La ventada del 24 de gener de 2009 a Santa Maria de Foix

Com us he comentat he procurat recollir informació sobre els danys i efectes adversos del temporal del cap de setmana passat i aquí en teniu una petita mostra amb fotografies que parlen per elles mateixes.
Són dels accesos al Santuari de la patrona del Penedès, Santa Maria de Foix.
Vull donar les gràcies a un amable veí de Torrelles, en David que m'ha facilitat les fotografies.

El temporal del vent a Catalunya

Aquests dies el fort temporal que ha azotat Catalunya no es poden dir amb paraules, per això us poso aquest vídeo de tv3alacarta. Espero que visionant-lo tots ens fem una idea més gran vers aquest fenomen que varem patir aquell dissabte 25 de gener de 2009. Un dissabte que quedarà per sempre en la nostra memòria i esguard.
Aquests dies a Torrelles també ha estat notícia pel for temporal de vent. En els propers dies procuraré afegir alguna fotografia de les destrosses ocasionades pel vent a Torrelles, mentrestant podeu obrir aquest vídeo que explica amb ets i uts tot el que va passar aquest passat cap de setmana.
També us adjunto aquesta nota que han fet LES ADF DEL PENEDÈS-GARRAF QUE FAN MÉS DE 200 SORTIDES PER EMERGÈNCIES PROVOCADES PEL VENT

Entre el dissabte 24 i el diumenge 25, les ADF del Penedès-Garraf es van organitzar per fer sortides en les emergències causades per l’episodi de forts vents.

Més d’un centenar de voluntaris de les ADF del Penedès-Garraf van fer serveis d’emergències en l’episodi de vent del darrer cap de setmana, que va arribar a ratxes de 200 km/h. En total es van fer més de 200 actuacions, 40 d’elles coordinades amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Les actuacions de les ADF es van iniciar el dissabte al matí. Durant el migdia, veient l’evolució de les ventades i la quantitat d’incidències i trucades, es va decidir obrir el control de la Federació d’ADF Penedès-Garraf. Aquest control va coordinar les actuacions de les ADF i es va utilitzar de nexe entre les ADF i els Bombers de la Generalitat, que es trobaven desbordats. Les actuacions es van allargar fins dissabte a la matinada i diumenge fins la tarda.


Les actuacions majoritàries de les ADF van ser per arbres caiguts que provocaven atrapaments i impedien la circulació. Es van fer sis sortides per incendis forestals, a Bonastre, Font-Rubí, Avinyonet, Vilobí del Penedès, Torrelles de Foix i Vilafranca del Penedè. Les principals emergències es van atendre als municipis de Mediona, Sant Quintí de Mediona, Pontons, Font-Rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix, tot i que es van fer serveis per tot el Penedès i Garraf.

Em sap greu escriure això, però és la crua realitat

Em sap greu escriure això, però és la crua realitat
Avui ha estat notícia el meu poble a la tv mira el vídeo
A Torrelles de Foix hi ha un centre de desintoxicació ( granja terapèutica) que avui ha estat notícia en un programa informatiu de Telecinco, concretament a "el programa de Ana Rosa".
El nom d’aquest centre, és Font Fregona; i està enclavat entre la urbanització de les Planes i el camí que va al santuari de Foix. Amb motiu de les caramelles d’adults, la Pasqua de 2008 vaig poder veure el menjador i biblioteca on es reunien els interns del centre ja que era l’hora de l’esmorzar i el director del centre ens va permetre cantar unes quantes cançons per la gent que esmorzava; les seves cares de felicitat en sentir les cançons em va omplir de satisfacció i el seus aplaudiment sincers em van fer posar la pell de gallina, veient que aquesta petita estona d’esbarjo els omplia joiosament.
Però vet aquí, que avui he tingut coneixença d’un reportage d’investigació que m’ha deixat “esmaperdut” i sense saber que dir. Els fets parlen per ells mateixos, malauradament; per això he volgut fer-ne esment en el meu bloc personal.
Tot seguit us transcric el text que he trobat a aquesta pàgina web http://www.telecinco.es/elprogramadeanarosa;, segons la reportera demà donaran més informació sobre aquest lamentable assumpte. Reportatge d'investigació en un centre terapèutic
"És una barreja de camp de concentració, una pel·lícula de marines i una secta"
22.01.09 telecinco.es
'El Programa d'Ana Rosa' s'ha submergit en un reportatge d'investigació per a treure a la llum la labor que estan duent a terme en un centre terapèutic 'Font Fregona'. Alguns periodistes s'han infiltrat amb càmera oculta durant un temps per a poder contar-nos en primera persona el que en principi sembla tret d'una pel·lícula d'Hollywood, però que aquest treball demostra que a dia d'avui succeeix realment en el nostre país.
La periodista infiltrada en Ana Rosa
Durant tota la setmana s'ha estat anunciant aquest reportatge que l'equip d'investigació ha realitzat i per fi avui el programa ho emet. El centre es dedica a la reeducació de joves que tenen algun tipus de problema, drogues, trastorns de conducta...És privat, per tant es finança amb els diners de les famílies, encara que també gaudeix d'algun tipus de concertació. Aquest treball revela on acaba aquests diners i si de debò compleixen amb l'acordat amb les famílies d'aquests els joves que allí resideixen.
Una de les periodistes infiltrades ha volgut donar el seu testimoniatge per al programa i, encara que mantenint el seu anonimat, no ha tingut cap tipus d'embuts a l'hora d’explicar el que va veure allà. "Em va impactar des del minut un en el qual vaig entrar fins al final", des del principi de l'entrevista deixa clar que no ha estat una experiència fàcil, sinó tot el contrari i avança amb els seus comentaris el fortes que seran les imatges, "és una barreja de camp de concentració, una pel·lícula de marines i una secta".
Ens diu, com tots els residents reben la mateixa teràpia sense diferència d'edat, "els menors tenen edats compreses entre 15 i 16 anys i estan barrejats amb persones adultes". Tampoc existeix separació entre els diferents malalts, "tots estan barrejats, addiccions, trastorns de conducte, trastorns alimentaris". I quan parlem de teràpia no ens referim a la de grup sinó que "es basa en humiliacions, vexacions i fins i tot maltractaments físics". Com exemple, la periodista ha descrit que "els xavals no tenen dret a la intimitat" perquè "han d'anar al bany davant de tot el món". A més, existeixen càstigs com el d'estar 24 hores dempeus pel simple fet de fer malament el llit.
Ana Rosa va preguntar pel personal del centre, i és que quan parlem d'un centre terapèutic suposem que la gent que treballa allí són professionals com psicòlegs, terapeutes, treballadors socials... i això és precisament el que aquest centre anuncia en el fullet de la seva publicitat, però segons la periodista "nosaltres no en vam veure cap", i va més enllà dient que " amb les persones que vaig estar treballant eren monitors ex-interns, és a dir, que en una etapa anterior havien estat allí ingressats".
Les humiliacions en primera persona
Després d'escoltar aquest testimoniatge és fàcil imaginar-se les imatges del reportatge, aquestes que tan acostumats estem a veure en obres del cinema hollywoodenc, però que en aquest cas és la realitat. I molt segurs d'això estan Fina, la mare d'una ex-interna, i Esteban, que va viure en primera persona l'infern del centre.
Fina va pensar que la millor solució als problemes de la seva filla era internar-la en un centre terapèutic i va triar 'Font Fregona'. 2.700 euros era el que la família havia de pagar perquè fos ingressada juntament amb una sèrie de condicions que ells van prendre com acceptables: tres setmanes sense poder veure a la seva filla, només tres trucades de telèfons... Quan per fi va aconseguir veure a la seva filla es donar compte que li havien rapat el pèl amb l'excusa que era per higiene. "Quan la vaig veure no podia vocalitzar, estava blanca". Quan ella i la seva família es van adonar que allí no hi havia cap psicòleg i que les teràpies les impartien els propis interns van decidir treure a la seva filla. Diu que quan li preguntaven pel que passava allí dintre "ella ho explicava com alguna cosa normal". Ara necessita l'ajuda d'un psicòleg i un psiquiatra.
Esteban és un altre dels testimonis, en aquest cas ho va viure en la seva pròpia pell. Va estar 18 mesos en el centre i diu que "és una vivència que no li desitja a ningú". Compte que sofrir un continu maltractament psicològic i físic i que va intentar "sortir d'allí com fos". Va aconseguir el seu objectiu per a anar directe a un psiquiàtric, que després va demostrar que no ho necessitava.
Uns altres dels nois que van estar a 'Font Fregona' han volgut explicar algunes de les vexacions que han sofert. "És un lloc del que no pots escapar" diu una d'ells, "Només pensar que haig de tornar a entrar allí, prefereixo suïcidar-me".
Una carta d'una ex interna del centre dient la seva opinió del centre i que escric tal i com l'he trobada a INTERNET. Cadascú que tregui les conclusions que vulgui.

Me llamo Marta, tengo 20 años, y hace 1 año y poco que salí de font fregona.

Me gustaria que igual que perdeis tiempo de vuestras vidas (que son muy preciadas) creiendo y apollando algo que ni si quiera conoceis más que por la informacion que os dan en un programa de mierda como tantos, que lo único que buscan es el morbo y ganar audiencia, me dedicárais a mi tambien unos minutos.
Todos sabemos que las cosas sacadas de contexto pueden ser extraordinariamente impactantes, y la telebasura es experta en hacerlo, y muy bién, todo por sacar su propio beneficio. Entiendo la reaccion de la gente, por que vivimos en una sociedad en la que como los burros, creemos todo lo que nos ponen delante, y nos confunden y combencen de algo que ellos mismos han creado para destruirnos.
Intentaré ser lo más clara posible: a todos aquellos que han vivido de cerca el problema de la drogodependencia, no creo que tenga que explicarles nada. Pero me pregunto si aquellos que no tienen ni idea se pueden imaginar por un momento lo durisimo que es para los familiares y las personas afectadas. No sabeis lo que es para un padre o madre ver como su hijo le amenaza o incluso le agrede con tal de conseguir dinero para drogarse. No sabeis tampoco lo que es sentirse anulada como persona debido al consumo de sustancias, vivir tirada en la calle buscando ese gramo que tan solo te dara una felicidad momentania y que luego te undirá aún más en ese pozo sin fondo, robar para meterte, sentirte una **** mierda, estar mas solo que la una, no valorarte como persona...
Las personas que sufren este problema son muy difíciles de tratar, por que dependen totalmente de las drogas, y cuando se les aparta de ellas eso proboca reacciones muy fuertes, ya que se sienten totalmente anuladas.
CLARO QUE ES DURO PASAR 2 AÑOS EN FONT FREGONA, NO TE JODE!!!
PUS NO HABERTE DROGADO, GILIPOLLAS!!!
Y lo dice una persona que ha pasado por eso! Yo solita me metí en el problema, y menos mal que personas como Martí, Fina, terapeutas, monitores,y un largo etcétera me ayudaron a salir de todo aquello, sinó de que estaria ahora escribiendo ésto?? Posiblemente estaría MUERTA, que n os dais cuenta?? Claro que la gente que empezó su proceso y no lo terminó ha estado echando pestes de font fregona, por que siguen igual o peor que cuando entraron, y no entienden nada!
Las drogas no son una tonteria, es un probelma muy grabe que no se soluciona solo con palabras bonitas, degraciadamente. Hay que recurrir a métodos muy duros, tanto para los que lo aplican como para los que lo reciben, para que de resultados. ME PUEDE DECIR ALGUIEN DE LOS QUE TIENE TANTA BOCA PARA CRITICAR, SI TENDRIA COJONES DE ACOGER EN SU PROPIA CASA A 50 DROGODEPENDIENTES, Y DEDICAR PLENAMENTE SU VIDA A SALVAR LA DE LOS DEMÁS??? O QUIEN TENDRIA CORAGE DE SUJETAR CON SUS MANOS A ALGUIEN QUE ESTÁ INTENTANDO CORTARSE LAS BENAS, PARA QUE NO LO HAGA??? que facil que es criticar, y que difícil ponerle un par de cojones y luchar para que este mundo sea un poquito mejor! ES MUY DURO LUCHAR POR UNA CAUSA QUE DESGRACIADAMENTE NO TODOS LOGRAN TIRAR ADELANTE! Y + DURO VER COMO OTROS SE TE ECHAN AL CUELLO POR HACERLO DE LA MEJOR MANERA POSIBLE!

Yo no he visto el programa, pero imagino la imagen que habran dado de font fregona. Pues allí yo aprendí lo que es el RESPETO Y VALOR POR MI VIDA Y MI FAMILIA(que gracias a mi lo ha pasado muy mal), aprendí a cocinar, a trabajar el campo, a respetar la naturaleza, a entenderme mejor haciendo terapia con los caballos, a valorar lo que tengo,... Pero`para llegar ahí hay que pasar por momentos muy duros. Claro que hay que impartir seberos castigos cuando la gente quiere agredir a un compañero o agredirse a uno mismo, QUE NO LO ENTENDEIS??? que hablamos de yonkis, personas dispuestas a hacer daño a otro con tal de no afrontar sus problemas!Pensad que para mantener orden en una casa donde viven 50 personas con tan dura problematica no es nada facil!
Tu sabes lo bien qu le sienta a una persona que le ha roto un baso a otro en la cabeza, o que intento agredir con un cuchillo, o que intento suicidarse, estar un dia o los que haga falta sentado en una silla pensando en que hacer con su vida??O dano vueltas con un carro, no importa!!O crees que es mejor dejar que campe a sus anchas hasta que haga daño de verdad a alguien, tratandolo con algodones?? PERO REPITO, QUE ESTAMOS ABLANDO DE DROGODEPENDIENTES, ****!!
Solo se que les debo la vida a Marti y a Fina, y que no me arrepiento de nada de por lo que he tenido que pasar si eso me ha hecho volver a la vida!
Y que venga Ana Rosa y me cuente una de sus historias basura! A VER SI ELLA TIENE COJONES A LUCHAR POR ALGUIEN MÁS QE NO SEA ELLA Y SU MONEDERO LLENO DE BILLETES!!! UN POCO DE DECENCIA PORFAVOR!! METETE EL DINERO DONDE TE QUEPA Y DEJANOS EN PAZ!!!
Tampoco quiero combencer a nadie, cada uno es libre de creer lo que quiera, faltaria más! Pero porfavor, un poco de realismo!! Cada día mueren miles de niños por hambre y enfermedades, mujeres victimas de maltratos, victimas del terrorismo y las guerras, muertes acausa de las drogas, maltratos en las aulas, palizas por racismo o xenofobia... PODEMOS MIRAR ESO DE FRENTE Y POR LO MENOS SENTIR QUE TAMBIEN NOS AFECTA Y INVOLUCRA, EN LUGAR DE MIRAR TANTA SALSA ROSA Y GRAN HERMANO???
****, que la vida es muy bonita si tu así la vives!! Y a mi nadie me ha pagado para decir todo esto, sino que lo digo xq así lo siento y xq me da la gana!Yo hablo por mi, desde mi dignidad, no soy un títere que se deja llebar por la sociedad actual.
ENTENDED QUE A VECES HAY QUE SUFRIR O PASAR UN MAL TRAGO PARA ENTEDER LAS LECCIONES QUE NOS DA LA VIDA, NADIE DICE QUE SEA FACIL!!

EVA, M' ALEGRU MOLTISIM DE QUE ESTIGUIS B!! només saber que som uns quants els que seguim tiran endavan la vida ja val la pena!! s' ha de lluitar, i tu en saps!!

MARTI I FINA, GRACIES PER TOT!! AIXÒ NO QUEDARÀ AIXÍ, SEGUR!SÓM MOLTS ELS QUE SABEM LA VERITAT I REALITAT DE TOT AIXÒ! TENIU EL NOSTRE SUPORT! SOU UNS GUERRERS DE LA VIDA, NO HO OLVIDEU MAI, PER MOLTES TRABES QUE VULGUIN FICAR UNA COLLA DE MANIPULADORS!

Y A TODOS LOS QUE PIENSEN IGUAL O HAYAN PASADO pOR LO MISMO, DECID LA VUESTRA! QUE SE NOS ESCUCHE, NO SOLO A ESTA PANDA DE CRETINOS!

Y LOS FAMILIARES QUE TENGAN A GENTE INTERNA, NO OLVIDEIS EL MOTIVO POR EL CUAL LOS LLEBASTEIS A FONT FREGONA. SEGURO QUE NO TENIAIS OTRA ALTERNATIVA!! ALLI SE ACE UN BUEN TRABAJO, LO DIGO DE CORAZON. ANIMO Y A LUCHAR POR VUESTROS SERES QUERIDOS!

Y a los seguidores de Ana Rosa ya no les digo nada, por que seguro que hace rato que se han aburrido de mi historia y ni si kiera la han terminado, aunque para mi sea lo mas importante que me ha pasado en la vida!

Un somni de Martin Luther King , una realitat: Obama arriba al Capitoli per a la seva presa de possessió com a president dels Estats Units

El missatger del canvi compleix el somni de Martin Luther King

JOAN CAÑETE BAYLE
WASHINGTON
Tenia raó quan ho va dir. La seva cara no s’assembla gens a les
"d’aquests altres presidents dels bitllets de dòlars". Nascut a Hawaii, criat a les illes i a Indonèsia, de pare kenyà i mare de Kansas, mulat per tant però alhora el primer negre que arriba a plantar-se a la Casa Blanca, amb educació d’Ivy League i formació professional als barris més durs de Chicago. No, Obama no s’assembla gens als presidents que surten als bitllets de dòlars, però aquest fet, que quan va anunciar la seva candidatura a la Casa Blanca semblava el més greu dels seus inconvenients (¿com pot ser que un negre arribi a president
dels EUA?), s’ha acabat convertint en un gran avantatge: sense
necessitat d’obrir la boca, Obama ja simbolitzava per si mateix el canvi pel qual sospira aquest país.
Ann Dunham va néixer a Wichita, en aquell estat de Kansas purament conservador que amb el temps s’ha convertit en la sivella indispensable del cinturó de la Bíblia dels EUA. Però Dunham no era una filla tradicional de Kansas. A la Universitat de Hawaii va conèixer Barack Hussein Obama, un estudiant
kenyà musulmà que es declarava ateu. Es van casar i van tenir Barack Hussein Obama, nascut el 4 d’agost de 1961. Dos anys després, la parella es va divorciar, i el pare d’Obama va tornar a l’Àfrica, on va morir en un accident d’automòbil, el 1982. Durant aquest temps, Obama només va veure el pare un cop,
als 10 anys. D’aquella figura paterna inexistent –però per això mateix sempre present– i del que significa per a ell i la seva identitat va sorgir anys després Somnis del meu pare, el
seu primer llibre, escrit quan encara no era qui és ara, i justament per això d’una sinceritat i una qualitat inhabituals en les obres de polítics.
Dones fortes
La biografia d’Obama està marcada per unes figures femenines fortes. Ann –que va morir de càncer d’ovaris el 1995– n’és la primera. Després de divorciar-se, es va casar amb l’indonesi
Lolo Soetoro, i la família es va mudar a Jakarta, on Obama va viure fins als 10 anys, quan va tornar a Hawaii per ser criat per la segona gran dona de la seva vida: l’àvia, Madelyn
Dunham, que va morir dilluns. Mentre Obama passava de la infància a l’adolescència, es convertia en un més que acceptable jugador de bàsquet i flirtejava amb la cocaïna i la
marihuana amb els amics, la seva mare anava i venia d’Indonèsia. Un cop acabat l’institut, va començar una etapa clau en la seva formació: fins al 1988, va viure a Los Angeles i Nova York, on va cursar estudis universitaris (es va especialitzar en relacions
internacionals a la Universitat de Colúmbia), però sobretot va treballar com a assistent social a les zones més degradades i amb més càrrega racial de Chicago.
El 1988 va ser l’any en què Obama va iniciar el camí que ha desembocat a la Casa Blanca. Va ser llavors quan va entrar a la facultat de Dret de Harvard i, al cap de dos anys, va ser escollit director de la seva prestigiosa revista. Això li va proporcionar els seus primers titulars periodístics, al ser el primer negre a aconseguir aquest càrrec. També va servir per
començar a intuir que el polític Obama no seria un polític negre com els altres. Els companys de llavors recorden que ell no exercia el seu càrrec des d’un punt de vista d’identitat negra,
cosa que amb el temps es convertiria en una de les característiques principals d’Obama com a figura pública.
Instal·lat a Chicago
En els temps de Harvard, la vida d’Obama ja estava centrada a Chicago. El 1989 es va casar amb Michelle, advocada brillant, la tercera gran dona de la seva vida, amb qui té dues filles. Obama ha dit molts cops que Michelle, entre moltes altres coses, li
serveix perquè el seu ego i la seva ambició no es desbordin. Perquè ja llavors el jove Obama va anar consolidant la seva carrera política en un entorn tan complex com és Chicago.
Era un Obama que treballava d’advocat després de doctorar-se cum laude a Harvard i que freqüentava els cercles demòcrates més esquerrans. Però, alhora, va saber treballar-se la maquinària del seu partit a la ciutat, pas previ imprescindible per aspirar
a un càrrec públic.
El 1997 es va convertir en senador de l’estat d’Illinois, càrrec que va revalidar en dues ocasions fins al 2002. El 2000, va perdre les eleccions a la Cambra de Representants nacional. Però el 2004 va guanyar la carrera al Senat dels EUA i es va traslladar a Washington. Aquell Obama ja tenia molt clar el seu objectiu. La convenció demòcrata del 2004, la que va coronar John Kerry per acabar perdent contra Bush, és recordada pel seu emocionant discurs, en què va presentar en societat un dels pilars que l’han portat a la Casa Blanca: l’esperança de canviar mitjançant la unió de tothom tantes coses que no funcionen en aquests EUA del segle XXI, esgotats i perplexos. Aquest va ser el tema d’un dels seus millors discursos d’aquesta campanya, el de la victòria després del caucus d’Iowa.
Aquesta idea d’unió i de feina conjunta enfront de les adversitats sorgeix de la seva experiència com a assistent social a Chicago. Aquesta ciutat, llar per opció de qui fins llavors havia estat un rodamón, marca Obama. Allà va aprendre a fer política, allà va posar seny, allà es va enamorar i va fundar la seva família i allà, en les seves pròpies paraules, va
trobar la religió. El seu pare era musulmà, però no creient, igual que el padrastre, mentre que la mare i els avis tampoc eren creients.
A Chicago va conèixer de primera mà la tasca social de les combatives esglésies negres, i va acabar a la Trinity United Church of Christ, on el 1988 es va batejar, es va casar i va fer batejar les seves filles. Per això haver de renegar públicament del reverend Jeremiah Wright durant la campanya electoral va ser un tràngol tan amarg per a Obama, encara que com és habitual en ell ho va aprofitar per oferir un inspirat discurs sobre la qüestió racial als EUA.
El lideratge negre
A Chicago Obama també hi va trobar un exemple que no seguiria: el
de Jesse Jackson. De fet, els líders històrics de la comunitat negra no han vist mai amb bons ulls Obama, defensor d’un pragmatisme que sosté que insistir en les reivindicacions dels negres només aconsegueix separar-los dels blancs amb qui tenen objectius comuns. Si els negres tenen problemes de sanitat,
argumenta Obama, s’ha de canviar el sistema en la seva globalitat, cosa que beneficiarà tothom. L’important són els problemes, i no la identitat de les persones afectades.
Aquesta visió, que tant ha contribuït que en la seva carrera l’hagin votat molts blancs, neix de la seva experiència personal. Obama té sis parents directes de la part kenyana de la seva família, i una germanastra indonèsia fruit de les segones núpcies de la seva mare. A això s’hi ha d’afegir la família blanca de Kansas de la mare. Una ONU en miniatura, com a vegades ha fet broma Obama, que contribueix a la imatge demodernitat, mestissatge i canvi que resulta tan atractiva sobretot entre els segments més joves de l’electorat. I és que Obama, per la seva biografia, és alhora missatge i missatger del canvi que anhelen els EUA.
Font: elperiodico.cat

A voltes del partit Rosario Central-Bada Bing

Els Mossos no es van presentar al partit de la pallissa racista perquè la federació es va equivocar d' "e-mail"

Aquests dies tot el món esportiu en va plé de la notícia del partit de futbol de la tercera territorial entre els equips del Rosario Central i el Bada Bing.
A rel dels trists fets s'han escrit moltes línies vers aquest escabrós i penós incident, extraesportiu.
Aquí us transcric el comunicat fet per Europa Press pels seus associats parlant de la "burocràcia" federativa de la FCF i del greu error administratiu de la mateixa Federació Catalana de Futbol, llegiu i trèieu les conclusions que creieu més oportunes.
Barcelona.- Els Mossos d'Esquadra no van estar des del principi en el partit de futbol de tercera regional entre el Club Atlètic Rosario Central de Catalunya i el Bada Bing de dissabte passat, que es va saldar amb diversos jugadors ferits del Rosario, perquè no van rebre correctament l'avís, ha confirmat avui el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.
Saura ha declarat que Interior no tenia "cap avís" sobre la previsió de possibles altercats en el matx. El dirigent ha concretat que la Federació Catalana de Futbol va enviar un correu electrònic sol·licitant als Mossos la seva presència durant el partit, però que van escriure malament l'adreça electrònica, de manera que el cos policial no va rebre mai aquest comunicat.
El protocol de seguretat
El dirigent ecosocialista ha precisat que, davant els disturbis i els atacs que van rebre nou jugadors i l'entrenador del Rosario, el centre d'emergències de la Guàrdia Urbana va rebre un avís cap a les 21.30 hores.
Com passa en aquests casos, primer es va desplaçar al lloc dels fets la policia local de Barcelona, i al comprovar la gravetat de la situació cap a les 21.51 hores, trigant "sis minuts", van arribar els efectius dels Mossos fins al lloc dels fets.
Font: Europa Press
13-01-2009

1998-2008, 10 anys que poden portar cua a un jove vilafranquí

Avui m'han reenvidat via correu electrònic un missatge que el seu cos deia així:
Subject: Entre TOTS podem aturar l'execució del David Sànchez de Vilafranca Pdès.
Date: Thu, 8 Jan 2009 08:14:06 +0000
Hola Companys/es
Us faig extensiu aquest link del bloc perquè estigueu informats, totes les accions que estiguin a les vostres mans seran benvingudes i de segur de gran ajuda
http://davidvilafranca.blogspot.com/
Un cop l'he obert he fet clic a l'enllaç i després he cercat més informació d'aquest penós incident que té com a protagonista a un ciutadà vilafranquí, en David Sànchez.
Bé no sé que dir, és dur que a vegades la justícia, es faci servir amb tot el seu pes i en altres casos, s'arxivi el cas o bé es dictin sobreeiximent de causes per diferents motius. Jo no sóc ningú per jutjar, però aquests fets no agraden a ningú i més quan es tracta d'una pena d'empresonament.
Aquesta és la notícia que he trobat a la xarxa a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/119056 i aquest és el text del post que ha fet Xavier Navarro.
A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.
La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.
Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.
Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:
- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.
- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.
Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.
Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.
Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.
Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com

CONVOCATÒRIES

Dimecres 7 de gener , 8 del vespre
Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants
Divendres 9 de gener, 8 del vespre
Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament)
Dimarts 13 de gener, 8 del vespre
Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Lloc per confirmar)

Any Nou, il·lusions velles parlant de la sort

Si voleu saber si heu estat afortunats en la Loteria Nacional en el Sorteig del Nen d'enguany (6-1-2009) feu clic a aquest enllaç i podreu comprovar-los en format PDF
Números premiats Sorteig del Nen

Parla per telèfon amb el seu marit mort

Parla per telèfon amb el seu  marit mort .
Tot i que sembla una ximpleria és una notícia real que està a la xarxa.
Cada vegada més gent s'enterra amb el seu mòbil que en cas de tornar de la mort pugui trucar--nos per telèfon i dir-nos “Veniu-me a buscar “xD. Caldrà veure si tres metres sota terra tenen senyal, encara que suposadament això no és el que importa sinó el fet d'almenys tenir la possibilitat que a un el treguin en cas que ressusciti.
John Jacobs, víctima d'un càncer pancreàtic fa tres anys, va ser enterrat amb el seu telèfon Motorola T270. El curiós és que la seva esposa segueix pagant fins a avui un abonament mensual per a mantenir la seva línia i bústia de veu funcionant. De fet, el nombre de telèfon va ser gravat en la seva làpida sota les paraules Reposi en pau.
La seva esposa Marian Seltzer va declarar que “Algunes persones li parlen a Déu, jo parlo amb el meu difunt espós”. Fins a avui ella i els seus fills solen deixar missatges al papà quan tenen ganes de parlar-li, encara que probablement seria millor estalviar aquesta quota de manteniment per mes i pretendre parlar per telèfon en lloc de gastar-los.
Vía | Ubergizmo

Qui eren els Reis Mags?

Avui en aquest dia tan especial per tota la mainada, no podria faltar una referència d'aquesta festa tan assenyalada i esperada per petits i grans.
He rebuscat per la web i a la de Reismags.cat he trobat aquest text que espero que us agradi.
Els Reis Mags, Reis d'Orient o simplement els Reis o els Reixos, són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions hi diu savis), i que venien d’orient. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs, i després reis, i fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar, i Baltasar, i es consideren originaris d'Europa, Àsia, i Àfrica respectivament.
El terme mag procedeix del grec, “magoi”, que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.
Segons la tradició, els tres Reis són:
-Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
-Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.
-Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

El quart Rei Mag

És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.
Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat "The Other Wise Man" (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.
A continuació podeu trobar el conte resumit:
El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l'Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.
Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.
Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.
Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.

Or, encens, i mirra, els presents dels reis

El valor dels tres regals que va rebre Jesús dels Reis Mags és més simbòlic que no pas material, així doncs els seus significats són:
-L'or es relaciona amb la riquesa i el poder, i qui en tenia era el rei. Per tant Jesús aquí és reconegut com a Rei de Reis.
-L'encens, que ve de l'Orient, és símbol de l'adoració a Déu. De fet, es fa servir en moltes cerimònies religioses. Així doncs s'identifica a Jesús com a Déu.
-I la mirra, un bàlsam molt preuat, representa la condició humana, ja que és vermella, com la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix en Jesús l'home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat.
En resum podem dir que son els símbols de rei, Déu i home, respectivament.
A més, un dels motius pels quals es diu que els Reis són tres és precisament pels tres regals, un per cada rei.

Res més, espero que us portin molts regals i sobretot que portin salut i pau per a tot el món, ah i també treball, crec que aquests tres presents potser són encara més importants que els propis regals, no us sembla?.

20 coses que potser no sabies

20 coses que segurament no sabies

1.- Milions d'arbres són plantats accidentalment per esquirols que enterren les seves nous i no recorden on les van amagar.

2.- El 1997, les línies aèries nord-americanes es van estalviar $40,000 amb només eliminar una oliva de cada amanida.

3.- Una girafa es pot netejar les seves pròpies orelles amb la llengua.

4.- El nom complet de l'ànec Donald és: Donald Fauntleroy Duck.

5.- Menjar-se una poma és més eficaç que prendre's un cafè per a mantenir-se despert.

6.- Els raspalls de dents de color blau són més usats que els de color vermell.

7.- L'òrgan de l'home que pot créixer 20 vegades la seva grandària original és la retina.

8.- Ningú és capaç de llepar-se el propi colze ...és impossible tocar-ho amb la llengua.

9.- Només hi ha un aliment que no es deteriora: la mel.

10.- Els dofins dormen amb un ull obert.

11.- Un terç de tot el gelat venut en el món, és de vainilla.

12.- Les ungles de les mans creixen aproximadament quatre vegades més que les del peu.

13.- L'ull d'un estruç és major que el seu cervell.

14.- Els dretans viuen, en promig, nou anys més que els esquerrans.

15.- El “cuac” d'un ànec, no produeix eco. I ningú sap per què.

16.- El múscul més potent del cos humà és la llengua.

17.- És impossible esternudar amb els ulls oberts.

18.- Una sola gota d'oli de motor fa que 25 litres d'aigua deixin de ser apropiats per al consum humà.

19.- Els ximpanzés i els dofins són els únics animals, juntament amb l'home, capaços de reconèixer-se davant el mirall.

20.- Riure durant el dia, fa que es dormi millor a la nit.