El famós passadís i molta sort Barça, i a per la victòria!!!!

A Madrid li tenen ganes al Barça i per a riurese’n encara més en el dolor dels culés ja han anunciat que un grup d'actors abillats amb la samarreta blaugrana recrearan a la sortida del Metre de Madrid de Santiago Bernabéu el passadís que els jugadors del Barça faran hores més tard al campió de Lliga. Un canal de televisió facilités als madrilenys la possibilitat de viure en primera persona aquesta experiència.

Per això, aquesta vegada cal actuar com diu el refrany que “ulls que no veuen, cor que no sent”. Aquest ha de ser l'esperit amb el qual es mogui l'afeccionat barcelonista aquesta nit.

És evident que els únics culpables són els jugadors, tècnics i directius, pel que són només ells els quals s'han de “menjar” semblant marró. Els jugadors i tècnics sobre el camp i els directius en la llotja. Està clar que els afeccionats no tenen la necessitat de contemplar un passadís del que en cap moment han estat partícips, ni d'obra ni de pensament.

Vist tot això el diari esportiu SPORT fa la següent recomanació, en certa manera és basttant lògica , però cal ser educats i fer el passadís al campió, ens pesi o no ens pesi, al cap i a la fi, ens ho em guanyat.

Bé, la nota recomanació del diari Sport és la següent:

Des del diari SPORT instem a tots els afeccionats del Barcelona que s'estalviïn la humiliació de veure com el seu equip ha de fer-li el passadís al Real Madrid com flamant campió de la Lliga. La millor forma per a evitar sofrir semblant agonia és encendre el televisor cinc minuts després de les deu de la nit o en el seu detriment fer “zapping” uns minuts abans de les deu i posar la cadena Tele 5, (el canal televisiu que transmet en directe el partit a nivell nacional) quan hagin passat uns minuts raonables que donin un marge de seguretat suficient. D'aquesta manera el culé matarà dos ocells d'un tret: no haurà de viure la nefasta experiència de veure al seu equip homenatjant a l'etern rival i veurà el partit ja començat pel que tampoc haurà de suportar els càntics ni els mosaics de les graderies en el feu blanc, que van a fer sang amb el “passadís”.

I per acabar una tira d’humor gràfic amb recomanació d’un jugador del Barça, escrita al mateix diari i extreta de http://www.cayecaturas.com/blog/

Ah, per descomptat, avui el Barça tindria que tornar a reeditar un bon resultat favorable als nostres colors, nosaltres els socis i aficionats ens ho mereixem

Preguntes i curiositats sobre els aliments

1.- Per què de vegades les patates fregides saben dolces?
Resposta ideal: Perquè has confós la sal amb el sucre.
Resposta real: Aquesta pot ser una raó. L'altra, i més habitual, és que les patates hagin estat emmagatzemades a temperatures inferiors a 7ºC. En aquestes condicions, l'abundant midó del seu interior es converteix en sucre (es descompon en l'edulcorant glucosa). Sense oblidar que entre les patates existents hi ha algunes més dolces.

2.-Per què els ous del supermercat brillen més que els propietaris?
Resposta ideal: Perquè han passat per la “sala de maquillatge”.
Resposta real: Allí se'ls sol aplicar un bany d'oli que fa que brillin més i resultin més suaus. No obstant, la raó principal és protegir-los. La seva pela és molt porosa i, per tant, permeable a l'aigua, permet que s'adhereixin olors estranyes i que entrin bacteris. La pel·lícula d'oli els preserva d'aquests efectes.

3.- Per què hi ha ous blancs i bruns? I rovells grogs i taronja?
Resposta ideal: Perquè hi ha gallines blanques i marrons.
Resposta real: Qüestió de gens. Però ambdós tenen el mateix valor nutritiu. El color dels rovells, pel contrari, depèn de l'alimentació de la gallina i, en concret, de si és rica en ca­rotens. Si en la dieta predomina el blat, el rovell sortirà més groc. Si picotegen més alfals o sèmoles ataronjades. En el teu cas, pi­car pèsols a totes hores no et garanteix una prole d'ulls verds.

4.- Per què alguns ous cuits tenen el rovell verdós o de color gris?
Resposta ideal: Perquè t'has passat un ou coent-los.
Resposta real: Sotmeses a temperatures elevades durant massa temps, les proteïnes de la clara acaben per degradar-se, i alliberen sulfur d’hidrogen (SH2), que reacciona amb el ferro del rovell de color gris, i el ferrós , que és verd. I com el primer tendeix a transformar-se en el segon, els rovells verdosos són més habituals que les seves “cosins”?.
5.- Per què l'arròs de la paella no ha de passar-se mai?
Brillant pregunta.
Resposta real: Cada gra és com una petita càpsula de midó, amb gran tendència a captar aigua. Per això agafa tan bé els sabors del brou. El punt idoni s'aconsegueix quan el gra està esponjós, a causa de l’inflamant, però encara és un ens individual. Però si se'ns passa, els grans s'obren (amb la pèrdua de sabors) i deixen anar el midó, que segueix atrapant aigua fins a formar una massa viscosa i endurida.

6.- Per què la verdura bullida adquireix aquest color?
Resposta ideal: Perquè, al bullir-la la clorofil·la es posa grisa.
Resposta real: La clorofil·la, el pigment responsable del color verd de la verdura, es degrada a les temperatures que s'aconsegueixen durant la cocció, i es transforma en feofitina, d'un verd molt més musti. Més en detall: existeixen dues classes de clorofil·la, l'a i la b. La primera és verda blavosa, i la segona verda groga. Al coure, la clorofil·la es degrada en una feofitina verda grisosa, i la b en feofitina verda oliva. I com la clorofil·la a és més abundant i es degrada més ràpidament, el color final sol llençar a verd grisosa.

7.- Per què se li tira llimona al peix?
Resposta ideal: Perquè ens agrada.
Resposta real: Perquè ja no està completament fresc. El primer símptoma que el peix comença a degradar-se és la formació d'amines i amoníac, que li confereixen aquest característic “olor a peix” que la llimona contraresta. Però que no corri el pànic. El peix comença a deteriorar-se res més posar aleta en terra, i els composts olorosos es formen molt abans que adquireixi un sabor desagradable i estigui en mal estat..

8.-Per què s'afegeix sal i mantega a la cocció de la pasta?
Resposta ideal: És evident: perquè ho posa en la recepta.
Resposta real: La qüestió és: i per què ho posa? La sal s'afegeix per dues raons: perquè la pasta no estigui insulsa (sembla una ximpleria, però és així). I per a evitar que es posi excessivament tova i enganxosa. Que la pasta no es posi “ pastosa” Sense entrar en complexes explicacions, bàsicament la sal assoleix aquest efecte al modificar la pressió osmòtica del mig. Aquesta variació assoleix limitar l'entrada massiva d'aigua en l'estructura de la pasta, que en cas contrari la deformaria. Quant a la margarina, que és una emulsió d'aigua en greix, a l'escalfar-se allibera una pel·lícula d'oli que impregna la pasta i impedeix que les distintes peces es peguin entre si.

9.- Per què no és el mateix prendre llet amb mel calenta que llet calenta amb mel?
Resposta ideal: Perquè la mel calenta és menys dolça que la mel a temperatura ambient.
Resposta real: La mel està composta principalment per fructosa (el sucre de la fruita, 38%); glucosa (31%), sacarosa (el sucre comú, 1,5%) i unes altres “impureses”, que són les autèntiques responsables que cada mel tingui un sabor amb denominació d'origen. A temperatura ambient, la fructosa és 1,4 vegades més dolça que el sucre normal, però la seva capacitat edulcorant disminueix a mesura que augmenta la seva temperatura. Per això no és el mateix. Una qüestió de escalfor: quant més calent, menys dolç.

10.- Per què el gelat és més bo quan s’ha fos una mica?
Reposta ideal: Perquè cal paladejar-lo.
Resposta real: El paladar i la llengua responen millor a les teixidures toves. Així, perquè el gelat sàpiga “de debò”, la boca ha d'escalfar-ho primer el suficient perquè comenci a fondre's. A més, al fondre, part del molt aire atrapat es perd i els sabors es concentren, al mateix temps que els volàtils composts aromàtics són alliberats per a gaudiment dels sentits.

Com estalviar fins al 50% d’aigua a la nostra llar

Com estalviar fins al 50% d’aigua
a la nostra llar

A l’hora de dutxar-nos podem estalviar aigua:

Tancant l’aixeta mentre ens ensabonem.

Substituint el capçal de la dutxa per un de baix consum (airejador).

Amb un sistema monocomandament també es pot disminuir el consum superflu d’aigua mentre esperem que surti a una temperatura ideal. Si no disposem d’aquest sistema, podem recollir aquesta quantitat d’aigua supèrflua en un recipient i utilitzar-la per al vàter o per regar les plantes d’interior.



A l’hora de fer servir el vàter podem estalviar aigua:

Racionalitzant-ne al màxim l’ús.

Incorporant sistemes de control: interrupció voluntària de la descàrrega, sistemes de regulació del volum, contrapesos, sistemes de doble descàrrega…

Col·locant una ampolla plena dins el dipòsit (reduïm el volum d’aigua emmagatzemada i per tant el volum d’aigua de la descàrrega).



A l’hora de fer servir les aixetes podem estalviar aigua:

Racionalitzant l’ús de l’aigua. Tancar les aixetes sempre que l’ús d’aigua no sigui imprescindible (mentre ens ensabonem les mans, ens rentem les dents, ens eixuguem la cara o les mans…).

Instal·lant a les aixetes sistemes airejadors d’estalvi d’aigua.

Posant aixetes amb un sistema monocomandament.



A l’hora de fer servir la rentadora podem estalviar aigua:

Omplint bé la rentadora i seleccionant adequadament el programa en funció del tipus de bugada i el nivell de brutícia. Existeixen en el mercat rentadores “intel·ligents”, que regulen el consum d’aigua segons les característiques de la bugada. Estalviarem el 70% d’aigua.

Omplint bé la rentadora i seleccionant adequadament el programa en funció del tipus de bugada i el nivell de brutícia.



Altres consells per estalviar aigua:

Escombrem abans de fregar. Fregarem millor el terra i estalviarem aigua.

L’aigua de netejar la fruita i les verdures la podem utilitzar també per regar les plantes.

En el cas de disposar d’espais exteriors, escollir plantes tenint present el clima mediterrani que caracteritza Barcelona i cercar les que millor s’avinguin a aquest clima.

4 de maig dia de la mare

Avui és el dia de la mare.

Avui tindria que ser un dia especial,

avui tindríem que agrair tot el que ella ens ha donat

però més lluny de la realitat, avui per a molts

simplement és un demanar més i més

a aquell ésser que ens va portar al món

donant-nos tot a canvi de res

això és el que per a molts és la mare

per a nosaltres és con un tresor,

que per molt que vulguem

no voleml compartir amb ningú.

No cal que ens tracteu d'ambiciosos

ni d'egoistes, simplement

la nostra mare per a nosaltres ho és el tot

ella ens ha ensenyat a conviure amb les dificultats

a reconèixer els nostres errors

a ser unes persones com cal

més enllà de qualsevol ostentació.

La mare és tot i més

la mare no és una figura de decoració

la mare és un regal de Déu

que molts de nosaltres no sabem prou.

La mare és un símbol per tot arreu

la mare és... simplement una benedicció

que molts de nosaltres no agrairem

fins que malauradament no la tinguem.

Feliç dia, mare!

els fills de veritat

t'agraeixen de cor tot

el que més bé o malament

ens has ensenyat a fer.

Els teus consells

no tenen preu

el teu alè és un gran què

la teva bondat infinita

ens ha ajudat davant l'adversitat.

Mare, no tenim paraules

per expressar-te i dir-te

tot el que et volem...

simplement amb un gràcies

no ni ha prou, tu et mereixes

més que molt... tu et mereixes,

el millor i més encara

tu et mereixes, el cel

malgrat que aquí a la terra

de vegades et sigui un infern.

Gràcies mare per tot

per ser com ets

a canvi de res.

Moltes gràcies mare,

per això i molt més.

Des d'aquí, un petó

des d'aquí un reconeixement

per la teva tasca i pel teu interès.

Gràcies mare, per portar-nos

per aquest camí de roses i espines

per donar-nos escalfor

per guiar-nos

per ajudar-nos a ser feliços

per combatre els mals averanys

per estar junts anys i anys

per aguantar les nostres dèries

per fer-nos veure clar

per combregar amb la veritat

per combatre la maldat

per fer el bé i no el mal.

Gràcies mare, que siguis feliç

avui i sempre

i el dia que arribis al paradís

tinguis un petit racó per a nosaltres.

Els teus fills,

Uns consells per estalviar aigua

* Una aixeta oberta gasta molt més del que et penses? Cada minut que l'aixeta resta oberta es perden entre 10 i 20 litres d'aigua.

* Si deixes l'aixeta oberta mentre et rentes les dents, es malgasten fàcilment uns 20 litres d'aigua. Si omples un vas d'aigua per glopejar, i només obres l'aixeta per remullar i netejar el raspall, només gastaràs 1 litre.

* Si rentes els plats amb l'aixeta oberta es perden un promig de 100 litres d'aigua. Si omples la pica per rentar els plats i només obres l'aixeta per esvandir-los, només et faran falta 20 litres.

* Si vosaltres no us afaiteu encara, però si el vostre pare ho fa sense tancar l'aixeta llençarà de 40 a 75 litres. Si omple la pica, només li faran falta 5 litres.

* Rentar el cotxe amb una mànega consumeix fins a 500 litres d'aigua. El túnel de rentat només gasta de 20 a 35 litres. Si fas servir galleda i esponja, gastaràs menys de 50 litres.

* Regar les plantes al migdia fa que l'aigua s'evapori 8 vegades més depressa que si ho fem al vespre i de bon matí. Si no les reguem excessivament estalviarem a l'estiu uns 200 litres a la setmana. Regar 100 m2. de gespa suposa una despesa de 400 litres d'aigua.

* Els nous dipòsits de wàter poden controlar l'aigua vessada en tirar de la cadena, que es redueix a només 6 litres, però els que tenim a casa llencen cada vegada entre 8 i 15 litres. En els dipòsits antics podem posar-hi una ampolla de vidre plena d'aigua i tapada. Estirar la cadena unes 8 vegades al dia significa estalviar de 8 a 16 litres diaris, de 2.400 a 4.800 litres anuals.

* Una família de 4 persones, si es dutxa durant cinc minuts cada dia, fa servir més de 2.500 litres a la setmana, la mateixa quantitat d'aigua que beu una persona en tres anys. Amb un capçal de baix consum a la dutxa, la mateixa família estalviaria 50.000 litres anuals.

* La rentadora gasta aproximadament el 14 % de l'aigua de la casa: 170 litres cada vegada. Ompliu bé la rentadora abans de posar-la en marxa. Les rentadores fan servir entre 120 i 220 litres d'aigua a cada rentada.

* Vigilem que les aixetes i la cisterna del wàter no gotegin. Una aixeta que goteja pot llençar 50 litres al dia; una cisterna, 250 litres al dia.

* Tanquem una mica la clau de pas general de l'aigua. L'aigua sortirà amb menys pressió, gairebé no ho notarem i amb això estalviarem més aigua que de cap altra manera.

Un record Guinness d'aquest any a Catalunya

El 20 d'abril de 2008, 338 matrimonis es van reunir en el Restaurant Can Jonc, en Alella, Barcelona, Espanya per a trencar el Guinness World Record de la major cerimònia de renovació de vots matrimonials mai realitzada.

En un plujós dia de primavera, que no augurava les millors condicions per a convocar a una xifra record de matrimonis, 338 parelles van acudir vestides de nou com en el dia de les seves noces per a tornar a viure el que anava a ser una festa inoblidable.

Després d'un exhaustiu registre sota la pluja, tots els matrimonis es van congregar per a donar inici a la cerimònia de renovació dels seus vots, presidida per una jutgessa de pau, seguida per l'actuació d'un grup de gospel i l'anunci oficial per part de l'Adjudicador de Guinness World Records que el Record havia estat superat.

A partir d'aquest moment va començar la festa de celebració: regals, música, convidats sorpresa i, com no podia ser d'una altra manera, tot això generosament acompanyat per un menjar exquisit i els millors vins i caves elaborats en la mateixa localitat del Maresme, pel celler Marfil Alella.

Malgrat la pluja i el fred, com en les bones pel·lícules, al final va triomfar l'amor i el record d'haver participat en un Guinness World Record quedarà en la memòria de tots els participants en aquesta festa. Visca els nuvis!

Perfil històric del primer de maig, Festa del Treballador

Història del Primer de Maig

Ens hem acostumat a una jornada laboral de 8 hores, tant, que inconscientment ens oblidem que no sempre va anar així.

En aquestes mateixes dates fa aproximadament 120 anys un grup de persones i dirigents lluitaven valerosament per a fer-ho possible...

El dia del treball celebra els assoliments aconseguits pels treballadors de tot el món, com és la jornada de vuit hores, amb dos dies de descans a la setmana. Però abans, això no era així.

Cap a 1874, la idea de dur a terme accions per a aconseguir una jornada de treball de vuit hores va començar a estendre's des de distints llocs i sectors d'Estats Units. Els pioners a reaccionar van ser els obrers ferroviaris, qui van dur a terme una vaga que per setmanes va involucrar a 17 estats. Al poc temps es van anar sumant diverses altres organitzacions, creant-se en 1881 la Federació Americana del Treball (American Federation Labor, AFL), hereva de l'anterior Federació de Gremis i Sindicats.

Aquesta nova Federació va reiterar la petició de les vuit hores en els seus congressos de 1882 i de 1883, exigint-li fins i tot al President dels Estats Units que promulgara una llei nacional al respecto. També van sol·licitar el pronunciament dels partits Demòcrata i Republicà sense cap resultat. Davant el fracàs de les gestions, els treballadors van començar a buscar nous camins.

Així, la Federació Nordamericana del Treball va acordar en el seu quart congrés, de 1884, realitzar una vaga general el 1 de maig de 1886. En l'intermedi, s'havia de lluitar per aconseguir de part dels patrons i autoritats la nova jornada; de no assolir-se això en aquests anys, es faria efectiva la vaga.

Així l'AFL va ser acollit pels sindicats, el moviment va ser prenent cos a mesura que s'apropava la data indicada, i els esforços patronals per detenir la iniciativa obrera prosperaven. El dia assenyalat, la consigna ja estava en boca de la majoria dels treballadors: "Vuit hores de treball, vuit de repòs i vuit per a la recreació". Arriba el dia "D"

El 1 de maig de 1886, en els Estats Units es van declarar 5 mil moviments laborals. Al voltant de 190 mil treballadors van iniciar vaga i prop de 150 mil van obtenir la seva demanda amb amenaça d'atur.

A fins de maig, altres 50 mil obrers van assolir el reconeixement legal de la seva nova jornada de treball.

No obstant això, aquests assoliments no van resultar gratuïts. La repressió es va fer sentir directament en diversos llocs aquest mateix dia, produint-se nou morts en la localitat de Milwaukee i enfrontaments rondaires entre policies i manifestants en Filadelfia, Louisville, St. Louis, Baltimore i Xicago. A aquestes ciutats pertanyia la meitat del total d'obrers que van entrar en vaga en aquest país.

Després d'aquests successos, moltes de les conquestes aconseguides pels treballadors en les primeres setmanes de maig, es van perdre en els mesos següents, al adonar-se’n els empresaris de la debilitat del moviment.

En les fàbriques treballaven per igual homes, dones, nens i ancians, però a diferència del treball rural en on cadascú adaptava la seva productivitat a les seves forces i possibilitats, en la nova manera de producció, els processos de manufacturació en sèrie exigien un horari comú a tota la cadena. Així es va mantenir per anys un esquema d'explotació i un horari de treball extenuant de dotze hores; que impedien d'una banda la integració del treballador al seu nucli familiar, la recuperació física de l'obrer i el gaudeixi del temps lliure.

No obstant això, aquests assoliments no van resultar gratuïts. La repressió es va fer sentir directament en diversos llocs aquest mateix dia, produint-se nou morts en la localitat de Milwaukee i enfrontaments rondaires entre policies i manifestants a Filadelfia, Louisville, St. Louis, Baltimore i Xicago. A aquestes ciutats pertanyia la meitat del total d'obrers que van entrar en vaga en aquest país.

Paradoxalment, els fets de major violència no van ocórrer aquest dia 1 de maig sinó en els dies següents i no van tenir relació directa amb la convocatòria inicial, sinó que van ser part d'un conflicte laboral específic.

Així és que, per als treballadors d'Estats Units i de la resta del món, la lluita per les seves reivindicacions havia de continuar. Sant Josep Obrer. L’1 de maig de 1886 havia assenyalat l'inici de la consecució d'un dels drets laborals més bàsics: Les vuit hores de treball. El seu ple exercici per a tots els treballadors de l'orbe trigaria molts anys a assolir-se. Per això, els màrtirs de Xicago i el 1 de maig simbolitzen, des de 1886 en endavant, el sacrifici en la lluita dels treballadors pels seus drets.
L'origen de la festa litúrgica de Sant Josep Obrer es remunta al 1 de Maig de 1955. Aquest dia, Roma era un formiguer de gents vingudes de moltes parts de l'orbe, i en la Ciutat Eterna semblava córrer un aire nou, recent estrenat. Era una trobada multitudinària i joiosa de més de 200.000 obrers amb el Papa Pío XII. Aquest mateix dia, 1 de Maig de 1955, en l'incomparable marc de la plaça de San Pere repleta de treballadors, el Papa proclamava la Festa del Treball, i en el calendari de l'Església universal naixia la festa de Sant José Obrer, patró dels treballadors.