Articles aleatoris

diumenge, 29 d’agost del 2010

25 anys de l'ascenció catalana a l'Everest, un torrellenc també hi va ser present

Amb motiu de celebrar-se els 25 anys de l'arribada a l'Everest de la 1ª expedició catalana s'ha escrit molt i dit sobre aquesta gesta històrica; tot i que entre els que van pujar al cim més alt del món només eren tres persones catalanes i tres sherpes; però si em permeteu voldria recordar que aquesta expedició també hi havia entre els integrants de l'expedició, un torrellenc, encara que d'adopcio, es tracta d'en Lluís Gómez Mestre, fill del que en el seu temps va ser secretari de Torrelles de Foix.
Perquè pugueu comprovar per vosaltres mateixos aquí teniu aquestes dades de l'expedició catalana que va conquerir l'Everest l'any 1985 encapçalada per Conrad Blanch com a Cap d'expedició.

1985

II Expedició Caixa de Barcelona a L'Everest
Aresta Nord, des del Coll Nord (cim)

Cap d'expedició: Conrad Blanch
Expedicionaris: Óscar Cadiach, Antoni Sors, Carles VallèsJordi Camprubí, Jordi Canals, Lluís Gómez, Enric Lucas, Jordi Magriñà, Nil Bohigas, Joan Massons, Xavier Pérez-Gil, Antoni Ricart, Miquel Sánchez.

La II Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest va aconseguir la primera ascensió catalana i la segona nacional al cim de l'Everest. El 28 d'agost del 1985, Toni Sors, Óscar Cadiach i Carles Vallès, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestra, van ser els primers catalans en posar els peus al sostre del món, convertint aquella jornada en una fita històrica per a l'alpinisme català.

Van ser alhora els primers occidentals en fer el cim de l'Everest per la via del coll Nord. Al cim, Óscar Cadiach va llegir un poema de Joan Brossa i es van onejar les banderes de Catalunya, de Caixa de Barcelona i de la Barcelona olímpica. Des del Camp Base es va retransmetre l'himne de Catalunya.

Aquesta primera ascensió catalana a l'Everest era la 42a expedició que conqueria el sostre del món, 32 anys després de la primera ascensió d'Edmund Hillary i Tenzing Norgay el 1953. Durant el descens es van viure moments d'incertesa ja que els alpinistes es van veure obligats a improvisar un bivac a 8.400m. La rebuda que va tenir l'expedició a la seva arribada Barcelona va ser espectacular i se'ls va rebre al Palau de la Generalitat per a celebrar la seva gesta.

dissabte, 28 d’agost del 2010

Versots 2010 Diables de Torrelles de Foix

Un any més podeu veure des d'aquest bloc els versots que han fet la Colla de Diables de Torrelles.
Els he pujat perquè cada any un o altre m'ho demana


dijous, 26 d’agost del 2010

Com a altres poblacions penedesenques a Torrelles, Ramon Grau també presenta la seva novel·la "Reserva Verda"



Ahir a la tarda dins els actes programats de la Festa Major d'enguany, a la sala polivalent de l'antic Ajuntament de Torrelles de Foix, va tenir lloc la presentació del llibre "Reserva Verda"  original de l'escriptor Ramon Grau, nascut a Vilafranca del Penedès, però amb residència a Sant Martí Sarroca.
El llibre millor dit, la novel·la, és una ficció d’intriga que té com a curiositat que el context és real i la trama succeeix a llocs ben coneguts de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i el sud de l’Anoia.Tot i que no deixa de ser novel·la és un llibre que fins i tot ens dóna els itineraris reals per on discorre l'entremat d'aquesta història per si vols visitar els llocs que es citen en el llibre aportant les dades de situació dels diferents indrets que s'esmenten.
Aquí teniu la trama d'aquesta novel·la que es pot trobar a qualsevol lloc de distribució i venda de llibres així com diferents distribuïdors per comprar-lo per Internet.


Marta Alonso és una periodista d'un setmanari de Madrid que rep l'encàrrec de fer un reportatge sobre les reivindicacions d'un col·lectiu que defensa la Vegueria Penedès, un àmbit que no es preveu dins la futura remodelació de la divisió territorial de Catalunya. La Marta no suporta ni els catalans ni les reivindicacions identitàries, per la qual cosa viatja de mala gana i amb la intenció de tornar de seguida cap a Madrid. La seva arribada, però, coincideix amb la mort violenta de l'home que havia de donar-li la informació. Sense pretendre-ho, s'endinsarà en una investigació que la portarà a descobrir que la preservació del Penedès es remunta molts segles enrere, en un entramat d'associacions secretes iniciades per un personatge singular anomenat Mir Geribert al segle XI, que uneix els principals castells i paratges de la comarca. Aquesta és la sinopsi de la primera novel·la que publica el periodista de Sant Martí Sarroca Ramon Grau, i que avui arriba a les llibreries de tot Catalunya editat per Mina Editorial, un dels segells del grup Edicions 62. La novel·la de l'autor novell té el suport del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, l'Institut d'Estudis Penedesencs, el Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, la Plataforma per una Vegueria Pròpia i el segell Enoturisme Penedès.
El suport de tots aquests es deu per un costat al fet que la novel·la d'intriga es localitza a 12 punts destacats del Penedès –a més de fer referència a altres indrets de la geografia penedesenca–, i per un altre al fet que l'autor és un dels impulsors del mític serial Nissaga de Poder que va ajudar a fer visible, encara que en la ficció televisiva, la vida al voltant del raïm del Penedès.
L'autor és prou conegut entre les institucions i el món del vi. Va formar part de l'equip d'onze persones que va fer els guions del serial i va ser l'encarregat de revisar tota la producció i evitar que els barcelonins acabessin dibuixant un idíl·lic i irreal Penedès amb pàmpols tot l'any. Per si no fos poc, els anys de treball a TV3 li van servir per acabar de concretar un dels projectes, llavors, més agosarats: escriure i dirigir el seu primer llargmetratge. Ho va fer el 1997. Es va titular Bomba de Relojería i va tenir la implicació de Lorenzo Quinn, Sílvia Tortosa, Eva Santolaria i Juncal Ribero. Des de fa uns anys, Grau ha aparcat els projectes audiovisuals per dedicar-se a l'Ajuntament del seu poble, del qual és el cap de premsa, i començar la producció del llibre. Aquesta setmana compagina la seva feina diària amb l'organització de les presentacions del llibre als dotze municipis on la Marta Alonso segueix la pista de la intriga. De moment, el primer tast de presentació de la novel·la es farà al Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Serà dilluns a les set de la tarda. Per als despistats Grau explica que la seva novel·la no té res a veure amb l'argument de Nissaga de Poder. La seva és una història de poder, això sí, però amb vegueria inclosa..

Com va referir l'autor, perquè aquest llibre tingués la màxima fiabilitat va acudir a diverses fonts informatives, com el Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs i també a la Plataforma Vegueria Pròpia per l'Alt Penedès, totes aquestes institucions li van obrir les portes per aportar el màxim de dades perquè els fets històrics reals que s'esmenten tinguessin un caire més interessant pel lector.


No cal dir que des de Coses Meves us recomanem la lectura d'aquesta novel·la singular ambientada al Penedès escrita pel polifacètic Ramon Grau, guionista i assessor de la sèrie "Nissaga de poder" i també director del llargmetratge "Bomba de relojería", protagonitzada per Lorenzo Quinn, Eva Santolaria, Juncal Rivero y Sílvia Tortosa, entre altres.

divendres, 20 d’agost del 2010

Programa d'actes de la Festa Major 2010 de Torrelles de Foix

FESTA MAJOR 2010 TORRELLES DE FOIX
Divendres 20 d'agost
11:00 (Apartaments St.Antoni)
Festa Major. GUERRA d’aigua.

17:00 (Parc Sant Genís)
Festa Major. GIMCANA infantil.

18:00 (Casal d’avis)
Festa Major. BINGO de la gent gran.

19:00 (Pl. Nova)
Festa Major. Exhibició ball COUNTRY.

22:30 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. PREGÓ, a càrrec de David Pedrola Roe. Acomiadament i presentació de la PUBILLA.

23:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. Nit de FOC, a càrrec dels Diables de Torrelles de Foix.

23:30 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de nit amb l’orquestra Shakata.

00:00 (Pels carrers del poble)
Festa Major. CORREBARS. En acabar, a l’antic camp municipal d’esports, DISCO mòbil.

Dissabte 21 d'agost
09:00 (Camp de tir)
Festa Major. Torneig de TIR al plat.

11:00 (Davant de Can Pardo)
Festa Major. JOCS interactius amb Joguinejar. Tallers de MAQUILLATGE.

17:00 (Camp de Petanca Josep Balcells)
Festa Major. Campionat de PETANCA.

17:00 (Pl. del Casal)
Festa Major. ENCANTS, mercat d’objectes utilitzats. (fins les 20h)

18:00 (Camp municipal d’esports)
Festa Major. Partit de FUTBOL base juvenils Torrelles de Foix contra Fundació Athlètic Vilafranca.

18:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. Diada CASTELLERA amb els Xicots de Vilafranca i els Sagals d’Osona.

20:00 (Camp municipal d’esports)
Festa Major. CERCAVILA.

23:00 (Antic Camp municipal)
Festa Major. FESTA jove.
00:00 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de nit amb l’orquestra Aquarama.

Diumenge 22 d'agost
06:30 (Camp municipal)
Festa Major. XOCOLATADA popular.

07:00 (Camp municipal)
Festa Major. MATINADES amb la xaranga Toquem Toquem.

11:00 (Pl. Nova)
Festa Major. INFLABLES.

11:45 (Església)
Festa Major. MISSA pels difunts.

17:00 (Camp de futbol)
Festa Major. Partit de FUTBOL entre C.E. Torrellenc i La Granada.

19:00 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de tarda amb l’orquestra El Tren de la Costa.

22:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. SOPAR popular.

00:00 (Pl. Nova)
Festa Major. BALL de nit amb l’orquestra El Tren de la Costa. 

Dilluns 23 d'agost 
09:00 (Piscina municipal)
Festa Major. INFLABLES durant tot el dia.

Dimarts 24 d'agost 
23:00 (Casal Torrellenc). Ball de Nit amb el duet Jaume i Blanca ( a la mitja part xocolata amb melindros)

Dimecres 25 d'agost
11:45 Festa Major. Sortida de les autoritats per recollir la PUBILLA a casa seva, acompanyats pels Grallers.

12:00 (Església)
Festa Major. MISSA. En acabar, REPIC de campanes, TRONADA i CERCAVILA amb els Gegants, Gegantons, Capgrossos de Torrelles, Drac Foxi, Diables petits, Timbalers i Grallers.

13:00 (C/ de la Falç)
Festa Major. INAUGURACIÓ de la Majòlica del C/ de la Falç.

13:30 (Pl. de la Vila)
Festa Major. VERMUT popular.

18:00 (Sala Polivalent antic Ajuntament)
Presentació de la NOVEL·LA “Reserva verda”, a càrrec del seu autor, Ramon Grau.

19:00 (Pl. Lluís Companys)
Festa Major. SARDANES amb l’orquestra Amoga.

20:15 (Església)
Festa Major. CONCERT, a càrrec de la Coral Foix.

20:30 (Pl. de l’Església)
Festa Major. Inici de la TAMBORINADA.

21:00 (Camp municipal)
Festa Major. Inici del CORREFOC. Tot seguit, a la Pl. de la Vila, VERSOTS dels Diables.

23:00 (Casal Torrellenc)
Festa Major. TEATRE Amateur. Vuit dones En acabar, TRONADA.

dijous, 19 d’agost del 2010

Curiós mètode per evitar robatoris o no?

Posen ossos de pernil a Anglès i la Cellera per evitar robatoris


Cellera de Ter.-  Ossos de pernil contra els robatoris. Aquest és el sistema que fan servir cada cop més la gent que treballa al camp a la zona d'Anglès i la Cellera per evitar els robatoris.

Un veí d'Anglès va explicar ahir a aquest diari que fa uns anys a un parent seu li entraven a robar els conills, i que algú li va comentar que si hi penjava ossos de pernil tots aquests robatoris cessarien. Dit i fet. Des que va posar a prova el sistema, no ha hagut de lamentar la pèrdua de cap més conill. Veient que el sistema funcionava, aquest veí també va decidir adoptar-lo. "Oli en un llum", afirma quan se li demana la valoració d'aquest peculiar sistema en el seu cas particular, alhora que hi afegeix que s'ha de penjar "des de la pota fins a la cuixa". "En canvi, als veïns sí que els roben, mentre que a mi no m'han entrat a robar cap més cop", remarca. "Si eren moros o cristians, jo aquí ja no hi entro", afegeix.

Aquests casos no són els únics, i la pràctica cada cop és més estesa en aquesta zona de la Selva interior. Òbviament, el sistema aparentment només funciona amb els lladres de religió musulmana, que tenen prohibit menjar carn de porc i que quan veuen les potes possiblement preferirien anar robar a un altre indret.


Fa pocs dies han aparegut també diverses potes de porc penjades al voltant d'un camp a la Cellera de Ter, que han provocat força safareig en el poble, i més quan aquests ossos de pernil no escurats del tot estan a tocar del tram del carril bici que uneix el poble de la Cellera amb el Pasteral, via per la qual passa moltíssima gent, sigui en bicicleta o sigui a peu.

Tot i així, el propietari d'aquest camp va dir-hi la seva ahir i va assenyalar que senzillament havia penjat les potes de porc per evitar l'entrada dels senglars en el seu camp. "De moment no han tornat més", va afirmar. Preguntat sobre si el sistema havia servit també per aturar els robatoris, el propietari va assenyalar que els lladres "entren quan volen".



Font: el punt

Des d'ara podeu consultar COSES MEVES des d'aquesta adreça web http://cosesmeves.tk

Des d'ara podeu accedir al meu bloc des de l'adreça de sempre i també des d'aquesta nova adreça web:
http://cosesmeves.tk .

Espero que així us sigui més fàcil de recordar el nom del bloc.

Moltes gràcies


Desde ahora podéis acceder a mi blog desde la dirección de siempre y también desde esta nueva página web:

http://cosesmeves.tk .



Espero que así os sea más fácil de recordar el nombre del blog..



Muchas gracias

dijous, 5 d’agost del 2010

Saps realment d'on prové la lley de Murphy?

Qui no ha sentit la famosa Llei de Murphy? Si alguna cosa pot funcionar malament, funcionarà malament.

I els centenars de frases que es deriven d'ella?

A saber:

- Qualsevol esforç per agarrar un objecte en caiguda, provoca més destrucció que si ho deixéssim caure naturalment.
- Gens és tan fàcil com sembla.
- La probabilitat que una torrada caigui amb el costat de la mantega cap avall, és proporcional al valor de la catifa.
- No hi ha tasca tan simple que no pugui fer-se malament.
- Tot cos submergit en la banyera fa sonar el telèfon.
- Gens està tan mal que no pugui empitjorar.
- Si un aparell mecànic falla, ho farà en el moment més inoportú.
Res és tant fàcil com sembla.

Tot porta més temps del que hom pensa.

Si existeix la probabilitat de que vàries coses vagin malament, la que causi més perjudicis serà la única que vagi malament.

Si s’intueix que hi ha quatre possibilitats de que una gestió vagi malament i s’eviten, apareixerà espontàniament una cinquena possibilitat.

Quan les coses es deixen al seu aire, van de malament en pitjor.

Quan et posis a fer alguna cosa, te’n adonaràs que hi ha una altre cosa que hauries d’haver fet abans.

Qualsevol solució comporta nous problemes.

És inútil fer qualsevol cosa a prova de beneits , perquè els beneits són molt enginyosos.

La natura sempre està de part de la imperfecció oculta.



Totes aquestes frases i moltes més tenen en comú una actitud pessimista, resignada i burleta, fruit de l'actitud de Murphy. Però? qui és Murphy? com es va originar la frase?

Edward A, Murphy Jr. capità de les Forces Aèries dels EUA va formar part, en 1949, d'uns experiments realitzats per determinar la resistència humana a la desacceleració brusca per a casos d'aterratges d'emergència. Algunes proves es van realitzar amb un ninot de forma humanoide, però per a les proves finals va col·laborar el coronel J.P. Stapp.

Per mesurar l'impacte de tals forces sobre el pilot, se li va ocórrer a Murphy col·locar-li una sèrie de sensors o mesuradors electrònics d'esforç subjectes a l'arnés. Però després de la prova tots els resultats van sortir sorprenentment a zero. Després d'algunes comprovacions van veure que els sensors estaven mal instal·lats, doncs havien estat cablejats a l'inrevés.

Llavors segons el també enginyer George I. Nichols present en aquell moment Murphy, frustrat, li va tirar la culpa al seu assistent exclamant: ?si hi ha alguna manera de cometre un error, ho cometrà?.

En converses amb altres membres de l'equip va sortir a relluir l'expressió que va quedar com: si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament.

Però no va guanyar popularitat fins que no va ser pronunciada pel coronel Stapp durant una conferència de premsa, en la qual li van preguntar per què ningú va resultar amb ferides d'importància durant les proves. Stapp va replicar que va ser perquè es va prendre en consideració la Llei de Murphy. Després va citar la llei i va dir que significava que era important considerar totes les possibilitats abans de fer una prova.


A continación la història relatada pel propi George I. Nichols, gerent de Control de Qualitat del projecto Víking:

El succés va ocórrer en 1949, a la Base Aèria Edwards, en Muroc, Califòrnia, durant el Projecte de la Força Aèria MX81. Est era el projecte d'investigació del coronel J. P. Stapp sobre proves d'aterratge d'emergència en les pistes de la Base Nord. El treball era realitzat per Northrop AirCraft, sota contracte del Laboratori Aeromédic per part del projecte per part de Northrop.

L'homònim de la llei era el capità Ed Murphy, un enginyer de desenvolupament del Laboratori Aeri de Wright Field. Frustrat per una petites peces que estaven funcionant malament a causa d'un petit error, va exclamar el següent: Si hi ha alguna manera de fer les coses malament, ho farà, referint-se al tècnic que havia originat l'error. En aquest moment, li vaig adjudicar el nom de Llei de Murphy a aquesta exclamació i a les seves variants associades.

Un parell de setmanes després, el coronel Stapp va indicar en una conferència de premsa que el nostre excel·lent rècord de seguretat en aterratges d'emergència simulats durant diversos anys era el resultat d'una ferma convicció en la Llei de Murphy i del nostre consistent esforç per evitar l'inevitable. La referència tan àmplia que se li va donar a la Llei en anuncis de fabricants en el període d'uns quatre mesos va ser fantàstica, amb el que la Llei de Murphy va quedar establerta dins del vocabulari tecnològic.

IMPORTANT

Moltes de les fotos i videos mostrats en aquest bloc, han estat trobats a internet i se suposen de domini públic. Si algunes de les imatges estan violant les lleis de copyright, per favor envia'm un email i les retiraré de seguida.

Most of the pictures and videos shown in this blog are found from the Web and are believed to belong in the public domain. If any image is in violation of the copyright law, please email me and I will remove it asap.

Seguidors

Més visitats