però els seus responsables reconeixen que els usos podrien anar molt més allà.
"Considerarem també en el futur les oportunitats que ofereix el sector mèdic", va dir Li. Entre altres aplicacions potencials va citar "la televisió interactiva, el disseny d'accessibilitat, la investigació de mercats o la seguretat".
Emotiv ha signat a més un acord amb el fabricant d'ordinadors IBM per a explorar el potencial d'aquesta tecnologia "en mercats estratègics empresarials i mons virtuals", va afirmar Li.
Tots els qui han tingut l'oportunitat de provar el casc afirmen que costa una mica fer-se a ell. L'usuari ha d'ajustar fins a 16 sensors i és un xic complicat acostumar-se al funcionament, però una vegada assolit l'aparell és molt intuïtiu, afegeixen.
Si es compleixen els plans dels seus fabricants, EPOC promet ser la sensació d'aquesta temporada nadalenca, però alguns experts dubten que vagi a convertir-se ràpidament en un fenomen de masses o en el successor de la Wii.
"No crec que estigui preparat per a ser tan precís com seria necessari per a funcionar com un substitut de la consola en la majoria dels jocs", va dir Brian Crecente, una de les persones que han provat el casc i col·laborador del blog especialitzat en videojocs Kotaku.com.

Malgrat que em sembla que tindria que canviar-se el nom, ja que EPOC són les sigles de : Malaltia pulmonar obstructiva crònica, en castellà i altres llengües la primera inicial és “E” i podria donar lloc a la confusió.

Discurs del president Montilla sobre les vacances

Catalans, catalanes i llonganisses que marxeu de Catalunya per fer els turista a l'estrangeru, deixeu bé als catalans arreu del món. Aneu amb molt de àdhuc!




Sé que durant el verà ens dóna per fer muches coses rares. És per això que us vull advertir donant-vos uns consejus com a president no gens menys de la Generalitat.

A veure, els tenia apuntats per aquí:
-Unes xancles
-Un banyador
-Una samarreta imperi
-Un joc de petanca
-Una pilota inflable de propaganda de Nivea
-Una nevereta de càmping que ja porti la síndria a dins...

Ai, no, això és la llista del què haig de comprar per anar de vacancions.
On he puest la llista de consejus? On està? En aquest armari? En aquesta cabòria? En aquest calaix?
Ah, està aquí, sota la imatge de la Moreneta del meu despatx que li vaig prendre al Baltasar.

Aquí van:
-Vigileu amb la manera de vestir.
Res d'aprofitar la camiseta del Barça del Figo, perquè aquí no us la li ho fi fu flis poseu i aprofiteu per fer-ho a l'estrangeru perquè no us coneix ningú.

-Als bars i restaurant no crideu a l'hora del cafè, la copa i el puro. Els catalans ens dóna per parlar alt perquè és la denominada “hora que tothom té raó” fruit del vinillo del menjar.

-A alguns països us fan pagar per anar al lavabo, no feu malacara ni mitja volta i us pixeu al carrer. Ni a la cara de qui us cobra. Noooooo! Feu lo que us manden.

-No us enfadeu amb els cuiners si a l'estranger no us saben preparar un pa amb tomàquet amb cabòries per sopar.

-Als museus no aneu dient allò de “Quina merda, si la Sagrada família tot i estar en obres està millor" o "Quina caca, si als vagons de la RENFE hi ha pintures millors que les d'aquest tal Miguel Angel, aquest tal Picasso o aquest tal Goya”, etc...

Ho teniu claru? Sí? Doncs no feu res d'això si aneu de vacacions a Iznájar. Als altres llocs feu el què vulgueu.

Deixeu bé el poble català!

Catalans, catalanes i llonganisses: BONES VACACIONS!!!

Sabies que també hi ha miralls de...fusta?

Mirall de Fusta en el Museu d'Israel

Avui he trobat per Internet aquesta curiositat que m'agradaria que també tinguéssiu nocions: un mirall de fusta

Miralls Mecànics:
Els 4 miralls mecànics són fets de diversos materials, però comparteixen el mateix comportament i interacció; qualsevol persona que està de peu davant d'una d'aquestes peces és reflectida a l'instant en la seva superfície. Els miralls mecànics tots tenen càmeres de vídeo, motors i ordinadors a bord i produeixen un so calmant quan l'espectador es relaciona amb ells.
Mirall de Fusta - 1999
830 peces quadrades de la fusta, 830 motors de servomecanismo, controlen l'electrònica, la càmera de vídeo, l'ordinador, el marc de fusta.
Grandària - (170 cm, 203 cm, 25 cm).
Construït en 1999, això és el primer mirall mecànic que vaig construir. Aquesta peça explora la línia entre digital i físic, usant un material calent i natural, com la fusta per a retratar la noció abstracta de pixels digitals.

Lleis absurdes dels Estats Units: avui l'estat de New Mèxic

Lleis absurdes dels Estats Units: avui l'estat de New Mèxic

1-Els idiotes no poden votar. (el dolent és que es poden presentar a president)

2- Funcionaris de l'estat van demanar que 400 paraules fossin tallades de Romeo i Julieta per ser "material de sexe èxplicit". (futures generacions de retrògrads ens ho agrairan)

3-No es pot escopir a les escales de l'ópera. (que civilitzats, ara solament poden escopir a la platea i a l'escenari.

4-Es prohibeix la caça en el cementiri de Mountain View. (per allí va una corrúa de làpides, dispara Joe, dispara!)(Joe duia una gorra amb una falsa làpida per a enganyar a les escorredisses làpides)

5-Es prohibeix que una dona vagi sense depilar en públic.

Els jocs Olímpics de Pequin 2008

Actualitzat: 08-08-2008 22:47:05 Font: Xinhuanet

BEIJING, 8 ago (Xinhua) --

La cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing ha començat a les 20:00 hores d'avui divendres en l'Estadi Nacional, també conegut com el "Niu", situat en el nord de la capital xinesa.

Una formació de 2.008 joves van tocar 2.008 fou, instrument de percussió tradicional xinès de 3.000 anys d'antiguitat. Cadascun d'ells contava amb punts de rajos de llum LED o de diodes d'emissió de llum per a marcar els últims segons del compte endarrere per a l'inici dels Jocs Olímpics de Beijing, un compte endarrere que va començar el 13 de juliol de 2001.

El president de Xina, Hu Jintao, i del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Rogge, es van aixecar dels seus seients en la llotja presidencial per a saludar a la multitud d'espectadors que es troben en l'estadi.

La formació de joves que tocaven els fou va començar llavors una ensordidora cerimònia de benvinguda, corejant el dit de Confucio "Què contents estem de trobar-nos amb amics que vénen de tan lluny!

Un total de 21 petjades colossals, creades amb els focs artificials que van il·luminar el cel de Beijing i van simbolitzar els successius Jocs Olímpics, van viatjar tot el camí a través de l'eix central de la capital xinesa, des de la porta de la ciutat antiga de Yongdingmen, al sud, fins a la futurista estructura d'acer que compon el "Niu".

Després, una multitud de espurneigs van caure en l'estadi i "van encendre" una gran pantalla LED que mostrava els cinc anells olímpics. Duts de mans de cinc "fades voladores" amb brillants vestits, els cinc anells, també dibuixats amb il·luminació LED, es van elevar en l'aire davant l'atenta mirada dels 91.000 espectadors que es trovaven a l'estadi.

Al ritme melódic de la cançó "Un himne per a la pàtria", la bandera nacional de Xina va fer la seva entrada en l'estadi, mentre els espectadors entusiasmats cantaven l'himne nacional al mateix temps que aquesta s'izaba.

A quin famós/a t'assembles?

Segur que alguna vegada us heu preguntat això. O algun amic us ha dit us assembleu a tal persona. A vegades és ben bé un desig...em vull assemblar aquella estrella del cinema, o del futbol, o de la música! Però en això entraríem en un altre tema, el tema dels ídols..quins ídols de joventut, i potser no tant de joventut, heu tingut? Perquè us hi volíeu assemblar o us sentieu identificats? Potser són propers...un pare, una mare, un germà,....o potser són estrelles mediàtiques o gent que ha dedicat la seva vida a una bona causa o ha seguit fins al final els seus ideals! Us heu fixat que segurament hi ha grans diferències entre cultures amb els ídols? Per exemple, us imagineu tenir com a ídol un lluitador de sumo, com pot passar al Japó. O un jugador de ping pong com a la Xina. Imagineu per un moment els ídols de poblats africans o dels països del Orient mitjà...a que segur no penseu que són com els vostres ídols.
Jo us puc dir que mai he tingut cap molt definit. De petit quan anava al Camp Nou m'agradava el bo d'en Schuster mentre somiava que era superman o el nen inventor dels Goonies. D'adolescent m'inspirava la guitarra d'Slash (Guns'n'Roses) o la de Kirk Hamett (Metallica), o el grup Nirvana. Mentre que futbolísticament em fascinava Stoichkov, Romario, Koeman o Bakero. Ara ja de més gran m'han atret més les maneres de fer i les capacitats de la gent...per dir-ne algunes...el carisma d'en Jordi Pujol, la senzillesa de Carod Rovira, la clarividencia d'alguns científics que he anat coneixent com Peer Bork, Lars Jensen, la capacitat d'assimilar questions econòmiques de mon pare, la capacitat d'educar dels meus pares i d'altres pares. La personalitat i bondat dels voluntaris que estan en missions humanitàries arreu del món, etc...
Tot plegat fruit d'aquesta evolució m'ha portat a pensar que ídols ho som tots, almenys algun dia de la nostra vida. Només cal estar preparat per afrontar aquell moment, que a vegades et pot passar fins i tot desapercebut o per tu pot ser completament insignificant. No cal ser pas un superman, hi ha petits detalls que et fan ser un ídol d'algú o un heroi.
Però bé..anem a lo que anàvem. En aquesta web podeu carregar una foto vostra i saber a quin famós us assembleu, perquè sigueu o no ídols també ntindreu algun rato per jugar una estona no....

http://www.myheritage.es/FP/Company/tryFaceRecognition.php

Per cert espero els vostres comentaris sobre quins ídols heu tingut i perquè i a qui us assembleu, però amb percentatges eh!! I no valen desitjos sino realitats....