El "teatre dels somnis" es va convertir en un malson, malgrat que el Barça va fer mèrits més que suficients per estar a Moscou

EL BARÇA VA SER INCAPAÇ DE BATRE A VAN DER SAR I NO ESTARÀ A MOSCOU

No era un somni, és un malson

L'aventura europea del Barça va acabar. Un gol de Scholes va convertir el 'teatre dels somnis' en un escenari de malson per a un equip sense capacitat per a reaccionar, sense gol i sense caràcter de campió. Per no tenir no va tenir ni la sort que venia tenint en la Champions League aquest any.

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després del xiulet final

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després de la xiuletada final

Abraham Clotet (diari Sport)

Va acabar un cicle? Qui sap. El que és segur és que va acabar l'últim somni del Barça aquesta temporada. El Manchester va ser més equip, va ser més fort i, el que és més important en això del futbol, va marcar un gol més que el Barça. Els de Ferguson estaran a Moscou en una final que serà anglesa pels quatre costats. I els de Rijkaard ho hauran de veure per la tele.

Old Trafford va ser l'escenari de l'última decepció. Una decepció que va començar amb un bri d'esperança cridat Messi. L'argentí va presentar les seves credencials en el primer minut. Galopada per la dreta del de Rosari que la defensa anglesa solament pot parar amb una falta sobre la mateixa línia de l'àrea.

I és que el Manchester va començar com espantat, pressionant tímidament, però més preocupat de defensar que d'atacar. Encara que estigués en la seva casa. El guió se semblava molt al de fa una setmana en el Camp Nou i aquesta tònica es va allargar durant deu minuts que van anar de clar color blaugrana.

Però el partit se li va torçar al Barça quan millor estava. Zambrotta, confós de tant pilotejar, es va saltar tots els cànons i va buidar una pilota perillosíssima de la pitjor manera: fluix i al centre. I allí estava el veterà Scholes per a acceptar el regal i treure's del barret una canonada a l’esquadra dreta de Valdés (1-0, 13').

El gol va ser tot un cop baix per al Barça. Solament Messi semblava tenir suficient espurna per a crear perill davant un Manchester que es va créixer amb el gol. L'avís més clar ho va donar Park que va rematar creuat un bon centre de Cristiano Ronaldo. La bimba va sortir llepant el pal (20'). I una vegada més es va provar que a aquest Barça li costa refer-se.

Quan va cedir l’acorralament dels diables vermells, els 'petits' del Barça van reprendre el control de l'assumpte. Sobre la mitja hora, Iniesta va cedir a Eto'o i aquest a Deco perquè el portuguès, qui més xutà a la primera part, disparés amb intenció buscant l'esquadra esquerra de Van der Sar (33').

La jugada reanimà al Barça i el portuguès gairebé empata tres minuts més tard en un altre tret enganxat al pal dret de la porteria del Manchester. Eren minuts de domini blaugrana. Messi va veure la fragilitat de Van der Sar jugant amb els peus i va aprofitar un buit fallit per a cedir a Eto'o però el camerunès, molt apagat tota la nit, no va arribar a rematar per poc (37'). La sequera golejadora del Barça és massa profunda.

Abans del descans, a punt va estar el ManU de deixar l'eliminatòria sentenciada. Va ser gràcies a un gran centre de Park, molt actiu tot el partit, que Nani va rematar de cap avançant-se a la defensa. Per sort per al Barça la pilota va sortir fora per centímetres (40').

ADÈU SOMNI, ADÈU MOSCU

El Barça perdia però sabia que hi havia partit i, el més important, que hi havia eliminatòria. Un gol encara classificava als de Rijkaard i amb aquesta idea van sortir a buscar l'empat. El Manchester, més confiat, més fresc, més crescut, va acceptar el duel i el partit es va convertir en un anar i venir d'ocasions.

Cristiano Ronaldo va llençar bicicletes per a buscar-li les pessigolles a un accelerat Zambrotta, mentre Tévez els feia un embolic als centrals baixant a buscar el pilota entre línies, pressionant, incordiando. De l'argentí va ser l'ocasió més clara en la represa. Un pilota penjat al segon pal ho va pescar ell per a encañonar a Valdés. Però aquesta vegada el porter del Barça, bé col·locat, va poder buidar (56').

Pel Barça, Messi seguia sent el jugador més inspirat. Rijkaard va donar entrada a Henry per un dispers Iniesta per a donar-li més frescor i arguments a l'atac blaugrana (60'). Però la maniobra no va acabar de donar-li claredat a la davantera pel que l'holandès va decidir canviar a Bojan per un encara desdibuixat Eto'o (70').

Eren minuts de domini blaugrana. Però domini estèril, d'aquests que ve demostrant tota la temporada. Solament un centre de Xavi copejat per Henry al cos de Van der Sar (77') va dur una mica de perill en l'àrea dels anglesos.

Ferguson va donar entrada a Giggs i Fletcher per Nani i el golejador Scholes en una clara aposta per lligar la victòria. I li va sortir bé la jugada a l’estrateg escocès. La defensa es va tancar a pany i forrellat i ja ni Messi la va poder obrir.

El Barça ho va intentar, a la desesperada, però va ser incapaç de marcar. Quatre partits seguits duu l'equip quedant-se a zero. Un trist bagatge, impropi d'un finalista de res. I menys en un grup que va ser dissenyat per a guanyar, marcar gols i donar espectacle. I aquest Barça ni guanya, ni marca, ni dóna espectacle.

No va haver-hi més. El somni de la Champions, l'únic que quedava, es va acabar. Els jugadors es van anar capcots. Ara solament queda la trista realitat, una realitat que, vist el vist, és el pitjor dels malsons. A veure si algú desperta a aquest equip i de rebot, desperta a una afició que comença a estar massa acostumada a sofrir.

MANCHESTER-BARÇA AVUI, CAIXA O FAIXA: HA ARRIBAT L'HORA DE LA VERITAT

L'hora de la veritat, text de l’Albert Masnou extret del diari Sport

Res és impossible en el “Teatre dels somnis”. Tot el contrari. És l'escenari ideal per a transformar en màgica una temporada nefasta. El Barça es troba davant una oportunitat única, en un moment que mai hagués pensat viure tal com s'estava desenvolupant la campanya

Pot ser un gran dia a Old Trafford

Està de sort aquest equip que sembla trobar-se en els últims coletazos de la seva existència doncs, malgrat aquesta realitat, disposa d'un as en la màniga per a fer història. El Dream Team va arribar a dues finals de la Lliga de Campions. Va guanyar una. El Barça actual està a les portes d'una segona final amb el que té a l'abast de la mà desmitificar a Cruyff i companyia. A dues victòries. O ni això. Perquè avui li val, fins i tot, un empat amb gols.

Aquest és el moment de la veritat d'una temporada que va començar amb les declaracions de Joan Laporta en les quals denunciava “autocomplaença” en el vestuari i que alguns jugadors s'havien “extralimitat” i en la qual va anunciar mesures com l'aplicació rigorosa del codi intern. Res d'això s'ha complert malgrat l'entrada de sang nova amb Milito, Abidal, Touré Yaya i, sobretot, Henry.

Aquestes incorporacions no han pogut canviar amb la dinàmica establerta. En general, el règim l'hi han passat pel folro i les remors de les aventures i desventures nocturnes s'han repetit setmana rera setmana sense que ningú prengués mesures. Hi ha alguns que han donat positiu en control d’alcoholèmia, que s'han prodigat en viatges a Madrid, París, Londres o Milà, que han tingut permisos injustificats per als seus compromisos publicitaris, conats d'agressió en sortides nocturnes o fins i tot denúncies de l'entrenador a jugadors que no acostumen a arribar en condicions per a entrenar. Ha passat de tot i entrenador, secretari tècnic i directiva han tornat a mirar a un altre costat. Com si res.

L'equip s'ha ressentit d'aquesta dinàmica de la quel no surt des de fa dues temporades. Només gràcies a una qualitat fora del comú de la seva plantilla, el Barça ha anat avançant encara que sense pena ni glòria, convertint-se en un equip d'estar per casa en la Lliga. Ha anat llençant a cops de genialitat sense mostrar-se mai com un bloc com déu mana. I una mostra d'això és que la seva marxa en la Lliga ha estat frustrant.

Per la seva falta de regularitat, la Lliga ja se li ha escapat i el Madrid compte els dies per a cantar l'alirón. És més. El Barça mai ha estat líder el que demostra la seva falta de consistència.

Les lesions també li han afectat però no són excusa. Tot just ha contat amb els quatre fantàstics, jugadors que anaven a dominar la competició i que han passat a ser uns més, especialment Henry i Ronaldinho. El primer pot ser suplent aquesta nit i el segon ho veurà, si ho veu, per televisió. El francès s'ha cansat de lamentar la seva posició en el camp per jugar d'extrem i fins ha posat a la seva filla de per mig per a justificar l'injustificable. El brasiler ha estat denunciat fins i tot pel propi club de fingir lesions, una cosa inèdita en la història de l'entitat.

El vestuari ha viscut en un incendi continu, impossible de sufocar per viure en una època de sequera com l'actual.

Un moment crucial de la temporada es va produir abans de les vacances nadalenques amb la visita del Real Madrid al Camp Nou. El que havia de permetre col·locar-se a un punt de desavantatge, es va quedar a set. A partir d'aquí, va començar un via crucis que va ser amenitzat amb jugadors com Edmílson que denunciaven l'existència d'ovelles negres i aquestes li van acabar regalant una de debò en l'amic invisible nadalenc. Perquè callés. En definitiva, una bogeria d'any.

En un intent de netejar la roba bruta en el vestuari, l'equip va fer varis intentar d'ajuntar forces per a remuntar el vol, fins i tot amb costellades a la muntanya, però la falta d'ambició i l’autocomplaença va afectar a l'esperit del bloc. És una plantilla que ja no es motiva amb Lligues ni amb copes del Rei malgrat que en joc arribin a tenir fins a un milió d'euros per cap, tal com figura els seus contractes. Només els grans focus semblen atreure a aquests jugadors que molts dels quals es troben en un moment decisiu de les seves carreres. Alguns perquè se'ls passa l'arròs, uns altres perquè han començat una costa descendent i uns altres perquè, donada la seva joventut, estan en el moment de demostrar si estan destinats a ser grans o simplement diferents.

Tal com està articulat l'equip, només en partits puntuals sembla ser capaç de fer alguna cosa. Com el d'aquesta nit. És a Europa on el Barcelona ha efectuat els seus millors partits assolint victòries meritòries com en Stuttgart o Glasgow. No obstant això, cap d'aquests rivals té tradició de gran a Europa com sí la posseeix el Manchester. Per això aquesta és l'hora de la veritat, el moment en el qual es pot salvar aquesta, i fins i tot la passada, temporada.

Seria una alegria per a l'afició que ha aguantat els excessos. Sense tot just di res, ha esperat el miracle que està a punt d'ocórrer: Que sota la pluja de Manchester el Barça vegi la llum i pugui aconseguir la glòria, de la mateixa manera que va succeïr a París on quan va començar a ploure el Barça va donar la volta al marcador davant un rival també anglès. Aquesta és l'hora de la veritat.

Tens ansietat? si vols saber-ho fes aquest test

Test d'ansietat Qualifica cadascuna de les situacions que t'apareixen a continuació segons el grau d'ansietat que et produeixen o produirien, amb aquestes numeracions: 1: No, gens 2: Una mica 3: Bastant 4: Sí, molta 1. Dir que no quan et demanen prestat el cotxe. Posa la teva valoració: 2. Fer un favor a un amic. Posa la teva valoració: 3. Demanar un favor a algú. Posa la teva valoració: 4. Resistir davant la insistència d'un venedor. Posa la teva valoració: 5. Disculpar-se quan comets una falta. Posa la teva valoració: 6. Refusar una invitació a una cita o una reunió. Posa la teva valoració: 7. Admetre que estàs espantat i demanar que et comprenguin. Posa la teva valoració: 8. Dir a una persona amb la qui mantens una relació íntima que una mica del que està fent o dient et molesta. Posa la teva valoració: 9. Demanar un ascens. Posa la teva valoració: 10. Admetre la teva ignorància sobre un tema. Posa la teva valoració: 11. Dir que no quan et demanen diners prestats. Posa la teva valoració: 12. Tallar a un amic massa parlador. Posa la teva valoració: 13. Fer preguntes personals. Posa la teva valoració: 14. Demanar crítiques constructives. Posa la teva valoració: 15. Iniciar una conversa amb un desconegut. Posa la teva valoració: 16. Fer un compiment a una persona de la qual estàs enamorat o per la qual estàs interessat. Posa la teva valoració: 17. Demanar una cita a algú. Posa la teva valoració: 18. Demanar una cita a algú que ja et va rebutjar en una ocasió. Posa la teva valoració: 19. Admetre els teus dubtes sobre algun aspecte que s'estigui discutint i demanar que t'ho aclareixin. Posa la teva valoració: 20. Sol·licitar una ocupació. Posa la teva valoració: 21. Preguntar a algú si li has ofès. Posa la teva valoració: 22. Dir a algú que et cau bé. Posa la teva valoració: 23. Exigir que t'atenguin quan et fan esperar més del compte (p.ex. en un restaurant). Posa la teva valoració: 24. Discutir obertament amb una altra persona una crítica que hagi fet sobre la teva forma d'actuar. Posa la teva valoració: 25. Retornar coses defectuoses o en mal estat. Posa la teva valoració: 26. Expressar una opinió distinta de la que manté la persona amb la qual estàs parlant. Posa la teva valoració: 27. Resistir-te a proposicions sexuals quan no estàs interessat. Posa la teva valoració: 28. Dir-li a algú que ha fet o dit alguna cosa que és injusta per a tu. Posa la teva valoració: 29. Acceptar una cita. Posa la teva valoració: 30. Donar-li a algú bones notícies pel que fa a tu. Posa la teva valoració: 31. Resistir-te a la insistència d’algú perquè beguis. Posa la teva valoració: 32. Oposar-te a una exigència injusta d'algú important. Posa la teva valoració: 33. Acomiadar-te del treball. Posa la teva valoració: 34. Resistir-te a les pressions d'uns altres per a relacionar-se amb tu. Posa la teva valoració: 35. Discutir obertament amb algú la crítica que ha fet del teu treball. Posa la teva valoració: 36. Demanar que et retornin alguna cosa que has deixat. Posa la teva valoració: 37. Rebre complerts. Posa la teva valoració: 38. Seguir conversant amb algú que està en desacord amb tu. Posa la teva valoració: 39. Dir a un amic o a un company de treball que alguna cosa que ha dit o fet t'ha molestat. Posa la teva valoració: 40. Demanar a algú que t'està molestant en públic que es calli. Posa la teva valoració:

Punts del teu test: Resultats: Test d'ansietat L'ansietat consisteix en una anticipació catastròfica de possibles mals resultats i un temor difós. Provoca una activació general de l'organisme, tensió muscular i hiperactivitat, i és culpable de la ruïna emocional de moltes persones. Selecciona el text en blanc, des de la següent línia fins el final Valoració: de 0 a 60 punts Res et posa nerviós ni altera el teu equilibri emocional. Haver d'enfrontar-te a situacions que per a uns altres serien angoixants et semblen un pur tràmit. Ets una persona resistent a l'estrès i summament distesa. T'asseguis molt segur de tu mateix i no et fa por dir el que penses en qualsevol situació, per tibant que sembli. de 61 a 100 punts Et trobes en un terme mig entre les persones excessivament controlades i segures i les quals es preocupen per tot, fins i tot sense motiu. L'habitual és trobar-se dintre d'aquests paràmetres, en equilibri entre l'emocional i el racional. Si t'apropes molt a la puntuació de 100, vés amb compte de no deixar-te dur per l'ansietat en alguns aspectes de la teva vida, doncs tendeixes a preocupar-te una mica massa. de 100 a 160 punts Vius a la vora d'un atac de nervis. Estàs embolicat per una atmosfera de preocupació pel que pugui passar, que en la majoria dels casos, si et paressis a pensar-ho, manca de fonament. Un consell, relaxa't i no li donis tantes voltes al capdavant, preocupar-te abans de temps no et donarà la solució al problema.

Selecciona el text en blanc, passant el cursor per sobre i veuràs el resultat

Emulant a Leonardo Da Vinci

AFP - diumenge, 27 d'abril, 14.49

PAYERNE, Suïssa (AFP) - Un paracaigudista suís de 36 anys d'edat va saltar sense problemes el dissabte en Payerne, a Suïssa, des d'una altitud de 650 metres amb una rèplica del paracaigudes ideat a la fi del segle XV per Leonardo Da Vinci, va constatar AFP.

"He aterrat a les 18H58 (16H58 GMT) en ple centre de la pista de l'aeroport militar de Payerne. Ha estat impecable", va contar a AFP Olivier Vietti-Teppa, un paracaidista esportiu apassionat que realitzava així el primer salt amb aquest tipus de paracaigudes. En l'any 2000, el britànic Adrian Nicholas va intentar el salt, però va acabar el descens de manera clàssica.

Després de saltar des d'un helicòpter en vol estacionari a 650 metres d'altitud, el paracaigudes es va obrir als 600 metres, va precisar el paracaigudista suís.

El paracaigudes utilitzat va ser realitzat amb materials moderns, però segons les especificacions de Leonardo Da Vinci en un text de 1485, acompanyat per l'esquema d'un paracaigudes piramidal.

L'artefacte es compon de "quatre triangles equilàters de 7 metres de costat en roba de paracaigudes", va explicar Olivier Vietti-Teppa. La base de la piràmide va ser realitzada amb un quadrat de roba de mosquitera que permet a la vela desplegar-se suprimint el quadre rígid previst per l'artista del Renaixement.

Un inconvenient del dispositiu és que és impossible dirigir-ho o maniobrar amb ell: "es baixa segons el vent", va revelar el paracaigudista del salt, per al qual es van realitzar assajos amb una maqueta a escala des d'un helicòpter teledirigit.

Histerisme, què és?

Títol: Som histèrics ? o el show ha de continuar

Autora: Iris Perla Pugliese

Algunes persones mostren al llarg de les seves vides, una manera de percebre la realitat, pensar, sentir i connectar-se amb els altres, que per la seva inflexibilitat i pels perjudicis que els implica en el seu desenvolupament personal, social i laboral han de ser considerats com veritables "trastorns de la personalitat."

La Societat Americana de Psiquiatria els descriu entre els deu tipus de trastorns al: "trastorn histriònic de la personalitat". Es caracteritza per emotivitat exagerada, una conducta francament teatral i una necessitat permanent de ser el centre d'atenció en les relacions amb els altres.

Les persones histèriques sedueixen a l’interlocutor, per la seva vivacitat, entusiasme, obsequiositat i tendència a dramatitzar; són generalment el "ànima de les festes". Aquesta classe de comportaments pot aparèixer en diferents contextos i per tant són desadaptatius. Els sentiments solen ser expressats amb rapidesa i superficialitat, així com canviar d'un moment a un altre.

L'aspecte físic, així com la manera d'impactar estèticament en els altres, és el tema predilecte de preocupació; per això inverteixen molt temps i energies a vestir-se i arreglar-se. Com estan exageradament centrats en si mateixos, són molt subjectius en l’apreciació que fan de la realitat, important-los sobretot, l’exteriorització del seu món interior, sempre romàntic. Es diria que es "auto dramatitzen" i poden tenir accessos de mal geni amb marcada freqüència, especialment davant situacions frustrants per als seus "capritxos". La gent els acusa de ser hipòcrites malgrat els seus encants. Algunes dècades endarrere es parlava de "li belle indifference" dels histèrics i no sense raó aquestes persones sedueixen més enllà que l'hi proposin conscientment.

Les persones afectades per aquest trastorn, lluny de gaudir del seu encant, ho pateixen; solen suggestionar-se amb facilitat, són fàcilment influïts, dependents de persones amb alguna autoritat i perillosament confiats. Pequen d'ingenuïtat. Sense voler-ho cauen en el paper de "víctimes" o de "princeses".

Algunes vegades, aprofitant de les seves característiques histriòniques poden tractar de manipular emocionalment als altres i paral·lelament ser dependents i immadurs.

A causa del seu comportament sexual provocatiu, és freqüent que tinguin problemes amb les persones del seu mateix sexe en tant són vistos com potencials rivals.

Una de les maneres que tenen de coaccionar als altres, ho constitueixen les amenaces de suïcidi, però només apel·len a aquests recursos si es veuen molt frustrats en els seus propòsits.

Altres vegades somatitzen els seus conflictes o es deprimeixen profundament.

Si la patologia és molt severa poden deteriorar-se i incapacitar-se social i laboralment.

Encara que les seves vides semblen "de mentiretes", és necessari prendre'ls molt en seriós aportant-los l'ajuda psicològica que generalment necessiten, ja que la seva manera de ser esdevé de primerenques experiències infantils que per motius no han pogut elaborar.

Si es tracten, milloren amb rapidesa i poden trencar el cercle de seducció, repressió, angoixa i una sèrie interminable de frustracions vitals.

Hola, avui he trobat per la xarxa del món de la informàtica i més concretament dels ordinadors personals.

Cada cop és més corrent que el nostre ordinador quedi desfasat, però amb aquest tipus de model qualsevol pot tenir un portàtil i posar-lo a la butxaca o qualsevol lloc.
Ens tindríem que pensar si seria factible per les nostres butxaques, per les dels multimilionaris segur que serà profitós.

Fixa’t una mica més…

No, no són Bolígrafs.

És un ordinador complert amb els seus perifèrics.

Com?!

El teclat pot tenir diferents colors…

Com funciona?...

Una peça forma el monitor

y una altra el teclat.

Mmm, em sembla que el teu ordinador no està avançat, oi?!...

Detalls del cos humà que desconeixem

Detalls del cos humà que desconeixem

Mentre llegeixes aquesta frase hauran mort 50.000.000 de cèl·lules del teu cos, sent reemplaçades per altres tantes ( excepte les del cervell).

Si totes les cèl·lules del cos humà s'alineessin, tindrien una longitud de 1.000 km: de París a Roma.

Els missatges recorren els nervis en forma d'impulsos elèctrics. La seva velocitat màxima és de 400 km/h, però és menor en els nervis més curts.

En 1974, un home anomenat Bhandanta Vicitsara recità de memòria 16.000 paginas d'un text budista: el suficient per a omplir llibres fins de l'altura d'un nen de sis anys.

El cos humà conté gairebé 75 quilòmetres de nervis.

Les persones perceben de vegades sensacions en un membre que han perdut. L'almirall britànic Lord Nelson (1758-1805) va perdre el seu braç a causa d'un tret d'arma. Va sentir dolor en el seu braç inexistent la resta de la seva vida.

L'ull humà és tan sensible que pot veure una espelma encesa en la foscor a 1’6 km de distància.

Aproximadament el 8% dels homes i el 0’4% de les dones són cecs de colors. Els sol resultar difícil captar la diferència del vermell al verd i al marró.

Els ulls blaus són més sensibles a la llum.

El gos és capaç de discriminar dos sons separats 11º entre si. L'oïda humana solament diferencia a 45º de distància.

El 1973, el francès Henri Rochtatain (n. 1926) va passar 185 dies sobre una corda tibant suspesa a 25m sobre un supermercat de St Etienne a França ( equilibri perfecte?).

L'aire d'un esternut corre gairebé a 160 km/h la velocitat d'un huracà.

El 1969 va ser ingressat un home en un hospital engonals afligit d'un atac d'hipo que es deixava escoltar des de gairebé 11/2 km de distància.

En una vida humana, entren en els pulmons uns 36.800 metres cúbics d'aire, o sigui 2’5 vegades la capacitat d'un dirigible de gran grandària.

Els cartílags de la columna vertebral s'aixafen quan estem de peu i es dilaten quan estem dormits, de manera que a l'aixecar-te, seràs 6’35 mm més alt que al anar a dormir.

Un tros d'os pot suportar un pes de 9 tones. El mateix pes destrossaria un tros de ciment de la mateixa grandària.

Els humans tenen més de 600 músculs, però una eruga de grandària mitjana en té més de 2.000.

Una persona normal flexiona les conjuntures dels dits de la mà uns 25.000.000 de vegades al llarg de la seva vida.

El cor adult pesa uns 340 grams.

Si volguessis tenir sang blava, hauries de ser una de dues coses: o cranc o penjat.

El cor impulsa uns 80 ml de sang per bategada. Si un cor adult es connectés a una cisterna de 8.000 litres, el podria omplir en un sol dia i àdhuc sobraria.

Des de 1966 el francès Michel Lolito ha menjat i digerit deu bicicletes, set televisors, sis canelobres i un aeroplà lleuger Cessna.

De nit, durant el somni perdem un promig de 300 grams de pes.

Quan la senyora Maxwell Rogers de Florida (USA), va veure al seu fill atrapat sota el seu cotxe, el temor i l'adrenalina li va donar la força suficient per a aixecar les 1’6 tones del vehicle. Es fracturà diverses vèrtebres.

El cos humà adult, en bona salut, conté ferro suficient per a fer un clau de 75 mm de llarg.

El cos humà conté carbó suficient com per a fabricar 900 mines de llapis.

La dona mitja conté hidrogen suficient com per a inflar un globus capaç d'elevar-la a més de 1.000 m d'altura.