COSES MEVES

La Gioconda del Museo del Prado es retrobarà amb la de Le Louvre molt aviat

2012-02-01T19:18:00.000+01:00

Segons l'edició digital del diari lavanguardia.es, hi ha dues còpies de la famosa Gioconda del pintor Leonardo da Vinci.
'La Gioconda' del Prado va ser pintada paral·lelament a la de Da Vinci
L'obra va ser realitzada en el mateix taller del mestre italià i inclou les mateixes rectificacions que l'original

El Museu del Prado descobreix la seva 'Gioconda'

Madrid. (EFE).- El Museu del Prado de Madrid, després d'un procés de restauració de la seva còpia del famós quadre de Leonardo da Vinci La Gioconda, ha descobert que la seva rellevància és major de la considerada fins ara, ja que va ser realitzada en el propi taller de l'humanista italià mentre aquest pintava l'original.

Fonts del museu han informat avui que els restauradores han descobert sota el fons negre del quadre, afegit posteriorment, el mateix paisatge toscà que el de La Monna Lisa del Louvre, i en estar aquesta còpia en millor estat de conservació, llança llum sobre l'enigmàtic quadre de Lisa Gherardini i el seu icònic somriure.

Amb major nitidesa en el "sfumato" creat per Da Vinci i una nova lluminositat en el rostre de la retratada que fa considerar a La Monna Lisa no tan madura com s'intuïa en l'original, el descobriment d'aquesta còpia ha estat certificat no solament pel Prado, sinó també pel propi museu del Louvre.

La conclusió que aquesta còpia de la Gioconda va ser pintada simultàniament i en el mateix taller de Da Vinci s'ha obtingut en descobrir, mitjançant reflectografies amb rajos infrarojos, que les rectificacions de la còpia són pràcticament exactes a les quals va fer Da Vinci, la qual cosa fa pensar que el deixeble va presenciar el procés de creació de l'obra i va introduir els mateixos canvis que el seu mestre.

L'obra sempre havia estat datada en el primer terç del segle XVI, com a contemporània a l'obra de Da Vinci, però ara l'autoria es divideix entre dues dels alumnes més propers al pintor: Andrea Salai i Francesco Melzi.

Amb unes dimensions molt semblades a la de Leonardo da Vinci (76x57cm la del Prat, 77x53cm l'original), abans d'aquesta restauració es creia que havia estat pintada sobre roure, la qual cosa la descartava com a còpia realitzada a Itàlia, però ara s'ha sabut que era de noguera, igual que l'autèntica Monna Lisa.Des del museu madrileny aclareixen que la seva còpia de la Gioconda no es trobava en un magatzem, sinó que va penjar durant anys en les parets del museu i havia estat sotmesa a una restauració rutinària. I titllen el descobriment de "molt científic" i molt important per als historiadors de l'Art.

El descobriment, que serà presentat oficialment el 21 de febrer, viatjarà a l'exposició que el Louvre prepara sobre Santa Ana de Leonardo, que tindrà lloc entre el 29 de març i el 25 de juny, de manera que les Giocondes "bessones" tornaran a reunir-se.

font: lavanguardia.es

Mica en mica anem aconseguint visitants, ja són 20.000 visites a Coses Meves. 20.000 gràcies!!

2012-01-13T21:43:00.000+01:00

MOLTES GRÀCIES / MUCHAS GRACIAS

Cada cop fa més patxoca que la gent doni una volta pel teu blog. I això, és precisament el que us vull comentar, aquest blog de curiositats i poti-poti d'altres temes ha arribat a les 20.000 visites. Durant el temps de vida de Coses Meves, heu pogut veure molts vídeos, llegir anècdotes i curiositats i també fer un tomb pel món a través de fotografies; també m'heu permès que us mostrés diferents frases cèlebres, que junts admiréssim un tot i més d'imatges i escrits pel record; junts ens hem endinsat pel món de la informàtica i hem fruït de les novetats i "fricades geeks" per estar a l'ona de la cibernètica i amb la possibilitat de dir el que pensàvem, sense cap mena de discriminació amb els vostres comentaris.

Coses Meves, durant tot aquest temps, ha pretés ser una eina que servís de vincle i ens ajudés a comunicar de forma amena. Potser hauria sigut millor que el blog, fos temàtic, com tants d'altres, però la filosofia és molt diferent, amb Coses Meves només vull aconseguir que la gent en parli i si pot ser bé, millor que millor.

M'agradaria que tot aquest ampli ventall de temes, sigui del vostre grat i si en algun moment no ha estat a l'alçada ho sapigueu perdonar.

Per un o altre motiu, aquest passat any no he publicat masses posts, però tingueu per ben segur, que la meva intenció és publicar més sovint, però per qüestions de temps i també per problemes de l'ordinador aquest any 2011, no he pogut publicar gaires articles.

Per això, estic content que durant aquestes temporades em doneu suport visitant el meu humil i blog personal anomenat "Coses Meves" i que aquests 450 i escaig articles us hagin satisfet.

Moltes gràcies a tots i a totes, per aquestes 20.000 visites, de veritat!!

Cada vez hace más gracia que la gente dé una vuelta por tu blog. Y esto, es precisamente lo que os quiero comentar, este blog de curiosidades y amasijo de otros temas ha llegado a las 20.000 visitas. Durante el tiempo de vida de Coses Meves, habéis podido ver muchos vídeos, leer anécdotas y curiosidades y también dar una vuelta por el mundo a través de fotografías; también me habéis permitido que os mostrara diferentes frases célebres, que juntos admiráramos sin fín de imágenes y escritos para el recuerdo; juntos nos hemos adentrado por el mundo de la informática y hemos disfrutado de las novedades y "fricadas geeks" para estar a la ola de la cibernética y con la posibilidad de decir lo que pensábais, sin ningún tipo de discriminación, con vuestros comentarios.

Coses Meves, durante todo este tiempo, ha pretendido ser una herramienta que sirviera de vínculo y nos ayudara a comunicar de forma amena. Quizás habría sido mejor que el blog, fuera temático, como tantos otros, pero la filosofía es muy diferente, con Coses Meves sólo quiero conseguir que la gente hable y si puede ser bien, mucho mejor.

Me gustaría que todo este amplio abanico de temas, haya sido de vuestro grato y si en algún momento no ha estado a la altura sepáis perdonarme.

Por uno u otro motivo, este pasado año no he publicado demasiados posts, pero tened por seguro, que mi intención es publicar más a menudo, pero por cuestiones de tiempo y también por problemas del ordenador este año 2011, no he podido publicar muchos artículos.

Por eso, estoy contento que durante estas temporadas me apoyeis visitando mi humilde y blog personal denominado "Coses Meves" y que estos 450 y pico artículos os hayan satisfecho.

!!Muchas gracias a todos y a todas, por estas 20.000 visitas, de verdad!!

No és cap innocentada, és una notícia real: el dónen per mort per errada en la certificació de defunció

2011-12-29T12:53:00.001+01:00

Tot i que pugui semblar una innocentada és una notícia real, que he sentit avui a RAC1 i també he extret un resum publicat al diari digital: lapremsadelbaix.es

Salut obre una investigació al centre sanitari Moisès Broggi per l’errada en la certificació de defunció d’un ancià

L’Hospital Moisès Broggi, estrenat a principis de l’any passat, gestionat pel Consorci Sanitari Integral, ubicat a Sant Josan Despí, va viure el dia de Nadal un succés que sembla ciència ficció: va emetre un certificat de mort d’una persona que estava encara viva.

El pacient és un home de 89 anys ingressat al centre afectat d’una malaltia terminal.

Com que no es coneixen les causes de l’errada, la conselleria de Salut de la Generalitat ha decidit obrir un expedient informatiu a l’hospital, que, de la seva banda, també n’ha obert un d’intern.

Continua ingressat

Fins ara, la única explicació aportada des de Salut és que l’ancià presentava tots els signes externs d’haver mort, com pell blanca i absència de respiración, entre d’altres.

Tot i aquest extrem, el fet és que l’home estava viu i que el diagnòstic va ser equivocat.

Fonts de Salut han informat a través d’un comunicat que, tres dies després d’haver-lo donat per mort, el paciente continua ingressat al mateix Broggi i “en la mateixa situación que abans de l’episodi”.

H. Marín | Foto: Baiximágenes (Arxiu)
font: lapremsadelbaix.es

Bon Nadal amics i amigues de COSES MEVES

2011-12-21T19:03:00.000+01:00

Des d'aquest humil blog us vull desitjar unes Bones Festes i un Pròsper Any 2012.

Sé que son temps difícils per a tothom, és cert, però també sé que tots podem fer possible que aquest malson sigui un xic menys carregós. Així ho espero i desitjo, voldria poder descarregar tones i tones de coses positives, arraconar o fer desaparèixer totes les negatives. De vegades, només amb un sol bri me'n donaria per satisfet. Si entre tots hi posem els cinc sentits, podem fer-ho realitat, aquest és el meu petit missatge per aquest Nadal i Any Nou vinent.

Aquí teniu aquest video que he fet per felicitar-vos les festes.

Espero que us agradi!!

BONES FESTES AMICS I AMIGUES!!

El vinagre, un "multiusos" a l'abast de tothom

2011-12-05T19:07:00.000+01:00

El vinagre es pot usar per a moltes coses i no només com a amaniment per als menjars.

En la rentadora: És un magnific substitut del suavitzant. Tots sabem que el suavitzant és molt contaminant i a més car. És molt bo per a persones al·lèrgiques. N'hi ha prou amb tirar una mica en la cubeta del suavitzant i llest, la roba no farà olor de vinagre com se sol pensar. Però no només això, sinó que a més ajudarà a la nostra rentadora interiorment, ja que també és un gran aliat contra la calç.

En la cuina i en el bany: Podem usar-ho per netejar els fogons, mobles, sanitaris, taulells i tot en general ja que és desinfectant, desgreixador i a més dóna lluentor. Es pot demanar més?

Més usos: És un magnific producte per fregar el terra, que com he comentat abans és desinfectant, desgreixador i dóna lluentor, també com a multiusos i netejavidres.

En la butxaca i en el medi ambient: Si anem sumant la quantitat de diners que ens gastem en productes de neteja per a cada cosa ens adonaríem de quant podríem estalviar usant vinagre, a més ajudant al medi ambient ja que és un producte 100% natural.

En l'antiguitat es coneixien les propietats medicinals del Vinagre de Poma i s'utilitzava en el tractament i prevenció de moltes malalties; com a tantes altres coses, va quedar oblidat per molt temps quan l'home va centrar la seva atenció en els medicaments desenvolupats amb tecnologia de laboratori.

En aquesta època en la qual molts de nosaltres hem deixat de retrobar-nos amb la natura el vinagre de poma ha tornat a ocupar un lloc important en la farmaciola naturista que cada vegada més adeptes té a tot el món; d'altra banda, als nostres països llatinoamericans on gran part de la població sofreix el flagel de la pobresa, el vinagre de poma pot ser un gran remei de rescat per a aquells que no tenen accés a una adequada atenció sanitària.

És molt difícil determinar exactament que és el que fa al vinagre de poma una beguda tan versàtil per a la salut; a manera informativa, destaquem la presència d'àcid acètic, àcid màlic, sals minerals com el calci, fòsfor, sodi, ferro, coure i, especialment, potassi, o vitamines com l'àcid nicotínic, la riboflavina (B2) o el betacaroté (pro vitamina A).

Hem destacat la riquesa en potassi la deficiència habitual del qual en l'alimentació actual pot provocar retard en el creixement, restrenyiment, insomni o irritabilitat nerviosa.

Entre les seves propietats podem citar les següents:

*Depura els intestins i evita les fermentacions intestinals.

*Millora la digestió facilitant l'acció dels enzims.

*Ajuda a moderar l'apetit.

*El seu contingut en àcid màlic ajuda a mobilitzar i eliminar els greixos que no són útils per a l'organisme.

*Accelera la combustió de greixos facilitant la pèrdua de pes.

*Estimula la diüresis sense que perdem l'equilibri del potassi.

*Per la seva aportació nutritiva podem considerar-ho un bon remineralitzant.

*Per la seva riquesa en betacaroté ajuda a protegir la pell i les mucoses; alleuja les inflamacions o les cremades superficials si s'aplica localment.

*És un excel·lent component de moltes fórmules naturals de bellesa.

*Tradicionalment s'ha utilitzat com a coadjuvant en el tractament de l'angina de pit, l'artritis, l'asma, la febre del fenc, la hipertensió, tot tipus de malalties respiratòries, el singlot o les enrampades.

*A més del seu ús en medicina i cosmètica humanes, el Vinagre de Poma s'utilitza com a complement en el tractament de nombroses malalties animals.

Com a dosi general i a manera orientativa, podem recomanar una o dues cullerades per a postres en un got d'aigua poden incorporar-se-li una cullereta de mel per augmentar les propietats nutritives d'aquesta preparació; es beu dues o tres vegades al dia. També pot agregar-se una cullerada sopera de vinagre de poma, i una altra amb mel si es desitja, en un litre d'aigua i servir-ho com a beguda diària en reemplaçament de sucs industrials o gasoses.

Abans de preocupar-se per la seva salut, potser seria bo provar el vinagre de poma.

Els efectes beneficiosos del vinagre de poma són coneguts des de l'antiguitat. Ja era un condiment usat per pobles com els Maies i els Egipcis. No solament és un amaniment que enriqueix i aromatitza les amanides i verdures, és un producte ple de benèfics per a la salut. El vinagre de poma o vinagre de sidra s'elabora amb pomes fresques ben triturades el most resultant de les quals ha estat fermentat de forma natural.

El Vinagre d'arròs és un suau vinagre extret de la fermentació de l'arròs. El seu color oscil·la entre el blanc i el daurat pàl·lid. És l'únic vinagre usat en la cuina japonesa, amb el qual s'assaonen nombrosos plats com el popular Sushi (el que fa és intervenir en l'elaboració de l'arròs que acompanya al peix tant en els sushis pròpiament dits com en els makis que són els " rollitos d'arròs" amb peix envoltats d'alga) Es conserva molt temps en un lloc fresc. El vinagre d'arròs té un subtil, però àcid sabor i és més suau que altres tipus de vinagre.

Volen fer el te més car del món amb excrements de panda per aconseguir un record Guinness

2011-11-19T14:09:00.001+01:00

No sé, cada dia et trobes coses inversemblants a la xarxa i te'n fas creus. A veure que us sembla aquesta notícia del te més car del món.

Dibuix extret de www.ojo.pe

An Yanshi és biòleg i professor a la Universitat de Sichuan, al sud-oest de Xina, i s'ha imposat una singular tasca que li asseguri fama internacional i aquesta extravagant prova d'immortalitat que són els Rècord Guinesss: aconseguir la tassa de te més cara del món.

Per aconseguir això el professor Yanshi ha recol·lectat, d'un viver proper a la universitat on treballa, 5 tones d'excrement de panda, del que assegura que és un ric fertilitzant que donarà una aroma única a la infusió que planeja vendre en aproximadament 80.000 dòlars per quilo.

Els pandes tenen un sistema digestiu bastant pobre, solament absorbeixen el 30 per cent del que mengen. Això significa que els seus excrement són rics en fibres i nutrients, va dir Yanshi, i va explicar també quines atractives propietats encomanaran les desferres a les plantes de te en les quals aquest s'apliqui: Té un sabor madur, com de nou, i una aroma molt distintiva quan s'està fent?.

I qui, per l'afany de transcendència del que tant es parla com a motivació personal, no ajuntaria 5 o més tones d'excrement si això li assegurés veure el seu nom inscrit en els anals de la humanitat.

[Metro]

Atenció a la SOPA, i no precisament a la que mengem habitualment

2011-11-19T13:56:00.000+01:00

Fa diversos dies ja que Internet ve sofrint una gran revolada, gràcies a la Stop Online Piracy Act, o SOPA, que actualment s'està debatent en les comissions del Congrés dels Estats Units. Diversos gegants d'internet ja han expressat la seva preocupació en assabentar-se de l'acta que podria donar-li poders a les grans companyies de controlar quins són els continguts que compartim i baixem d'internet, a més d'altres coses.

Tant Facebook, Twitter i Tumblr han realitzat accions per manifestar el seu descontentament amb la iniciativa, però per a nosaltres simples usuaris, en què consisteix SOPA La gent d'American Censorship ha realitzat una infografia, que va ser publicada avui per Mashable, on podem trobar l'emprendimiento legal ben explicat en tots dels seus punts.

Heus aquí algunes de les dades més rellevants amb els quals explica la infografia, que ens ajudarà a comprendre millor quines novetats podria portar i com ens perjudicaria als usuaris.

L'acta permetrà al govern dels Estats Units bloquejar determinades pàgines perquè no les puguin veure els residents del país.

Estats Units utilitzarà un bloqueig per DNS, el mateix que s'utilitza a Iran, a Xina, i a Síria. Atès que la llei nord-americana serveix com a precedent en el dret internacional, aviat altres legislacions començaran a imitar-la.

Com podem aconseguir que el nostre lloc no sigui bloquejat? sols amb la publicació d'alguns links que trenquin el codi establert per la llei, ens podem guanyar un bloqueig. El projecte no contempla que sigui els usuaris els que publiquin aquests links, perquè assumeixen que el propietari del lloc no va fer prou per detenir-ho.

Els llocs que tenen major risc de ser bloquejats són les xarxes socials com Facebook, Twitter, MySpace i Vimeo, entre unes altres. A més, a causa dels bloqueigs el tràfic disminuirà considerablement, la qual cosa en conseqüència portarà una menor innovació en el sector, donada la falta de guanys projectats.

Com afecta això a l'usuari comú? Els llocs que visitem diàriament podrien ser bloquejats, els proveïdors de correu electrònic, com Yahoo, GMail o Hotmail, podrien ser obligats a censurar alguns dels links que enviem i rebem, i els enllaços que compartim a la xarxes socials seran monitorejats i eliminats en cas de ser necessari.

SOPA també afecta a totes les iniciatives que existeixen per poder combatre la censura en Internet. Bloquejarà DNS alternatius, i a més les eines ja conegudes que han estat utilitzades pels activistes a Xina i en Iran.

Finalment, American Censorship ens informa que tot això pot convertir-se en realitat si no fem gens per detenir-ho. Els projectes SOPA i PROTECT-IP compten amb un aval molt gran al Congrés, per exemple de la RIAA.

Compartim amb vostès la infografia perquè puguin apreciar com SOPA ens afecta a tots i a tot el que fem (sobretot si més tard aquesta legislació és imitada en altres països, com s'estima que podria succeir):

Aneu en compte quan "conduiu" un animal!! us poden multar per anar ebris

2011-11-04T19:28:00.000+01:00

Avui he pogut llegir en l'edició electrònica del diari Ara, la següent notícia, a veure que us sembla.
Potser hauríem d'anar en compte i posar en pràctica el que deia Stevie Wonder "Si bebes, no conduzcas!

Els Mossos multen un genet per 'conduir' begut una euga

Un veí de Camprodon tornava amb cavall de la fira d'Espinavell. La policia l'ha multat amb 500 euros per superar la taxa que preveu la llei per als conductors

Els Mossos d'Esquadra han multat amb 500 euros un genet perquè muntava una euga estant begut. La policia va fer bufar l'home, que tornava de la fira d'Espinavell, i va superar la taxa de 0,25 mil·ligrams que marca la llei. Segons recull El Punt-Avui, els fets van ocórrer el 31 d'octubre, i l'home feia més de trenta anys que muntava a cavall. Cristian, el genet, tornava amb la seva euga Lluna per la carretera de Molló a Camprodon. En trobar-se amb el control d'alcoholèmia, va admetre als Mossos que havia begut unes cerveses a la fira, i la policia el va fer bufar.
Els agents van indicar, a la multa, que la matrícula del cotxe era "cavall", de marca "Lluna" i de model "negre". En l'apartat d'observacions un dels mossos va afegir que "el senyor que anava sobre el cavall circulava per la C-38" i que, per tant, "és conductor". Tot i això, experts en matèria legal apunten que un animal no pot estar inclòs en la categoria de vehicle perquè no és un aparell de funcionament mecànic. En aquesta línia, Cristian no podria ser multat pel reglament.
Tot i ser un fet excepcional, no és l'únic que ocorre en aquestes circumstàncies. El 2002 un poni, de nom Apache, va ser arrestat a Olot perquè els participants d'un comiat de solter se l'emportaven pels bars. La policia va treure sang a l'animal -com a prova d'alcoholèmia-, i en veure que no superava la taxa fixada, el van alliberar.

La Fira Artesana de Torrelles a punt de començar l'edició 22

2011-10-20T21:52:00.000+02:00

El 22 i 23 d’octubre, 22a edició de la Fira Artesana de Torrelles, que enguany l’Ajuntament ha volgut que torni als seus orígens i centrarà la seva activitat al voltant de l’artesania i l’alimentació. S’ha volgut donar-li un enfoc nou, que torni als orígens de quan es va recuperar, l’any 1990. Hi haurà, doncs, trenta estands d’alimentació i gairebé quaranta d’artesania (bijuteria, titelles, art, etc.). També hi haurà les habituals exposicions, inflables per a la mainada al Casal Torrellenc i nombroses activitats paral·leles.

El Concurs de Pa Artesà (el dissetè) seguirà sent un dels trets distintius de la fira, enguany amb bases noves, mentre que per aconseguir una major promoció del poble, s’ha decidit recuperar aquella cursa de BTT que es va fer els anys 1995 i 1996 i se n’ha convocat per al diumenge dia 23 la tercera edició. La cursa de bicis de muntanya tindrà trenta quilòmetres, que passaran per Can Coral, Plana de les Torres, les Dous, Roca Vidal i tornada al nucli torrellenc. Les inscripcions es poden fer fins una hora abans de la cursa, que començarà a 2/4 de 10 del matí.

L’Ajuntament de Torrelles ha decidit que no vol que la fira li costi ni un euro i per això, a banda de les subvencions que pugui aconseguir, del preu públic que paguen els paradistes i les col·laboracions de comerços locals, va organitzar diumenge passat un dinar solidari.

Aquí teniu un PDF del programa oficial de la Fira Artesana 2011 de Torrelles de Foix.

Espero que us agradi i si teniu un forat a l'agenda , ja ho sabeu, el dissabte i diumenge a Torrelles de Foix, teniu per triar i remenar a la nostra Fira Artesana que enguany arriba a la seva vint-i-dos-ena edició.

Amb perdó "´n'hi ha per cagar-se" i mai millor dit: Una moto amb WC

2011-10-18T21:02:00.000+02:00

Cada dia et quedes de pedra amb el invents dels japonesos; avui he trobat aquest a veure que sembla.
Inodor motocicleta fa furor a Japó

La fàbrica més gran de vàters de Japó va presentar aquests dies la Toilet Bike Neo, una motocicleta que com a seient té ni més menys que un vàter. Aquesta motocicleta híbrida té un motor que funciona amb matèria fecal humana. L'invent és part d'una campanya per reduir les emissions de CO2 en els banys.

Els científics que van dissenyar el vehicle van trobar l'alternativa als combustibles fòssils que estaven buscant fa temps. .

L'invent va ser dissenyat per l'empresa més gran d'aquest sector La motocicleta híbrida té entre els objectius de la seva creació el de reduir les emissions de diòxid de carboni en els banys. Segons els científics que la van dissenyar, no està previst el seu llançament al mercat, però tot podria ser si s'escolten les insistents comandes de la gent.

Un grup de científics japonesos va crear una motocicleta que com a seient té ni més menys que un vàter.

No es tracta solament d'una comoditat per qui la utilitzi, sinó que el petit vehicle funciona sols amb excrement humà, Segons diuen va ser dissenyat a manera de protesta pels professionals per reclamar per l'ús de diòxid de carboni en els banys comuns, gas contaminant al medi ambient.

Van afegir que és una forma alternativa d'energia un misteri que no volen revelar, i que s'imposa a la petrolífera, un dels objectius que amb la creació volien aconseguir.

Si bé no es preveu que el curiós producte surti a la venda, podria modificar-se ja que entre la gent que s'ha assabentat de la invenció ha fet furor.

Projecte de llei d'un congressista americà per a un nou treball "llançament de nans contra les parets"

2011-10-07T20:13:00.001+02:00

Que cada cop trobar feina és més difícil i més en aquests temps de crisi, no és cap novetat, però, que un, diguem, "il·luminat" tingui una idea per donar feina a certes persones amb uns determinats trets físics, em sembla una aberració. Però on vivim, que ens hem venut l'enteniment? Crec que si. Aquest món que trepitgem cada cop està més ple de gent estranya. Una gent que ocupa alts càrrecs, però que haurien d'assumir altres funcions més "defenestrants", per dir-ho, de forma "fina". Em sembla una bajanada aquesta notícia, que avui he trobat a la xarxa, llegiu amb atenció i després traieu les conclusions que us semblin.

Un congressista d'EUA presenta un projecte per "llançar nans" contra les parets

Un legislador de Florida va presentar aquesta setmana un projecte de llei per restablir la pràctica en centres nocturns de "llançar nans" contra les parets, va informar el diari 'The Palm Beach' en la seva edició digital.

La iniciativa del congressista republicà Ritch Workman té com a objectiu crear oportunitats de treball per a aquest col·lectiu mitjançant el que el periòdic qualifica de "primitiu i perillós espectacle de bar", que va ser importat d'Austràlia i que va estar de moda de forma breu a Florida abans que fos prohibit el 1989.

Workman va dir que està "en una missió per detectar i destruir les restriccions innecessàries a les llibertats del poble. Aquest és un exemple d'un govern que actua com el Gran Germà", en referència al personatge de la novel·la 1984 de George Orwell. "L'espectacle" consisteix a llançar a les persones, amb una protecció en el cap, contra parets, segons el diari.

El congressista va considerar que la prohibició el que fa és impedir que alguns "nans aconsegueixin treballs que estarien feliços d'obtenir. En aquesta economia, o en qualsevol altra, per què volem impedir a les persones aconseguir ocupacions remunerades?" El seu projecte de Llei té aquest lema "No deixem enrere a cap nan llançat", segons el diari.

"Jo mai obligaria a ningú al fet que accepti aquest tipus d'ocupació, ni pagaria per veure-ho. Crec que és estúpid i repulsiu. Però no és de la incumbència de l'Estat si algú vol fer-ho", va afegir Workman.

El projecte va ser rebutjat per l'expresident de les Persones Petites d'Estats Units, Robert Van Etten, qui va informar que amb aquesta pràctica la gent resultava ferida i la que es prestava per "l'espectacle" era alcohòlica i amb una baixa autoestima.

Per a Van Etten, Florida faria un pas enrere si elimina la prohibició. "Això és una que treu el pitjor d'algunes persones i s'enfoca en aquells que són els més vulnerables", va afirmar.

David Dodge, director d'aquesta organització a Florida, va advertir que és "alta" la possibilitat que les persones quedin paralitzades per aquesta pràctica i es va lamentar que utilitzar-les com a objectes d'entreteniment era "molt denigrant".

Nous materials per un futur tecnològic: Grafeno i siliceno

2011-09-20T17:37:00.000+02:00

Materials del futur!

Avui m'han parlat d'un material que pot ser un gran revulsiu tecnològic i per això m'agradaria compartir amb els amics del blog aquest avanç científic. A mi m'ha sorprès molt les possibilitats que té i crec que molta gent també es sorprendrà. Tot i així, ja li estan buscant un substitut, el siliceno.

Bé, doncs estem en un punt on la tecnologia i la ciència ha estat donant grans salts i avanços que en tot tipus d'àmbit (Sigui en la medicina, medi ambient, tecnologia, luxe, etc.) i és així si com ara tenim diversos materials tals com el grafeno i el siliceno.

GRAFENO VS SILICENO
Per comprendre millor que tracta cadascun i els seus beneficis.

.-.-.-.-.-Grafeno.-.-.-.-.

El grafeno ha estat catalogat com el material miraculós del segle XXI

Principals usos del grafeno en la indústria

El grafeno és un material completament nou, no només és el material més prim mai obtingut sinó també el més fort. El Grafeno condueix l'electricitat tan ben com el coure i com a conductor de calor supera a tots els materials coneguts, va assenyalar l'Acadèmia. A més, és gairebé completament transparent i és tan dens, que ni tan sols l'heli, l'àtom de gas més petit, el pot travessar.
Entre les propietats més destacades d'aquest material s'inclouen:
-Alta conductivitat tèrmica i elèctrica.
-Semiconductor.
-Alta elasticitat i duresa.
-Resistència (el material més resistent del món).
-El grafeno pot reaccionar químicament amb altres substàncies per formar compostos amb diferents propietats, la qual cosa dota a aquest material de gran potencial de desenvolupament.
-Suporta la radiació ionitzant.
-És molt lleuger, com la fibra de carboni, però més flexible.
-Menor efecte Joule, s'escalfa menys en conduir els electrons.
-Consumeix menys electricitat per a una mateixa tasca que el silici.
Gràcies a les seves propietats el grafeno es convertirà en un producte amb múltiples aplicacions que generarà incomptables beneficis per a la societat. Entre els principals usos que se li donarà ús al grafeno en la indústria estan:

Blindatge

Perquè puguem fer-nos una idea de la duresa del grafeno, Jaffrey Kysar i James Hone, van proposar una curiosa analogia. Va comparar les proves realitzades pel seu equip amb posar una coberta de plàstic sobre una tassa de cafè i mesurar la força que requeriria punxar aquesta coberta amb un llapis. Doncs bé, segons va explicar Hone, si en lloc de plàstic el que es posés sobre la tassa de cafè fos una làmina de grafeno, després situéssim damunt un llapis, i a la part alta d'aquest col·loquéssim un automòbil que es sostingués en equilibri sobre ell, la làmina de grafeno ni s'immutaria. Es pot dir, sens dubte, que el grafeno és el material més dur del món.

Informàtica
La indústria de semiconductors un dels camps on el material sembla ser més prometedor, que té la intenció de construir ordinadors molt més ràpids que els actuals mitjançant el desenvolupament de microprocessadors amb transistors de grafeno, no cap de goig amb els resultats de les investigacions que s'estan fent amb el grafeno. Precisament un dels principals impediments en la construcció de microprocessadors és la pressió segons explica Julia Greer, investigadora de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), i els materials usats per fabricar els transistors no només han de tenir excel·lents propietats elèctriques, sinó que també han de ser capaços de sobreviure a la tensió al fet que es veuen sotmesos durant el procés de fabricació i a l'escalfament generat per repetides operacions. El procés utilitzat per estampar connexions elèctriques metàl·liques en els microprocessadors, per exemple, exerceix una tensió que pot provocar la fallada dels xips.

Greer conclou que la calor és massa perquè els materials ho suportin. Però després de les proves realitzades sobre la resistència del grafeno, sembla quedar demostrat que aquest és capaç de suportar-ho.

L'espanyol Tomás Palacios, professor del MIT, ha aconseguit fabricar transistors de grafeno 10 vegades més ràpids que els de silici. Els xips del revolucionari material, d'un àtom d'espessor, podrien aconseguir velocitats d'1.000 GHz. Això demostra el prop que està de desbancar a l'element clàssic de l'era de la informació.

També es crearan discos durs de la mateixa grandària dels d'avui dia, però capaços d'emmagatzemar 1.000 vegades més informació. Científics del Leibniz Institute for Solid State and Materials Research en Dresden, Alemanya, acaben d'inventar una nova tècnica on és possible utilitzar l'estructura intrínseca del grafeno, per necessitar en l'ordre d'1.000 vegades menys àtoms per mantenir una estructura prou resistent com per aguantar els constants canvis electromagnètics requerits per escriure i llegir informació.

Electrònica
Una startup en Jessup, Maryland, espera poder llançar al mercat aquest any un dels primers productes basat en el grafeno. Vorbeck Materials està fabricant negres conductores basades en el grafeno i que poden ser utilitzades per imprimir antenes RFID (identificació per radiofreqüència, per les seves sigles en anglès) i contactes elèctrics per a pantalles flexibles. La companyia, que s'aprofita del baix cost de les tintes de grafeno, posseeix un acord amb el gegant de productes químics alemany BASF per llançar al mercat aquest producte en breu. Serà la prova definitiva que el grafeno és un material del present.
Aeronàutica
El Pentàgon ha assignat tres milions de dòlars a la Universitat de Princeton perquè desenvolupi diminutes fulles de grafeno que, afegides al combustible emprat en els motors dels avions supersònics, aconsegueixin una optimització en el seu funcionament i una reducció en el consum i la contaminació ambiental. Segons els científics, aquest desenvolupament pot il·luminar el naixement d'una nova era en els motors de combustió de les aeronaus. Els additius de combustible fabricats amb partícules minúscules de grafeno podrien aconseguir que els avions supersònics volin encara més ràpid i que els seus motors arribin a comptar amb millors condicions d'eficiència i protecció de la sostenibilitat ambiental.
Investigació

Et sona d'alguna cosa l'accelerador de partícules del CERN? El complex, que ocupa quilòmetres quadrats prop de Ginebra (Suïssa), serveix per explorar el món de l'infinitament petit per buscar els elements fonamentals de la matèria. Els físics estan tractant d'usar el grafeno per fabricar una espècie d'accelerador en miniatura. En un fragment de grafeno d'un únic centímetre quadrat és possible realitzar molts dels experiments que fins ara requerien laboratoris com el del CERN. Si es converteix en realitat, els científics podrien buscar el Bosó d'Higgs, una partícula elemental hipotètica, que encara no ha estat observada, i coneguda com la partícula Déu, en un laboratori que cap en el tou del dit.
Energia
Els investigadors veuen una àmplia varietat d'aplicacions per al paper d'òxid de grafeno, incloent el seu ús en membranes amb permeabilitat controlada, i per a les bateries o ultra condensadors destinats a usos en l'àmbit energètic. Aquests dispositius d'emmagatzematge d'energia podrien ajudar en emmagatzemar brots sobtats d'energia, per tant, suposaria una ajuda per aprofitar l'irregular subministrament per part de les fonts verdes.Això revolucionarà el concepte d'energia renovable i l'elevarà a unes cotes d'eficiència mai vistes.
Com veiem, la promesa d'una nova era basada en el carboni (i no en el silici) s'apropa a marxes forçades. En un termini mitjà, ens podem veure inundats de dispositius, mecanismes i tecnologies basades en el grafeno, amb uns rendiments varis ordres de magnitud per sobre del que estem acostumats ara.

Un nou transistor de grafeno desenvolupat per IBM és capaç d'operar fins a una freqüència de 155GHz. El component és un 50% més ràpid que el seu predecessor i té una molt bona capacitat d'eliminar la calor del seu interior, per la qual cosa no necessita ser refrigerat per operar a aquesta velocitat. L'anterior és possible gràcies a les sorprenents característiques del grafeno, que com sabem en un sorprenent material que permet als electrons moure's pel seu interior a major velocitat que en el silici.

Els investigadors d'IBM han aconseguit construir un prototip capaç de superar la velocitat del seu predecessor en un 50%. El nou transistor de grafeno, dissenyat per Yu-ming Lin i Phaedon Avoris, pot realitzar 155 mil milions de cicles per segon, pràcticament sense produir calor. Aquesta velocitat està molt més allà del que poden si més no somiar amb aconseguir les seves contrapartes basades en silici, i algun dia podrien ser la base sobre la qual es construeixin microprocessadors 50 o 100 vegades més ràpids que els actuals.Yu-ming Lin ha dit quela present investigació ha demostrat que és possible produir transistors de baix cost i alt rendiment basats en el grafeno i utilitzant els processos estàndard de fabricació de semiconductors?, frase que permet especular amb que la producció de xips de grafeno a escala comercial podria estar més prop del que sembla. S'estima que un de les primeres aplicacions que tindran aquests components serà el procés de senyals analògics d'alta freqüència, tasca pel que són especialment aptes.
Segons les paraules de William King: En el silici i la major part de materials coneguts, l'escalfament elèctric és molt major que la capacitat de dissipar aquesta calor. No obstant això, hem descobert que hi ha zones en els transistors de grafeno en les quals el refredament termoelèctric és superior a l'acumulació de calor, la qual cosa permetria, en teoria, dissenyar dispositius que s'autoenfriasen sense ajuda externa. És la primera vegada que s'observa aquesta qualitat en els dispositius de grafeno.

Els usos del grafeno podrien abastar fins a la digitalització de coses com a embolcalls de patates fregides o roba, una vegada s'estableixi la tecnologia. En el futur podria haver-hi targetes de crèdit amb la mateixa potència processadora que un telèfon intel·ligent i noves aplicacions en electrònica transparent i flexible. Més enllà del potencial digital, una pols feta de grafeno podria ser afegit als pneumàtics dels vehicles per fer-los més resistents.
Velocitat Il·limitada

El gegant electrònic Samsung -en associació amb la Universitat de Sungkyunkwan, Corea del Sud- ha estat una de les empreses que més ha invertit en investigació. Ja va presentar una pantalla tàctil de 25 polzades flexible. Altres empreses electròniques, com a IBM i Nokia, també estan dedicades a investigar usos potencials. IBM va crear un transistor de 150 gigahercios (GHz). El més ràpid dispositiu de silici que se li pugui comparar té una velocitat d'uns 40GHz.
Com s'apaga??
El que ha estat reportat com potencial, en aquest moment, sembla ser exactament això, amb pocs exemples de la seva efectivitat al món real del grafeno reemplaçant altres compostos.
Això significa que el grafeno no pot parar de conduir electricitat, no es pot apagar. El silici,sí. Així que les aplicacions per a tots dos materials serien diferents. Encara els més respectats acadèmics pensen que el reemplaçament del silici està molt lluny encara. És un somni?, diu el doctor Geim. La possibilitat està tan lluny en l'horitzó que no podem avaluar-la de manera apropiada.

Sense violar les lleis
El problema que els científics enfronten amb aquestes propietats miraculosesés que només han estat demostrades a una escala minúscula. És possible que els tipus de tenacitat que alguns descriuen pugui només ser aplicats a mostres microscòpiques, va manifestar el doctor Lin d'IBM. Així que, mentre pot ser veritat que a un nivell local és més tenaç que l'acer, hem de ser cautelosos amb aquestes afirmacions.

A més els investigadors han aconseguit que el dispositiu tingui una grandària molt compacta alguna cosa així com unes 25 micres, per la qual cosa aquest podria portar a altres aplicacions, com per exemple utilitzar-ho per crear xips òptics que utilitzin la llum en lloc de l'electricitat per transmetre informació. El dispositiu és tan petit que els científics afirmen que el grafit usat en un llapis és l'equivalent a mil milions de moduladors de grafeno com els que han ideat.

Creen noves bateries sobre la base del grafeno que no s'escalfen i són mes duradores

.-.-.-.-.-Siliceno.-.-.-.-.

Un grup de físics ha aconseguit crear una làmina de silici d'espessor atòmic, de forma similar a les làmines de grafeno creades amb carboni.

Fins ara es pensava que el desenvolupament de la microelectrònica se sustentaria en el grafeno, una estructura de forma laminar plana (amb un àtom de grossor) i que està composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina formant una espècie de panal d'abella. El material, no obstant això, podria ser reemplaçat ja pel siliceno, creat per un grup de físics que han aconseguit desenvolupar una làmina de silici d'espessor atòmic i que tindria les mateixes propietats de les làmines de grafeno creades a partir de carboni.

El silici comparteix moltes propietats amb el carboni, situat just al seu costat en la taula periòdica, ja el 2007, investigadors van plantejar la possibilitat d'utilitzar silici per formar làmines de forma similar al grafeno, encara que el silici no posseeixi de forma natural el tipus d'enllaços necessaris per a això. Els investigadors destaquen la facilitat d'integració del siliceno en la indústria electrònica, a causa que l'ús del silici està molt estudiat i estès.
Antoine Florence, investigador del Japan Advanced Institute of Science and Technology en Ishikawa, va aconseguir fer créixer una làmina amb àtoms de silici sobre una superfície ceràmica.
Segons les noves dades presentat per li Lay, a l'últim congrés de l'American Physical Society, el silici i el grafeno no solament posseeixen estructures similars, sinó que també comparteixen propietats electròniques. Mitjançant tècniques espectroscòpiques s'ha pogut demostrar com el siliceno conté una estructura de bandes electronica com la qual permet als electrons moure's rapidamente a través del grafeno. Malgrat les similars propietats del siliceno i el grafeno, la facilitat amb la qual s'obté aquest últim, farà que la batalla del siliceno per fer-se un buit al món de la nanotecnologia sigui molt dura, almenys durant els propers anys.
Minerals de sang

La indústria de l'electrònica cerca nous materials no solament per l'afany d'innovar, també obligats pel dany que fan al medi ambient o per l'explotació humana que causa l'actual extracció minera. És el cas dels anomenats minerals de sang.

Apple i Intel, pressionats pels activistes -i una legislació en marxa en contra seva-, han decidit no seguir utilitzant els minerals de sang en la fabricació dels seus telèfons mòbils i ordinadors portàtils. A partir dels propers mesos no portaran or ni coltán ni tungstè ni tantali ni estany.

Aquests minerals provenen principalment del Congo, on la seva extracció es realitza en condicions infrahumanes, amb l'explotació dels miners. A més, finança les guerres tribals d'aquella zona. Una raó més per passar-se al grafeno o al siliceno: salvar vides.

Com poden notar fins ara s'ha fet majors estudis amb el Grafeno pel que notícies del Siliceno hi haurà més. El nostre futur es veu pròsper de gadgets ultra-ràpids i compactes.

Versots satànics Torrelles de Foix 2011

2011-08-29T19:07:00.004+02:00

Un cop més, la Colla de Diables de Torrelles de Foix ha tret els seus versots satànics. Enguany, potser amb consonància amb les retallades, han estat un xic més suaus i també s'han fet amb menys paraules grolleres o bé fora de to. Tot i així, l'essència s'ha mantingut i algú potser haurà tret foc pels queixals.

Sigui com sigui, no treu que la gent, aplaudís de valent cada un d'aquests versots i de veritat, és un dels actes amb més concurrència de la Festa Major, junt amb el Correfoc diabòlic, Nit de Foc, Cercaviles o bé Pregó.

Enguany no han deixat en el tinter cap partit que ha concorregut a les eleccions i fins i tot, els hi han canviat el significat de les seves sigles. De la "maneta" de regidors convergents, de l'antic entrenador del Torrellenc, que volia desfer mig equip, per entendre'ns. També han parlat dels "regals" que et pots trobar pel carrer o parcs, de la manca de neteja de molts carrers, de l'enllumenat de Can Coral, de la tan cacarejada Sala Polivalent, de la llar d'infants, la brigada i que cal fer molt manteniment, entre altres.

Sempre van acompanyats d'alguna cançó i aquest any, de nou la música de la companya del Piquè, ha estat la protagonista amb el "Ponte de culo". Una altra ha estat la parodia que han fet d'una coneguda marca de cervesa, explicant el positiu i negatiu de Torrelles.

Moltes gràcies a la Colla de Diables de Torrelles per permetre'm que publiqui aquests versots en el meu blog, i espero i desitjo que per molts anys pugueu treure els colors de tot el que es cou en aquest poble i entre tots puguem aportar solucions i per descomptat, si pot ser, una millor sonorització.

Festa Major 2011 Versots Diables de Torrelles de Foix

Per descarregar el PDF clica en aquest enllaç ---descarregar---

Ja la tenim aquí: Festa Major 2011 Torrelles de Foix

2011-08-24T19:35:00.003+02:00

Un any més la Festa Major de Torrelles de Foix, truca a la porta.
Aquí teniu el programa d'actes de la nostra Festa Major..
Està convenientment actualitzat amb els horaris i llocs correctes, segons la Comissió de Festes.

Moltes gràcies i des d'aquí us convido a la Festa Major d'aquest poble de l'Alt Penedès.

Dijous 25 d’agost de 2011

11.45 h. AJUNTAMENT

LES AUTORITATS VAN A RECOLLIR A LA PUBILLA I L'HEREU A CASA SEVA

12.00 ESGLÉSIA

MISSA SOLEMNE

PER LA CORAL FOIX SOTA LA DIRECCIÓ DE MARGARIDA DOLS.

EN ACABAR

REPIC DE CAMPANES I FORTA TRONADA-CERCAVILA

FINS A LA PLAÇA DE LA VILA AMB: ELS GEGANTS DE TORRELLES, CAPGROSSOS DE TORRELLES, GRALLERS, DIABLES PETITS, DRAC FOXI, BALLS FOLKLORICS DE TORRELLES DE FOIX.

13.30h CARRER QUE NO PASSA

INAGURACIÓ DE LA MAJÒLICA DEL C. QUE NO PASSA

ORGANITZA: CORAL FOIX.

13.30h PLAÇA DE LA VILA. VERMUT POPULAR

19.30h PLAÇA DE LA VILA. CONCERT DE GRALLERS

22.30h PLAÇA DE LA VILA. PREGÓ DE FESTA MAJOR

A CÀRREC D’EUDALD FORMATGÉ ISERN

ACOMIADAMENT DE LA PUBILLA 2010/2011 FOIX TORRENTS I HEREU GENIS BEL. PRESENTACIÓ DE LA PUBILLA 2011/2012 CRISTINA GILI I HEREU POL CIRIANO. PUBILLETA JULIA DE LOS SANTOS HEREUET POL CHAPARRO

23.30h PLAÇA LLUÍS COMPANYS. NIT DE FOC

A CÀRREC DELS DIABLES DE TORRELLES DE FOIX

ORGANITZA: DIABLES DE TORRELLES DE FOIX COL·LABORA: DRAC FOXI, COMISSIÓ DE FESTES.

00.00h PLAÇA NOVA. BALL DE NIT AMB L'ORQUESTRA "GRUP VERSIONS GOLDEN RESORT"

01.30h PISCINA MUNICIPAL

DISCO MÒBIL AMB "DJ MUKA"

ORGANITZA: DIABLES DE TORRELLES DE FOIX

COLABORA: COMISSIÓ DE FESTES

Divendres 26 d’agost de 2011

11,00h PISCINA MUNICIPAL. INFLABLES

17.00h PLAÇA VERMELLA. TALLER DE MANUALITATS

ORGANITZA: ASS.MANUALITATS

COL·LABORA: M.l. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX

18 00h PLAÇA NOVA CONCURS DIBUIX POPULAR

18.00h CASAL D'AVIS. BINGO DE LA GENT GRAN

ORGANITZA: CASAL D'AVIS

COL·LABORA: M.l. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX

19.30h PLAÇA NOVA. ENTREGA DE DIBUIXOS

20.00h PLAÇA NOVA. XOCOLATADA

20.30h PLAÇA NOVA

ENTREGA PREMIS DEL CONCURS DE DIBUIX POPULAR

23.30h PLAÇA NOVA.

BALL DE NIT AMB L'ORQUESTRA "GOLDEN RESORT"

03.00h PLAÇA NOVA

DISCO MÒBIL AMB "DJ OSCAR COMA"

Dissabte 27 d’agost de 2011

08.30h CAMP DE TIR.

TORNEIG DE TIR AL PLAT

TIRADES LOCAL I GENERAL.

ORGANITZA: SOCIETAT DE CAÇADORS DE TORRELLES DE FOIX

COL·LABORA: M.l. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX.

11 .00h SORTIDA DELS APARTAMENTS ST. ANTONI

FINS ELS ABEURADORS. GUERRA D'AIGUA

16.45h CAMP DE PETANCA JOSEP BALCELLS. INSCRIPCIONS

ORGANITZA: ASS. DE PETANCA JOSEP BALCELLS. COL·LABORA: M.l. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX.

17.00h CAMP DE PETANCA JOSEP BALCELLS.

CAMPIONAT DE PETANCA

ORGANITZA: ASS. DE PETANCA JOSEP BALCELLS. COL·LABORA: M.l. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX.

17.00h FINS A LES 20H. PLAÇA ESGLÉSIA. DEMOSTRACIÓ PUNTAIRES ORGANITZA: ASS.PUNTAIRES

17.00h FINS A LES 20H.PLAÇA ESGLÉSIA. DEGUSTACIÓ DE SUCS NATURALS I VENDA DE LLIBRE AMB RECEPTES

ORGANITZA: ASS. DE DONES

19.00h PLAÇA NOVA. EXHIBICIÓ BALL COUNTRY

18.00h CAMP MUNICIPAL D'ESPORTS.

PARTIT FUTBOL BASE JUVENILS

TORRELLES-FUNDACIÓ ATHLÈTIC VILAFRANCA (Preferent.)

ORGANITZA: FUTBOL BASE

20.00h SORTIDA CAMP MUNICIPAL D'ESPORTS

FINS A LA PLAÇA DE LA VILA. CERCAVILA

ELS GEGANTS DE TORRELLES, GEGANTONS, GRALLERS, DIABLES GRANS I PETITS, DRAC FOXI, BASTONERS DE TORRELLES, BALLETS PETITS I DIABLETS DE PETITS DE SANT MARTl SARROCA

00.00H. PLAÇA NOVA BALL DE NIT AMB L'ORQUESTRA "GALIA

00.30h PELS CARRERS DEL POBLE.

PUNT DE SORTIDA PLAÇA LLUÍS COMPANYS CORREBARS

EN ACABAR A LA PLAÇA DE LA VILA

DISCO MÒBIL AMB DJ ERNEST CODINA

Diumenge 28 d’agost de 2011

06.30h PLAÇA DE LA VILA. XOCOLATADA POPULAR

07.00h PLAÇA DE LA VILA. MATINADES

11 00h ABEURADORS. VIA VERDA VITIMINICOLA

TORRELLES DE FOIX I VISITA AL CELLER MAS BERTRAN

11,45h ESGLÉSIA. MISSA DOMINICAL

14.00h PLAÇA DE LA VILA

PAELLA POPULAR

17.00h PARC SANT. GENIS. GIMCANA INFANTIL

ORGANITZA: BALLS FOLKLORICS

COL·LABORA: M.l. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX I COMISSIÓ DE FESTES.

18.00h CAMP DE FUTBOL. PARTIT DE FUTBOL

TORRELLENC-CASTELLVÍ DE LA MARCA

19.30h PLAÇA NOVA.

BALL DE TARDA AMB L'ORQUESTRA TRIO RÍTMIC

20.30h PLAÇA DE LA VILA FINS LA PLAÇA NOVA. TAMBORINADA

21 .00h PLAÇA NOVA FINS A LA PLAÇA DE LA VILA Q

CORREFOC.

VERSOTS DELS DIABLES DE TORRELLES DE FOIX

ORGANITZA: ELS DIABLES

COL·LABORA: M.l. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX I COMISSIÓ DE FESTES,

00.15h PLAÇA NOVA.

BALL DE NIT I BALL DEL PAPERETS

AMB L'ORQUESTRA TRIO RÍTMIC

EN ACABAR A LA PLAÇA NOVA. TRACA DE FI DE FESTA

Festa Major 2011 Torrelles de Foix del 25 al 28 d'agost

BONA FESTA MAJOR 2011 TORRELLES DE FOIX
Si voleu podeu descarregar el PDF interactiu i guardar-lo a l'ordinador. CLICA AQUÏ EN AQUEST ENLLAÇ
Moltes gràcies,

Diversos membres d'una família suïssa no tenen empremptes dactilars

2011-08-14T10:38:00.000+02:00

Una altra d'aquelles notícies, que podríem titllar de "xocants", però no deixa de ser certa.
Es tracta d'un fenomen genètic que molt poques persones tenen, però és fa difícil que aquestes persones no tinguin cap mena de rastre en les gemmes dels dits o dels peus.
Llegiu i traieu conclusions vosaltres mateixos.
A l'estiu de 2008, la policia de Tolima (Colòmbia) va detenir a un home que havia intentat fugir d'un control rutinari de carreteres. Al principi, els agents no van notar res d'estrany en la seva aparença, però, en tractar de comprovar la seva identitat, es van portar una sorpresa majúscula: no tenia empremtes dactilars.

Segons van esbrinar més tard, l'individu s'havia sotmès a una intervenció per seccionar les gemmes dels seus dits. D'aquesta manera, sospitaven, pretenia esborrar la seva vida anterior en els arxius policials o, almenys, ocultar el seu rastre en possibles delictes.

En aquest cas, va ser la cirurgia qui va dissenyar aquestes "mans del perfecte lladre", però la naturalesa també és capaç de crear-les. Ho sap bé una família suïssa, molts dels membres dels quals neixen des de fa generacions sense cap tipus de marca en els seus dits, palmells i plantes del peu.

El seu cas ha estat analitzat per diverses investigacions, que han batejat el problema com "la malaltia dels retards en immigració" a causa dels problemes que els individus d'aquest clan experimenten cada vegada que intenten franquejar determinades fronteres.
La clau, esta en l'ADN

Els estudis exhaustius sobre la família han permès recentment donar amb la causa del problema. Segons un treball publicat en la revista The American Journal of Human Genetics, l'adermatoglifia -denominació científica del trastorn- es deu a una mutació genètica. En concret, un error en el gen SMARCAD1 sembla ser l'origen del curiós trastorn.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors -un equip de l'Hospital Universitari de Basilea (Suïssa) i la Universitat de Tel-Aviv (Israel)- van avaluar el perfil genètic de nou individus afectats pel problema i els van comparar amb el d'altres set familiars completament sans.

Només els qui mancaven d'empremtes dactilars presentaven la citada mutació genètica, que, segons investigacions prèvies, té un important paper regulador en l'expressió de diversos gens relacionats amb el desenvolupament.

La fallada en l'ADN també es va relacionar directament amb una menor producció de glàndules sudorípares, una característica que presentaven tots els individus afectats.

Les nostres dades tornen a subratllar el fet que les rares condicions monogèniques representen una eina d'incalculable valor per a la investigació d'aspectes ocults de la nostra biologia, comenten els autors d'aquest treball, que continuaran indagant sobre el tema.

Segons les seves dades, fins a la data només s'han identificat altres tres famílies amb un problema congènit similar al del nucli suís investigat, encara que és cert que altres trastorns, com la Síndrome de Naegeli-Franceschetti-Jadassohn, també poden provocar una formació anormal de les empremtes dactilars.

Curiós fenòmen geogràfic: Una cataracta que flueix a l'inrevès

2011-08-13T19:38:00.000+02:00

Cataracta que flueix a l'inrevés

La zona sud d'Austràlia ha sofert d'un mes de clima extrem, amb fortes pluges que van caure sobre les ciutats durant dies complets i amb canvis en els corrents de vent, que van aconseguir velocitats de fins a 120 km/h en els últims dies.

Les corrents de vent han estat tan poderoses que fins i tot van ser capaces de llançar a l'aire una part del cabal d'aigua de les cataractes del sud d'Austràlia.

Les condicions climàtiques van afectar les vies fèrries d'Austràlia i va obligar al fet que es decreti una alerta a les persones que practiquen surf en les seves ribes, ja que es pronostiquen ones de fins a 5 metres d'altura.

Un disc òptic dur com una roca, atenció al M-Disc

2011-08-12T13:09:00.000+02:00

En l'actualitat els discos òptics són molt barats per realitzar còpies de seguretat però la seva durabilitat sempre ha estat en dubte, sense importar el format. Una marca, taca o caiguda pot arruïnar gigaoctets sencers de dades, i en molts casos resulten irrecuperables. En un intent per incrementar de forma dràstica la resistència dels discos òptics, una jove empresa de nom Millenniata ha anunciat al M-Disc, un disc que, a més de conservar retrocompatibilidad amb unitats actuals de DVD i Blu-ray, és creat a partir d'un material similar a la roca, que li confereix una alta resistència.

Més simple en el seu disseny, i molt més resistent gràcies al seu material especial

La gent de Millenniata està convençuda de tenir el que usuaris i empreses per igual necessiten amb el seu M-Disc. Pel que fa a la seva aparença general, un M-Disc és similar a un DVD o a un disc Blu-ray, però el secret està en el seu material, i diem secret literalment, ja que els seus desenvolupadors no han revelat res més enllà del fet de ser alguna cosa amb propietats semblants a la de la roca. Un altre detall important és que un disc M-Disc no té una capa de reflexió com els discos òptics convencionals, un altre conegut punt de vulnerabilitat. A una major resistència del material, el M-Disc requereix que el làser d'enregistrament sigui de major potència. Per tant, una gravadora convencional no pot escriure en un disc M-Disc (encara que s'està parlant d'actualitzacions de firmware), però sí pot llegir-ho.

Perquè el llançament dels M-Disc sigui més suau, la gent de Millenniata s'ha associat ni més ni menys que amb Hitachi-LG Digital Storage, que estarà llançant unitats compatibles amb M-Disc en el mes d'octubre. En un començament, un M-Disc tindrà la mateixa capacitat que un DVD convencional, 4.7 GB, però la seva velocitat màxima d'escriptura serà de 4x. I el seu preu, cada disc M-Disc tindrà un PVP de tres dòlars, unes deu vegades més del que avui costa un DVD convencional. A la pàgina oficial de Millenniata podran trobar fins i tot un estudi fet pel Departament de Defensa dels Estats Units, comprovant la resistència d'aquestes unitats. La part irònica? Potser els discos M-Disc durin més que les mateixa tecnologia per llegir-los.

Pàgina oficial del producte:http://millenniata.com/m-disc/

Un ratolí per fer "anar" amb els cincs dits d'una mà

2011-08-12T12:46:00.000+02:00

No sé si pot ser d'utilitat, però aquests dies he trobat a Internet aquesta notícia referent a un ratolí per fer servir amb els cinc dits d'una mà.

Potser sembli improductiu que tenint cinc dits a cada mà només en podem fer servir dos, o com a molt tres d'ells amb el teu ratolí? Els japonesos de Double Research & Development Co. ens donen la raó, i no solament això, sinó que han creat un curiós dispositiu d'entrada que no malgasta ni un sol d'apèndixs tàctils. Cadascuna de les teves gemmes passa a ser útil gràcies al seu propi mini-ratolí, connectat al costat de la resta a una base receptora en el palmell de la mà mitjançant un cable flexible que permet una relativa llibertat de moviment. El dispositiu pot detectar tant moviment com la pressió, i aparentment és ideal per treballar amb dades en 3D de CAD, evitant l'ús de dues mans. El cas és que vist en vídeo, ens transmet síndrome de túnel carpià a través dels ulls, però serà qüestió de provar-ho i després opinar, no us sembla?

Diuen que les imatges valen més que les paraules, mireu el vídeo; tot i que està en anglès i japonès, crec que podem desprendre molt fàcilment de que es tracta.

Un museu dedicat a les falsificacions a Tailàndia

2011-08-01T13:24:00.000+02:00

Tot i que aquest museu té una existència de dues dècades, no deixa de ser curiós que aquests dies la xarxa vagi plena amb aquesta notícia. Com a fet, no és cap novetat, però sempre "aquestes coses et piquen la curiositat", per això avui us faig cinc cèntims vers aquest Museu de Falsificacions.

Un museu de falsificacions a Tailàndia, la potència exportadora de les còpies
Amb més de dues dècades d'antiguitat, alberga prop de 3.500 productes amb l'objectiu conscienciar als visitants sobre la importància de preservar els drets de la propietat intel·lectual
La majoria dels museus mostren objectes únics, preuats i insubstituïbles, però a la capital de Tailàndia, una gran potència exportadora de falsificacions, no podia faltar un sobre el plagi i l'engany amb les peces més inversemblants.

El museu, amb més de dues dècades d'antiguitat, alberga prop de 3.500 productes, des d'objectes comuns en qualsevol "mercadillo" del món com a samarretes, cinturons o perfums, fins als més cridaners, com a guitarres, llandes de cotxe o motocicletes preparades per circular pels carrers.

Els originals i les falsificacions es barregen al llarg de la sala d'exposicions, només amb la diferència d'una etiqueta que identifica la real, que porta una «g», i la que és còpia, a la qual li han posat la lletra «f».
Campaña de conscienciació

L'objectiu d'aquest «museu de les còpies», creat per la signatura d'advocats Tilleke & Guibbins a la seva seu tailandesa, és «conscienciar» als visitants sobre la importància de preservar els drets de la propietat intel·lectual.

«Per a les companyies el més important és el seu logo, és el seu segell de presentació. Per això no volen que se'ls relacioni amb objectes de qualitat inferior», explica l'advocada Clemence Gautier durant una visita guiada pel museu.

El despatx d'advocats organitza passades on no només s'intenta «educar» als nens, si no també oferir un «entrenament» a policies o jutges perquè aprenguin a diferenciar les còpies dels originals.

Amb l'expansió d'internet, la venda d'objectes no originals s'ha multiplicat, especialment la còpia de medicaments per prevenir la disfunció erèctil. «La gent, per vergonya, no compra Viagra en la farmàcia, la compra per internet de manera anònima», afirma Gautier.

Segons les dades aportades per la signatura, s'estima que el 50% de les vendes que es produeixen per internet són objectes copiats.

La idea d'aquest museu va néixer el 1989 del cap de David Lyman, cap de Tilleke & Gibbins, durant una visita a un soci a Hong Kong d'on va portar un centenar de falsificacions «poc assolides».

Països de sud-est asiàtic, com Tailàndia, Vietnam o Cambodja, o de l'est d'Europa s'estan convertint a les fàbriques d'aquests productes, relegant a Xina a una segona posició. Els països en desenvolupament com Tailàndia, Índia o Brasil són el principal mercat per a aquestes peces no originals.

Els casaments express, ara ja són possibles, gràcies a la màquina "AUTOWED"

2011-07-17T17:59:00.000+02:00

Aquest matí en un programa matiner de RAC1 he escoltat aquesta notícia, que ha estat font de portada a molts portals a Internet. Pot ser una bajanada, pot ser una crua realitat motivada per l'asfixiant crisi que patim. Sigui com sigui aquest món cada dia està més boig, que la gent fa coses per llogar-hi cadires, és tot el que em bé al cap, per opinar sobre aquesta bajanada, que passa d'original a allò més "friki" que puguem imaginar.

Llegiu i opineu després.

Que es gasta molts diners a la festa, el vestit i la lluna de mel. Que organitzar tot porta molt temps, estrès i energia. N'hi ha prou d'excuses! Si el teu nuvi busca qualsevol pretext per no casar-se, ara no tindrà escapatòries perquè acaba d'inventar-se una màquina expenedora de casaments, on podràs contreure matrimoni en amb prou feines un minut i amb només posar una moneda.

Es tracta de l'AutoWed, un aparell electrònic creat per l'empresa Concept Shed per al Meravellós Museu Mecànic de Marvin a Detroit.

La màquina té un aspecte similar a una rocola, amb formes que recorden a una església, en color rosat.

Aquesta expenedora permet que els seus usuaris escullin entre unions heterosexuals, gais o millors amics per sempre. Per 1 dòlar, l'aparell proveeix un parell d'anells plàstics i un comprovant per commemorar ?el dia especial?.

La cerimònia ve acompanyada amb música i una veu robòtica que oficia el matrimoni.

AutoWed també ofereix als participants una via de fuita: Premi 1 pel sí, accepto o bé Premi 2, per fugir (no ho vull)

Wigig podria substituir el WI-FI d'aquí a poc temps oferint major velocitat

2011-07-15T21:06:00.001+02:00

WiGig és un terme no gaire conegut, però des d'ara segurament ho vagis a llegir bastant, perquè pot ser la futura versió del tradicional Wi-Fi que tots coneixem. Canvis? Els que tots esperem: major velocitat.

WiGig és un acrònim de Wireless Gigabit, una tecnologia sense fil que és capaç de transmetre dades a una velocitat de fins a 7 Gbits/s, 10 vegades més ràpid que les actuals xarxes Wi-Fi 802.11n. El gran problema és que aquesta tecnologia opera a una freqüència molt baixa, de 60Ghz, sent només capaç d'emetre en un àrea d'uns 10 metres. Curiosament és la mateixa àrea que és capaç d'aconseguir les diferents versions de Bluetooth, però de qualsevol forma, no és que competeixin, WiGig és molt més potent i aquesta enfocada a altres usos.

WiGig està enfocat a transmetre molta informació alhora, com pot ser vídeo en alta definició o àudio HiFi (per exemple àudio FLAC en 5.1), per fer-nos una idea, podria ser una tecnologia instal·lada en un portàtil que es connecta a la teva pantalla de televisió, així no necessites cables HDMI per treure àudio i vídeo en alta definició, amb una xarxa sense fil de fins a 7 Gbit/s tens més suficient.

Aquesta tecnologia mantindria la compatibilitat amb tots els aparells 802.11x, és més, és evident que amb aquest rang d'acció arribaria amb una versió com la 80.11n incorporada, usant una banda per connectar-se a internet o accedir a altres ordinadors de la teva xarxa local i la tecnologia WiGig enfocada a l'A/V. Passaríem de tenir equips de tecnologína sense fil de doble banda (5 o 2.4 GHz) a tenir equips tribanda. En cas de fallada de WiGig, alguna cosa que no diu molt d'ella, seria capaç de passar a les xarxes 802.11 de 2.4 i 5 GHz, solució que permetria suportar vídeo en alta definició, per exemple.

Qui està darrere d'aquesta tecnologia? Doncs pràcticament totes les empreses importants de tecnologia (amb grans excepcions), però per exemple, AMD i Intel, Samsung, Toshiba, Pansonic, Dell com a fabricants d'ordinadors i components, fins i tot Nokia, Microsoft i NVIDIA. Però els que fabricaran els controladors d'aquesta nova tecnologia seran segurament Atheros, Broadcom, Texas Instruments i Samsung.
El futur de les xarxes sense fils domèstiques pansa per l'estàndard WiGig, que segueix imparable el seu desenvolupament prometent aconseguir velocitats de fins a 7 Gbps sense cables.

Wireless Gigabit Alliance és el grup de treball encarregat de desenvolupar la tecnologia WiGig que, basant-se en les freqüències dels 60 GHz, suposarà una interessant evolució de l'estàndard Wi-Fi actual ja que podrà aconseguir velocitats de transmissió que podran arribar a ser, en el cas idoni, de fins a 7 Gbps. En comparació, les xarxes Wi-Fi actuals poden arribar a donar un rendiment de 300 Mbps amb 802.11n.

L'estàndard, que recentment ha arribat a la seva versió 1.1, ja té el seu nom dins del IEEE, 802.11ad, amb el que se'ns dóna una idea que ja està bastant avançat i que relativament aviat, a partir de 2012, podríem començar a veure els primers dispositius compatibles.
Xarxes de curt abast, però molt ràpides
Per aconseguir aquestes grans taxes de transmissió s'ha desenvolupat tot un algorisme d'alteració del con de radiació de les antenes, amb el que es pot focalitzar la potència d'emissió sobre un àrea molt més petita que les actuals xarxes Wi-Fi, que tracten d'aconseguir un diagrama omnidireccional per donar cobertura per igual a totes les zones.

Com es pot veure en el diagrama, el portàtil s'està connectant de forma directa amb el router sense fil i el televisor, que al seu torn mana la informació de so als altaveus.

És interessant destacar que, a causa de l'ús de la freqüència de 60 GHz, el radi d'abast és molt petit. De fet, els propis desenvolupadors no tenen molt clar si es podrà donar cobertura d'alta velocitat a través d'una paret, per la qual cosa sembla que la tecnologia està orientada a radioenlaces de molt curt abast amb visió directa.

Fins i tot, el senyal es pot enfonsar si una persona se situa enmig de l'enllaç. Per a aquestes situacions s'ha buscat una forma alternativa de realitzar l'enllaç sense fil a través d'un rebot. En la mateixa figura anterior, es pot veure un exemple en l'enllaç que va des del portàtil fins al telèfon que, a causa que està el nen interferint el camí directe, s'envia el senyal a la paret per després rebotar i arribar al telèfon.

Si per contra, l'establiment de l'enllaç en 60 GHz és impossible perquè hi ha massa obstacles o no s'està suficientment prop del punt d'accés, l'estàndard recull l'ús de les freqüències tradicionals de Wi-Fi (2,4 i 5 GHz) per connectar-se, encara que a costa de la velocitat.

L'objectiu de WiGig és, per tant, la interconnexió de dispositius de forma sense fil a molt alta velocitat, sense necessitat d'utilitzar per a això un cable físic. Això és d'especial interès per a la sincronització d'ordinadors amb càmeres de vídeo, smartphones o reproductors MP3. A més, WiGig porta compatibilitat amb les tecnologies HDMI i DisplayPort, per la qual cosa serà possible transmetre imatges i so des d'un dispositiu portàtil fins a un televisor sense posar cables pel mig.

Font: http://bandaancha.eu

Un curiós rècord :Fa 37 anys que no es renta ni es talla el pèl

2011-06-27T21:11:00.000+02:00

Kailash Singhe es va convertir en l'home més olorós del món. Va afirmar que tampoc es renta les dents i ni es talla el cabell. El seu pèl ja mesura dos metres de llarg.

Des de 1974 no es talla el pèl ni passa per una dutxa d'aigua calenta. Malgrat tots els comentari i repercussions Kailash Singhe està molt orgullós del seu rècord

Un home té un rècord no gaire comú. És el més olorós del món. Segons va reconèixer Kailash Singhe fa més de 37 anys que no es banya.

Kailash Singh viu a Benarés, Índia, i va ser pare de set nenes. Ha volgut que amb aquest intent perquè amb sort pugui tenir un fill mascle, va prometre dur a terme una promesa que resulta tan cridanera com antihigiènica: no rentar-se el cos ni les dents.

Kailash Singhe se sent molt orgullós del seu rècord. Fa 37 anys que no es banya ni es talla el pèl, que actualment té dos metres de llarg.

En explicar la seva decisió poc convencional, Singhe va afirmar que un sacerdot li profetitzà un fill que seria molt benvolgut si seguia el seu consell.

font: actualizao.com

Altres usos de la sal, llimona, patata, ceba i vinagre, que ens poden ser d'utilitat en el dia a dia

2011-06-20T19:39:00.001+02:00

L’altre dia, em vaig trobar una web curiosa, sobre trucs i utilitats de diversos components que utilitzem a diari. El seu títol, “els truquinets de l’àvia” i extret de la web d’una cooperativa de treball, anomenada, Trèvol.

Aquesta cooperativa va ser fundada l’any 1.984 i cerca la qualitat, entesa com la màxima satisfacció al mínim cost, en una dimensió global pels serveis als clients/es tant de Missatgeria com de Neteja, per les condicions socio-laborals i per la societat en general, aplicant el sistema cooperatiu amb sensibilitat ecològica.

A veure, que us sembla tot plegat.

Sabies que? ... molts productes de la terra, que consumin diàriament per menjar, tenen altres

utilitats també relacionades amb el nostre entorn. A continuació, posarem exemples d'aquests

productes i les seves utilitats:

LA SAL

DESGUÀS

Tirar grapats de sal pel DESGUÀS si fa pudor, després tapar-los.

SANITARIS

Empolvorarem amb sal grossa i vinagre calent abans de refregar.

CATIFES

Empolvorarem amb sal i després escombrar.

LA LLIMONA

MICROONES

Posar un recipient amb aigua i dues rodanxes de llimona.

BETUM SEC

Posar unes gotes de llimona i barrejar bé.

CANTONADES

Per a que no segueixin acumulant brutícia posar-li unes gotes de llimona, reposar

dos minuts i netejar amb un drap sec.

BOSSES DE PALLA

Netejar amb una barreja d'aigua tèbia i suc de llimona a parts iguals, refregar amb

un raspall i deixar assecar a l'ombra. Una llimona per litre d'aigua.

LLAUTÓ

Refregar amb llimona i després netejar amb aigua calenta i refregar per treure

lluentor.

TINTA

Ficar unes gotes de llimona i posar-les al sol, netejar quan estigui sec.

OLORS EN EL CUBELL DE LES ESCOMBRARIES

Ficar dintre del cubell d'escombraries la ratlladura d'una llimona o una taronja.

BANYERA

Talla per la meitat una llimona i refregar d'amunt de les taques.

TAQUES DE FRUITA

Posar unes gotes damunt de les taques, després aclarir amb molta aigua.

OLOR AL FRIGORÍFIC

Posar la meitat d'una llimona amb clau.

TAQUES DE VI

Posar sal per tal que absorbeixi la taca i refregar-la amb suc de llimona. Després

netejar-la a ma.

MARBRES BLANCS

Posar sal a mitja llimona i refregar-la per sobre.

SUAVITZANT PER LES MANS I REFORÇANT D'UNGLES

Refregar-se mitja llimona per les mans.

LA CEBA

ÒXID

Refregar mitja ceba i quan estigui bruta, substituir-la per un altre.

GABINETS OXIDATS

Segui al mateix procediment. També es poden deixar 24 hores en remull amb

coca-cola.

LA PATATA

NETEJAR PORTES BLANQUES

Amb una patata crua tallada per la meitat.

NETEJAR LA PLATA I L'ACER INOXIDABLE

Amb l'aigua de coure les patates.

EL VINAGRE

BANYERES

Les fa brillar, a mes a mes és un desinfectant molt eficaç.

PAELLES QUE S'USEN POC

Netejar amb vinagre, després refregar amb mitja llimona, aclarir, assecar i passar

un cotonet mullat amb oli d'oliva.

TAQUES DE SANG

½ litre d'aigua i una cullerada de suc de llimona, netejar i refregar amb sabó.

PAELLES NOVES

Fer-les bullir amb vinagre i no s'enganxaran.

MALES OLORS

Per combatre les males olors a la llar sense fer servir els ambientadors, convé

conèixer alguns trucs. Quan les olors vinguin de l'aigüera, s'eliminen amb una

barreja de mitja tassa de bicarbonat, una de vinagre i una d'aigua calenta. Després

hem de buidar pel desguàs un litre d'aigua bullint. Per eliminar l'olor de tabac, el

millor és no fumar, si no es pot reprimir el vici, hauràs de ventilar l'habitació, i

deixar durant la nit un recipient amb aigua i vinagre, que absorbirà l'aroma

desagradable.

NETEJAR EL FORN

Per mantenir el forn net, el primer serà no embrutar-lo gaire, per la qual cosa,

farem servir recipients alts o amb tapa. La sal grossa és un aliat immillorable, quan

es besi alguna cosa a l'interior, escampa la sal per sobre amb el forn encara calent,

i esperar a que es refredi. La sal dissoldrà i absorbirà amb molt poc esforç.

DUTXA I BANYERA

Quan el telèfon de la dutxa s'embussa per les incrustacions de calç, desmuntar i

posar a bullir en un recipient en què es barregen parts iguals d'aigua i vinagre, o

be aigua amb pell de patata. Si el telèfon és de plàstic i no resisteix la calor, s'ha

de deixar totes les nits en la mateixa barreja. El vinagre calent i la sal grossa són

una bona combinació blanquejadora. Per evitar que les cortines del bany es

floreixin, s'han de posar en remull amb aigua salada abans de penjar-les. El florit

s'elimina fregant amb una solució d'una part de bòrax i cinc d'aigua, a més és un

bon preventiu.

NETEJA DE MOBLES

Per tenir cura dels mobles de fusta encerada, el millor és repassar-los amb un drap

embegut en llet calenta.Quan les fustes envernissades han perdut la seva lluïssor

per efecte del sol o la humitat, s'han de tractar amb una barreja d'alcohol, oli de

llinosa, i llimona, a parts iguals.

TAQUES D'ESPINACS

Per treure les taques d'espinacs, feu servir mitja patata fins que desaparegui,

després renteu-la com sempre.

ALTRES TRUCS

MONGETES PER TREURE TAQUES

Es pot ficar una estona, la roba dins de l'aigua de bullir les mongetes blanques

abans de rentar-la amb la rentadora.

BLANQUEJAR AMB LLIMONA

Ficar a la rentadora mitja llimona dintre d'un mitjó.

ANTIARNA NATURAL

Posar dintre de l'armari una bossa de cotó amb pell de llimona.

TAQUES EN EL PAPER PINTAT I PORTES

Refregant amb molla de pa fresc.

Font: trevol.com

Una bombeta de llarga durada, fa 110 anys que està encesa

2011-06-18T18:34:00.002+02:00

Sou una d'aquelles persones, que sempre pensa que les coses d'abans tenien més durada. Doncs, si és així, aquí teniu una raó, per convèncer als altres. A veure que us sembla.

Quant dura normalment una bombeta? La veritat és que ara ja gens dura tant com abans, malgrat l'avançada tecnologia. Sabies que la bombeta més longeva del món en ús porta 110 anys encesa?

Aquí tens una mostra de la càmera web en temps real que s'actualitza cada 10 segons.

Així és, i aquesta bombeta es troba a la ciutat nord-americana de Livermore, en l'estat de Califòrnia. I porta funcionant des de l'any 1901, quan va ser col·locada en una estació local de bombers.

Mai ha deixat de donar llum?
Des d'aquell temps va deixar de fer llum, sols unes poques vegades: quan tallaven la llum en la localitat i en l'any 1976, quan l'estació de bombers va ser traslladada a un nou edifici.
Aquesta raresa compta amb un filament de carboni, aïllat completament per una esfera de vidre i opera al buit. A més consumeix tan sols 4 watts.

Aquest curiós vestigi del passat és considerat pels ciutadans com una de les més importants atraccions turístiques de la seva localitat. Tothom vol veure la bombeta que segueix funcionant llarg de desenes d'anys.
Així mateix, la longevitat d'aquesta bombeta històrica va ser reconeguda pel Llibre Guiness dels Rècords i cada any la infatigable bombeta rep un homenatge.

En el lloc d'internet de la bombeta (www.centennialbulb.org) podràs veure una foto de la bombeta que s'actualitza cada 10 segons.

Unes quantes curiositats, que potser no sabies

2011-06-18T17:48:00.001+02:00

-Científics van descobrir que en la saliva humana s'allotja un analgèsic tres vegades més potent que la morfina.

-Un terç de les dones asiàtiques estan infectades de tuberculosi.

-La Interpol és la tercera organització internacional més gran del món, tan sols per darrere de les Nacions Unides i la FIFA, comptant actualment amb 184 països membres.

-El govern irlandès busca incentivar la creació d'una goma de mastegar que no sigui enganxosa per frenar la brutícia en els carrers i sengles per als vianants. Ofereix un milió d'euros a qui ho aconsegueixi.

-Els astronautes van portar aproximadament 362 Kgs de roques lunars a la Terra, la majoria de les quals no han estat analitzades.

-Un xinès que no aguantava més a la seva dona ni a la seva mare va demanar asil en una comissaria i davant la negativa de la policia va robar una bicicleta perquè ho tanquessin.

-Cada persona perd més de 18kg de pell durant la seva vida.

-S'estima que anualment queden 1500 objectes estranys oblidats dins dels pacients durant una cirurgia.

-Cada mes, 150.000 persones moren a causa de l'obesitat.

-Per fabricar un quilogram de mel, les abelles obreres han de volar 300000 quilòmetres de flor en flor.

-El 12% dels nord-americans enquestats creien que Juana d'Arc era l'esposa de Noé.

-Europa té suficients restes nuclears acumulats com per carregar camions de 32 tones en una filera de 30 quilòmetres.

-Les rates i els cavalls no poden vomitar.

-A Lima, els vianants ebris causen el doble d'accidents mortals que els conductors borratxos, revela un informe policial.

-La glacera més llarga de l'Antàrtic, la glacera Almbert, té 400 km de llarg i 64 d'ample.

-La balena que és un dels més grans cetacis, basa la seva alimentació en un petit animal d'uns 3 a 5 cm de longitud: el krill.

-Cada 13 segons una persona s'infecta de SIDA.

-Les rates de claveguera i de boques d'embornal tenen un sistema immunològic més sa que les del laboratori.

-Una milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de segon després del Big Bang, l'univers tenia la grandària d'un pèsol.

Curiositats dels gats que molts no sabem

2011-05-14T20:08:00.000+02:00

Ja fa un temps vaig publicar curiositats sobre la malastrugança dels gats negres http://jaumeitorrellesdefoix.blogspot.com/2010/11/curiositats-vers-la-malaestruga-dels.html, doncs avui torno al fil anterior i ho faig més extensiu a diferents curiositats dels gats.
Espero que sigui del vostre grat.

- Els gats no poden percebre els sabors dolços.

- La llengua del gat està formada per petits ganxos, que els són útils per atrapar i estripar l'aliment.

- Els nord-americans gasten anualment més diners en menjar per a gats que en menjar per a bebès.

- L'aspirina és tòxica per als gats.

- El gat pot percebre sons més alts que l'home.

- A l’Àsia, i en el Regne Unit, els gats negres són considerats un símbol de bona sort.

- Els gats tenen cinc dits en cadascuna de les seves potes davanteres, i només quatre en les del darrere.

- Si un gat cau des d'un setè pis, té al voltant d'un 30% menys de possibilitats de sobreviure que si caigués des d'un vintè pis. S'estima que el gat triga, en la seva caiguda, uns vuit pisos en percebre que passa, relaxar-se i corregir la seva postura per caure sobre les seves potes.

- El gat té 32 músculs en cada orella, funcionant aquestes com una espècie d'antenes parabòliques dirigibles cap a la font del so.

-Un gat és el signe de la mandra.

- La dieta del gat ha de contenir certa quantitat de greix, ja que el seu organisme no la produeix.

El record dels pesos pesats l’ostenta un gat que va arribar a pesar prop de 21 quilos.

- La visió nocturna del gat és al voltant de sis vegades millor que la de l'home gràcies al Tapetum Lucidum, una estructura de l'ull composta per cèl·lules capaces de funcionar com a miralls, amplificant el més tènue raig de llum.

- Els gats nounats tenen els ulls blaus. Transcorren diversos mesos fins que aconsegueixen el seu color definitiu.

- La majoria dels gats els manquen pestanyes.

- Es creia que els gats eren incapaços de distingir els colors. No obstant això, estudis recents demostren que poden veure el blau, el verd i el vermell.

Abraham Lincoln era un gran amant dels gats. En va tenir quatre durant la seva estada a la Casa Blanca.

- A Napoleó, no obstant això, li terroritzaven els gats.

- Explica una llegenda que un gat es va quedar dormit sobre la túnica de Buda; aquest, per no molestar-li, va tallar el tros de tela al voltant del feli i es va allunyar sense despertar-lo.

- L'ancestre del gat domèstic és el gat salvatge africà, una, espècie que encara existeix, encara que evolucionada, en l'actualitat.

- El gat va aparèixer a la Terra abans que el gos i que la majoria dels animals que han arribat a ser domèstics; en canvi, va ser un dels últims en ser domesticat.

Potser molts de nosaltres ens hem preguntat això, i és que hi ha moltes històries quant a aquesta qüestió que si veuen colors, o que, com són animals sols poden veure en blanc i negre, però alguna cosa també que els distingeix és que poden veure en la foscor a diferència de l'home. Llavors els gats veuen colors?

La visió dels gats és molt bona, de fet, és una de les més agudes del regne animal, i si poden veure colors, però la quantitat de colors que poden veure és limitada, i varia segons la quantitat de llum que hi hagi en l'ambient.

Per tant, durant la nit els gats veuen només en blanc i negre, però distingeixen molt millor que nosaltres els contorns i a major distància.

Per entendre-ho millor:

L'ull humà, tres tipus diferents de cons absorbeixen la llum vermella, verda i blava, permetent-nos veure els colors. Durant molts anys els científics van creure que els gats tenien només una visió monocroma, perquè no aconseguien ensenyar-los a distingir uns colors d'uns altres (per exemple. premiant-los amb aliment).

Sembla ser que els colors com a tals signifiquen poc en la vida diària del gat, perquè triguen molt a aprendre que el punt d'un experiment resideix a distingir entre dos colors. Però, donant-los temps, poden distingir el vermell i el blau entre si i del blanc, encara que veuen probablement de forma molt semblant el verd, groc i blanc, i el vermell el perceben com un gris fosc.

Petita història dels ous de Pasqua i un nom per recordar en l'escultura d'ous: Gary Lemaster

2011-04-21T17:55:00.002+02:00

Crec que aquestes dates són el millor temps per fer aquest post dedicat als Ous de Pasqua.
Segons la Viquipèdia aquesta és la definició i el seu origen.
L'ou de Pasqua és un símbol pagà que significa renaixement adoptat pel cristianisme per celebrar la Pasqua, com a icona de la resurrecció de Jesús. La Mona de Pasqua dels Països Catalans pot adoptar la forma d'un ou de xocolata en record d'aquesta tradició. Els ous de Pasqua més antics de què es té notícia es pintaven per celebrar l'Any Nou del zoroastrisme, que queia en una data similar a l'actual celebració.

La tradició, present especialment a països de l'Est d'Europa i anglosaxons, consisteix a amagar ous pintats (poden ser ous reals o de dolços) pel jardí o la casa perquè els infants els trobin. Com més ous es troben, més caramels s'obtenen al final. Si hi ha diversos nens es munta com un concurs. La decoració dels ous pot ser variada i més o menys rica. Entre els ortodoxos predomina el color vermell, per la sang de Crist.

A Alemanya, amb tots els ous en rotllana, es balla una dansa que expressa l'alegria pel missatge cristià, amb la dificultat que s'ha de ballar sense trencar els ous. La llegenda diu que aquests ous els ha portat la llebre de Pasqua. Aquests ritus s'han exportat a diversos països sud-americans.

L'Ou de Fabergé és una joia inspirada en els ous decorats.

Però avui, m'agradaria fer-vos cinc cèntims sobre les escultures d'un artista de renom mundial, que s'ha fet famós pels seus ous decorats.

Avui vull parlar de Gary Lemaster i aquí podeu enllaçar amb la seva pàgina oficial.
http://theeggshellsculptor.com/

Un home que ha aconseguit realitzar autèntiques obres mestres tallant el suport més fràgil que ningú pugui imaginar.

Tots aquells que veuen alguna de les seves obres per primera vegada el primer que els ve al capdavant és que ningú en el seu sa judici intentaria tallar una closca d'ou i que el que estan veient té forma d'ou però que en realitat està fet de ceràmica o plàstic; res més lluny de la realitat. Són peles d'ou produïdes per oques reals, estruços, nyandú, emús, galls dindis, o gallines que no han estat incubats o que no han arribat fins a l'eclosió.

El procés de tallat fins a donar-li la forma adequada és un procés lent i laboriós. El primer que ha de fer l'autor és netejar i buidar cada ou. Una vegada que l'ou s'ha assecat dibuixa els detalls amb un llapis i comença a tallar la closca amb un trepant dental amb puntes de diamant i carbur que gira a 400.000 r.p.m .

El següent pas és eliminar qualsevol resta de llapis que hagi pogut quedar sobre la closca utilitzant únicament les seves mans i un abrasiu. Després li dóna dos banys de clor per eliminar qualsevol residu de membrana que pugui quedar en el seu interior.

Finalment i per acabar la peça l'autor la signatura per certificar la seva autenticitat i la segella amb tres o quatre capes de laca. Després la col·loca dins d'una cúpula de cristall per realçar la seva bellesa.
Totes les seves creacions van acompanyades d'un certificat que han estat creades a mà.

Com diu el propi Lemaster a la seva pàgina Web "Encara que estic lluny de ser el millor tallador de closca d'ou del món, amb tota seguretat diria que sóc el millor tallador conegut perquè des de sempre he recolzat aquest art amb tota la meva passió."

Un petit video perquè en tingueu una idea de tot plegat.

Emilio Duró un formador per ajudar a motivar-nos en optimisme i il·lusió

2011-04-15T19:08:00.004+02:00

Si us parlo d'Emilio Duró, potser a molts us semblarà xinès, potser és així o no.
Avui he descobert a aquest senyor de mitjana edat i assessor de moltes empreses com a formador, bé aquí teniu només un petit resum del que us comento:
Emilio Duró Pamies és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Master en Administració d'empreses per l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'empreses (ESADE) i Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Professor Col·laborador de diferents Universitats, entre elles, La Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de Navarra, Pompeu Fabra, Escola de Negocis Caixanova i INEDE. És Conseller Extern de RIOFISA i ADOLFO DOMINGUEZ. Així mateix ha estat Directiu d'empreses de gran consum com Martini Rossi i Yoplait-ATO. En l'actualitat i des de fa més de 20 anys el nostre Instructor treballa com a Consultor i Formador en empreses nacionals i multinacionals de diversos sectors com són: MICROSOFT, TELEFONICA, ONO, INDITEX, AON GIL & CARVAJAL, ALCATEL, BARCLAYS, BRISTOL-MYERS SQUIBB, WILLIS, CAIXA MURCIA, SANITAS,, BASF, BSCH, BBVA, IKEA, RIOFISA, MÀNEC, MICROSOFT, RENFE, VILLEROY & BOSCH, UDV, FORUM FILATÈLIC, UNILEVER, ZURICH, WINTERTHUR, HEWLETT PACKARD, ???.

Emilio Duró ens diu que estem programats per sobreviure, però per viure, amb l’esperança de vida d’avui, ens interessa viure, omplir-nos d’il·lusió la vida. Ens recomana carregar-nos d’optimisme i envoltar-nos del goig de viure. Molts de nosaltres passem la major part de la nostra vida patint i preocupats per coses que mai succeiran.
Com vius, posant vida als anys o posant anys a la teva vida?
Aquest és el repte d’avui!

Emilio Duró, per ser feliços ens recomana:
1.- Per viure molts anys, ens interessa un estil de vida saludable per a que el cos ens proporcioni una bona qualitat de vida.
2.- Com que fracassem per cops emocionals, reconèixer i conrear la nostra dimensió emocional ens ajudara a fer una bona gestió de les nostres emocions.
3.- Aprendre cada dia.

Crec que paga la pena donar un cop d'ull i pensar molt bé abans de que cada dia estiguem estranys, malhumorats o bé desmotivats.

Tot aquest conjunt de vídeos que l'han fet famós a Internet, potser sí que valen un bon premi, una medalla o bé un doctorat Honoris-Causa sigui com sigui, ell es guanya la vida així, motivant a la gent perquè sàpiga apreciar el que realment és i com afrontar el dia a dia, a casa, a la feina o a qualsevol altre lloc.

De ben segur que tothom no opinarà de la mateixa forma, però potser sí que aquestes pautes que dóna haurien de ser difoses, perquè la gent es conscienciés.

I com a culminació de tot el que us he dit aquí teníu el vídeo que hi ha a You Tube, que crec que mereix tot tipus de qualificacions positives, encara que algunes d'aquestes potser podeu estar-ne un xic en desacord.

El paper de la dona en l'Antic Egipte

2011-04-12T18:01:00.000+02:00

La dona en l'Antic Egipte

Des de fa un temps l'Associació de Dones de Torrelles fa xerrades de diversos temes, gairebé sempre parlant del món de la dona i el paper que desenvolupa.

En una d'aquestes xerrades el tema central va ser la dona en l'Antic Egipte. De ben segur que la gent pot tenir una idea molt equivocada per això avui porto al blog aquest resum perquè molts puguin opinar amb més coneixement.

He de dir que totes aquestes xerrades són obertes a tothom, tot i que de forma majoritària hi assisteixen dones. En aquesta darrera conferència l'associació va pensar en el responsable de la biblioteca Mare de Déu de Foix, perquè impartís una dissertació sobre el tema; tot i que moltes persones eren neòfites hi va haver una bona participació en una mena de col·loqui que feia més amena aquesta estona per descobrir i saber coses sobre el misteriós món de la cultura egípcia i el paper ocupat per la dona.

No sóc cap entès ni molt menys, però sempre m'atrau saber quelcom vers les antigues civilitzacions i des d'aquí dono les gràcies al Miguel Román, per haver-nos endinsat en aquest tema, de vegades, força tabú i també desconegut.

Cal saber que...

El lloc que ocupava la dona en l'Antic Egipte pot semblar sorprenent per la seva "modernitat", si es compara amb el qual ocupava en la majoria de països de l'època, i fins i tot d'èpoques posteriors. Encarà que home i dona tradicionalment tenien prerrogatives ben diferenciades en la societat, no sembla que hi hagués una barrera insuperable per a qui volgués variar l'esquema. L'egipci d'aquell temps reconeix a la dona, no com igual a l'home, però sí com el seu complement. Aquest respecte s'expressa clarament tant en la teologia com en la moral, però és bastant difícil determinar el seu grau d'aplicació en la vida quotidiana dels egipcis. Això sí, està molt distant de la societat Grega, on la dona era considerada com "un menor d'edat etern". Per una altra part, la literatura egípcia no vacil·la a presentar la dona com frívola, capritxosa i poc fiable, però malgrat tot, les egípcies es van beneficiar d'una posició que es troba en poques societats.

Igualtat davant la llei

Pel que sabem, sembla que home i dona eren iguals davant la llei, en contrast amb el dret grec i romà.

De casada

Al casar-se, la dona mantenia el seu nom, amb l'afegit “esposa de X”, el que és natural ja que el matrimoni no constava com un acte administratiu, cosa rara en un Estat amb la major burocràcia possible, ni tampoc era una demostració religiosa. Simplement, ratificava el fet que un home i una dona desitjaven conviure, això en el cas en què es fes un contracte matrimonial, que no era necessari més que a efectes econòmics per a diferenciar el Patrimoni de cadascú

El marit havia de garantir el benestar de la seva esposa, incloent, per supòsit, el plànol material.

Per suposat les coses no sempre transcorren d'una forma idíl·lica, i el divorci estava admès;

La dona en la literatura

Si els pintors i els escultors li donen a dona una imatge serena en l'armadura d'una família esplendorosa, els escriptors no dubten a fer-la aparèixer com l'origen de distintes desgràcies i la culpable de diversos pecats.

Guardem-nos d'una interpretació errònia: la descripció poc aduladora de la dona en la literatura no significa que sigui menyspreada: el faraó es beneficia sovint del mateix tractament pels narradors, que li presenten com limitat i fantàstic.

Imatge divina

Entre la gran abundància de divinitats de la mitología egípcia, existeixen nombroses deesses, com en el cas de Grècia. Estudiar els seus símbols ens indica la imatge que va tenir la dona als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

Isis com a mare

La dona i la seva imatge s'associen més sovint amb la vida i la fecunditat.

Per una altra part, la vida en el seu aspecte físic no té sentit més que per la mort, perquè ambdós principis formen part d'un moviment de renaixement etern que és, en un sentit espiritual, el moviment de la vida. Un dels símbols de la deessa és la palmera, el símbol de la vida eterna.

Reines

Rares són les civilitzacions antigues on la dona podria aconseguir llocs socials importants. A Egipte, no només els exemples de dones com funcionàries d'alt rang no són rars, sinó que sorprèn una altra vegada (per l'època), el descobrir a dones en la funció suprema de Faraó. Més que un moviment feminista, és necessari veure allí un senyal de la importància de la teocràcia en la societat.

La societat egípcia de l'antiguitat, com moltes altres civilitzacions de l'època, utilitzaven la religió com punt de referència. Així es va justificar el dret al tron dels faraons: mentre que eren ungits dels déus, tenien dret diví al tron. Generalment, en les societats antigues la transmissió del dret era per línia masculina: El fill heretava el poder, i en el cas en què el rei no hagués tingut cap, el tron requeia en els membres masculins de la família més propera, tal com primers o oncles. Però encara que el monarca tingués filles, aquestes no aconseguien el poder, salvo en el cas que les haguessin casat amb el futur rei.

En la civilització egípcia, aquesta obligació de transmissió masculina no va tenir cap valor; la sang real era el factor d'una legitimitat divina, el criteri extraordinari per a l'accés al tron: aquesta legitimitat la transmetien les dones, pel que hereus homes d'esposes secundàries es casaven amb les seves germanes, filles de l'esposa real que al seu torn era filla de l'anterior esposa real.

Així, els egipcis van preferir ser governats per una dona de sang real (per tant divina segons la religió) abans que per un home que no ho anés. Per això en temps de crisi sucesorias, les dones prenien el poder. És d'assenyalar que en aquest cas, la faraó prenia tots els símbols masculins, pel que existeixen dubtes en el sexe de certs faraons que podrien ser o no, dones.

La dona en distintes professions

Divina Adoratriu

Aquest títol correspon a certes dones assignades al servei d'Amón , igual que les hi va haver al servei de la deessa Hathor, Atum, de Min o de Sobek, i va ser portat per dones de distintes categories. No tenim informació precisa de la funció d'aquestes servidores abans de la Dinastia XXIII, només que durant els ritus del culte d'Amón eren requerides. També les hi cridava Mà del Déu i Esposes del Déu, sense que aquesta unió mística suposés un impediment al matrimoni ni a la maternitat. Estaven dotades de poder espiritual, però també amb un gran poder temporal a Tebas.

Sota el regnat d'Ahmose I, la funció va ser atribuïda a la reina Ahmose-Nefertari, que va obtenir el nom d'Esposa del Déu i Mà del Déu, i des de llavors va ser exercida per les Esposes Reals o per les seves filles, adquirint tal prestigi, que les reines havien de ser els seus descendents i alhora noves Esposes del Déu.

Aquest sacerdoci femení perd importància en la família real a partir del regnat de Thutmose IV, disminuint el nombre d'adoratrius d'Amón, i finalment assumiran la funció d'Esposa del déu les princeses i no la reina. A partir de la Dinastia XXVI, aquestes dones van ser part dels governants d'Egipte, administrant el temple d'Amón en Tebas amb les seves grans possessions.

Funcionàries

Entre les dones que van ser funcionàries d'alt rang, es pot citar a Nebet, una visir de la Dinastia VI. No obstant, és necessari fer notar que trobar una dona amb tal responsabilitat era extremadament rar, i serà necessari esperar a la Dinastia XXVI per a trobar la mateixa situació. Excepte en l'Imperi Nou on tota la "funció pública" va ser atesa per homes, les dones van ocupar posats d'escriba de diferents categories en l'administració, càrrecs molt importants ja que en les seves mans estava l'economia del país.

Ploramorts ( plañideras)

Eren dones a les quals es pagava perquè acompanyessin al festeig fúnebre, al que precedien dansant, plorant i lamentant-se, en record del difunt. En l'antic Egipte, es purificaban prèviament mastegant natrón, i es perfumaban amb incienso; vestien totalment de blanc o blau i usaven perruques arrissades de les quals s'arrencaven els cabells. També eren cridades "Cantoras de la deessa Hator"

Empresàries

La dona egípcia mantenia la seva independència després del matrimoni, i podia tenir el seu propi negoci, podent exercir una àmplia varietat d'oficis: hi havia llevadores, teixidores, intendents; o bé col·laboraven amb el negoci del seu marit, ajudant-li. Això últim era particularment freqüent entre els camperols, entre els quals era habitual repartir el treball entre tota la família.

Altres papers

Hi havia més treballs que desenvolupaven les dones, com tocar instruments musicals o dansar, moltes vegades com esclaves, encara que en la casa Jeneret s'ensenyava a les dames de la família real i a aristòcrates música i dansa.

Estònia primer país del món amb cabines telefòniques de Skype

2011-04-07T12:52:00.000+02:00

T'imagines trucant des d'una cabina de telèfons de forma gratuïta?A hores d'ara de la pel·lícula segurament no sigui la teva primera opció, sobretot des que l'ús de Smartphone, s'han estès per la sacietat per tots costats. Doncs bé és possible que no sigui tan desgavellada aquesta opció, perquè no et parlo d'una cabina de telèfons de les quals estem acostumats, d'aquestes de Movistar.

Et parlo de les cabines Skype, sí cabines de telèfon d'aquesta companyia que ens deixa fer trucades de telèfon de forma gratuïta. La primera que s'ha instal·lat ha estat en l'Aeroport de Tallin Lennart Meri d'Estònia, encara que a la base és l'aplicació que podem trobar per a PC, però en una cabina habilitada a aquest efecte, per mitjà de la qual podrem realitzar videotrucades VoIP gratuïtes.

L'estació comptarà amb una pantalla tàctil, àudio, video, i, no podia ser d'una altra manera, connexió a internet, on haurem d'introduir les nostres dades d'usuaris per poder realitzar videotrucades amb els nostres contactes. El projecte no estarà disponible a curt o mig termini està sent dut a terme per Advertising Technology (AdTech), empresa especialitzada en pantalles tàctils i LED per a publicitat.

La intenció és produir en massa aquest tipus de cabines Skype i ser instal·lades en diferents zones públiques, principalment en els aeroports, ports, hotels, centres comercials, hospitals i en vaixells de creuer. Qui ens ho anava a dir no fa molt que amb els nous Smartphones i tablets 3G, podríem estar parlant de cabines telefòniques, encara que siguin de Skype.

Moltes gràcies de nou per la vostra fidelitat

2011-04-03T21:11:00.004+02:00

Si em permeteu aquí teniu una canço de Sanjosex titulada com el meu blog "Coses Meves".
Espero que sigui del vostre grat, per tots vosaltres i la vostra fidelitat.

Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar
Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll
Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats
Investigues les històries que s’amaguen en les coses...

Et sents com un lladre intrús encobert per les parets
Sense cap moralitat fas les coses perquè vols
Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet
Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...

És el món particular amb la lògica de tu
Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú
Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat
Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

T’agrada passar per llocs solitaris i emboscats
Somies trobar princeses oferint-se despullades
Enmig d’una clariana de xifrers i de pollancres
Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure...

Has comès assassinats, has fet coses immorals
Has guanyat un miler d’homes, has fet l’amor amb mil dones
Has volat entre terrats per anar a un altre món
I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions...

És el món particular amb la lògica de tu
Tot es pot imaginar, imagina que ets algú
Que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides
I ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

Fuente: musica.com
Letra añadida por Mont-ros

Sanjosex

Cada dia en sabem de noves: A la Xina, una ovella ha parit un gos

2011-04-03T11:24:00.000+02:00

Recordeu, quan de vegades us diuen, "això és un conte xinés" per entendre'ns i ser més clars "això és un cuento chino". Doncs, aquesta notícia potser ho és o no, ves a saber.
De moment, Telecinco i altres pàgines ho han publicar al seu web.

És impossible però els propietaris d'una granja a la Xina asseguren que una de les seves ovelles ha parit un gos. L'animal en qüestió té llana com un be però la seva boca, nas, ulls, potes i cua s'assemblen més a les d'un gos.

El granger Liu Naiying assegura que el xai caní juga com els gossos. Després de l'arribada del misteriós animalet milers de persones acudeixen a la granja, a la província xinesa de Shaanxi, a veure'l a ell i a la seva mare ovella, segons recull el diari Daily Mail

El granger explica com va trobar l'animalet poc després d'haver nascut a les seves terres. "Jo era a la prada cuidant de les ovelles i vaig veure com un moltó llepava l'animal, em vaig acostar i el cadellet encara estava humit", diu Liu Naiying. "En aquell moment vaig comprovar que era un animal molt estrany, com un encreuament entre ovella i gos", afegeix.

Al principi el granger es va mostrar espantat perquè en 20 anys de professió no havia vist res semblant.

Yue Guozhang, investigador del Centre Ramader d'Investigació de la ciutat de Xian, assegura que el gos i l'ovella són espècies diferents i que és "impossible que una ovella quedi embarassada d'un gos". Guozhang creu que l'animal no és més que un be anormal.

Els japonesos volen clonar exemplars de mamut

2011-03-18T20:47:00.000+01:00

TÒQUIO - Investigadors japonesos engegaran un projecte d'aquest any per ressuscitar als mamuts va extingir fa molt temps utilitzant la tecnologia de clonació perquè el paquiderm antics retorni a la vida entorn de cinc anys.
Els investigadors tractaran de recuperar l'espècie mitjançant l'obtenció de teixit d'aquest estiu de les restes d'un mamut conservat en un laboratori d'investigació de Rússia, el Yomiuri Shimbun va informar.
"Els preparatius per fer realitat aquest objectiu s'han fet", va dir Akira Iritani, líder de l'equip i professor emèrit de la Universitat de Kyoto, el diari de circulació massiva.
Sota el pla, els nuclis de les cèl·lules de mamut s'insereix en la cèl·lula de l'ou d'un elefant de la qual els nuclis s'han eliminat, per crear un embrió amb gens de mamut, va dir l'informe.
L'embrió i després s'introdueix en l'úter d'un elefant en l'esperança que l'animal finalment donarà a llum a un bebè de mamut.
L'elefant és el parent més proper moderns del mamut, un mamífer lanudo gran creu que han mort amb l'última Edat de Gel.
Alguns de mamut roman encara conserven mostres útils de teixits, per la qual cosa és possible recuperar les cèl·lules per a la clonació, a diferència dels dinosaures, que van desaparèixer fa uns 65 milions d'anys i les restes dels quals només existeixen com a fòssils
Els investigadors esperen aconseguir el seu objectiu dins dels cinc a sis anys, el Yomiuri.
L'equip, que ha convidat a un investigador rus mamut i dos experts en elefants EUA per participar en el projecte, ha creat una tècnica per extreure ADN de les cèl·lules congelades, prèviament un obstacle per als intents de clonació de les cèl·lules a causa dels danys soferts en el procés de congelació.
Un altre investigador japonès Teruhiko Wakayama del Centre Riken per a la Biologia del Desenvolupament, va aconseguir en 2008 en la clonació d'un ratolí de les cèl·lules d'un altre que s'havia mantingut a temperatures similars a la terra congelada durant 16 anys.
Els científics van extreure un nucli de cèl·lula d'un òrgan d'un ratolí mort i ho va plantar en l'òvul d'un altre ratolí que estava viu, la qual cosa porta al naixement del ratolí clonat.
Basat en tècniques de Wakayama, l'equip d'Iritani ideat un mètode per extreure els nuclis dels ous de mamut sense danyar-los.

No obstant això, una clonació amb èxit també plantegen desafiaments per a l'equip, Iritani va advertir.
"Si un embrió clonat es pot crear, hem de discutir, abans de trasplantar-ho en l'úter, com la raça (el mamut) i si per mostrar-la al públic", va dir Iritani.
"Després que el mamut neix, examinarem la seva ecologia i els gens a estudiar per què les espècies es van extingir i altres factors."
Més del 80 per cent de totes les troballes de mamut ha estat desenterrat del permafrost de la gran República de Saja, a Sibèria oriental.
Exactament per què la majoria de les criatures enormes que una vegada que es va dirigir en grans rajades a través d'Euràsia i Amèrica del Nord es va extingir cap al final de l'última Edat de Gel ha generat un debat ardent.
Alguns experts sostenen que els mamuts eren caçats fins a l'extinció de les espècies que es va convertir en depredador dominant del planeta - els éssers humans.
Uns altres argumenten que el canvi climàtic és més de culpar, deixant una espècie adaptada a climes congelats malament equipats per fer front a un món en escalfament.

Una pantalla de 3D de 200 polzades per veure sense necessitat d'usar ulleres especials

2011-02-11T18:08:00.001+01:00

Científics d'Institut Nacional de Tecnologia de la Informació i les Comunicacions de Japó (NICT), han presentat una pantalla 3D de 200 polzades. El dispositiu no necessita ulleres per al seu visionat i s'ha convertit en el més gran d'aquest tipus fins al moment.

   La idea d'anar al cinema a veure una pel·lícula en 3D sense ulleres sembla estar més a prop cada dia. Els últims a apropar-se a aquest objectiu ha estat un grup d'investigadors del NICT a Kyoto. Els responsables del projecte, que estudien les formes de comunicació ultra-realista, han aconseguit crear una pantalla 3D de 200 polzades d'alt rendiment.

   Les dificultat del projecte han residit, principalment, en la reducció del fenomen conegut com a 'franja de soroll'. Bàsicament consisteix ajustar la paral·laxi de les imatges per aconseguir que la sensació de 3D sigui perfecta i no s'apreciïn la superposició d'imatges. Els científics han assenyalat que aquest aspecte ha estat el més complicat del projecte, segons un comunicat publicat per akihabaranews.

   La pantalla de 200 polzades de l'Institut Nacional de Tecnologia de Japó és l'evolució d'un projecte previ que havia aconseguit una pantalla 3D sense ulleres de 70 polzades. Els científics semblen haver donat amb les claus per ajustar la tecnologia 3D a grans formats, la qual cosa obre les portes de noves funcions fins ara impensables.

Un comunicat del Vaticà adverteix que no es pot confessar amb l'iPhone

2011-02-11T17:48:00.000+01:00

Una altra d'aquelles notícies que dius potser que siguem tan babaus? En un anterior post ja vaig fer referència a la pàgina web d'un confessor online.

Avui de nou, un semblant aquesta vegada del IPhone; amb tot, el Vaticà ja ha emès un comunicat per dir que la confessió amb Iphone no està acceptada de cap manera.

Bé, llegiu el comunicat que ha fet el Vaticà i vosaltres mateixos trèieu les conclusions que calguin.

El Vaticà adverteix que no es pot confessar amb l'iPhone

Ciutat del Vaticà.- El Vaticà ha subratllat que cap programa informàtic pot substituir el sagrament de la confessió i per això no té sentit parlar de "confessar-se per mitjà de l'iPhone", el dispositiu electrònic que ofereix una aplicació per preparar-se la confessió.

El portaveu vaticà, el jesuïta Federico Lombardi, preguntat per aquesta aplicació del popular iPhone, ha recordat que no hi ha sagrament de la confessió sense diàleg entre el sacerdot i el penitent, i correspon al confessor donar l'absolució, per tant cap programa informàtic pot substituir aquest moment.

Lombardi ha precisat que igual que moltes persones usen suports informàtics per llegir, resar i altres activitats, també pot passar que alguns es preparin la confessió amb mitjans informàtics, al considerar-los útils, "però sabent que no substitueixen el sagrament".

El portaveu ha subratllat que és important que l'aplicació serveixi "de veritat"i tingui una utilitat pastoral "i no es tracti d'un negoci alimentat d'una realitat religiosa i espiritual". L'empresa Little iApps ha creat una aplicació per al telèfon iPhone, la tauleta iPad i iTouch (música) anomenada Confession, per ajudar els catòlics en el sagrament de la reconciliació. Val 1,59 euros i permet preparar-se per a la confessió a través de la pantalla de l'aparell, amb preguntes, algunes molt íntimes, sobre actituds i accions personals.

Font: EFE

Uns urinaris per "jugar", un altre invent dels japonesos

2011-02-03T20:58:00.001+01:00

Urinaris lúdics en proves, als bars de Tòquio

Que els japonesos cada dia volen sorprendre no és cap novetat, que tinguin uns costums un xic "especials", tampoc, però que facin proves per fer de l'acte d'orinar una mena d'esport, és força curiós si més no.
Llegiu i vosaltres mateixos trèieu conclusions.

La firma japonesa de jocs Sega està provant fins a final de mes urinaris lúdics a les sales de joc i bars de la ciutat de Tòquio, on els clients es poden entretenir i marcar punts en funció de la potència del seu raig d'orina.

L'empresa ha instal·lat de manera provisional els anomenats "toylets" (un joc de paraules entre "toy", joguina, i "toilette", lavabo) dins dels lavabos per a homes de quatre bars i sales d'entreteniment de la capital japonesa, segons un anunci.

Els urinaris estan equipats amb sensors de pressió i també petites pantalles instal·lades a l'altura de la vista dels clients, per permetre'ls seguir el seu rendiment que es basa en la precisió o la potència del seu raig.

Un dels jocs jutja la precisió del jugador i consisteix a esborrar amb l'orina els dibuixos dissenyats sobre una representació virtual de l'urinari que apareix al visor de l'usuari. L'altre joc, batejat com a "Manneken Pis" en honor a la cèlebre estàtua belga d'un nen orinant, calibra la potència del raig mitjançant el volum de líquid llançat.

Per una altra part, una versió "dual" permet al client comparar la potència del seu raig amb la de la persona que l'ha precedit a l'urinari.

Inicialment, el projecte estava destinat a atraure anunciants publicitaris, però Sega finalment va renunciar a desenvolupar-lo i comercialitzar-lo, pel temor dels bars que els clients concorreguessin a les seves instal·lacions només per jugar als lavabos.

Segons "La Vanguardia" del 28 de gener de 1895, a Barcelona ja hi havia un club de futbol anomenat Sociedad de Football Barcelona

2011-02-01T11:17:00.001+01:00

En una versió digital del diari La Vanguardia hi havia aquesta notícia referent a que Barcelona, l'any 1895 ja disposava d'un equip de futbol, abans de la fundació pel suïs Hans Gamper.
No deixa de ser curiós i anecdòtic, per això fent cas a aquesta nota de premsa publicada el 28 de gener de 1895, potser el primer club decà català fos aquest "vell Barcelona".

Aquí podeu veure l'article que publicava el diari barceloní, avui fa 115 anys.

Crónica de Sport A pesar del adverso concuño que la naturaleza prestó al paniso de ayer, se inauguró con él el Velódromo de la Bonauova por los jugadores que componen la Sociedad de foootball de Barcelona. Diez y seis se presentaron á disputar las partidas, correspondiendo al bando azul los señores Joggon, Reewes (capitán), Barrie, Heather, W.- Par¡ ons, H. Morris, Hicks y Surié; y al encarnado los señores Biown, Pownall (capitán), J. Parsons, S. Morris. Hencke, Richarasou y Serra. La «pelousse» húmeda y fango&a, no favoreció las luchas y pases propios át\ juego, sin embargo se hicieron aplaudir algunos jugadores, por su buena táctica en conducir la pelota y en especial los guaidadores de la puerta al defender la entrada del «ballon». Son dignos de mención por el acierto con que condujeron su bando ios dos capitanes; y por los «goals» que lograron los señores W. Parsons y H. Morris que lograron tres y uno respectivamente, por lo que al bando azul se refiere y del bando encarnado, Samuel Morris que logró uno. Para el sábado próximo se prepara un gran par- tido de desafío, del que daré á conocer los detalles en la próxima crónica.

El primer Barça de la història va néixer abans que el fundat per Joan Gamper
En 1895, uns joves ja es reunien per jugar a futbol sota el nom de 'Societat de Football de Barcelona'

David Ruiz Marull

Article extret del Diari Sport, edició digital

És ben conegut que el 29 de novembre de 1899, Joan Gamper i altres 11 homes es van reunir en el gimnàs Solé per fundar el FC Barcelona. El jove suís, que havia arribat a la ciutat comtal un any abans, va utilitzar la revista 'Els Esports' per buscar a altres persones que, com ell, anessin aficionats al futbol, una activitat en auge a la fi del segle XIX.

Però, malgrat el que sempre s'ha dit, el conjunt que van fundar Gamper i els seus companys no va ser el primer Barça de la història o, almenys, va haver-hi un embrió anterior. Aquell equip es va basar en un grup d'amics que, des d'uns anys abans, formaven la Societat de Football de Barcelona, com va informar La Vanguardia en la seva edició del 28 de gener de 1895.

"Corresponent al bàndol blau els senyors Joggon, Rewes (capità), Barrie, Heather, W. Parsons, H. Morris, Hichs i Suñé; i a l'encarnat els senyors Brown, Pownall (capità), J. Parsons, S. Morris, Hencke, Richardson i Serra". Aquests setze futbolistes, que van utilitzar colors molt semblats als quals acabarien imposant-se en la samarreta blaugrana, s'havien reunit per jugar un partit que inaugurava el Velòdrom de la Bonanova.

Aquells joves no sabien que anaven a ser els precursors d'una de les grans entitats esportives del món. La Crònica de Sport explica que, a pesar "de l'advers concurs de la naturalesa", que va deixar el camp humit i fangoso, alguns jugadors "es van fer aplaudir per la seva bona tècnica a conduir la pilota i especialment els guardadores de la porta en defensar l'entrada del ?pilota?".

El partit va acabar amb el resultat de 4-1 a favor dels blaus gràcies als gols de W. Parsons (3) i H. Morris. Pel bàndol encarnat va anotar S. Morris i ambdós conjunts es van emplaçar per jugar una revenja una setmana més tard.

Però no acaba aquí la història dels membres de la Societat de Football Barcelona, que segons alguns estudis es va fundar en 1894. Aquells joves, la majoria d'ells britànics, van prendre com a president al cònsol anglès de Barcelona, el Sr. William Wyndham, però mai van arribar a constituir-se com a entitat.

Quatre anys després d'aquest duel, Gamper va reunir a persones interessades en el futbol per fundar el FC Barcelona. En aquest grup de pioners blaugrana estaven John i William Parsons i Samuel i Henry Morris, protagonistes de la trobada en el Velòdrom de la Bonanova.

En 1902, el fundador del Reial Madrid, l'empresari català Carles Padrós, va impulsar el primer torneig d'àmbit nacional per celebrar la coronació del Rei Alfonso XIII. Va convèncer a l'Ajuntament de Madrid perquè acceptés col·laborar en la competició i va convocar als equips més representatius d'Espanya per enfrontar-se entre ells. Van acudir el Madrid i el New per la demarcació madrilenya, el Barça i l'Espanyol en representació de Catalunya i el Biscaia, on jugaven futbolistes de l'Athletic i del Bilbao, que àdhuc no s'havia fusionat.

En aquell torneig, el Barça va arribar a la final després de vèncer al Madrid en semifinals (3-1) amb dos gols de Steinberg i un tercer transformat per Gamper gràcies a un penal. La final va ser davant l'equip basc, que es portaria finalment el trofeu amb la seva victòria per 2 punts a 1. El gol dels blaugrana ho va anotar un tal Parsons (potser els soni aquest cognom) i en l'onze que es va enfrontar al Biscaia estaven altres vells coneguts: S. Morris, J. Morris i I. Morris.

Coneixes algun complex?, Aquí en tenim alguns dels més importants

2011-01-21T21:13:00.000+01:00

La paraula "Complex", creada per Carl G.Jung i popularitzada per la discussió del psicoanàlisi freudinià, constitueix moneda corrent en el tràfic de l'idioma.
No obstant això, al costat dels de coneixement més difós, existeixen uns altres que posseeixen la particularitat de portar el nom de personatges històrics, figures mitològiques o protagonistes d'obres literàries o bíbliques (Münchhausen, Cendrellosa, Agripina, Èdip, Bovary, Caín, etc.)
Aquest diccionari selecciona alguns d'ells en atenció a la referència històrica o cultural que els va donar origen i lliurament, en cada cas, la seva definició o descripció clínica.

Complex d'Agar i Sara

Tendència masculina o de vegades inconscient a classificar a les dones en dos grups: les bones, pures i intocables a semblança de la mare; i a les dolentes, aptes per a la satisfacció sexual, però indignes d'amor. El fet va ser anotat per Freud i batejat per la psicoanalista francesa Maryse Choisy, al·ludint a un episodi bíblic: Sara, dona d'Abraham, va creure que no podia tenir fills i va autoritzar al seu espòs perquè cohabités amb la seva esclava egípcia Agar, de la qual va tenir un fill anomenat Ismael. Però com més tard Sara va tenir un fill, Isaac, el patriarca va expulsar de la seva casa a Agar l'Ismael.

Complex d'Agripina

Té el mateix significat que el complex d'Èdip, descrit per Freud. No obstant això els psiquiatres belgues Sollier i Courbon van retreure la denominació freudiana ja que l'Èdip de la llegenda grega no sabia que cometia un incest, doncs desconeixia el fet que la seva esposa, Jocasta, era en realitat la seva mare. Consideren més adequat el terme Complex d'Agripina, en raó que l'emperadriu romana d'aquest nom va tractar de seduir al seu fill Neró.

Complex d'Alexandre

Ressentiment del fill contra el pare. S'explica que Alexandre Magne, en assabentar-se dels triomfs bèl·lics del seu pare Filip de Macedònia, va exclamar amb ira i desànim: "El meu pare no em deixa ja res per conquistar". En aquest cas els psicoanalistes parlen d'una "ofensa narcisista del jo". Frederic el Gran sofria d'aquest complex i la seva biografia es talla en dues meitats: neuròtica, mentre vivia el seu progenitor, i normalitat quan va rebre la corona.

Complex d'Antígona

Fixació excessiva en la figura de la mare i incapacitat per acceptar les lleis de la vida i de l'amor. Segons la mitologia i la caracterització dramàtica de Sófocles, Antígona va consagrar la seva vida al cuideu de Jocasta i Èdip: els seus pares.

Complex d'Aquil·les

Tendència a ocultar la pròpia debilitat, la impotència o l'homosexualitat sota l'aparença d'invulnerabilitat o heroisme. Aquil·les, heroi del poema homèric "La Il.líada", va ser submergit per la seva mare en la llacuna Estigia per aconseguir que el seu cos quedés immune a les ferides; no obstant això, el taló, per on ho subjectava la seva mare, no va aconseguir ser banyat per l'aigua màgica i va romandre vulnerable. El terme va ser utilitzat per primera vegada per l'escriptor francès Pierre Audiat.

Complex d'Aristòtil

Rebel·lió del fill contra el pare, del deixeble contra el mestre. El nom al·ludeix a l'oposició que va tenir Aristòtil cap al seu mestre Plató. El deixeble tracta de destruir l'obra de la seva iniciador per imposar la seva, nova i pròpia. Alfred Adler va modificar les doctrines psicoanalíticas del seu mestre Freud per imposar les seves pròpies teories. Resa un adagi antic:"L'iniciat mata sempre al seu iniciador".

Complex de Bovary

Anomenat més correntment "bovarisme", deriva de la famosa novel·la de Gustave Flaubert "Madame Bovary". En termes psicopatològics, el bovarismo consisteix en una alteració del sentit de la realitat, d'arrel esquizoide, per la qual una persona es considera una altra de la qual realment és. Va introduir el terme el psicòleg francès Jules de Gaultier, abans de l'adveniment de Freud i del psicoanàlisi.

Complex de Brummel

Excessiva elegància en el vestir que compensa, en el fons, un fort sentiment d'inferioritat. El nom recorda a Jorge Brummer ( 1778-1840 ), dandi famós de la Cort d'Anglaterra, que va actuar com un veritable dictador de la moda del seu temps.

Complex de Brunilda

Tendència de les joves a voler veure en el seu nuvi un superhome o un heroi, sobrevaloració que després del matrimoni es canvia en una desvaloració absoluta. En el cas, l'home segueix sent el mateix, canvia només l'actitud de la dona. En la llegenda germànica la walkiria Brunilda només es mostra disposada a casar-se amb un home capaç de vèncer-la en tota classe d'exercicis físics. Mitjançant un engany Sigfrid aconsegueix vèncer-la i conquistar-la. Brunilda descobreix l'engany i exigeix la mort de l'ofensor.

Complex de Caín

La figura bíblica de Caín s'invoca per caracteritzar la peculiar psicologia del primogènit, gelós del fill segon a qui considera com "un intrús" i un rival. El complex de Caín s'oposa el complex d'Abel. El psicòleg francès Charles Badouin, el primer a usar el terme escriu: "El nen al que li cap en sort un germanet o germaneta, reacciona primer, molt generalment, amb una gelosia desmesurada i de caràcter completament animal, que subsisteixen després, latents i més o menys ben reprimits. L'hostilitat del menor enfront del major apareix com una rèplica natural a aquesta hostilitat". Segons Freud, la rivalitat existent entre els germans seria la base de la justícia. "L'instint gregari es va formant només mica en mica en els jardins d'infància com a efecte de les relacions entre fills i pares i com a reacció al sentiment de gelosia amb que el fill major comença per acollir la intrusió del fill menor. El primer descartaria de molt bona gana a aquest últim, per separar-li dels pares i despullar-li de tots els seus drets; però en presència de l'amor igual que els pares manifesten cap a tots els seus fills, i davant la impossibilitat de mantenir a la llarga aquesta actitud hostil, sense perjudici per a aquells mateixos que van començar per adoptar-la, acaba per operar-se una identificació entre tots els fills, i es constitueix un sentiment de comunitat que sofrirà a l'escola el seu desenvolupament ulterior. La primera exigència que neix d'aquesta reacció, és la de justícia, de tracte igual per a tots".(Assajos de Psicoanàlisis).

Complex de la Ventafocs

Compensació elaborada pel nen més petit o poc volgut de la família. Tema folklòric de molts contes. El fill menys volgut serà el que més tard salvarà gràcies al seu talent, a tota la família que es troba en una situació dramàtica; col·locat en una situació desmesurada, de víctima, el món reconeixerà els seus mèrits.

Complex de Cres

El nom de l'últim rei de Lidia (560-546 A. de C.), el de les més fabuloses riqueses que recordi la Història, designa al complex que es manifesta per la recerca patològica de superioritat per mitjà del malbaratament dels diners, el mecenatge i les propines principesques.

Complex de Dafne

Por de les joves davant la sexualitat. Se li diu també "angoixa de penetració". La nimfa Dafne, en la mitologia grega, era perseguida per Apol·lo. En el moment en què l'enamorat déu estava a punt d'aconseguir-la, la nimfa es va transformar en llorer.

Complex d'Èdip

Amor patològic del fill per la mare. Segons Freud, tot nen de forma subconscient vol a la seva mare i odia al seu pare. "El petit s'adona - escriu el psicoanalista - que el pare li tanca el camí conduint cap a la mare; la seva identificació amb el pare pren un matís d'hostilitat, a causa d'aquest mateix fet, i acaba per confondre's amb el desig de substituir al pare al costat de la mare".

Aquesta situació sorgeix entre el tercer i cinquè any de la vida, i es resol en el sisè. Molts no aconsegueixen superar aquest conflicte psicoestimulant i canalitzar-ho en un amor normal. La no superació significa una greu pertorbació evolutiva a una neurosi. El d'èdip va ser el primer complex descobert i descrit per Freud.
El nom prové de la mitologia grega i la història va ser recreada per Sófocles en una tragèdia.

Complex d'Electra

Terme proposat per Jung per designar la contrapartida del Complex d'Èdip.
Fixació afectiva de la nena en la figura del pare. Segons la llegenda grega, Electra, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, va venjar al seu pare qui fos assassinat per Egisto, amant de Clitemnestra.
Va abassegar al seu germà Orestes perquè donés mort a la seva mare i a Egisto, assassins del pare d'ambdós.

Complex d'Empédocles

El nom correspon a un filòsof grec del segle V que es va precipitar al cràter del volcà Etna per fer-se famós pel seu suïcidi. El complex designa la compulsió al suïcidi per realçar el propi equilibri d'autoestima infringit semblant a "un heroi" davant si mateix i els altres.

Complex d'Eròstrat

Segons la llegenda, Eròstrat va incendiar el temple de Diana, en Éfeso, per passar a la posteritat, ja que no tenia cap mèrit per aconseguir fama. Forma peculiar el complex d'inferioritat de gran incidència criminòloga.. No importen els mitjans amb tal de distingir-se, sobresortir, que es parli d'un. Declaració freqüent en les casernes de policia :"Ho vaig fer perquè volia sortir en el diaris i mitjans informatius". Haebig, l'assassí del carrer Dardignac, exemplifica el complex.

Complex d'Hamlet

Vacil·lació per actuar a causa del dubte, l'escrúpol i la meditació excessiva. El príncep de Dinamarca de l'obra de Shakespeare resulta el símbol de la irresolució.

Complex de Job

Nom global dat a les malalties "psicogènes" de la pell. S'ha observat proclivitat a les dermatitis psicosomàtiques en persones que s'ofenen amb facilitat, que se senten agreujades, amb o sense motiu. En general les alteracions dèrmiques desapareixen quan es restableix l'equilibri autoestimatiu i desapareix el sentiment de greuge. El nom, creat pel psicoanalista nord-americà Félix Deutsch, recorda al patriarca bíblic Job, qui va haver de suportar com a prova divina, tot tipus de sofriments i plagues, incloent ulceracions de la pell.

Complex de Judes

Anim de traïció impulsat pel ressentiment. El subjecte no suporta la superioritat, sobretot moral, d'una altra persona de major vàlua, i amb les seves deslleialtats i perfídies procura restablir inconscientment el seu equilibri autoestimatiu infringit. Les trenta monedes de plata no expliquen suficientment la vil-lesa de Judes Iscariot, el nom que ostenta el complex.

Complex de Münchausen

Mentides, històries inversemblants en les quals el narrador, protagonista dels seus contes, s'imposa com a "superior" sobre els seus oïdors. Mecanisme de compensació a una situació d'inferioritat.
El baró de Münchhausen protagonitza tres novel·les del segle XVIII en les quals relata aventures extraordinàries i inversemblants que limiten amb l'absurd.
Com a personatge literari és el prototip del mentider.

Complex de Narcís

Narcisisme. Sobreestimació de si mateix. Fase infantil del desenvolupament caracteritzada pel deso de ser estimat, amb preferència al desig d'estimar. El narcisista no aconsegueix superar aquesta fase evolutiva, queda atrapat en el jo. En l'elecció de l'objecte amorós escollirà sempre sota la influència inconscient de la imatge que es té formada del seu propi jo, buscant en ell una espècie de rèplica de si mateix. En la mitologia grega, Narcís era un bell pastor que, en inclinar-se sobre l'aigua d'una font per beure, va percebre la seva imatge i es va enamorar de si mateix.

Complex d'Otelo

Sentiment morbós de gelosia. Gelós per antonomàsia, el Moro de Venècia de Shakespeare dóna el seu nom al complex.

Complex de Pulgarcito (Patufet)

El fill menor d'una família en què hi ha nombrosos germans i germanes acusa una psicologia particular. Va assenyalar Adler el fet que, per regla general, allí on hi ha molts germans acostuma a ser el més petit el que arribi més lluny en la vida. Una fita compensada i obtinguda pel nen més jove, o el nen malmès i menyspreat per la família. El propi Adler va assenyalar sobre aquest tema el conte popular "Pulgarcito".

Referència: Diccionari de Complejos
© Apocatastasis.com

Les pastanagues no sempre han estat de color taronja

2011-01-14T12:01:00.001+01:00

De quin color són les pastanagues? "Taronja", respondria qualsevol somrient davant la ingenuïtat de la pregunta. Diu la ciència que el color de les pastanagues depèn del betacarotè, una substància també coneguda com provitamina A ja que el nostre cos la pot transformar en vitamina A. Els carotens són pigments la gamma dels quals va des del porpra fins al groc, passant sense cap dubte per l'ataronjat. Les pastanagues són originàries d'una àmplia zona de l'Àsia Central encara que es considera que és Afghanistán el centre de la biodiversitat zanahoril : és el lloc on es donen més espècies de pastanagues i on encara es pot trobar la pastanaga silvestre de la qual es creu descendeixen totes les classes de pastanaga del Planeta. En origen la pastanaga no es conreava per menjar el tubercle, sinó per condimentar les receptes amb les seves fulles i les seves llavors. Això no és estrany si pensem que encara avui diverses verdures de la seva mateixa família tenen com a ús principal la condimentació : comí, fonoll etc. El tubercle de la pastanaga presentava algunes característiques que la van fer passar del que es menysprea al que se serveix en el plat. En primer lloc és molt rica en vitamina A i per tant reforça la visió i protegeix dels rajos solars entre altres conseqüències positives (encara que si s'ingereix massa també té efectes adversos). Però sobretot els antics habitants d'Àsia Central es van adonar que la pastanaga era rica en carbohidrats i que aquests s'emmagatzemaven en forma de sucres : la pastanaga és una de les verdures més dolces que existeixen, fins al punt que en l'antiguitat es feia rebosteria amb ella quan no era fàcil fer-se amb altres edulcorants. I per aquesta raó és també una de les verdures que els nens petits accepten més ràpidament. Ara bé, tornem a la pregunta que iniciava aquest article. Suposem que anem a un mercat Indi, Pakistanès o d'Afghanistán, quantes pastanagues taronges trobarem? Doncs molt poques o cap. Arribarem fins i tot a pensar que no venen pastanagues, sinó que els tubercles exposats són naps o alguna cosa semblat. En la majoria de països de l'Àsia Central les pastanagues no són gairebé mai taronges - encara que pugui haver-les - si no majoritàriament blanques, porpres i grogues. En canvi a Occident totes són d'un rabiós ataronjat, per què?

La prova més antiga que es coneix de l'ús de pastanagues per part d'humans, a Afganistan, data de l'any 3.000 a. C. Aquelles pastanagues eren de color porpra per fora i grogues per dins.

En aquesta fotografia podeu observar l'evolució dels colors de la pastanaga.
Més tard, quan els comerciants àrabs van estendre la llavor de pastanaga per Àsia, Àfrica i Aràbia, van sorgir varietats amb diferents tons de porpra, blanc, groc, verds i fins i tot negre.
El taronja és només un dels colors possibles de la pastanaga. Sense intervenció humana tant les pastanagues silvestres com les conreades recorren tot l'espectre del color possible dels betacarótens. Va ocórrer que els holandesos del segle XVII, autèntics mestres de l'horticultura, van voler honrar a la dinastia dels Oranje i per això van començar a prevaler el color ataronjat en les varietats de pastanaga que conreaven. Afortunadament els qui van aconseguir la independència per a Holanda es deien "Oranje" i no "Zwart" (negre en holandès). I per això, per tan pelegrina raó, a Europa i Amèrica del Nord es consumeixen pastanagues taronges i no d'un altre color, a pesar que totes presenten aproximadament les mateixes propietats.

La primera pastanaga taronja es va produir al segle XVI a Holanda, i va ser aconseguida deliberadament mitjançant creuaments i experiments. La finalitat era que coincidís amb el color de la casa real holandesa d'Orange.

Al segle XVI, els holandesos eren els principals productors europeus de pastanagues, i totes les varietats modernes descendeixen dels seus quatre tipus de color taronja: l'Early Half Long, la Batega Half Long, la Scarlet i la Long Orange.

Actualment s'ha posat de moda tornar a conrear pastanagues de colors. Ja hi ha tendes amb pastanagues blanques, grogues, vermella fosca i porpra, per fer les amanides més divertides. Encara que per afegir diversió, res com l'invent dels islandesos: el 1997 van desenvolupar una pastanaga amb sabor a xocolata dins del programa Wacky Veg (Verdures guillades), dirigit a la població infantil, però va ser retirada als vuit mesos del seu llançament.

Us recordeu del video The Digital Story of the Navity, doncs és un dels més visitats a Internet aquest dies, i així va ser com es va fer

2011-01-02T09:49:00.000+01:00

L'agència de publicitat portuguesa que l'ha editat ha rebut múltiples consultes de clients potencials

Amb prop de quatre milions i mig de visites és segurament el vídeo més popular d'aquest nadal. The Digital Story of the Nativity, or Christmas 2.0 narra per mitjà d'eines digitals i xarxes socials com Google Maps, Gmail, Google, Facebook, Twitter, Foursquare, Wikipedia i Amazon el naixement del nen Jesús. La idea la va desenvolupar una petita agència de publicitat amb seu a Lisboa. Es diu 'Excentric', té cinquanta treballadors i ja ha començat a recollir els fruits de l'èxit del vídeo.

Miguel Figuereido, conseller delegat de l'agència, encara està sorprès pel nombre de visites que ha tingut el vídeo. Ha explicat que el van fer per tal d'explicar els seus clients les àmplies possibilitats dels vídeos virals. Volia demostrar que es poden fer coses creatives i obtenir bons resultats. La feina va començar a principis d'octubre, van tardar tres setmanes en tenir la idea i unes altres tres a executar-la.

Entre els clients actuals d''Excentric' hi ha Vodafone i Unilever, però gràcies a la popularitat del vídeo ja han rebut consultes de potencials clients d'arreu del món. Figuereido ha tingut, sens dubte, un bon regal de nadal.

Un "camellòdrom" a la ciutat de Doha a Qatar, un projecte innovador d'un gabinet d'arquitectes espanyol

2011-01-01T13:38:00.003+01:00

Avui he escoltat al Via Lliure de RAC1, aquesta notícia curiosa en veu dels arquitectes dissenyadors del "camellòdrom " de la ciutat de Doha a Qatar.
Tot i que aquest projecte ja està bastant avançat, sempre és bo saber un xic més d'aquest projecte luxós i per això us vull fer cinc cèntims.
RFA architects s'encarregarà de construir un modern "camellòdrom" per les molt populars carreres de camells a la ciutat de Doha, Qatar. Les carreres de camells són un esport tradicional molt arrelat dins del món àrab, on desperten autèntica passió entre el gran públic.

Però lluny de la tradicional imatge de les carreres de cavalls del Grand National a Anglaterra, els camells que participen en les competicions són guiats cadascun d'ells per un "jockey"robotitzat. Fa una dècada, eren nens els qui feien de "jockeys" dels camells en les carreres a causa de la seva petita grandària i baix pes, la qual cosa feia que el camell anés més ràpid. A causa que aquest fet suposava una pràctica d'explotació infantil, va anar en l'any 2005 quan se substitueixen a aquests petits genets per «robots» teledirigits per control remot des d'un cotxe 4x4.

En ocasions, a aquests 4x4 se li sumen cotxes de mitjans de comunicació, de seguretat, cotxes VIP i ambulàncies. Això significa un elevat nombre de vehicles circulant paral·lelament al costat de la pista de carreres i origina una gran contaminació, soroll i un gran consum de combustible.

Un monorail sobre el circuit

La solució proposada per l'estudi és un sistema de moviment lineal de 150 metres de longitud penjat d'una gran biga a manera de monorail, on se situen els operadors d'aquests robots.

S'implementa també un vagó mòbil a la zona superior del monorail que permet a 450 convidats seguir el desenvolupament de la carrera a pocs metres de la mateixa, a una velocitat coordinada amb la dels camells, aproximadament de 60 km/h. D'aquesta forma s'aconsegueix que operadors de robots i convidats segueixin la competició dins dels vagons assistint a les carreres en primera línia.

La planta de l'edifici és un camell assegut

La coberta del «camellòdrom» és tèxtil i des de l'aire la planta del conjunt s'assembla a un camell assegut. Durant la nit els elements translúcids brillen en el desert i una torre serveix d'icona i referència des de la ciutat de Doha.

Per a Mark Fenwick i Javier Iribarren, «actualment convivim amb tecnologies i eines comuns en les nostres vides que en un primer moment van semblar llunyans i impensables. Apostar per la creativitat i la investigació fa possible imaginar altres i noves solucions per a un món en constant moviment». Ambdós són autors del nou estadi de futbol de l'Espanyol, recentment inaugurat i guardonat amb el Premi Quatrium al Millor Edifici Esportiu d'Espanya en 2009 i del nou estadi del València. Amb molts treballs a l'estranger aquest estudi s'adjudica un gran projecte que canviarà la forma de viure aquestes carreres que tanta passió desperten a Qatar.

El Consell Comarcal edita el primer Calendari per la Pau de l'Alt Penedès

2010-12-25T21:42:00.002+01:00

El Consell Comarcal edita el primer Calendari per la Pau de l'Alt Penedès

El calendari està il·lustrat amb una selecció dels dibuixos dels alumnes de les escoles públiques que han participat en el projecte Edupau 2010: J.J. Ràfols (Torrelavit), Montcau (Gelida), Font-rúbia (Font-rubí), Guerau de Peguera (Torrelles de Foix), Antoni Grau Minguell (Sant Quintí de Mediona), Sant Jeroni (Sant Pere de Riudebitlles) i La Fassina (Mediona).

"Edupau: Educació i sensibilització per a la pau" és un projecte del Servei d'Igualtat i Ciutadania del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Durant l'any 2010 s'han fet diverses actuacions entrellaçades entre si a fi i efecte d'arribar al màxim de públic possible.

En una primera fase de treball, es van fer tallers de sensibilització sobre la pau a les escoles públiques de Primària de l'Alt Penedès. Després, amb el suport dels mestres, els alumnes van fer il·lustracions sobre la pau, la convivència, etc. A través d'un concurs, es van seleccionar les il·lustracions que havien d'aparèixer en el Calendari per la Pau 2011 de l'Alt Penedès.

En una segona fase de treball, el Servei d'Igualtat i Ciutadania del Consell Comarcal, en col·laboració amb l'organització internacional "Save the Children", va organitzar una exposició itinerant dirigida a joves i adults. Amb el títol "Basada en fets reals", l'exposició mostra els testimonis de nens i nenes que han viscut un conflicte armat. Aquesta exposició es complementa amb les il·lustracions dels alumnes de l’escola del municipi on es fa l'exposició. L'Institut de Gelida, a més d'acollir l'exposició, ha participat també en un espectacle teatral sobre la pau.

Tothom que vulgui un Calendari per la Pau 2011, el pot recollir gratuïtament a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del Consell Comarcal de l'Alt Penedès o preguntar per telèfon (Tel. 93 890 00 00) el punt de recollida més proper del seu municipi.

Bon Nadal a tots els amics i amigues de Coses Meves

2010-12-25T13:47:00.001+01:00

Amb aquest video que he trobat a la xarxa, que parla per ell mateix, encara que sigui en anglès us vull felicitar les festes.
Amb la originalitat d’aquest vídeo creat per la gent de Viral Vídeos, us vull desitjar un Bon Nadal i unes bones festes 2.0.

i també us dedico aquest Poema de Nadal
escrit per en Josep Maria de Sagarra

Va ser una nit que va florir l’estrella

i va néixer l'Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant.
I fa molt temps, molt temps i algú ensiborna
el nostre pit, per atiar l'oblit,
per fer-nos infidels, però retorna,
cada any aquesta nit.

La nostra vanitat prou s'afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal!
Ai, si no fos per aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d'on ve, ni on va ni on para,
pell d'home que arrossega la corrent!

Però el Nadal ens ha pintat el rostre
d'un vermell precís i decidit
que ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i esperit.
I ens dóna un punt d'humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l'espai
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem "Glòria a Déu a les altures"
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla
i l'orgull en la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

L'arbre de Nadal més car del món: un luxe, una necessitat o bé un abús?

2010-12-24T13:24:00.001+01:00

Que el món està en crisi? Llegint aquesta notícia no ho sembla.
L'arbre de Nadal més car del món no es troba a Nova York ni a Londres sinó a la meitat del desert dels Unió dels Emirats Àrabs. El clima desèrtic no és el millor per als avets i un país de majoria musulmana potser no sigui el lloc més comú per celebrar el Nadal, però això no va impedir que l'arbre nadalenc més car del món hagi estat instal·lat en un hotel d'Abu Dhabi.

En l'hall d'entrada de l'hotel de luxe 'Emirates Palace' d'Abu Dhabi han col·locat un arbre de Nadal de 13 metres d'altura. De les branques pengen, al costat de les tradicionals boles brillants i llums de colors, peces de joieria d'or i incrustacions de pedres precioses.

En total té 181 peces de joieria, diamants, perles, maragdes i safirs, per valor d'onze milions de dòlars (uns vuit milions d'euros).

L'arbre és artificial però les joies no ho són, va assenyalar Hans Olbertz, director de l'Hotel Emirates Palace, als mitjans de comunicació.

Aquesta iniciativa és un reclam més per als luxosos hostes de l'hotel ideada pel departament de comunicació que basa la seva estratègia a fomentar el luxe amb idees occidentals i orientals. 'Emirates Palace' explica a més amb el seu propi port esportiu, heliport i una màquina expenedora de lingots i monedes d'or igual que la que hi ha instal·lada des de fa uns mesos a l'hotel Palace de Madrid.

Està bé, Emirats Àrabs és un país amb molts recursos econòmics. Tots sabem això. Però d'aquí a voler entrar el llibre de rècord Guinness gràcies a l'arbre de nadal més car del món pot resultar ridículament ostentós. Ja li van demostrar a tothom amb el seu impressionant hotel de set estels del luxe que són capaços d'albergar, però gastar-se 11 milions de dòlars en un adorn sembla una bogeria.

El món s'enfonsa en moltes zones com l'Àfrica i Centre Amèrica mentre que en altres parts poden donar-se luxes com aquests. I és difícil abordar aquests temes econòmics sense semblar ressentit o amargat, però quan en una cantonada persones moren de gana, mentre en l'altra tiren una nevera plena de menjar a les escombraries, molesta una mica. I ull, aquest hotel d'Emirats Àrabs està en tot el seu dret de fer-ho.

¨La llei "Sinde" ajorna la votació

2010-12-21T20:05:00.001+01:00

El PSOE, acorralat, ajorna la votació de la 'llei Sinde' fins al vespre

El govern espanyol s'ha quedat sol i no aconsegueix suports per tirar la llei endavant

La comissió d'economia del congrés espanyol tenia previst de votar a migdia la Lllei d'economia sostenible (LES), que inclou la polèmica disposició coneguda com a 'llei Sinde' i que preveu tancar webs que continguin arxius d'obres amb drets d'autor i enllaços per a descarregar-ne. La votació s'ha ajornat, primer, fins a les dues, després fins a quarts de quatre, i ara han decidit ajornar-ho fins que no acabi el ple al congrés, cap a les nou de la nit. I és que el PSOE no aconsegueix el suport de cap grup per a tirar-la endavant.
De moment, tot apunta que la llei no s'aprovarà perquè CiU, necessària per aprovar la llei, ha anunciat a l'últim moment que hi votaria en contra. Un dels elements que poden haver fet rectificar CiU és la revolta que s'ha generat a la xarxa aquests darrers dies: diumenge una vintena de webs de descàrrega van tancar en senyal de protesta contra la disposició vuitena de la llei, ahir el grup d'internautes Anonymous va fer caure les webs del PSOE, CiU, PP i PNB per fer servir 'la sobirania atorgada en benefici de les grans multinacionals de la indústria de l'entreteniment' i avui han fet caure la web del congrés espanyol.
La clau ara és si CiU vota a favor de l'esmena de supressió de la 'llei Sinde' presentada per ERC i IU-ICV, ja que no n'hi ha prou amb que s'abstingui.
Des del principi, la 'llei Sinde', que preveu tancar les webs que continguin arxius d'obres amb drets d'autor i enllaços per a descarregar-ne, ha anat acompanyada de polèmica.
Segons el text actual de la llei, la comissió del Ministeri de Cultura rep les denúncies, dels autors o gestors de drets, de suposades violacions de webs amb enllaços i arxius protegits per drets d'autor. Un jutge de contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional espanyola ha de decidir en quatre dies si admet el tancament de la web.
Contra la 'llei Sinde'
Els adversaris de la llei critiquen les webs de descàrrega es puguin tancar, perquè això posa en perill les llibertats. Així ho explica el manifest del portal 'No al tancament de webs', que recorda que la llei és una imposició estrangera (una referència als cables filtrats per Wikileaks fa dies i que donaven entenent que l'ambaixada dels EUA a Madrid va fer de la lluita contra les descàrregues una de les prioritats i va pressionar el govern espanyol perquè fes una llei contra les descàrregues a la xarxa).
L'Associació d'Internautes, que calcula que amb la llei es poden tancar més de cent webs d'intercanvi d'arxius, té pensat de presentar un recurs al Tribunal Constitucional, si s'aprova tal com és redactada ara. I FACUA-Consumidors en Acció va enviar ahir als grups parlamentaris gairebé 30.000 signatures contra la llei.
El manifest de FACUA, titulat 'Si és legal, és legal' (hom pot subscriure'l des de la web), demana als portaveus de la comissió d'economia del congrés espanyol que no aprovin una norma dictada 'contra els interessos dels ciutadans per a afavorir un poderós lobby amb un model de negoci caduc que no vol reconvertir-se'.
'Amb l'aprovació de la llei d'Economia Sostenible', diu, es pretén aconseguir 'allò que les entitats de gestió no han aconseguit fins ara als tribunals, ni per la via penal ni per la civil: el tancament de pàgines web que incloguin enllaços per a descarregar obres a través de les xarxes d'intercanvi d'arxius P2P'. El manifest recorda que sempre hi ha hagut un intercanvi no lucratiu d'obres culturals moralment acceptat i demana 'un canvi en les formes de governar, que comencin per escoltar els ciutadans i no solament la indústria'.
A més de tot això, els internautes també protesten que una llei com aquesta pugui aprovar-se en una reunió de la comissió econòmica del congrés espanyol, sense que sigui necessari discutir cap esmena ni passar pel ple.
Tot aquest debat és ben viu a la xarxa: hi ha diversos grups de Facebook contra la llei Sinde, i Twitter també en va ple.

font:http://www.vilaweb.cat/noticia/3827131/20101221/psoe-acorralat-ajorna-votacio-llei-sinde-vespre.html

La resolució final de la Llei Sinde

El rebuig a la llei Sinde en la comissió d'Economia del Congrés ha despertat ràpides reaccions de celebració a la Xarxa, mentre ha estat lamentada per la comunitat artística, que promet presentar en la Unió Europea un altre model "més contundent" de lluita contra la 'pirateria'.

Després d'una tarda en la qual es va seguir minut a minut a través de les xarxes socials l'evolució de la votació en la Cambra baixa, la conclusió en negatiu per a la disposició final segona de la Llei d'Economia Sostenible va deslligar tota una 'festa on-line'.

Com a "victòria increïble" després de "tres anys de batalla" ha estat qualificada des d'Hacktivistas, una de les plataformes que més han lluitat contra l'anomenada llei Sinde o "llei antidescargas" a través del nom Sindegate, i que ha descrit el dia d'avui com "el major fracàs polític" de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde.

"Hauria de ser la seva tomba. La seva dimissió és imprescindible per higiene política i aquest és el proper objectiu d'Hacktivistas", han reconegut des d'aquesta plataforma sota el pseudònim d'Isaac Hacktsimov.

L'Associació d'Internautes, ha qualificat en un comunicat la jornada com "un dia per recordar", en el qual "la voluntat de la ciutadania ha acabat per imposar-se a les pressions de lobbies, ambaixades i governs estrangers sobre el nostre representants" i "la democràcia 2.0 ha madurat d'una manera decisiva".

7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, la Marató de TV3 ho ha fet possible

2010-12-20T09:09:00.000+01:00

Barcelona

"La Marató" de TV3 ha aconseguit 7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides

El marcador de "La Marató" ha tancat amb un total de rècord. Amb més de quinze hores de programa, s'han aconseguit 7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Al llarg del dia, la participació ciutadana ha estat present a tot el territori amb activitats solidàries arreu. La sensibilització i la difusió científica ha estat gràcies a testimonis colpidors de persones lesionades i experts que han intentat apropar aquestes malalties a la població. Catalunya Ràdio també ha preparat una programació especial fins a les dues del migdia. A les nou del matí ha co

Catalunya segueix demostrant la seva solidaritat any rere any i "La Marató", dinou anys després, continua essent un èxit per a la recerca científica, gràcies a les donacions dels catalans. En l'última actualització a càrrec del presentador, Albert Om, el marcador de "La Marató" ha batut un nou rècord amb un total al final del programa de 7.246.114 euros, després de més quinze hores d'emissió. Un gest molt significatiu, en una època de dificultats econòmiques, i que il·lustra el compromís dels catalans per ajudar a la recerca científica per a les malalties. L'edició d'aquest any ha estat dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

"La Marató" ja s'ha convertit en una cita nadalenca actual, i no només ajuda a recaptar fons per a l'avenç tecnològic, sinó que és una gran eina per a la difusió científica i promou la sensibilització de la població a través del coneixement i l'apropament dels casos que s'expliquen al llarg del programa. La participació de tothom i la implicació del territori es demostra amb la gran quantitat d'activitats que s'organitzen des de les setmanes prèvies al dia del programa. Aquest any, amb les més de 1.200 activitats organitzades arreu de Catalunya, s'han aconseguit més d'un milió d'euros.

Totes les xifres creixen a mesura que es van complint més edicions, i no només la xifra final de donacions, sinó també el nombre de trucades rebudes al llarg del dia. Aquest diumenge han estat 120.999, superant amb escreix les prop de 107.000 trucades de l'edició de l'any 2009. I el disc de la marató, amb 150.000 còpies venudes, ha estat el més venut de totes les edicions. El CD i també el llibre de "La Marató" encara es poden comprar a través de la botiga de TV3.

Les donacions per a aquesta edició es poden seguir fent fins al 31 de gener del 2011 a través del Servicaixa, o donacions per transferència bancària a La Caixa, al número de compte 2100 0555 31 0201001500 o en cas de ser un donatiu procedent d'una activitat popular (organitzada per associacions i/o entitats) al número de compte 2100 0555 37 0201474332. També es poden seguir fent donacions per internet i amb el mòbil.

Testimonis colpidors i col·laboracions estel·lars

Més de vint testimonis de persones que han patit una lesió medul·lar o cerebral, han intentat acostar a les dificultats físiques, emocionals i socials a què s'enfronten diàriament, tant els afectats com en el seu entorn. I científics i experts han explicat el funcionament del sistema nerviós central i com l'afecten les lesions tractades, apropant d'aquesta manera aquestes malalties a la població per a una major sensibilització.

El programa ha comptat amb actuacions musicals de luxe, entre altres les dels artistes que han participat en el disc de "La Marató". Montserrat Caballé ha interpretat amb la seva filla la banda sonora de l'anunci d'aquesta edició i al llarg del dia, s'ha pogut gaudir d'actuacions musicals per a tots els gustos, amb els Amics de les Arts, Lax 'n Busto, Oceana i Rosario, entre molts d'altres.

Moltes cares conegudes de TV3 han passat pel plató del programa, com per exemple Raquel Sans, que ha cantat amb la seva germana, i Tomàs Molina i Helena Garcia Melero, que han intentat exemplificar com se sent una persona amb una lesió medul·lar. Albert Om ha recordat amb el presentador de l'edició anterior, en Josep Cuní, moments emotius de "La Marató" dedicada a les malalties minoritàries i Xavi Coral i Espartac Peran han presentat les activitats i el "flashmob" al centre de Barcelona amb més de 2.500 participants. Però també hi ha hagut activitats, trucades i més de 2.500 voluntaris a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Els actors de "Polònia" i "Crackòvia" han presentat monòlegs, una gran novetat d'aquesta edició, i els jugadors del Barça Gerard Piqué i Dani Alves també han estat en directe a "La Marató". I a més de les estrelles que han visitat el plató, l'Albert Om ha estat acompanyat per dues titelles que l'han ajudat a presentar, la Lia i el Marc.

"La Marató" a la xarxa

Aquesta edició de "La Marató" ha tingut una gran presència a les xarxes socials, i ha aconseguit superar els 84.000 amics a Facebook. El programa informava en directe a través de Facebook i Twitter i aconseguia encara més proximitat amb el públic. Els espectadors podien deixar comentaris al mur i a través del #maratótv3 que s'emetien per televisió, i a la vegada ajudaven a escampar el missatge de solidaritat.

Els moments més destacats del programa s'han anat recollint al blog de "La Marató", on s'hi poden veure tots els vídeos dels testimonis, explicacions científiques i les millors actuacions.

font: http://tv3.cat

Webs de descàrregues tanquen avui com a protesta contra la llei Sinde

2010-12-19T23:33:00.000+01:00

Webs de descàrregues tanquen avui com a protesta contra la llei Sinde

Davant la imminent votació al congrés, insisteixen en la vulneració de llibertats que suposa aquesta disposició

Més de vint webs de descàrregues han tancat avui com a mesura de protesta per la possible aprovació, dimarts vinent, de la disposició de la llei d'Economia Sostenible coneguda com a 'llei Sinde'. Així, webs de descàrregues tan populars com Cinetube o Series Yonkis són avui una plana de color negre amb un missatge: 'Si s'aprova la llei Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al servei del poder. Per la llibertat d'expressió a la xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs'.
Totes aquestes webs redirigeixen avui al portal 'No al tancament de webs', on hi ha el manifest del moviment. Un text on alerta del 'perill per a les llibertats que representa la llei Sinde' i que anima la gent 'a sortir al carrer i explicar-ho a tothom'. També relata que la 'llei Sinde' és una 'imposició estrangera' i responsabilitza els Estats Units d'incitar el govern espanyol a aprovar-la 'per a aconseguir una xarxa sumbissa i acceptable'.
Segons aquesta disposició de la llei d'Economia Sostenible, una comissió del Ministeri de Cultura espanyol podrà tancar una web si considera que vulnera la propietat intel·lectual o que pot causar dany patrimonial als autors.
Tot apunta que la setmana vinent la comissió econòmica del congrés espanyol votarà la llei, però encara no és clar si tindrà el suport suficient. I és que és possible que el PNB demani una votació separada de la disposició per tal de tombar-la. Tal com explicava VilaWeb ara fa unes setmanes, CiU podria ser clau en la votació, però encara no ha definit la seva posició.

Una llei que pot fer tremolar les descàrregues p2p per INTERNET

2010-12-19T23:03:00.000+01:00

Avui vull fer patent aquest comunicat tal com està redactat a la web de http://www.internautas.org vers l'aprovació imminent de l'anomenada Ley Sinde. Està escrita en castellà per donar més notorietat a la notícia.

A los ciudadanos: Ayúdales a decir NO a la Ley Sinde

Hemos conocido hace poco que antes del 31 de diciembre pretende aprobarse por el procedimiento de urgencia la "Ley Sinde", dentro de la Ley de Economía Sostenible, sin ningún tipo de debate parlamentario democrático y sin posibilidad de enmiendas, como desea explícitamente el gobierno estadounidense de Obama. Si a ti también te parece un atropello inadmisible, llama a tus diputados y díselo.

15-12-2010 - A los ciudadanos: Ayúdales a decir NO a la Ley Sinde

Si te parece una aberración que se reimplante la censura en España, llama a tus eurodiputados y díselo.

Si no entiendes cómo es posible que un gobierno que se dice progresista recorte las libertades ciudadanas, llama a tus diputados y díselo.

Si no entiendes que en una democracia moderna se pueda esquivar la autoridad judicial, única capacitada para decidir a la hora de afectar derechos fundamentales como la libertad de expresión, y decretar el cierre de sitios web como quien pone multas de aparcamiento, llama a tus diputados y díselo.

Si te parece mal que el gobierno español defienda los intereses de la industria norteamericana a costa de pasar por encima de las libertades civiles de los españoles, llama a tus diputados y díselo.

Si te parece inadmisible que la censura se implante en Internet y se cierren páginas web sin justificación alguna y por capricho del poder, llama a tus diputados y díselo.

Si quieres recordarles que seguirás el lema "no votaremos a aquellos que aprueben la Ley Sinde", llama a tus diputados y díselo.

Si no te gusta que Internet se convierta en un estado policial de alarma permamente, llama a tus diputados y díselo.

Si por el contrario, todo esto te parece bien, no los llames, a ellos también les parece bien.

Los teléfonos

Los políticos españoles no se caracterizan por la transparencia; por tanto, no ha sido posible encontrar los teléfonos de sus oficinas en el Congreso. Por tanto, según el partido al que pertenezca el diputado con el que quieras hablar, tendrás que recurrir a los siguientes números, y pedir que te faciliten el número de teléfono de ese diputado concreto. Recuerda que es tu derecho.

GPS - Grupo Parlamentario Socialista

Tlf : 91 390 6618

GPP - Grupo Parlamentario Partido Popular

Tlf.Atención al Ciudadano: 900 101 446

GPC - Grupo Parlamentario Catalán (CiU)

Dpto.de Prensa:

María Eugenia Quetglás Tlf: 91 390 7964

Carolina Herrero Tlf: 91 390 7228

GPV - Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV)

Tel.: 94 403 9400

GER-IU-ICV - Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds

ERC - Esquerra Republicana de Catalunya

Tlf: 93 453 6005

IU - Izquierda Unida

Tlf: 91 722 7500

ICV - Iniciativa per Catalunya Verds

Tlf: 93 301 0612

Partidos políticos del Grupo Mixto:

UPyD - Unión, Progreso y Democracia

Tlf: 91 598 2286

BNG - Bloque Nacionalista Galego

Tlfs.: 91 390 7688/ 91 390 6508

UPN - Unión del Pueblo Navarro

Tlf: 94 822 3402

CC - Coalición Canaria

Tlf : Ninguno disponible

Los diputados de la Comisión de Economía

Los diputados siguientes forman parte de la Comisión de Economía del Congreso, que pretende consumar este atropello a la democracia y los derechos fundamentales. Hazles saber lo que opinas sobre su intento de aprobar la Ley Sinde por el procedimiento de urgencia y sin debate ni enmienda alguna, justo tal y como quiere el gobierno estadounidense.

Grupo Socialista

Colldeforns i Sol, Mª Montserrat
Gastón Menal, Marta

Grupo Popular

Montoro Romero, Cristóbal Ricardo
Tomé Muguruza, Baudilio

Grupo Catalán (CiU)

Sánchez i Llibre, Josep

Grupo Mixto

Oramas González-Moro, Ana María

Grupo Vasco

Azpiazu Uriarte, Pedro María

Grupo Esquerra Republicana, I.U., I.C.V.

Buenaventura Puig, María Nuria

i un altre apunt també sobre el mateix tema

No a la censura. No a la Ley Sinde. No al cierre de webs.

AYÚDANOS A SEGUIR TEJIENDO

Discúlpanos si no es esta página lo que querías leer este domingo. Seguramente vienes de otra página de Internet donde esperabas encontrar algo muy distinto. Si así lo deseas, puedes dejar de leer ahora mismo, pero nos gustaría explicarte por qué hoy han cerrado algunas webs. Si el próximo martes 21 de diciembre algunos políticos deciden aprobar la Ley Sinde, la Internet en español que hemos conocido cambiará para siempre, y miles de páginas podrán ser cerradas desde el poder.

A lo largo del último año, en esta página se ha publicado mucha información sobre la Ley Sinde, un proyecto de censura de Internet escondido dentro del proyecto de Ley de Economía Sostenible. Te invitamos a ver los vídeos, a escuchar, a leer y a reflexionar. Cuando te hayas informado acerca del peligro para las libertades que representa la Ley Sinde, no te quedes sentado. Sal a la calle y explícaselo a todas aquellas personas que conozcas, muy especialmente a aquellas que viven desconectadas de Internet.

La Ley Sinde no nace de la voluntad del pueblo español, sino que es una imposición extranjera. La embajada de Estados Unidos ha presionado a nuestro gobierno para aprobarla, pisoteando nuestra soberanía nacional. Quieren una Internet sumisa y controlable, que sea útil para convencer a la población, como los restantes medios de comunicación controlados desde el poder. No quieren que la gente comparta información, no quieren que sepamos quién mueve realmente los hilos, no quieren que sepamos cómo se enriquecen empobreciendo al resto de la población. Quieren una red esclava desde la que vendernos su visión del mundo.

Hubo una vez un hombre que creyó en la paz y en la libertad, y que murió asesinado. Se llamaba Mohandas Karamchand Gandhi, y se enfrentó a un imperio con una primitiva herramienta: su rueca de hilar. Pronunció estas palabras: "Si trescientos millones de personas hilaran una vez por día, no porque un Hitler se lo ordenara, sino porque se inspiraran en el mismo ideal, tendríamos una unidad de propósitos suficiente para alcanzar la independencia."

Mucho más de trescientos millones de personas están tejiendo cada día esta inmensa red de intercambio de conocimiento que se llama Internet. Millones y millones de personas compartimos información a través de redes abiertas. Hemos creado una cultura y tenemos un objetivo común y universal. Todo eso puede cambiar a partir del próximo martes. La Ley Sinde es una tijera que permite cortar los hilos que mantienen viva Internet, una red que debe seguir siendo libre y neutral, como instrumento de progreso, paz y libertad.

Ayúdanos a seguir tejiendo. Sal a la calle, explícaselo a tus vecinos, a tus amigos, a tus compañeros de trabajo. Y discúlpanos por haberte estropeado este domingo, pero lo hacemos para que puedas disfrutar en libertad del resto de tus domingos. Muchas gracias..

I una altra....

El Consejo de Ministros acaba de aprobar el proyecto de ley de economía sostenible y de anunciar que lo envía a las Cortes para su tramitación parlamentaria. Todavía habrá que agradecerles que no lo aprueben por la vía rápida mediante un Decreto-Ley. Han transcurrido tres meses y medio después de que el lobby internacional del copyright introdujese, en un Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible que nada tenía que ver con la propiedad intelectual, una ominosa Disposición Final Primera destinada a cerrar impunemente páginas web sin intervención judicial. En el camino queda una fuerte movilización en internet, falsas promesas de volver a ser recibidos para consultas, las críticas de varios de los organismos pertinentes consultados sobre la misma y unas pequeñas modificaciones cosméticas en el texto que no varían en absoluto el alcance y espíritu de las medidas.

En síntesis lo que tenemos es un proyecto de ley que, salvo que algo cambie radicalmente, será aprobado sin modificaciones o con cambios mínimos por el parlamento, y que permitirá a una comisión administrativa dependiente del ministerio de cultura cerrar las páginas web que le parezca pertinente. Para empeorar todavía más el asunto, la composición de dicha comisión no se establece en la ley ni se conoce, aunque todo apunta a que en ella estarán presentes las entidades de gestión. Una vez decidido el cierre, un juez revisará que no se vulneran la libertad de expresión o de información, pero no entrará en el fondo de la cuestión. No revisará si efectivamente hubo o no una vulneración de derechos de propiedad intelectual. Ante este cierre, cabrá recurrir por la vía ordinaria y ver si después de unos años la justicia te da la razón y puedes volver a abrir tu web. Eso sí, incluso si al final ganas, olvídate de que alguien te vaya a compensar. Es, con toda claridad, una justicia paralela. Una justicia que no es justicia.

La defensa de la propiedad intelectual se convertirá así en la gran excusa para censurar y controlar internet. Cualquier página web es susceptible de estar infringiendo derechos de propiedad intelectual desde el punto de vista de los interesados, que serán muy probablemente los que controlen la comisión. Se impondrá la interpretación de que enlazar a contenidos protegidos equivale a publicarlos, aunque los jueces se empeñen en decir lo contrario. Y con ello todas las webs con enlaces, y la estructura misma de Internet estarán en peligro. Así, se podrán cerrar páginas molestas de todo tipo. Es más, si funciona como pretenden sus impulsores, ni siquiera esto hará falta. Habrán creado un régimen de autocensura suficiente para que la gente no se atreva a publicar según qué cosas. O para que una simple amenaza de denuncia ante la comisión baste para que se retiren los contenidos o críticas no deseados.

El envío al parlamento del proyecto de ley en estos términos, y más en las circunstancias en las que se ha hecho (sin dar a conocer el texto, sin mencionarlo en rueda de prensa, sin mencionarlo en un dossier de más de 60 páginas, sin permitir que hubiera preguntas sobre el tema en la misma), viene a consumar una importante brecha digital entre la sociedad en internet y nuestra clase política, con el gobierno al frente.

Internet se ha convertido en una plataforma de comunicación, de expresión, de información y de innovación sin precedentes en la historia de la humanidad. Es, sin duda, un elemento clave para el progreso de las sociedades modernas. Es a la sociedad del siglo XXI lo que la electricidad fue a la de finales del XIX. La base sobre la que se construye la sociedad del futuro, sobre la que se cimientan todas las demás innovaciones. Pretender impulsar la economía sostenible y la innovación de espaldas a internet es no haber entendido nada. Es condenar a España a perderse la revolución digital, de la misma forma que nos perdimos la revolución industrial.

La clase política, con la complicidad de buena parte de los medios tradicionales, ha calculado que la protesta de internet no iría a más. Que estaba hecha de gaseosa. Que con manejar bien los mensajes, como han hecho siempre, bastará para que el asunto se olvide, para que no haya movilización ni contestación, para que se quede en unos pocos protestando en el vacío, sin ninguna repercusión en el mundo físico. Ellos están organizados. Saben cómo moverse, como influir. Saben cómo hacer para que un asunto pase inadvertido, para que no se pregunte por él. Y piensan que, esta vez también, van a salirse con la suya.

Yo creo que no. Que hemos traspasado ya un umbral invisible pero importante. Que el número de personas que están en internet, que la usan todos los días y que la valoran como algo realmente imprescindible en sus vidas es mucho más alto de lo que los políticos se imaginan. Somos muchos los que consideramos que el tratamiento que se haga en política de internet es un asunto clave. Capaz de cambiar nuestro voto. Capaz de hacer que nos movilicemos y nos organicemos. Si nos atacan, nos defenderemos. En nuestro terreno encontraremos medios tecnológicos para esquivar sus intentos de control y de censura. En el suyo poco a poco iremos ganando espacios. Iremos organizándonos, iremos actuando.

Sé que no somos decenas de millones. Pero también sé que cada día somos más. Y que cada día tomamos más conciencia de nuestro número y de nuestro poder para cambiar las cosas. No será cosa de unos días. Puede que no consigamos parar esta ley. Pero estamos creciendo, estamos haciéndonos más fuertes. Y estamos tomando nota.

FUENTE: http://www.noalcierredewebs.com/

ECURED : A Cuba també tenen la seva pròpia Wikipèdia

2010-12-17T21:00:00.000+01:00

EcuRed és un projecte d'enciclopèdia en xarxa cubà desenvolupat i administrat per estudiants agrupats en el Jove Club de Computació i Electrònica, entitat de la Unió de Joves Comunistes, que posseeix més de 600 filials en tot el país encarregades d'ensenyar computació. Va ser llançada oficialment el 14 de desembre de 2010, amb l'auspici del govern cubà.

El contingut està entrellaçat amb la Revolució Cubana i està escrit des d'una perspectiva cubana. La seva filosofia és l'acumulació i el desenvolupament del coneixement amb un objectiu democratizador i no lucratiu, des d'un punt de vista descolonitzador. El seu nom ve d'Ecúmene, que significa món. De moment compta amb 19632 articles, la majoria relacionats amb biografies i història cubana.

EcuRed és assumida pels seus fundadors com un projecte emancipador i il·lusionant, però encara està en la seva fase inicial de construcció. El disseny d'aquesta pàgina està basada en el de Wikipedia, però compta amb els colors de la bandera cubana.

De moment només poden editar en aquesta pàgina els integrants d'organismes oficials del govern cubà (Jove Club de Computació i Electrònica, el Ministeri d'Educació Superior el Ministeri de Salut Pública, el Ministeri d'Educació), per la qual cosa explica fins a la data amb quinze mil articles. No obstant això es preveu obrir el lliure registre en els propers mesos.

La major part de les seves pàgines es divideix entre articles d'història i biografies de personalitats, encara que no estan absents els assumptes geogràfics i de divulgació científica. Els temes són enfocats des del punt de vista cubà. Per exemple, Fidel Castro és descrit com a Líder indiscutible de la Revolució Cubana, Estats Units és descrit com a imperi del nostre temps, a més d'altres temes com a "Terrorisme d'Estat a Colòmbia" que al·ludeix a la política de seguretat democràtica del govern d'Álvaro Uribe.

Particularment és una pàgina deserta de bibliografies pròpies d'artistes tan significatius per a Cuba i el món com poden ser Celia Cruz, i d'altres que per haver deixat el país ara no són considerats com a cubans del règim sinó com a desertors.

Les actualitzacions han de ser autoritzades amb l'aprovació de l'administrador. De moment, el lloc és administrat oficialment pel Jove Club de Computació i Electrònica.

Informació estreta de Wikipedia.

Ous: mesures i codis identificatius

2010-12-16T11:13:00.001+01:00

Els ous són una importantíssima font de nutrients.Es un aliment molt important ja des de l´antiguitat i el seu consum està estès per tot el món actualment.
Una gallina produeix un ou cada 24-26 hores.L´ou és un òvul d´una gallina que al llarg del recorregut per l´aparell reproductor de la gallina, des de l´ovari fins que és expulsat per la cloaca de la gallina, es va recobrint amb la clara i la closca fins obtenir un ou tal com nosaltres coneixem.

El pes mig d´un ou està entorn als 60 gr, dels quals aproximadament el 60% és clara, el 30% és rovell i el 10% restant és closca i membranes.
La closca està composta majoritàriament per calci. La clara o albumen està composta basicament per aigua (88%) i proteïnes (12%). El rovell o vitel·li conté vitamines, lípids i minerals.
Al obrir un ou podem saber si és més o menys fresc mirant com de gran és la càmera d´aire que hi ha en un dels extrems de l´ou. Com més gran és la càmera d´aire, menys fresc és l´ou. També ens podem fixar en el rovell i la clara. Com més fresc és l´ou la clara és més densa i fa que el rovell suri damunt d´ella, i el rovell quedi centrat al mig de la clara.
Un cop l´ou està bullit també podem saber si és fresc o no per la mida de la càmera d´aire que queda entre la clara i la closca. Com més petita és la càmera més fresc és l´ou.
Els ous frescos destinats a consum humà es classifiquen en funció del pes en 4 categories :
XL: super grans: de 73gr o més.
L: grans: de 63 gr a 73 gr.
M: mitjans: de 53 a 63 gr.

S: petits: menys de 53 gr.

Per llei tots els ous que es venen als supermercats tenen que anar classificats, marcats i envasats.
Un ou fresc ha de vendre's al consumidor en els 21 dies posteriors a la posta, encara que es pot consumir fins la data de consum preferent indicada al embalatge, que és 28 dies des del dia de la posta.
L´ou va marcat amb tinta alimentaria amb un codi de números i lletres que corresponen a : primer dígit:forma de cria de les gallines; dues lletres següents: Estat membre de producció; resta de dígits: granja de producció; i també data de posta de l´ou..

Aquí podeu veure la "radiografia" d'aquest codi que actua com a "DNI"

Curiositats del mot "moneda" i afgunes afinitats curioses

2010-12-16T10:53:00.001+01:00

Sabies que?
-La paraula moneda prové del llatí moneta, sobrenom que se li donava a la Deessa Juno (Juno Moneta) el temple de la qual a Roma va ser utilitzat com a taller per a les primeres encunyacions en plata.

-La primera moneda coneguda pels historiadors va ser l'Estatero, usada al segle VII a. de C. en Lidia, una regió situada entre Àsia Menor i el Mar Egeu. La seva invenció s'atribueix al rei Jijes, sent encunyada en pedra, de forma ovalada i amb una tortuga gravada en la seva superfície. Per la seva banda, la primera moneda encunyada en honor d'uns Jocs Olímpics va ser un Koroibos d'Elideix que es va realitzar en l'any 776 a. de C. en ocasió de la I Olimpíada de la història de la humanitat.

-Les primeres monedes datades daten de l'any 1234 i van ser encunyades a Dinamarca pel bisbe de Roskilde.

Moneda de la vídua és com es coneix popularment a la moneda que es nomena en la Bíblia en la Paràbola de L'Óbolo de la Vídua?. En realitat es tracta d'un Leptó, nom hebreu per a aquesta moneda del segle I a. de C. (La Paràbola de L'Óbolo de la Vídua diu: Alçant la mirada, va veure uns rics que tiraven les seves donacions en l'arca del Tresor; va veure també una vídua pobra, que tirava allí dues monedes petites, i va dir: De debò us dic que aquesta vídua pobra ha tirat més que ningú. Perquè tots aquests han tirat com a donatiu el que els sobra, aquesta en canvi ha tirat del que necessita, de tot el que té per viure?. Lluc, 21:1)

-El Thaler alemany va ser una moneda gran de plata que va circular per Europa Central a la fi del segle XV, per costum la gent va denominar Daaler. Encara que originària del Tirol, la seva ocupació va ser bastant popular i fins i tot altres països van encunyar monedes inspirant-se en el Thaler (fins als seus noms van derivar d'ella: el Rigsdaler a Dinamarca, el Rijkddaaler als Països Baixos, el Talar a Polònia, el Tallero a Itàlia, el Jocandale a França o el Jefirmak a Rússia). Curiosament els nord-americans utilitzaven el nom de Thaler per referir-se a la moneda espanyola.

-El 25 de juny de 2010 la prestigiosa casa de subhastes Dorotheum de Viena (Àustria), va subhastar una de les rareses més valorades al món numismàtic. La moneda d'or més pesada del món (100 kg), la Maple Leaf d'1.000.000 de dòlars Isabel II. A més de ser la moneda d'or més gran del món, la Maple Leaf és també la moneda més pura amb un 99,999% de contingut d'or pur. Només existeixen cinc monedes d'aquest tipus en el món, una d'elles en possessió de la pròpia reina d'Anglaterra, Isabel II. La Maple Leaf, encunyada el 2007 a Canadà, va ser adquirida per una empresa espanyola, per 3.270.000€.

-Per la seva banda, la cambra de jawa nepalesa encunyada en plata en 1740,que mesurava 2 mm x 2 mm i pesava uns 0,010 gr es troba en el llibre de Rècords Mundials Guinnes, com la moneda més petita.

-El símbol de l'euro (€), desenvolupat per la Comissió Europea, s'inspira en l'épsilon de l'alfabet grec. Es va escollir aquest símbol com a referència a la inicial d'Europa, I. Les dues línies paral·leles fan referència a l'estabilitat que se suposa dins de l'àrea euro. Línies similars també apareixen en el dòlar en forma vertical i en el ien japonès representant el mateix concepte.

-La primera moneda de la història dels Estats Units d'Amèrica on es pot llegir una paraula en espanyol és la moneda de vint-i-cinc centaus emesa el 2009 dedicada a Puerto Rico. En aquesta moneda es pot llegir: Illa de l'Encant

-El nom de la paraula dòlar és francament rocambolesca i fins a cert punt hilarant, amb connexions més que evidents amb el Thaler . En l'any 1535 els monarques espanyols van encunyar monedes de plata utilitzant el metall d'una mina de Mèxic recentment descoberta. Seguint la moda europea de l'època, a aquesta moneda la van denominar Thaler, encara que els espanyols residents en terres mexicanes van cometre un error greu en encunyar les monedes, doncs van substituir les lletres t i h per una d seguint la pronunciació fonètica. Posteriorment, el dia 4 d'abril de 1792, George Washington adopta com a moneda oficial dels Estats Units el Daler mexicà, encara que molt aviat la hi començaria a cridar dòlar d'acord amb la fonètica de la llengua anglesa.

-A principis de 2007 la casa de la moneda de Filadèlfia va encunyar un nombre desconegut de noves monedes d'un dòlar en les quals es van oblidar el lema ?In God we trust? (?Confiem en Díos?). Al cap de molt poc temps aquestes monedes de dòlar es cotitzaven a més de quatre-cents dòlars en diferents webs de subhastes.

-Entre 1997 i 2002, a Colòmbia va estar en circulació una moneda de $1.000 (pes colombià), la qual va ser retirada a causa de la seva falsificació massiva, a tal punt que una vegada es va donar l'ordre de retirar-la, la quantitat de monedes falses sobrepassava a la de les legítimes.

-Quatre són les vegades que Brasil ha canviat el nom a la seva moneda en l'última època: de 1942 a 1987, va ser cruzeiro; de 1987 a 1992, el croat; de 1992 a 1994, el cruzeiro; i des de 1994, el real.

-Durant el regnat de Felip V (1621-1665) hi havia poc or a Espanya, però el costum en l'època era que el rei regalés monedes a altres monarquies com a símbol d'agraïment i cortesia. Per això el 1623 i per decret, els segovians van haver de donar totes les seves joies a la Real Fàbrica de la Granja de Segòvia (fàbrica de monedes) perquè poguessin fer una moneda d'or de 10 centímetres de diàmetre com a ofrena al Príncep de Gal·les. Aquesta moneda d'or es diria cetén i solament es van fer set exemplars. Una d'elles la conserva el Museu de la Moneda de Madrid i una altra la Biblioteca Nacional de París (França), mentre que de les cinc restants es desconeix el seu posseïdor.. I per cert, no solament a Espanya i Andorra va circular legalment una moneda amb la denominació pesseta, doncs tant a Guinea Equatorial com en la República Àrab Sahrauí també es van encunyar monedes amb la denominació pesseta. És més, a Puerto Rico les monedes de vint-i-cinc centaus es denominen popularment amb el nom de pesseta.

-Els funcionaris que treballen a la seu de l'agència tributària de Toledo (a Espanya), durant unes excavacions arqueològiques que van tenir lloc al seu edifici de treball, van trobar un autèntic tresor. Ni més ni menys que vint-i-cinc monedes de bronze datades del segle IV al costat dels busts dels emperadors Constanci II i Valentinià II. Pel que sembla algú les va enterrar durant els moments més convulsos de l'Imperi Romà Occidental, potser amb l'esperança de recuperar-les posteriorment.

I gairebé per acabar...: T'has fixat què tenen en comú els signes de les divises dels tres països que han sofert atacs terroristes significatius en els últims temps amb les dates en què es van cometre? Doncs observa bé la següent imatge?

Símbols de divises

Casualitat? Coincidència? Una curiositat?

Tens coneixement de noms de topònims de Torrelles de Foix? Doncs no els guardis, comparteix-els

2010-12-12T21:33:00.005+01:00

Abans d'entrar en matèria, m'agradaria fer palès el que diu la Wikipèdia sobre el mot "TOPONÍMIA" i tot allò amb que es relaciona.
La toponímia (del grec τόπος topos, «lloc», i ὄνομα ónoma, «nom») és el conjunt de topònims d'un indret, és a dir, els noms de lloc. També s'anomena així l'estudi dels noms de lloc. Es pot emprar també el terme toponomàstica, si bé és millor reservar aquest terme per a designar l'estudi de la toponímia. També és la part de l'onomàstica que estudia els topònims o noms propis de lloc. Està íntimament lligada a la investigació etimològica i l'evolució d'aquesta mena de noms. La toponímia es pot dividir en macrotoponímia o toponímia major -encarregada dels noms de continents, països, regions, grans ciutats, etc.- i microtoponímia o toponímia menor -fonts, rieres, turons, etc.-, tot i que la distinció entre topònims majors i menors és a vegades molt relativa i molt sovint s'estudien conjuntament.

L'estudi de la toponímia d'un país pot respondre a diversos interessos. El més simple seria satisfer la curiositat d'unes persones o d'un poble per l'origen del nom dels llocs on viuen o que els rodegen. En geografia la toponímia pot donar informació útil sobre diversos aspectes d'una zona, com ara el relleu, la flora, la fauna, etc, i pot ajudar a delimitar la separació entre dues zones geogràfiques (per exemple, entre la Franja de Ponent i l'Aragó de parla castellana). Per als historiadors és una font d'informació sobre els pobles que hi han viscut anteriorment. A Catalunya, per exemple, conviuen topònims d'origen iber, púnic, celta, romà, germànic, àrab i català. En lingüística, a més de l'etimologia, la toponímia aporta dades sobre l'evolució fonètica d'una llengua, etc.

Dit tot això, anem al fons d'aquest article que avui us he fet avinent. El passat dissabte 11 de desembre de 2010, Torrelles de Foix va ser lloc de trobada d'una reunió de la secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs.
Una bona representació d'aquesta secció va ser-hi present a la Sala Polivalent, situada a l'edifici de l'antic Ajuntament, a les cinc de la tarda.

En aquesta darrera trobada de l'any de la Secció que estava oberta a tothom, el tema principal va ser recavar informació dels noms de lloc de Torrelles de Foix i la seva rodalia.

Mercès a la bona disposició del senyor alcalde Jaume Brichs Morgades, van venir a aquesta població, igualment inèdita en les reunions trimestrals d'aquest grup de recerca.

La tasca que fan aquests senyors està reflectida en una base de dades que tenen a la secció corresponent als topònims de l'Alt i Baix Penedès.

De ben segur aquesta labor social no està suficientment valorada; però l'esforç, il·lusió i treball en grup, fa possible que molts puguem conèixer amb un clic dades importants i això és d'agrair.

No cal dir, que des de Coses Meves m'agradaria que qualsevol persona que tingui dades importants que cregui tinguin que ser conegudes es posessin en contacte amb l'I.E.P. o bé aportessin comentaris en el meu blog, que per descomptat sempre seran ben rebuts.

Per part meva, m'he compromès a aportar informació per tal que Torrelles de Foix, també tingui el lloc que li pertoca en aquest pastís del nostre Penedès històric i desconegut, però alhora ple d'al·licients que altres generacions de ben segur agrairan saber.

Per això, aprofitant l'avinentesa us faig aquest prec, perquè tothom pugui aportar quanta més informació per aquest fi cultural i històric. Gràcies.

Un afegitó de la Secció del Grup d’Estudis Toponímics

11 DE DESEMBRE DE 2010

Reunió del Grup d’Estudis Toponímics

Torrelles de Foix

La darrera trobada de l’any de la Secció va escaure’s en la Sala Polivalent de Torrelles, situada a l’edifici de l’antic Ajuntament, localitat així mateix inèdita en les periòdiques reunions toponímiques del grup.

A l’entorn d’una improvisada gran taula quadrada s’hi van aplegar fins a catorze persones, entre les quals hi havia dos estudiosos del poble, els senyors Albert Parellada i Jaume Pardo. Per part dels toponímics, assistiren representants de Sitges, Sant Sadurní/Subirats, Santa Oliva, Calafell/Vilafranca, Vilanova/Olivella, Bellvei, Toponímia medieval del Penedès i del Camp de Tarragona, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Riudebitlles i el Pla del Penedès.

Donades les explicacions sobre la recollida de noms de lloc del Penedès, els referits torrellencs es posaren a la disposició del GET per a treballar en la recerca de la toponímia local, que per cert ja tenen prou començada.

En la roda de participació habitual, un parell de investigadors van informar que tenien la llista del seus respectius noms de lloc ben avançada, per acabar-los en el terme d’un any. Pel que fa a un tercer, comentà que tal vegada tindria enllestida la relació l’any vinent, a punt per a publicar el cinquè volum de la col·lecció Corpus de Toponímia Penedesenca.

En quan a la Base de Dades que es té penjada a Interner, es va comunicar que a partir de l’any 2011 es passarà de quatre mil a vint mil entrades, de les quals hi ha noms de lloc de gairebé tots els municipis del Penedès.

La propera reunió està previst efectuar-la el 26 de març.

Trenta anys del popular Cub de Rubik

2010-12-12T11:45:00.000+01:00

L'altre dia dins el popular concurs "Saber y Ganar" que s'emet des de fa molts anys per les ones de TVE, en el seu segon canal "La 2", va sortir una mena de joc amb pistes per esbrinar el nom d'un objecte. I, l'objecte en qüestió aquesta vegada era el mundialment famós "Cub de Rubik". Després d'una sèrie de pistes, el concursant va donar amb la solució. Però vet aquí, que molta gent estava jugant des de casa davant del televisor per endevinar l'objecte, jo com molts d'ells, anava descartant paraules i després també vaig descobrir el mot del joc de pistes.
El temps passa volant i cada dia ens anem fent grans i les joguines també. Bona prova d'això són aquest 30 anys d'aquest "invent terrible" que ha fet trencar el cervell a molta gent.

El Cub de Rubik o Cub Màgic és un trencaclosques mecànic tridimensional inventat en en 1974 per un escultor i professor d'arquitectura hongarès anomenat Ernö Rubik. Va anomenar a aquest primer prototip funcional Magic Cube i es considera aquesta com la data de naixement oficial del maquiavèl·lic artefacte. El 1975, Rubik va registrar el seu invent a l'oficina de patents d'Hongria com a Cub Màgic, i va començar a ser produït en massa per ?Politechnika?, una empresa fabricadora de joguines d'aquest país. Van transcórrer dos anys fins que per fi, en 1977, els primers exemplars de la galleda de Rubik van començar a arribar a les jugueterías de Budapest. Segurament t'estaràs preguntant com és el motiu pel qual el títol d'aquest article diu que avui es festeja el trentè aniversari d'aquest trencaclosques, i la raó és que han transcorregut 30 anys des que l'empresa Ideal Toy Corporation va començar a exportar la galleda des d'Hongria. Aquest dia la Cub Màgic va canviar el seu nom per "Cub de Rubik" i va començar a conquistar el món.
Bàsicament, l'artefacte concebut per Rubik és una cubque les seves 6 cares -composta per 9 cubs més petits- cadascun d'un color diferent, poden ser girades gràcies a un enginyós mecanisme intern. L'objectiu és, lògicament, col·locar els cubs petits de manera que cadascuna de les cares sigui d'un sol color. S'han realitzat innombrables estudis matemàtics per determinar la quantitat de combinacions possibles que pot adoptar aquest Cub de Rubik, sent el nombre més acceptat 43.252.003.274.489.856.000,
és a dir, quaranta-tres trilions dos-cents cinquanta-dos mil tres bilions dos-cents setanta-quatre mil quatre-cents vuitanta-nou milions vuit-centes cinquanta-sis mil permutacions. Un nombre semblant de permutacions possibles podria fer-nos pensar que resoldre semblant trencaclosques és una tasca impossible o que demandaria un temps enorme. No obstant això, una persona prou entrenada pot aconseguir-ho en poc més de 10 segons. El secret consisteix a aplicar alguns dels algorismes existents per evitar realitzar milers de girs innecessaris.

Existeixen diversos algorismes per resoldre la galleda. Tomas Rokicki va presentar en 2008 l'anomenat Algorisme de Déuper resoldre-ho, a partir de qualsevol posició inicial, en sols 23 moviments. Per descomptat, Rokicki va utilitzar per arribar a aquest sistema un superordenador. Un altre mètode molt difós és el mètode Fridrich, desenvolupat per l'experta en teoria de la informació i sistemes digitals d'imatges de la Binghamton University Jessica Fridrich, considerat un dels més ràpids, eficients i elegants que existeixen. En el vídeo podem veure Jessica resoldre el famós Cub de Rubik tradicional en sols 10.56 segons i sense despentinar-se.

S'estima que s'han venut més de 350 milions de cubs de Rubik -imitacions de baixa qualitat incloses- a tot el món. Actualment existeixen versions de fins a 7x7x7 cubs (desenvolupades per VCube) i s'ha demostrat que és mecànicament possible dissenyar-los de fins a 11x11x11 peces. En les dimensions més altes, el trencaclosques deixa de ser una galleda per convertir-se en alguna cosa semblat a una esfera, i la seva resolució ha de ser una autentica malson. Actualment, Erno Rubik gaudeix de la seva jubilació a Hongria, però el seu estudi segueix dissenyant jocs gràcies a la col·laboració de joves dissenyadors hongaresos i d'altres països, per la qual cosa no seria estrany que un dia d'aquests ens sorprengui amb algun trencaclosques nou. Mentre això no passi, podríem anar al calaix de les joguines i recuperar el nostre vell Cub de Rubik i intentar novament resoldre-ho, no creieu?

Tres mesos més tard que Dresden, París també té la seva panoràmica en 26 gigapíxels

2010-12-06T11:04:00.007+01:00

I els francesos, per no ser menys que els alemanys, tres mesos després van realitzar-ne una altra de París, això sí, utilitzant més clics en les preses fotogràfiques.

Feu clic en aquest enllaç i us portarà a la pàgina: http://www.paris-26-gigapixels.com/index-en.html
Així que es van posar a la feina amb la idea de batre el record, i finalment ho han fet, amb una megapanoràmica de París també de 26 Gigapíxels, encara que en aquesta ocasió han realitzat 2346 fotos arribant als 354159 × 75570 píxels, alguna cosa per sobre de l'alemanya.

Per realitzar-la van utilitzar dues Cànon 5D Mark II (21.1 MP), cadascuna d'elles amb un 300 mm F4 i un multiplicador 2X per aconseguir un 600mm F8, tot això muntat sobre un capçal fabricat per ells.

Però vegem com van aconseguir la gesta:

Per als trets van usar la següent configuració:

* Enfocament manual
* Live View activat
* Manera prioritat a l'obertura i ajust a F13
* Iso 800
* Velocitat de tret 1/800

* Tret en RAW

Per al procés es va dividir l'escena en 138 columnes i 17 files, la qual cosa suposaven 2346 fotos, amb un temps estimat de tret de 2 hores i mitja. Però pel que sembla va sorgir un problema, ja que una de les càmeres oferia fotos borroses, per la qual cosa només van poder usar una i el temps es va multiplicar per dos, així que el procés de presa de fotos els prenc finalment 5 hores.

Quan van començar a unir imatges van seguir els problemes, ja que es van trobar amb que havien perdut 3 fotos, encara que per sort eren dels extrems, amb això van haver d'eliminar dues columnes. De no haver-ho fet, haurien aconseguit els 27 gigapíxels.

Per al processat i el renderitzat de colossal informació van utilitzar un ordinador amb un servidor Intel amb 2 processadors Intel Xeon 5500, 6 discos durs SSD de 16 GB per accelerar la lectura i escriptura de dades, 24 GB de RAM, etc.

Amb aquest cogombre, el procés de renderitzat va trigar només 3 hores i 14 minuts, la qual cosa no està gens malament per a tal quantitat d'informació.

Després de tot el procés, arriba el post procés, que no és poc, tenint en compte que havien d'esborrar els rostres de les persones que apareixien o corregir les diferències de llum a causa del transcurs de les 5 hores entre el primer tret i l'últim. Tasca de xinesos anem, més àdhuc tenint en compte que photoshop no admet obrir imatges de més de 300.000 píxels de costat.

I finalment amb tot el treball llest, han realitzat dues versions. Una en flash amb visita interactiva i una en alta definició, menys carregada i amb una navegació més fluïda.

Finalment, si teniu una estona aquest cap de setmana, podeu entretenir-vos a buscar els 10 ous de pasqua amagats en la imatge, petites bromes que els desenvolupadors han introduït en la imatge.

Sens dubte, mereix la pena fer-li un cop d'ull. Us deixo amb un vídeo on podem fer una passejada per la panoràmica sense ni tan sols moure el ratolí.

Una fotografia de 26 Gigapíxels de la ciutat alemanya de Dresden, record mundial de resolució en imatges

2010-12-06T11:04:00.002+01:00

Una amable amiga m'ha fet arribar un correu en què m'oferia la possibilitat de visitar la ciutat alemanya de Dresden sense mourem de casa.
Per tot això, m'agradaria compartir amb tots els visitants de Coses Meves, aquesta fotografia que ha estat inscrita com a Record Mundial de resolució en fotografies.

Aquesta és la fotografia més gran de la història, la que té major resolució. Es tracta d'una imatge de la ciutat alemanya de Dresden de 26 gigapíxels, què equival a uns increïbles 297.500 x 87.500 píxels. La gegantesca imatge està composta per 1.665 imatges diferents que van ser preses per un robot i que després van compondre la colossal instantània. Al primer cop d'ull, s'observa una bonica panoràmica, però si un «clickea» en ella, la foto s'amplia i es descobreixen els més petits detalls, com a persones caminant pel carrer que abans ens havien passat desapercebudes o els aspectes arquitectònics més nimis de cada edifici.
La foto va ser presa des de l'alt de l'edifici Haus der Presse (Casa de la premsa), des d'on s'obté una àmplia perspectiva de la ciutat. Els autors van utilitzar una càmera Cànon EOS 5D Mark II, amb una lent de 400 mm. Un robot es va encarregar de fer clic durant diverses hores. L'ensamblatge va requerir després gairebé cent hores.
Aquesta impressionant fotografia de Dresden que permet un «passeig» visual d'allò més interessant. Els més curiosos poden apropar-se als punts més llunyans sense perdre resolució. Hi ha molts detalls que observar i resulta un entretingut passatemps. En el vídeo que acompanya aquestes línies pot veure's el procés de producció de la fotografia.

I per acabar-ho d'adobar, els francesos per no ser menys, també n'han fet una altra de París, però utilitzant més clics per realitzar-la.

Ja hem arribat a les 11.000 visites, gràcies de nou per fer-ho possible

2010-12-03T20:08:00.003+01:00

Mica en mica, Coses Meves va obrint camí i cada vegada em sorprèn més que arribi a llocs, certament, impensables com :

Espanya

Estats Units

Alemanya

Països Baixos

Rússia

França

Croàcia

Regne Unit

Corea del Sud

Andorra

Canadà

Mèxic

Letònia

Albània

Sèrbia, entre altres de menys visites

Per això avui els hi dono les gràcies per haver donat un tomb pel meu blog, m'honora i m'agrada que algú es digni visitar Coses Meves, a tos i a totes, un cop més... Moltes gràcies.

Poco en poco, Coses Meves va abriéndose camino y cada vez me sorprende más que llegue a lugares, ciertamente, impensables cómo :

España
Estados Unidos

Alemania
Países Bajos
Rusia
Francia
Croacia
Reino Unido
Corea del Sur
Andorra
Canadá
México
Letonia
Albania
Serbia, entre otros países con menos visitas

Por eso hoy os quiero agradecer el haber visitado mi blog, me honra y me gusta que alguien se digne visitar Coses Meves, a todos y a todas, una vez más... Muchas gracias.